Tema 7 - Antidepressius (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicofarmacologia
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 04/05/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7: antidepressius Mecanisme d’acció Els antidepressius fan d’agonistes funcionals dels neurotransmissors afectats: DA, NA i 5-HT.
Hipòtesi biològica Depressió Mala traducció de les senyals sinàptiques en les vies mono-aminèrgiques (DA, NA, 5-HT) o dèficits/alteracions receptorials - Especificitats Més dèficit 5-HT: depressió ansiosa (impulsivitat, agitació).
NA: inhibitòria (apatia, sense ganes de fer res).
DA: aparició tardana, clàssica 3a edat per dèficits DA.
Característiques antidepressius: No es pot descartar la seva eficàcia fins al cap de 8 setmanes, presenten eficàcia demorada (la mitjana d’efecte és d’entre 2 i 4 setmanes).
El 30% dels pacients experimenten efecte placebo (durant les 24h primeres experimenten millores).
No tenen beneficis per als individus sans, poden provocar: insomni o agitació, disminució del rendiment intel·lectual, disfuncions sexuals i molèsties anticolinèrgiques.
No són addictius.
Efectes adversos Antidepressius (agonistes funcionals) 5-HT NA Receptor 5HT2 Receptor 5HT3 Ansietat, agitació, hipertensió, taquicàrdia, agitació motora, glaucoma.
Inquietud, insomni, Problemes acatasia, disfuncions gastrointestinals.
sexuals, agitació mental.
DA Hipomania, activació general, psicosi, abús i dependència.
Tema 7: antidepressius Grup de fàrmacs Mecanisme d’acció terapèutic Bloquegen les bombes de recaptació, el NT queda a l’espai sinàptic (principalment NA i 5-HT, menys afins a la DA).
Mecanisme d’acció no terapèutic Bloqueig de vies (antagonista) Ach, Hist. i NA.
M1: alteració de la memòria i l’AP, síndrome confusional, somnolència, visió borrosa, sequedat bucal, estrenyiment i retenció urinària.
α1: mareig, hipotensió.
H1: somnolència i sedació, augment de pes.
Farmacocinètica V.O. bona però incompleta.
Ocasionalment V.E. o V.M.
(mai a l’inici, risc cardio.).
Moltes DDII en dosis idèntiques, controls anàlisis i control dosi individual per tipus absorció.
T. màx: 2-8h >90% fixació P.P.
T. ½: 10 – 70h Metabolisme hepàtic intens.
Excreció renal multifàsica (la ½ de la dosi en 2-3 dies, la resta durant setmanes).
Farmacodinàmica Efectes Adversos Indicacions: t.d. major (no Freqüents: somnolència, 1a opció per efectes mareig, disgeusia adversos), trastorn pànic (trastorn gust), cefalees, amb o sense agorafòbia, sequedat bucal.
SEPtraumàtic, bulímia Poc freqüents: visió nerviosa, terrors nocturns, borrosa, disfunció sexual, TRICÍCLICS TOC (Clomipramina – més diarrea, hiperhidrosi (alta efectes 5-HT), enuresi sudoració), hipotensió, nocturna (Imipramina: dosi insomni, vòmits.
baixa, >6A).
Contraindicacions: cardiopaties, HA, hepatopaties, nefropaties, glaucoma, epilèpsia, diabetis, estats confusionals per tòxics, 1r T d’embaràs.
Seguretat tricíclics: intoxicació greu per ingestió perllongada (dosis 15 dies). S’ha de controlar setmana a setmana (màx. Dosis de 7 dies), pot produir síndrome confusional  coma  mort per depressió respiratòria. Requereixen hospitalització en la intoxicació. Cal una pauta d’inici del tractament per veure si es toleren o no els efectes adversos (increment de 25mg/24-48h fins a dosi terapèutica). IT mitjà.
Observacions: primers antidepressius comercialitzats. Són poc selectius, molt eficaços, amb molts efectes adversos i amb una alta gravetat per intoxicació.
