Interacció gènica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología + Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Genètica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Umukie Bosch Altimiras Genètica Interacció gènica INTERACCIÓ GÈNICA Interacció gènica: Més d’un locus determinen un caràcter.
L’expressió del fenotip del caràcter està controlada per més d’un locus.
Quan hi ha un doble heterozigot, esdevé un dihibridisme.
Per exemple la cresta de les gallines, el controlen dos locus.
Roseta: A-BCresta pèsol: A-bb Cresta nou: aaBCresta simple aabb ************************************************** Taula de punnet AaBb x AaBb AB AABB AABb AaBB AaBb AB Ab aB Ab Ab AABb AAbb AaBb Aabb aB AaBB AaBb AaBB aaBb ab AaBb Aabb aaBb aabb Combinatòria AaBb x AaBb 3A_ : 1aa 3B_ : 1bb S’han de multiplicar.
3A_ x 3B_ = 9A_B_ 3A_ x 1bb = 3A_bb 1aa x 3B_ = 3aaB_ 1aa x 1bb = 1aabb *********************************** Dihibridisme, és la interacció gènica clàssica. S’obtenen 4 fenotips diferents i la mateixa proporció que en mendelisme.
**Soques, línies,.. HOMOZIGOT** Exemple de les mosques: Color: Sèpia, Cinabri, Salvatge Salvatge>Sèpia + (salvatge), Se(sèpia), Ci(Cinabri) Salvatge>Cinabri ++xSeSe  +Se (+) ++xCiCi  +Ci (Ci) SeSexCiCi  (+) Com pot ser?? No és al·lelomorfisme múltiple (perquè no són 3 fenotips), per tant és interacció gènica.
El locus del mutant sèpia és (Se): 1SeSe 2++ El locus del mutant cinabri és (Ci): 1CiCi 2++ El locus d’un encreuament entre els dos mutants de dalt és: 1+Se 2+Ci Epístasi dominant. Només tenim tres fenotips.
Exemple de la ceba, tenim: P Blanc x F1 F2 Vermell Blanc Blanc Vermell Groc 12 3 1 Quan el locus blanc és dominant en A, sempre serà blanc, perquè emmascara el locus B .
Epístasi recessiu Exemple de hàmsters: Si trobem que a la F2 apareix un fenotip que no es troba ni a la F1 ni a la P és una interacció gènica. Per tant tenim dos locus.
Es mantenen les proporcions de dos locus (16 a la F2), però no la relació ) 9:3:3:1. Trobem 9:3:4, el 4 és la suma de 3+1. Veiem que un locus emmascara a un altre. El bb emmascara el locus A.
P agouti x crema F1 agouti F2 agouti (9) negre (3) crema (4) A_B_ aaB_ _ _bb A: Agouti A>a a: Negre B: disposició del pigment al pèl B>b b: No es diposita el pigment (crema) Epístasi doble recessiva Exemple del color de la flor del pèsol: P Blanc(AAbb) x Blanc(aaBB) F1 F2 porpra (AaBb) porpra (9) blanc (7) ????? Veiem que les proporcions (16)són iguals però les relacions no segueixen el 9:3:3:1 si no que trobem un 9:7. Per tant són sobre dos locus.
El porpra és dominant al locus A i B però si un dels dos locus és recessiu, apareix el fenotip blanc. És una epístasi doble recessiva perquè el genotip recessiu pels dos locus emmascara a l’altre genotip que pot ser dominant. És a dir a la A_bb el bb emmascara la A i en el aaB_ la aa emmascara la B.
Experiments: Enzim-locus 1 Neurospora crassa Un cultiu irradiat per raigs X. S’aconseguien mutants. Cada espora es va separar i es va fer créixer aïllat. Es van repicar les mostres amb medi mínim. Es va anar afegint al medi coses que podien necessitar, es va veure que no podien sintetitzar metionina.
Van veure que un enzim venia determinat per un locus! 2 Mutant per arginina: necessitaven l’arginina per créixer. Se’n troben tres de diferents. El mutant 1 creixia amb arginina però també amb ornitina i citrul·lina. El mutant 2 creixia amb arginina, amb citrul·lina però no ornitina. El mutant tres només creixia amb arginina.
La ruta metabòlica és: PrecursorsOrnitinaCitrul·linaArginina El mutant 1 per tant, té la mutació entre els precursors i la ornitina.
El mutant 2 per tant, té la mutació entre la ornitina i la citrul·lina.
El mutant 3 per tant, té la mutació entre la citrul·lina i l’arginina.
Cadascun té mutats un lloc diferents i per tant una mutació per un enzim diferent. Això vol dir que la mutació es troba a tres locus diferents.
Es dedueix que cada enzim ve controlat per un locus! ***************** AA = A/A Exemple: Epístasi recessiva en el color dels conillets, Antirrhinum wwMM (blanc) x WWmm (magenta) WwMm (blau) 9 W_M_(blau) 3W_mm(magenta) 3wwM_(blanc) 1wwmm(blanc) La ruta de color és de: blanc  magenta  blau -Els W_M_ són blaus perquè tenen el W que els permet fer blancmagenta i tenen M que els permet fer magentablau.
-Els W_mm són magenta perquè el W el permet fer de blancmagenta però no poden fer de magentablau.
-Els wwM_ i wwmm són blancs perquè el no tenen W que els permeti fer de blancmagenta.
El blanc emmascara el blau.
Color d’ull de la Drosophila Color salvatge: Vermell (barreja de taronja i marró) 1.-Guaninadrospopterin: Taronja 2.-Triptòfanommochromes: Marró Si es té bloquejada la primera, són marrons. Si es té bloquejada la segona són taronges, si es bloquegen les dues són blancs.
Obtenim quatre fenotips per un únic caràcter, 2 locus! Si obtenim menys de quatre fenotips és una epístasi! Interacció gènica: Un caràcter controlat per més d’un locus! Altres tipus d’interaccions gèniques són els gens modificadors. Aquests modifiquen lleugerament el fenotip d’un genotip.
Per exemple: gen recessiu piebald (ss) que provoca taques blanques. Fenotípicament són diferents entre ells, és a dir tenen el mateix genotip (ss) però el fenotip (les taques) són diferents en cadascun.
El gen supressor és un gen que per ell mateix no provoca cap fenotip (per això es diferencia de l’epístasi). Aquest l’únic que fa és suprimir que s’expressi.
Un exemple és la mutació hairless Su(H). La mosca normal té quetes, però hi ha una mutació que és la hairless que fa que no tingui quetes. PERÒ apareix una altre mutació que fa que la mutació hairless no s’expressi i per tant torni a tenir quetes.
...