DIETES TERAPÈUTIQUES EN PATOLOGIES CARDIOVASCULARS (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura CLINICA II
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

- Diabetis
- Hipertensió arterial (controlades en sodi)
- Dislipoproteinemies
- Obesitat

Vista previa del texto

DIETES TERAPÈUTIQUES EN PATOLOGIES CARDIOVASCULARS: - Diabetis - Hipertensió arterial (controlades en sodi) - Dislipoproteinemies - Obesitat DIETÈTICA DE LA DIABETIS: Cal tenir present que la dieta és la base fonamental del tractament de la diabetis.
Objectius: - Aconseguir un bon estat nutricional - Control òptim de la glucèmia (60-110) - Aconseguir un perfil lipídic adequat (col<200mg, HDL>40mg, LDL<100mg, TG:50-150mg/dl) - IMC: 20-25Kg/m2 - Control de la TA - Disminució del risc de complicacions vasculars.
ÍNDEX GLUCÈMIC: Capacitat que té un aliment d’augmentar la glucèmia (rapidesa amb la que un HC es digereix, s’absorbeix i arriba a la sang.
CÀRREGA GLUCÈMICA: La resposta glucèmica d’un aliment depèn de l’índex glucèmic i també de la quantitat ingerida de l’aliment.
Els hidrats de carboni els hem de tenir molt controlat. Els hidrats de carboni simple, no ens interessen perquè fan pics elevats. Els que recomanem són els hidrats de carboni complexes, perquè són els que s’absorbeixen més lentament.
A més a més, si afegim fibra, farà que aquests hidrats de carboni complexos s’absorbeixin més lentament.
Els àcids grassos saturats  no ens interessen amb cap malaltia cardiovascular. Ens interessen els insaturats  oli d’oliva, peix blau, fruits secs...
Els pacients diabètics necessiten 5 àpats.
- En el grup de pa  pa integral - Fruites i hortalisses  alerta amb el raïm, plàtan, dàtils...  porten més sucres.
- Llet i làctics  tot sigui baixa en greixos, desnatat.
- Proteics  no ens interessen els embotits. Peix blau.
- Llegums  no hi ha problema - Ous  Limitar el rovell, ja que porta colesterol - Oli d’oliva cru.
NORMES DIETÈTIQUES SEGONS ESTAT NUTRICIONAL I TRACTAMENT FARMACOLÒGIC QUE SEGUEIX EL PACIENT: ESTAT NUTRICIONAL: - Normopes (dieta adequada a les necessitats del pacient) - Infrapes (dieta segons el pes teòric) - Obesitat (dieta hipocalòrica adaptada a les necessitats + exercici) TRACTAMENT: Cal tenir present que la dieta pot variar depenent del pacient, segons si tracta la diabetis només amb la dieta, amb antidiabètics orals, amb insulina (alimentació fraccionada i distribució fixa dels glúcids durant el dia).
DIETA PER A DIABÈTICS: (amb o sense hipoglucemiants orals o tractats amb insulina) DIETA EN SITUACIONS D’EMERGÈNCIA: - FEBRE: Disminueix la gana, i augmenta la set  cal que el pacient ingereixi els glúcids que té pautats a la dieta ja sigui en forma de puré o sucs.
- DIARREA: Cal conèixer la causa que la provoca. Cal fer canvis a nivell qualitatiu (llet substituïda per iogurt, pa torrat, supressió de verdures cures, carn molt tendre, pollastre sense pell, peix bullit/planxa, arròs alternat amb tapioca o sèmola, fruites bullides/compota).
- VÒMITS: Alimentació pastosa (purés); si no ho tolera se li hauran d’administrar els glúcids via parenteral.
ADMINISTRAR LIQUIDS EN ABUNDÀNCIA.
DIETA EN MALALTS HOSPITALITZATS: DIETA EN EXPLORACIONS I PROVES DIAGNÒSTIQUES: Quan les proves requereixen dejú, el pacient diabètic insulinodependent ha de prendre certes mesures: - Sempre que es pugi, realitzar la prova el més aviat possible.
- Prova a la tarda: insulinitzar al pacient + solució salina glucosada - Prova al matí: retardar l’administració d’insulina fins que s’hagi fet la prova (dosi segons glucèmia capil·lar) DIETES CONTROLADES EN SODI: - Si l’aportació de sodi ha de ser restringit al màxim, cal seleccionar els aliments de cada grup més pobres en aquest ió.
- En determinades dietes cal excloure la sal i els aliments que contenen Na afegit durant la seva fabricació.