Tema 7: antidepressius Grup de fàrmacs Mecanisme d’acció terapèutic Inhibició de la MAO (enzim degradador presinàptic de la DA, NA i 5-HT) fent que hi hagi més NT.
Isoformes MAO: MAOa: NA i 5-HT (ens interessa més ja que són les principals afectades per la depressió).
MAOb: DA Mecanisme d’acció no terapèutic En tenen menys que els tricíclics (el de la NA és tan dèbil que no és sig.), és antagonista de l’M1 i l’H1.
Farmacocinètica Farmacodinàmica Dels reversibles (els irreversibles destrueixen la MAO): V.O. bona i única utilitzada.
T. màx.: 1-2h 50% fixació a P.P.
T. ½: 2-3h.
Metabolisme hepàtic: hi ha acetiladors ràpids i lents.
Excreció: en bona part sense modificar, una part es queda sense metabolitzar.
Indicacions: no són la 1a indicació per les depressions. TD major. És especialment indicat en síndromes atípics (com els tricíclics): ansioses amb component fòbic o histèric.
T de pànic amb o sense agorafòbia (angoixa), fòbia social, TOC (no 1a elecció, toca altres coses a part de la 5-HT i el TOC és especialment 5-HT).
Contraindicacions: cardiopaties, HA, hepatopaties i nefropaties, alcoholisme, parkinson (interacciona amb altres fàrmacs, la MAOb degrada la DA i no podríem utilitzar cap més fàrmac), diabetis, primer trimestre d’embaràs.
Efectes Adversos EA: no costa arribar a la tolerància però durant els primers dies hi ha molts EA.
IMAO Freqüents: visió borrosa, o inhibidors de la disfunció sexual, monoaminooxidasa: somnolència, excitació, cansament general, Selectius: inhibeixen una cefalea, hiperhidrosi, de les dues isoformes.
insomni (s’evita fent que No selectius: inhibeixen la última dosificació no les dues isoformes.
sigui abans d’anar a Reversibles: bloquegen, dormir), augment de la dificulten i impedeixen gana, hipotensió l’acció de la MAO ortostàtica, tremolors.
mentre prenem el Poc freqüents: diarrea, fàrmac.
edema perifèric, anorèxia, Irreversibles: estrenyiment, sequedat destrueixen la MAO i bucal.
mai més es reposa quan Pauta de tractament per deixem de prendre el la tolerància d’EA: fàrmac.
increment progressiu, (15mg/setmana) durant 1-3 setmanes fins arribar a la dosi màxima, evitar administració vespertina per insomni.
Seguretat IMAO: Tenim MAO a tots els sistemes del nostre cos, quan prenem un IMAO els estem inhibint tots i es veuran tots afectats (gran risc dels IMAO).
Tema 7: antidepressius Risc de crisi d’hipertensió aguda. Cal seguir unes pautes dietètiques i farmacològiques estrictes per evitar riscos. També podem trobar problemes de toxicitat per acumulació d’amines en altres sistemes (el que és beneficiós al SNC ho pot no ser en els altres). Per exemple en la inhibició de MAO intestinal i hepàtica que provoca una acumulació d’amines vasopressores exògenes (tiramina) que cal eliminar.
Intoxicació greu: asimptomàtica durant les 6h primeres. Requereix hospitalització. Entre les 6-12 primeres hores la simptomatologia és lleu i de sobte comencen a sorgir els problemes greus: agitació o sedació que pot progressar a coma. Hipertèrmia greu, HTA, taquicàrdia i col·lapse cardiocirculatori amb risc de mort.
Precaucions durant el tractament: hi ha interaccions fins a 15 dies després de deixar el tractament (cal seguir amb les precaucions fins llavors).
Dietètiques: dieta baixa en amines per evitar la seva acumulació (formatges fermentats, alcohol, gambes i conserves, embotits...).
