Tema 6.- UNIONS CEL·LULARS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Biología Celular
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Biologia Cel·lular Anna Jiménez Pouget 6.- UNIONS CEL·LULARS Unions impermeabilitzades – els epitelis funcionen com un filtre.
Microvellositats: permeten augmentar la superfície de contacte.
TIPUS:  Unions hermètiques  Unions ancorants a) amb microfilaments d’actina (μF) - Cèl·lula - Cèl·lula (cinturons d’adhesió).
-Cèl·lula- matriu (contactes focals).
b) amb filaments intermedis (FI) - Cèl·lula - Cèl·lula (desmosomes puntiformes) - cèl·lula-matriu (hemidesmosomes)  Unions comunicants  Sinapsi elèctrica  Unions GAP  Plasmodesms 5.1.- Unions hermètiques (tight junctions, zonula occludens) Impermeabilitzen els epitelis. Formades per unes proteïnes (ocludina, claudina) que formen una unió tant estreta entre una membrana i l’altre que no permeten passar res. No només és una tira de proteïnes si no moltes que s’entrecreuen formant xarxes. No tots els epitelis són igual d’impermeables. Hi ha que són més impermeables i d’altres menys (els ronyons són molt per mea bles ).
5.2.- Unions ancorants Molècules d’adhesió cel·lular (CAM)  Calci dependents: - Cadherines (E, N i P) Interaccions homofíliques. Normalment les cadherines només s’uneixen a cadherines. Són proteïnes transmembranals amb una transmembranal i l’altre citosòliques. Les cadherines són una súper família, n’hi ha moltes.
- Integrines (unions estables amb la matriu i febles amb IgSF súper família de les immunoglobulines). Les integrines formen unions amb la matriu cel·lular i amb les immunoglobulines.
- Selectines (unions no estables amb carbohidrats)  Calci independents: - Superfamília Ig de les immunoglobulines (Ig SF) (unions no estables homofíliques i amb integrines).
Biologia Cel·lular Anna Jiménez Pouget Membres de la família de les cadherines. No és només una proteïna sinó una família sencera.
Depenent de la cèl·lula que estudiem trobarem una o una altra. Algunes són: E-cadherina, VE-cadherina, desmocolina...
També hi ha diferents integrines: fibronectina, laminina...
El calci és el que permet que l’estructura d’una cadherina tingui afinitat per una cadherina d’una altra cèl·lula. El calci no és un element problemàtic fora de la cèl·lula ja que està més concentrat fora de la cèl·lula que dins. Per tant, no és un problema que dificulti la unió de les cadherines. Aquestes unions no és trenquen ja que estan reforçades per la cara interna de la cèl·lula per microfilaments d’actina amb capacitat contràctil, això permet als epitelis ser capaços d’adaptar-se als canvis de volum.
5.2.1.- Cinturons d’adhesió (desmosomes en banda, zonula adhaerens) Just per sota de les unions estretes es troben els cinturons d’adhesió. Són unions cèl·lula – cèl·lula. Tenen capacitat contràctil. A través de les cadherines contacten amb feixos idèntics de les cèl·lules del costat, adjacents.
En el seu origen s’havien anomenat desmosomes en banda, zonula adhaerens.
5.2.2.- Contactes focals Intervenen els microfilaments d’actina però són unions cèl·lula – matriu i no cèl·lula - cèl·lula com els cinturons d’adhesió.
Una de les integrines més típiques és el receptor de la fibronectina. Com que també exerceixen tensions també estan reforçades per feixos de microfilaments d’actina que estan units a les integrines per mitjà d’unes proteïnes anomenades vinculines. S’anomenen fibres d’estrès.
COMPARACIÓ - El caminar d’una persona amb el funcionament de les fibres d’estrès. Al caminar fas contacte amb el terra per tal de moure el cos.
Biologia Cel·lular Anna Jiménez Pouget 5.2.3.- Desmosomes puntiformes 8/10/15 Són unions puntuals de les cèl·lules on les molècules que uneixen una cèl·lula amb l’altre són cadherines. Que estan unides a unes famílies de proteïnes desmoglein i desmocollin que estan unides per la part interna a filaments intermedis que reforcen la unió i permeten que les cèl·lules es mantinguin unides.
