Tema 10 - Afàsia i trastorns relacionats (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Neuropsicología
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 9
Subido por

Descripción

Apunts tema 10 - Roser Pueyo

Vista previa del texto

asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com TEMA 10: AFÀSIA I TRASTORNS RELACIONATS 10.1. COMPONENTS DEL LLENGUATGE: Podríem dir que hi ha 4 components del llenguatge: - Llenguatge espontani (producció. Àrea de Broca o àrea 44 de Brodmann). - Comprensió (àrea de Wernicke o àrea 22 de Brodmann). - Repetició (connexió entre les dues anteriors). - Denominació. Els tres primers són els components bàsics que ens donarien les afàsies. Hem de tenir en compte que quan es dóna una afàsia aquesta no només afecta al llenguatge oral, sinó que també afecta l'escriptura (àrea 39 de Brodmann o gir angular, encarregada de la lectoescriptura) o la gesticulació (àrea 40 de Brodmann o àrea supramarginalis). S'ha de tenir en compte també, que les afàsies i els trastorns en el llenguatge poden venir produïts per lesions en altres àrees que no són les mencionades aquí. A més, tot i que cada àrea és específica per a una funció, si s'altera una àrea, per exemple, la de producció, podria ser que apareguessin també problemes a nivell de comprensió, més lleus, però existents, degut a les connexions que entre elles estableixen. És important el fenomen de lateralització del llenguatge: hi ha un predomini en les persones de laterització del llenguatge en l'hemisferi esquerre, però no tothom el té a l'esquerre. El 99% de les persones dretanes tindran el llenguatge lateralitzat a l'hemisferi esquerre però, amb persones esquerranes, s'ha vist que el 70% tindrà el llenguatge lateralitzat en l'hemisferi esquerre, un 15% en l'hemisferi dret i el 15% restant tindrà el llenguatge bilateralitzat. Aquesta última condició és un avantatge, ja que si es produeix una afectació en algun dels dos hemisferis, gràcies a l'altre es podrà preservar millor la funció del llenguatge. 10.2. AVALUACIÓ NEUROPSICOLÒGICA: • Test per al diagnòstic de l’afàsia de Boston: es tracta d’una bateria de tests que avaluen tots els components plantejats. Aquesta bateria no només permet classificar l'afàsic, sinó que també permet registrar molt bé tot el que li passa i així poder plantejar un tractament més adequat. Deixant de banda el de Benton, es segueixen procediments diferents per avaluar cadascun dels components: 1. Llenguatge espontani: quan l'analitzem haurem de decidir si aquest és fluid o no fluid, perquè en el cas de ser-ho, el problema podria ser de comprensió. Per contra, si el llenguatge no és fluid, el problema serà segur de llenguatge espontani. Per veure això podem utilitzar la làmina "El robo de las galletas" (pertanyent a Boston). Segons el que descriu la persona, per decidir si el llenguatge és fluid o no fluid mirarem diferents característiques: asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com a. Longitud de les frases: en llenguatge no fluid les frases seran més curtes que de normal. b. Prosòdia: en llenguatge no fluid la prosòdia estarà alterada. En alguns casos es pot descriure el llenguatge com aprosòdic (falta de ritme i entonació). c. Gramàtica: el llenguatge no fluid serà un llenguatge agramàtic, és a dir, no s'utilitzaran partícules gramaticals o bé les utilitzarà però no de manera adequada, per exemple no conjugarà verbs. El llenguatge fluid serà paragramàtic o disgramàtic, és a dir, en la majoria de casos sí que s'utilitza gramàtica però malament. d. Agilitat articulatòria: en llenguatge no fluid no es tindrà agilitat. Podríem descriure el llenguatge no fluid com una parla telegràfica, com un llenguatge lacònic (llenguatge breu i concís) i amb presència d’estereotípies (agafen unes paraules que tenen molt interioritzades i per tant, automatitzades que els hi són fàcils de dir i la diuen, per exemple "bueno vale"). Per altra banda, podem descriure el llenguatge fluid com una parla en jargó i logorreic (precipitat, ràpid, excessiu). Sobretot en el llenguatge fluid podem trobar errors del tipus parafàsies o neologismes. Les parafàsies impliquen que en la producció d'una paraula, l'altra persona pot reconèixer la paraula però que el que ha passat és que hi ha hagut algun problema a nivell de fonema (es treu un fonema, s'afegeix un fonema o es canvia un fonema per un altre). Les parafàsies també poden ser semàntiques, que implicarien el canvi d'una paraula per una altra. Els neologismes són paraules que tenen forma de paraula i que semblen una paraula però que no són una paraula "morsina". 