Farmacològiques: interacció amb altres fàrmacs o tòxics (amfetamines i anorexicògens, anticolinèrgics, antihipertensius, antihistamínics, anitasmàtics, analgèsics (generals i locals), antigripals, descongestionants nassals.
Fàrmacs i el seu efecte en les MAO: evitar els IMAO no selectius-irreversibles, són la pitjor combinació.
Moclobemida: reversible i selectiu de la MAOa (millor selecció des del punt de vista terapèutic i de seguretat).
Resagilina, Deprenil/selegilina: antiparkinsonià molt utilitzat. Selectius per la MAOb (degrada sobretot DA).
Observacions: poc selectius, alta eficàcia, menys EA que tricíclics, molta gravetat d’intoxicació. IT mitjà.
Tema 7: antidepressius Grup de fàrmacs Mecanisme d’acció terapèutic Bloqueig de la recaptació de 5-HT. És un bloqueig selectiu de les bombes de recaptació de 5-HT (agonista funcional) que incrementa la resposta serotoninèrgica.
Mecanisme d’acció no terapèutic INEXISTÈNCIA! Farmacocinètica V.O. bona i única utilitzada.
T. màx.: 2-8h 75-95% fixació a P.P.
T. ½ : 12-35h (excepte fluoxetina que és de 4 dies).
Sense metabòlits actius excepte fluoxetina (norfluoxetina).
Excreció: renal Farmacodinàmica Efectes Adversos Indicacions: trastorn Freqüents: nerviosisme, depressiu major tipus agitació, diarrea, ISRS ansiós (excepte melancòlic somnolència, hiperhidrosi, o amb símptomes cefalea, nàusees, disfunció o psicòtics), fòbia social, sexual, insomni.
trastorn de pànic amb o Poc freqüents: dolor Inhibidors Selectius de la sense agorafòbia, TAG, EP abdominal, pèrdua o Recaptació de Serotonina traumàtic, bulímia, TOC, augment de la gana, agressió i conducta estrenyiment, visió borrosa, impulsiva, disfòria artràlgia, tremolors, premenstrual, fibro-miàlgia, taquiorrítmies, disfunció erèctil.
Contraindicacions: idees de suïcidi, hipomania, T.
Bipolar, diabetis, epilèpsia, hiponatrèmia (dèficid Na en sang), hipovolèmia (baix volum sanguini), desig sexual inhibit.
Seguretat: IT alt. Toxicitat baixa i relativa seguretat amb sobredosi. Intoxicació moderada per interacció amb medicaments o patologies mèdiques greus: somnolència, síndrome confusional, convulsions.
Síndrome serotoninèrgic: efecte advers dins del mecanisme d’acció terapèutic. Es dóna per causa de l’agonsime amb la 5-HT, són fàrmacs selectius. Molts antidepressius alteren la pressió arterial; poden convertir-lo en un EA: Símptomes digestius: diarrea, espasme o distensió abdominal.
Símptomes neurològics: logorrea, eufòria, disfòria, hiperactivitat, irritabilitat, cefalea, disàrtria, confusió, tremolor, micolonies.
Símptomes autonòmics: sudoració, hipertèrmia.
Símptomes cardiovasculars: taquicàrdia, HTA.
Observacions: la fluoxetina és el fàrmac més conegut, el podem trobar en prescripció diària o setmanal, depenent de la T. ½ i del metabòlit actiu norfluoxetina. Són molt selectius, sense mecanismes d’acció no terapèutics, tenen menys gravetat d’intoxicació i pocs i moderats efectes adversos.
