Tema 13. Expressió cartogràfica dels inventaris de sòls (2010)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 3º curso
Asignatura Gestió i Conservació dels sòls
Año del apunte 2010
Páginas 4
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 13. EXPRESSIÓ CARTOGRÀFICA DELS INVENTARIS DE SÒLS 1.1. Importància: - Ordenació territorial -> ús correcte del sòl Aplicacions agronòmiques i forestals Avaluació d’impacte ambiental Conservació del sòl, avaluació de risc de degradació Enginyeria civil, ubicació d’infraestructures 1.2. Principis de la cartografia de sòls - el mapa és una simplificació de la diversitat de sòls cada tipus de mapa ha de tenir un objectiu molt ben definit el detall o escala del mapa és funció de l’objectiu les unitats cartografiades s’han de basar en propietats mesurables i no en interpretacions el mapa ha de ser explícit i sobre la homogeneïtat de les unitats cartogràfiques i la seva variabilitat en l’espai la llegenda del mapa i la memòria explicativa han de permetre l’extracció fàcil de la màxima informació possible sobre els sòls la informació dels sòls ha d’estar ben georreferenciada- SIG base de dades informàtica associada metodologia uniforme en tot el territori 1.3. Tipus de mapes de sòls i relació amb l’escala      exploratori 1: 5.000.000 a 1: 500.000 reconeixement 1:500.000 a 1: 100.000 semidetall 1:100.000 a 1: 25.000 detallat 1:25.000 a 1: 10.000 intensiu o local > 1:10.000 1.4. Limitacions principals de la cartografia de sòls espanyola      pocs mapes i predomini de mapes a petita escala manca d’uniformitat metodològica en la seva elaboració informacions no publicades, disperses de difícil consulta memòries poc informatives o massa genèriques recobriment desigual del territori 1.5. Mapa de sòls d’Espanya 1:1.000.000 1.6. Escala dels mapes i densitat d’observacions No hi ha un criteri rígid. Depèn de l’escala i de la complexitat del territori a cartografiar.
1 cm2 mapa final -> 0,5 observacions Densitat d’observacions: 4/k·n2 observacions /ha n = escala del mapa/10.000 k = eficiència edafològica: 1 -> dificultats d’accés i d’observació del sòl per coberta vegetal, etc 5-10 -> sones de conreu 20 -> relleu ondulat, sense vegetació, ortofoto disponible.
Tipus d’observacions del sòl Calicates, sondes, talls de carretera, rases per a canalitzacions, cicatrius naturals per erosió, etc.
1.7. Observacions en funció de l’escala i cost del mapa 1.8. Criteris de qualitat dels mapes de sòls - densitat d’observacions en funció de l’escala de treball tipus d’observacions precisió dels límits puresa de les unitats cartografiades i escala de representació quantitat i qualitat de les anàlisis de sòls experiència de l’equip objectius del propi mapa 1.9. Índex de qualitat del mapa P= nº de perfils (calicates) analitzats O= nº d’observacions sense calicata E= escala del mapa S= superfície considerada (ha) U = nº d’unitats cartogràfiques delimitades Ex: en el cas d’un mapa a escala 1: 25.000 Si: IQ<70 Baixa qualitat 70<IQ<120 Acceptable IQ>120 Excel·lent 1.10. Tipus d’unitats cartogràfiques Unitat cartogràfica (UC): conjunt de sòls similars (sèries) que ocupen un àrea delimitada (polígon) del mapa.
Inclusions: impureses dins d’una unitat cartogràfica.
Consociació: tipus d’UC en què >75% dels sòls corresponen a la sèrie dominant que dóna nom a la UC, de la resta (<25%), una única sèrie no pot ocupar >10% de la superfície.
Associacions de sòls: grups de sòls que es presenten conjuntament d’una manera regular tal que es pot explicar amb alguna relació. En un mapa a una escala major (més detallat) es podrien representar per separat.
Complex de sòls: agrupacions de sòls imbricades de manera que és difícil separar-los en el mapa, encara que sobre el terreny és possible separar-los per alguna propietat.
Grup indiferenciat: conjunt de sòls presents en una UC que no obeeixen a cap organització regular de sòls.
1.11. Fases d’elaboració d’un mapa de sòls Preliminar:  definir els objectius del mapa i finalitat del mapa  reconeixement previ de la zona  recopilació de cartografia, fotos aèries i documents sobre la zona  redefinir els objectius, l’escala del mapa i preparar el pressupost.
Realització:  signatura de contractes de finançament, i condicions del treball  organització de l’equip de treball  mapes de factors formadors i combinació d’aquests  fotointerpretació, àrees de sòls potencials  prospecció de camp, recollida de mostres  anàlisis de laboratori  interpretació preliminar, unitats cartogràfiques inicials i llegenda provisional redacció i edició:  comprovacions de camp, precisió dels límits  elaboració mapa, llegenda definitiva  redacció memòria i annexos  cartografia digital i bases de dades associada  edició del treball  presentació i difusió del treball 1.12. Errors freqüents en la utilització de mapes de sòls    No considerar la presència d’inclusions d’altres sòls en les unitats cartogràfiques Considerar els límits reals tan abruptes com són dibuixats al mapa Ampliar l’escala sense incrementar el nombre d’observacions ...