2. Comprensió: la mirarem de dues maneres diferents: amb la designació (es demana al pacient que assenyali certes coses) i les ordres (es donen ordres i es mira si la persona les entén). La designació es mira a partir del Peabody, Test de Vocabulario en imágenes. Les ordres les mirem amb el test de Token: et van donant ordres (simples, semicomplexes i complexes) i s'han d'anar fent, per exemple agafar la rodona negra i posa-la sobre la groga). 3. Repetició: pot ser de síl·labes, paraules o frases. Ecolàlia: és una afàsia en la que es té una bona capacitat de repetició però no de producció, per tant, la persona només podrà repetir. 4. Denominació: quan es perd aquesta capacitat parlem d’anomia. Quan es té anomia per poder sortir d'aquesta situació es freqüent utilitzar perífrasi o circumloqui, és a dir, la persona descriu els objectes de manera que l'interlocutor pot entendre què vol dir sense que acabi dient el nom. La denominació es pot mirar a través de la parla espontània, és a dir, es miren quants noms utilitza la persona mentre està parlant. També es pot fer amb denominació per consigna, és a dir, es diu al pacient digues-me asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com durant un minut paraules que comencen per “p”, per exemple. La consigna pot ser de tipus fonològic (exemple de paraules amb “p”) o bé per consigna semàntica (per exemple digues-me noms d'animals). Per últim es pot fer per confrontació visual, és a dir, es van presentant dibuixos a la persona i aquesta ha de dir el nom del què apareix en la làmina. L’avaluació es pot dur a terme a partir del Test de Denominació de Benton. 10.3. AFÀSIA I TIPUS D'AFÀSIA: L’afàsia és la pèrdua de la capacitat del llenguatge per dany cerebral adquirit i que no queda explicat per danys sensorials o motors primaris. Les afàsies no solen ser estàtiques, sinó que evolucionen (quan una persona arriba a l’hospital amb una afàsia global, pot evolucionar fins a una afàsia de broca, després recuperar-se i passar a una afàsia anòmica, etc.). En les afàsies solen haver-hi trastorns associats, és a dir, que de normal no es tracta d’un dèficit aïllat de la persona. A nivell de diagnòstic diferencial, diferenciem afàsia de: - Disfàsia o TEL (trastorn específic del llenguatge): en aquest, el llenguatge ja no s'ha adquirit de manera adequada, és a dir, les alteracions no li han permès adquirir el llenguatge adequadament (per tant, propi d’infants). Així doncs, a diferència de l’afàsia, no parlem de lesions adquirides, sinó d’alteracions ja presents en la fase del desenvolupament. - Anàrtries i disàrtries: dos nivells que es refereixen a les dificultats d'articulació (aspectes motors de la parla). En la primera hi hauria una incapacitat d'articular i en la segona hi hauria una dificultat d'articular. Per tant, en aquest cas serien produïdes per un dèficit motor primari. Pel que fa a l’etiologia, la causa més habitual d’afàsia són els trastorns vascular (a l’artèria de les afàsies o artèria cerebral mitjana). També pot ser produïda per TCs (quan hi ha una contusió que afecta a les àrees lingüístiques), tumors (que es desenvolupen en àrees lingüístiques. En aquest cas, el trastorn del llenguatge no apareixerà de forma abrupta, ja que hi ha plasticitat fins a un punt; quan no tingui més plasticitat començarà a aparèixer la simptomatologia. En nens pot ser que el llenguatge canviï d’hemisferi o que trigui molt en notar-se) i demències com l’Alzheimer. Per poder diferenciar entre les diferents afàsies hem de tenir en compte tres factors: llenguatge espontani (fluid o no fluid), comprensió i repetició. La denominació no la tenim en compte perquè assumim que aquesta estarà més o menys afectada en totes. Si tenim una visió lateral del cervell amb el frontal a la banda esquerra i el dividim més o menys en dos, situarem una afàsia amb el llenguatge espontani alterat a la banda esquerra, les afàsies de comprensió a la banda dreta i les afàsies de repetició a la zona intermèdia: asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Tipus d’afàsies (A: alterat; N: normal): Llenguatge Comprensió Repetició Denominació espontani Afàsia de Broca No fluid (A) Relativa A A Afàsia de Wernicke Fluid (N) preservació A A Afàsia de conducció Fluid (N) A A A Afàsia global No fluid (A) Relativa A A N A N A N A N A preservació Afàsia motora Transcortical No fluid (A) Afàsia sensorial Fluid (N) Transcortical No fluid (A) Afàsia Mixta Transcortical Relativa preservació Fluid (N) Afàsia Nominal o Anòmica A A A N Afàsia de Conducció: afectació en l'àrea 39 i per tant, en la repetició. Afàsia Global: llenguatge espontani no fluid, comprensió alterada, repetició alterada. Afàsia mixta transcortical: és una combinació de les dues anterior on la repetició no es veu alterada perquè es dóna en la perifèria. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com 10.4. CORRELATS ANATÒMICS DE LES AFÀSIES: Per tal d’identificar els tipus d’afàsies a partir de les lesions en la neuroimatge partim del Sistema de Naeser. Aquest ens permetrà identificar en neuroimatge les àrees específiques relacionades amb el llenguatge (22, 39, 40 i 44). Naeser va agafar una imatge del cervell i va agafar les diferents inclinacions que s'utilitzen per realitzar els talls en TCs, i va anar donant noms a aquest talls. A un tall el va anomenar Broca (perquè passa per Broca), un altre Broca-Wernicke (perquè passava per les dues àrees), un altre Wernicke (perquè només passa per aquí), etc. Donava noms als talls en funció de per on passaven. Per veure en neuroimatge de quin tipus de tall es tracta, s'utilitzen els ventricles com a punt de referència: En la primera imatge veiem el tall de Broca à si veiem una cara que riu la lesió afecta a l’àrea de Broca (Broca estaria a l'alçada dels ulls de la cara). Si sembla una cara trista o tall de Batman, es tracta del tall de Wernicke. El tall de Wernicke el trobarem a l’alçada de la boca (3ª imatge). El tall que ni plora ni riu (indiferent) és el tall Broca-Wernicke (2ª imatge). - Quan veiem els dos ventricles més grans (els ventricles ja s'ajusten), trobem l’àrea 39 i 40 (girus angular i supramarginal). En aquest punt ens trobem al tall supramarginal o tall de papallona. És on tenim l’àrea de lectura, escriptura i praxis. - Quan els ventricles semblen com dues petjades estaríem en el tall supramarginal +1 (SM+1). - Quan els ventricles desapareixen, ja no podem veure cap àrea relacionada amb el llenguatge. Tall supramarginal +2 (SM+2). 1. Tall de Wernicke à afàsia de Wernicke 2. Tall de Wernicke à afàsia global 3. Tall supramarginal à Afàsia motora transcortical 4. Tall supramarginal à afàsia mixta transcortical 5. Tall de Broca à afàsia de Broca 6. Tall supramarginal à afàsia sensorial transcortical 7. Tall supramarginal à afàsia de conducció asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com 10.5. ALÈXIES, AGRÀFIES I ACALCÚLIES: La pèrdua de la lectura, escriptura i números, per lesió cerebral adquirida, no explicada per dèficits sensorials ni motors primaris. No s'hi inclouen persones que ja de nens no van adquirir aquestes capacitats ja que en aquest cas parlaríem de dislèxia, disgràfia i discalcúlia. - Alèxia amb agràfia: Lesió a 39 de Brodmann / Gir angular a l'hemisferi esquerre. Alteració conjunta de lectura i escriptura. - Alèxia sense agràfia o pura o agnòsica: la persona no és capaç de reconèixer les lletres, per la qual cosa no pot llegir, però sí que pot escriure. Les persones amb alèxia pura tenen problemes en el canal, és a dir, a l'entrar la informació visual de la lectura (àrea visual primària a l’occipital esquerre), aquesta no pot arribar a l'àrea 39 (que està preservada) pel canal "normal", atès que hi ha una lesió a l’occipital i a l’espleni del cos callós (sovint per infart de l’artèria cerebral posterior). Tot i així, si fem entrar la informació a través d'un altre canal no visual, per exemple el somatosensorial, amb lectura amb Braille o lletres 3D, aquesta informació sí que arribarà a l'àrea 39 i, per tant, es podran reconèixer les lletres. - Agràfia pura: només es presenta alteració agràfica (la persona no és capaç d’escriure però sí de llegir). És difícil de veure, n'hi ha molt poques. No té un correlat anatòmic clar. En la literatura hi ha casos descrits associats a lesions al frontal. - Agràfia motora: persones amb dificultat a l'escriptura perquè tenen problemes motors que afecten també a altres funcions. Exemple: Parkinson. - Agràfia visuoespacial: dificultat en l'escriptura per problemes visuoespacials, fent que per exemple, la persona no pugui "respectar" l'espai a l'escriure o no pugui posar bé les lletres en l’espai. Aquestes persones tenen un bon esquema mental de com han d'escriure però com que no són capaços de respectar l'espai, no ho podran dur a terme de manera adequada. Quan una persona té problemes agràfics, segurament presentarà problemes d’acalcúlia; ambdues van molt juntes. Si es té agràfia pura, es tindrà acalcúlia pura, si es té agràfia motora es tindrà acalcúlia motora, etc. ...