Tema 7: antidepressius Grup de fàrmacs Mecanisme d’acció terapèutic Mecanisme d’acció no terapèutic Farmacocinètica Efectes Adversos Indicacions: trastorn Molt pocs.
depressiu major tipus apàtic Freqüents: si augmenta IRN (tan bo com ISRS), TDAH en l’activitat del s. Simpàtic, estudi.
disminueix la del parasimpàtic o Contraindicacions: i tenim sequedat bucal, alteracions pressió arterial estrenyiment, insomni, Inhibidors de la Recaptació *Reboxetina: molt (l’increment de NA està sudoració.
de Noradrenalina selectiva, gairebé només relacionat amb la Poc freqüents: cefalea, té la funció de bloqueig de transmissió simpàtica o mareig, taquicàrdia, les bombes recaptació de excitació), problemes hipotensió, retenció urinària, NA.
urinaris, epilèpsia, trastorn disúria, vertigen, disfunció bipolar, idees suïcides.
erèctil, impotència.
Seguretat: bon perfil de seguretat tipus ISRS, IT alt. Instauració gradual de dosis per millorar la tolerabilitat, millora del funcionament social de manera selectiva (TDAH), sense efectes sedants ni somnolència (no toquem 5-HT ni histamina). Intoxicació lleu: hipertensió ortostàtica, HTA o hipotensió arterial, convulsions.
Precaucions: en insuficiència renal o hepàtica hi ha un risc potencial d’acumulació, en població especial amb gent gran no existeixen assajos controlats de seguretat i eficàcia. Cal iniciar el tractament amb dosis mínimes (2mg/ 2 vegades al dia) per fer tolerància als efectes adversos (risc cardiovascular).
Observacions: molt selectius, pocs efectes adversos, intoxicació lleu, sense mecanismes d’acció no terapèutics, molt segurs.
Bloqueig selectiu de les bombes de recaptació de NA (agonista funcional de la NA).
L’afinitat amb altres receptors sense efecte terapèutic és gairebé INEXISTENT.
V.O. bona i única utilitzada.
T. màx.: 2h 97% fixació a P.P.
T. ½ : 12 – 16h Metabolisme hepàtic, inductor enzimàtic (condueix a la metabolització d’altres fàrmacs) Excreció: renal majoritària, fecal minoritària.
Farmacodinàmica Tema 7: antidepressius Grup de fàrmacs DUALS Mecanisme d’acció terapèutic Combinació de la inhibició de les bombes de recaptació de NA, DA i 5-HT (es deixa el NT a l’espai sinàptic).
Inhibició de la recaptació de 5-HT i NA: IRSN Venlafaxina Mecanisme d’acció no terapèutic Farmacocinètica Venlafaxina: V.O. bona, única utilitzada (retard).
T. màx.: 2-2,5h 30% fixació P.P.
T. ½: 6-8h Metabolisme hepàtic (CYP2D6) – metabòlit actiu: Farmacodinàmica Efectes Adversos Indicacions: Trastorn depressiu major TAG i fòbia social (venlafaxina com a ansiolític).
Neuropatia diabètica dolorosa (duloxetina) Desintoxicació tabac (bupropion) Contraindicacions: trastorns de la conducta alimentària, glaucoma, idees de suïcidi, alteracions cardíaques i HTA no controlada (venlafaxina), trastorns addictiu, bipolar i convulsions (bupropion).
Freqüents: somnolència, ansietat, agitació, cefalea, nàusees, sequedat bucal, estrenyiment, disfunció sexual, dolor i espasmes abdominals (venlafaxina i bupropion), trastorn de l’acomodació (venlafaxina), anorèxia, cansament general.
Poc freqüents: erupcions cutànies, agitació conductual, convulsions (bupropion), dismenorrea (bupropion), poliuria (bupropion), HTA (bupropion), alopècia (duloxetina).
Les diferències entre la Venlafaxina i la Duloxetina són que la venlafaxina presenta una T. Màx. Més curta i que té el metabòlit actiu desmetilvenlafacina.
Són una alternativa als tricíclics: desmetilvenlaxafina Eficàcia semblant (inhibidor enzimàtic Menys EA d’altres fàrmacs).
Menys toxicitat Excreció renal.
Tema 7: antidepressius Duloxetina IRND Inhibició de la recaptació de NA i DA: Bupropion (toca una mica de 5-HT).