- Quan hi ha hipertensió o algun problema al ronyó.
Aproximadament 1 g de NaCl (400gr sodi) aportat “per se” si es fa una alimentació variada ens el porten aliments “bàsics” (carn, peix, farines, verdures, fruites...), sense tractament tecnològic que hagués requerit afegir sal (conserves, precuinats, embotits...) Uns 4-5g de NaCl són els que se solen afegir per cuinar fent una cuina “normal i corrent”.
Els altres 4-6g de NaCl provenen dels aliments als quals s’afegeix sal en el seu tractament tecnològic: embotits, pa amb sal, conserves, formatges, salses en conserva, olives...
CLASSIFICACIÓ DE LES DIETES: - Hiposòdica estàndard (1500 a 3000mg Na) - Hiposòdica estricta (600 a 1000mg Na) - Hiposòdica severa (200 a 400mg Na) DIETA HOSPITALÀRIA HIPOSÒDICA: 1000 – 1500mg Na/dia (normo calòrica i normo proteica) Aproximadament 1 g de NaCl aportat “per se” si es fa una alimentació variada l’aporten els aliments “bàsics” (carn, peix, farines, verdures, fruites...), sense tractament tecnològic que hagués requerit afegir sal (conserves, precuinats, embotits...) 0 g de NaCl (sal de cuina). Es cuina sense afegir sal a les coccions o preparacions. Habitualment se serveis pa sense sal.
2-3 g de NaCl provenen de quantitats moderades d’aliments als quals s’afegeix sal en el seu tractament tecnològic: pernil dolç, formatge...
DIETA EN DISLIPÈMIES: Definició: alteracions del metabolisme dels lípids, seran més o menys greus segons els paràmetres alterats (MCV). Abans d’instaurar una dieta, cal fer analítiques en períodes sense control alimentari: - Avaluar (enquesta) l’alimentació habitual - Individualitzar el tractament segons gustos/hàbits del pacient - Corregir hàbits alimentaris segons patologia - Control periòdic (comprovar eficàcia i motivar al pacient) Cada dislipèmia té un tractament específic.
HIPERCOLESTEROLÈMIA: Lípids: (30 -35%) és important la seva procedència - AGS - AGPl omega 6 - AGPl omega 3 - AGMI - Colesterol El dietètic pot modificar el plasmàtic  absorció depèn del trànsit intestinal, competència amb esterols (vegetals, marins que la disminueixen). Ex: Marisc.
Glúcids: (50-60%) sobretot glúcids complexes. Excés de glúcids simples  augmenta els TG Fibra: (20-30gr fibra/dia)  disminueixen els LDL sense variar HDL ni TG.
Proteïnes: disminueixen en animals i augmenta en vegetals.
Energia: (pes i activitat física) Alerta amb persones amb OBESITAT (4 vegades més freqüent) HIPERTRIGLICERIDÈMIA La dieta es basa en: - Suprimir l’alcohol - Disminució de pes en pacients obesos/sobrepès - Abundància cereals i verdures - Disminuir carn vermella, ous (2 cops/setmana); llet sencera i derivats.
DIETA DE LA OBESITAT OBJECTIUS: - Aportació calòric < despesa energètica - Perdre pes sense veure’s afectada la salut física i mental del pacient - Evitar la pèrdua de pes de manera ràpida (efecte rebot) - Plantejar una alimentació el més equilibrada possible - Restricció de calories en funció de la seva alimentació habitual (educació hàbits nutricionals) - El pacient ha de ser capaç de seguir la dieta fins aconseguir un pes raonable.
- Aconseguir que el pes s’estabilitzi.
DIETA HIPOCALÒRICA Indicacions: pacients amb sobrepès o obesitat que no requereixen una pauta molt hipocalòrica i més personalitzada. MOTIVAR AL PACIENT.
Energia: (disminueix 10-25%)  ajustar durant el tractament (disminuir el pes – disminuir el metabolisme basal) Proteïnes (15-20%)  Cal que siguin proteïnes augmenta el valor biològic i disminueix el valor calòric.
Glúcids (50-55%)  Suprimir glúcids simples i consumir-ne rics en midons i fibres (min.70g/dia) Lípids (30%)  pocs AGS i aportació adequat de AGI Fibra: sensació sacietat, afavoreix trànsit intestinal i augmenta excreció colesterol Vitamines i minerals: en dietes molt estrictes cal prendre suplements.
...

Comprar Previsualizar