5.2.4.- Hemidesmosomes Quan les unions és generen entre cèl·lula - matriu. Una sola placa citosòlica unida a filaments intermedis i a integrines que al seu temps estan unides a la matriu extracel·lular. S’anomenen hemidesmosomes perquè semblen desmosomes partits per la meitat, però cal destacar que les proteïnes que formen els desmosomes sñon diferents.
5.3.- Unions comunicants 5.3.1.- Unions GAP (Macula comunicans) Són unions puntuals com els desmosomes puntiformes, tot i que aquestes permeten comunicar-se entre cèl·lules. Tenen connexons que es troben agrupats en determinades regions, els quals permeten la comunicació, serveixen de canal comunicant. S’anomenen unions GAP perquè deixen un petit espai (sempre igual) entre les dues cèl·lules. Cada connexó està format per 6 cadenes polipeptídiques anomenades connexines i cada proteïna té 4 porcions transmembranals. Per tant, torna a aparèixer el número 24 (6·4). Aquests canals poden obrir-se o tancar-se. Les cèl·lules del teixit sanguini té moltes unions d’aquest estil de manera que la senyal contràctil es pot transmetre.
També són molt importants aquestes unions en la formació de la mòrula, quan s’uneixen totes les cèl·lules d’un embrió s’estableixen unions GAP. Llavors es produeix un gradient de diferents substàncies que permetran que cada cèl·lula és diferencií cap a la cèl·lula que s’havia de formar. Aquesta distribució de substàncies que genera els diferents gradients es duu a terme gràcies a les unions GAP.
La sinapsi elèctrica és un tipus particular d’unió GAP, on els ions poden moure’s del citoplasma d’una neurona a la contigua, transmetent directament el potencial d’acció, sense necessitat d’un neurotransmissor que provoqui el potencial en la segona cèl·lula.
5.3.2.- Plasmodesms Només es donen en cèl·lules vegetals. Quan les cèl·lules vegetals es divideixen poden quedar alguns canals entremig de les parets de dues cèl·lules vegetals que poden estar recorreguts per porcions del reticle endoplasmàtic rugós. De manera que les cèl·lules vegetals un cop dividides mantenen la connexió amb l’altre cèl·lula i fins i tot, a vegades porcions del reticle endoplasmàtic rugós que s’anomenen desmotúbuls.
Desmotúbuls: fragments del reticle endoplasmàtic rugós que travessen els plasmodesms.
Biologia Cel·lular Anna Jiménez Pouget 5.4.- Transvasació Interaccions entre CAM (molècules d’adhesió cel·lular) dels limfòcits T i cèl·lules endotelials.
Els limfòcits pels vasos sanguinis van rodant per sobre de la paret dels endotelis amb una adhesió fluixa. Quan hi ha un infecció es produeix una forta adhesió.
Exemple dels limfòcits: 1. Limfòcits tenen un receptor de PAF 2. Si les cèl·lules dels endotelis no estan activades, no presenten la proteïna PAF i els limfòcits van rodant per sobre la paret de l’endoteli.
3. Quan és produeix una infecció les cèl·lules de l’endoteli d’aquella zona modifiquen les seves molècules de selecció (selectines), a més, sintetitzen la proteïna PAF (factor activador de plaquetes).
4. Les selectines reconeixen els lligands específics (cadenes glucídiques) que porten els limfòcits, i aquests comencen a rodar més lents i, per tant el receptor del PAF detecta la proteïna PAF i activa les integrines permetent la forta adhesió. El limfòcit queda atrapat ja que ha expressat les integrines i les cèl·lules de l’endoteli han expressat la proteïna PAF, els receptors d’integrines i les molècules de la família de les immunoglobulines.
5. Es produeix la transvasació, que és el pas del limfòcit des de les cèl·lules de l’endoteli cap al teixit.
...