Duloxetina: V.O. bona, única utilitzada.
T. màx.: 6h >90% fixació P.P.
T. ½ : 8-17h Metabolisme hepàtic.
Excreció renal majoritària, fecal minoritària.
Bupropion: V.O. bona, única utilitzada.
T. màx.: 2-3h 80% fixació P.P.
T. ½ bifàsica: el 30% es distribueix a les 6h i el 70% restant a les 14h.
Metabolisme hepàtic. 4 metabòlits actius, el principal és La seva principal indicació no és com a antidepressiu.
hidroxibupropion.
Excreció renal.
Seguretat: IT alt. Intoxicació lleu: taquicàrdia, somnolència, convulsions. Instauració gradual de la dosi per regular la tolerabilitat. Quadre de retirada: malsons, parestèsia, cefalees, mareig, nàusees, vòmits, irritabilitat.
Tema 7: antidepressius Grup de fàrmacs NaSSA Mirtzapina Mecanisme d’acció terapèutic Antagonista presinàptic 5-HT2 i α2. Augment de 5HT i NA a l’espai sinàptic.
Mecanisme d’acció no terapèutic Són antihistamínica i anticolinèrgics (efectes sedants).
Farmacocinètica V.O. bona, única utilitzada.
T. màx.: 1-2h 85% fixació P.P.
T. ½ : 20-40h Metabolisme hepàtic, metabòlit actiu: 8- Farmacodinàmica Efectes Adversos Indicacions: trastorn depressiu major.
Contraindicacions: hipotensió, convulsions, trastorn bipolar, idees suïcides, neutropènia (mirtazapina).
Freqüents: somnolència, mareig, estrenyiment, augment de la gana i del pes, sequedat bucal, convulsions (mianserina).
Poc freqüents: dolor i espasmes abdominals, disnea, agitació conductual, debilitat general, parestèsies, hipotensió.
Té un més bon perfil d’EA que la Mieanserina.
hidroximirtazapina.
Excreció renal majoritària, fecal minoritària.
Mianserina V.O. bona, única utilitzada.
T. màx.: 3h 95% fixació P.P.
T. ½ : 20-60h Metabolisme hepàtic.
Excreció renal majoritària, fecal minoritària.
Seguretat: instauració gradual de la dosi per millorar la tolerabilitat. Seguiment periòdic en persones amb cardiopaties. Efectes sedants principalment en gent gran. Intoxicació lleu: maximització dels EA. Cal vigilar amb les idees suïcides, permeten la mobilitat en el trastorn depressiu major fet que permet actuar i desenvolupar la conducta.
Tema 7: antidepressius Grup de fàrmacs Mecanisme d’acció terapèutic Antagonista presinàptic 5-HT2 i inhibidor de la recaptació de la 5-HT.
Mecanisme d’acció no terapèutic Farmacocinètica V.O. i V.E. ràpida i completa.
T. màx.: 1-2h. Ràpida i extensa.
90% fixació P.P.
T. ½ : 5-9h Metabolisme hepàtic (CYP3A4 i CYP2D6), metabòlit actiu: m- Farmacodinàmica Efectes Adversos Indicacions: trastorn Freqüents: somnolència, depressiu major, tremolors, disgeusia, cefalea, nàusees, ASIR premedicació anestèsica, vòmits, salivació o desintoxicació drogues, xerostomia.
disfunció erèctil (efecte Poc freqüents: disfunció secundari d’erecció cognitiva, hepatitis, sostinguda, no té bons hipotensió, priapisme (erecció resultats perquè és un EA), sostinguda).
trastorn d’ansietat, insomni.
Contraindicacions: clorofenilpiperazina cardíacs (té (químicament és un trastorns receptors 5-HT al miocardi, antipsicòtic).
Excreció renal majoritària, fet que provoca taquicàrdies i HTA), priapisme, fecal minoritària.
hipotensió, convulsions, trastorn bipolar.
Seguretat: instauració gradual de la dosi per millorar la tolerabilitat. Efectes sedants pronunciats. Efectivitat sedant en demència (símptomes d’agitació conductual, labilitat i psicosi).
Intoxicació lleu: maximització dels EA.
Observacions: la Trazodona és l’únic fàrmac comercialitzat. Presenta V.E., ens indica que té altres indicacions (sedació).
Tema 7: antidepressius Grup de fàrmacs Mecanisme d’acció terapèutic Antagonista presinàptic dels receptors 5-HT2c.
Mecanisme d’acció no terapèutic Farmacocinètica Farmacodinàmica Efectes Adversos Indicacions: trastorn Freqüents: cefalea, nàusees, depressiu major.
mareig, diarrea, sequedat Contraindicacions: cirrosi, bucal, somnolència i insomni És un anàleg de la malaltia hepàtica activa (melatonina), fatiga, dolor melatonina amb (augmenta les abdominal.
propietats transaminases hepàtiques i Poc freqüents: parestèsia, antidepressives.
per tant el funcionament visió borrosa, èczema, hepàtic, es produeix augment de les transaminases inflamació). Menors de 18 sèriques.
anys (tenen molta melatonina).
Seguretat: no cal una disminució progressiva per la interrupció del tractament. No s’ha establert eficàcia i seguretat antidepressiva en pacients ancians amb demència. Cal tenir precaució amb pacients amb hipomania/mania i idees suïcides. Intoxicació lleu: maximització EA. Cal fer analítiques de la funció hepàtica basal i a les 6, 12 i 24 setmanes; si hi ha augment de les transaminases s’ha de retirar el fàrmac.
AGOMELATINA (Antidepressiu cronobiològic) V.O. bona i ràpida.
T. màx.: 1-2h. Ràpida i extensa.
95% fixació P.P.
T. ½ : 1-2h Metabolisme hepàtic (CYP1A2 90% i CYP2C19 10%), metabòlits inactius.
Excreció renal (80%) Observacions: funciona molt bé en baixades anímiques del ritme circadià i estacionals (ex. astènia primaveral). El receptor 5-HT2c es troba en vies inhibitòries del còrtex prefrontal.
Inhibeix determinades funcions cognitives atencional Tema 7: antidepressius Causa i quadre clínic: Síndrome serotoninèrgic - - Combinació d’antidrepressius Sorgeix quan hi ha un foment de la 5-HT Comença cap a les 24h de tractament, dura unes 24h en el 70% dels casos i remet en tots els casos en un màxim de 96h.
Té un 12% de mortalitat associada per risc cardiovascular: aturada cardíaca, convulsions, coma i aturada orgànica multisistèmica per coagulació intravascular.
El risc augmenta quan hi ha arteriosclerosi, HTA o hipercolesterolèmia.
Es potencia la resposta quan els mecanismes d’acció són diferents, si no es produeix competició entre fàrmacs.
El tractament antidepressiu es pot combinar amb: Liti (en depressions resistents) Psicoestimulants (toca DA i per tant es combinen augmentant la resposta) Àcid fòlic Teràpia lumínica T3 Símptomes clínics: - Neurològics Digestius Autonòmics Cardiovasculars Tractament: Supressió immediata del fàrmac desencadenant.
Sopor de paràmetres vitals.
Control dels símptomes neurològics amb BZD (diacepam o loracepam) Control de la hipertèrmia (no antipirètics) Ús de fàrmacs antagonistes serotoninèrgics: Ciproheptadina (només existeix V.O.) o Clorpromacina (V.O., V.I. i V.E.) Recomanacions de tractament amb antidepressius: - Únic episodi (mínim 12 mesos després de la remissió).
Si hi ha dos o més episodis greus (idees suïcides): entre 5 anys i tota la vida.
Cal una dosi de manteniment durant la remissió.
Retirada progressiva (20% cada 2-4 setmanes) excepte l’agomelatina.
...