Apunts Estructura de la Comunicació (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2015
Páginas 31
Fecha de subida 10/02/2015
Descargas 15
Subido por

Descripción

Professor: Joan Manuel Tresserras

Vista previa del texto

ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   TEMA  1:  COMUNICACIÓ  SOCIAL     • La   comunicació   social   és   present   en   totes   les   societats?   Sí,   sinó   seriem   un   conjunt   d’individus;  però  som  una  societat.   NO   SOCIETAT:   Grup   de   persones   on   no   hi   ha   cap   eina   de   comunicació   entre   els   individus   (no  hi  ha  llenguatges).     La  comunicació  social  es  constitutiva  de  la  societat  humana,  no  podem  concebre  cap  societat   que  no  tingui  funció  comunicativa.   Ø L’ésser  humà  és  un  animal  que  es  diferencia  de  la  resta  per  la  seva  consciència  de  ser   animal  i  actua  mentre  pensa  i  pensa  mentre  actua.   o Ens  pensem  que  les  nostres  accions  ens  permeten  constituir  el  nostre  pas  per  la   vida,  la  nostra  història,  i  ens  pensem  que  això  ens  dóna  llibertat.  (  àPercepció  del   món  i  la  vida  de  forma  personal)   § En   veritat   no   hi   ha   cap   forma   humana   de   coneixement   o   consciència;   no   remet  en  el  coneixement.  Qualsevol  forma  de  consciència  remet  a  qualsevol   experiència  del  món  i  la  vida.   • Tenim   una   percepció   del   món   a   traves   dels   nostres   sentits.   Els   sentits   actuen   com   a   catalogació   social,   en   conjunt;   gent   que   ha   compartit   la   seva  experiència  a  través  dels  llenguatges.   En  la  nostra  vida  no  hi  ha  separació  entre  experiència  i  consciència.     Tots   els   signes   han   estat   construïts   per   algú,   res   no   és   casual   ni   arbitrari;   depèn   dels   nostre  actes  i  de  les  nostres  decisions.   o Signes  construïts  per  algú  i  han  estat  adoptats.     *Aquests  fets  els  veiem  reflectits  en  la  situació  diferent  dels  anuncis  depenent  de  la  cultura,  la   manera  de  llegir...     La  conversa  més  llarga  de  la  nostra  vida  és  el  nostre  propi  diàleg,  el  discurs  interior.   o Necessitem  verbalitzar,  ja  que  aquest  fet  ens  permet  guardar  informació.     COMUNICACIÓ  SOCIAL   Entre  consciència  i  experiència  és  l’espai  on  es  volen  imposar  unes  visions  del  món  sobre  altres   visions;  és  l’espai  de  la  comunicació  social.     La  comunicació  social  és  la  organització  de  la  societat.     COMUNICACIÓ  SOCIAL:   És  el  conjunt  de  processos,  relacions  i  mecanismes  mitjançant  els  quals   en   cada   lloc   i   en   cada   moment,   els   grups   humans   resolen   el   seu   intercanvi   de   missatges   i   la   seva  cooperació  i  conformen  les  seves  concepcions  del  món  i  de  la  vida.         1     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   Els  grups  humans  són  ecosistemes  perquè  s’estructuren  en  grups  concrets  encara  que  després   alguns   emigrin   (ex.  diferència  del  vocabulari  entre  esquimals  (moltes  paraules  per  definir  el  blanc)  i  els   tuaregs  (moltes  paraules  per  definir  el  marró)).   Cada   cultura   està   construïda   per   donar   desposta   a   una   quantitat   d’experiències   pròpies.   També   tenen   expressions   que   no   es   poden   traduir,   perquè   es   corresponen   a   una   sèrie   d’experiències  culturals.   Les  llengües  són  iguals  perquè  la  vida  és  igual  i  la  gent  viu  envoltada  de  gent  i  de  coses.  Cada   llengua   es   fa   per   designar   aquestes   coses   que   ens   envolten;   les   llengües   les   fa   la   gent   en   el   curs  de  la  seva  supervivència  [ex.  noms,  adverbis...].       “Els  límits  del  meu  món  són  els  límits  del  meu  llenguatge”   o Sense  certs  termes  no  tenim  la  capacitat  de  pensar  algunes  coses.   o Els  llenguatges  són  plataformes  d’expressió.   § Una   llengua   obra   possibilitats   però   te’n   tenca   d’altres;   per   aquest   motiu   és   molt   important  aprendre  noves  llengües.     PROGRAMACIÓ  SOCIAL   Els  llenguatges  socials  ens  programen  la  ment.     La   lluita   entre   classes   socials   es   dóna   en   l’espai   de   la   cultura   i   la   comunicació.   Actualment   la   història  s’està  apunt  d’acabar  en  el  sentit  que  les  classes  dominants  cada  cop  tenen  més  poder   sobre   les   classes   populars   en   la   cultura   i   la   comunicació   amb   indústries   d’elaboració   de   consciència   (   à   però   ningú   no   et   pot   elaborar   la   consciència,   cadascú   és   lliure   amb   la   seva   consciència.  El  que  pot  fer  el  sistema  és  manipular-­‐nos  l’experiència).     La  consciència  és  la  llibertat.                                         2     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   • Què  és  la  comunicació  social?     • L’escola  NO  és  sinònim  d’educació.  És  un  artefacte  en  el  qual  si  duu  a  terme  l’educació.     • NO   SOCIETAT:   Grup   de   persones   on   no   hi   ha   cap   eina   de   comunicació   entre   els   individus   (no   hi  ha  llenguatges).     • L’ésser  humà  és  una  espècie  animal  amb  CONSCIÈNCIA  (  à  Som  conscients  del  nostre  pas  per  a  la   vida;  creiem  que  això  és  la  nostra  llibertat)     D’on   hem   tret   el   que   sabem   del   món  i  de  la  vida   Una  part  és  experiència   Creiem  tenir  dret  a  canviar-­‐la     Contacte   amb   l’altre   gent     (ens   diuen   com   s’han   de     designar  les  coses)     Pròpia  experiència     D’on  ho  han  tret?     Les  explicacións  que  els  hi  donaven     al   llarg   de   la   seva   experiència     d’altres  que  ja  ho  havien  viscut       • NO  hi  ha  cap  FORMA  DE  CONSCIÈNCIA  que  puguis  separar-­‐la  de  la  teva.       Remet  a  una  forma  de  vida  i  experiència       Aconseguir  forma   FORMES  PRÒPIES   A  través  dels  SENTITS     de  proximitat   Sistemes  de  comparació       Compartir  experiències  à  A  través  de  LLENGUATGES   Catalogar  sensacions       Caràcter  social     • Experiència  i  consciència  no  es  pot  separar,  a  la  nostra  vida  va  lligat.   • Res  és  arbitrari.  Els  signes  són  socials  perquè  en  algun  moment  se’ls  ha  apropiat.   • La   forma   de   mirar   la   societat   ve   determinada   per   la   consciència   del   cinema   à   fotografia   à   quadres   (Somiem   en   color   i   amb   perspectiva   degut   al   cinema;   pensem   tal   i   com   està   organitzada  la  nostra  cultura  audiovisual).     Somiem   panoràmiques,   tràvelings...   A   Europa,   els   anuncis   dels   diaris   se   situen   a   dalt   a   la   dreta.  En  altres  països  a  baix  a  l’esquerra,  aquest  canvi  es  degut  a  l’adaptació  a  les  diferents   cultures,  a  les  diferents  formes  de  llegir...     • DISCURS  INTERIOR:  Sempre  estem  parlant  interiorment  amb  nosaltres  mateixos.   Verbalitzar  ens  permet  guardar  la  informació  en  la  memòria,  allò  que  s’ha  de  fer  possible.     [Pàgina  següent]     3     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   • DISCURS  INTERIOR:  Sempre  estem  parlant  interiorment  amb  nosaltres  mateixos.   Verbalitzar  ens  permet  guardar  la  informació  en  la  memòria,  allò  que  s’ha  de  fer  possible.     Espai   on   la   societat   lluita   per   imposar   les   llengües,   les   Tot  això  succeeix  en  els  llenguatges     lleis,  formes  de  cultura...  totes  les  formes  de  persuasió     El  fet  que  es  faci  possible       COMUNICACIÓ  SOCIAL   Mediació  de  la  consciència  -­‐  experiència     =     Forma  d’intercanvi  de  missatges,  interacció,  cooperació...     ORGANITZACIÓ  SOCIAL      DEFINICIÓ:   Conjunt  de  processos,  relacions  i  mecanismes  mitjançant  els  quals  en  cada    lloc  i  moment  els  grups  humans  hi  resolen  els  seus  intercanvis  de  missatges,  relacions   a  través  del  llenguatge  i  conforme  les  seves  concepcions  del  món  i  de  la  vida.         • ECOSISTEMES  COMUNICATIUS:  Grups  humans.   o S’estructuren  en  grups  concrets.   o Cada  cultura  està  formada  per  respondre  a  les  experiències  del  món.     CAS  DE  LA  CULTURA  CATALANA:   CULTURA  CATALANA:  Cultura  de  síntesi  à  Influència  de  tota  la  mediterrània.   COMUNICACIÓ   SOCIAL   DURANT   EL   FRANQUISME   à   Extermini   de   llenguatges   i   imposició  d’uns  altres.   Cada  cultura  és  diferent  tot  i  que  les  experiències  del  món  són  semblants.       • Les   llengües   són   iguals   perquè   la   vida   és   igual   i   la   gent   viu   envoltada   de   gent   i   de   coses.   Cada   llengua   es   fa   per   a   poder   designar   les   coses   que   ens   envolten   (les   llengües   les   fa   la   gent  com  a  clau  de  la  seva  supervivència).     “Els  límits  del  meu  món  són  els  límits  del  meu  llenguatge”,  Wittgeinstein   àSense  determinats  termes  no  tenim  la  capacitat  de  pensar  certes  coses.               • • • LLENGUATGES   Presó  del  teu  pensament   Plataformes  d’expressió   Marquen  límits  del  que  som  capaços  de  pensar   Grans   revolucions   en   la   història   de   la   cultura   à   Exploració   dels   límits   del   llenguatge   à   Suport  de  noves  formes  de  comunicació.   Quan   s’introdueixen   mitjans   de   comunicació   nous,   tots   els   altres   mitjans   s’han   de   reajustar   (ex.   la   ràdio   es   va   reajustar   amb   l’entrada   de   la   TV,   la   TV   es   va   reajustar   amb   l’entrada   d’Internet...).   La  principal  font  de  discriminació  à  cultura  i  comunicació.   4     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   • PROGRAMACIÓ  SOCIAL:  Els  llenguatges  ón  programes,  hi  ha  coses  que  no  poden  ser  dites.   La  lluita  per  imposar  els  prois  llenguatges  són  lluites  hegemòniques.     •   • La  indústria  de  l’experiència  à  Si  no  hi  ha  consciència  no  hi  ha  subjecte  à  Darrera  la   consciència  hi  ha  la  frontera  de  la  nostra  llibertat  à  És  un  procés  intern.     Ningú  pot  enganyar  a  la  consciència  à  cadascú  n’és  responsable;  el  sistema  pot  alterar  les   formes  de  l’experiència,  però  no  les  de  consciència.                                                                               5     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   TEMA  2:  L’ALTA  CULTURA  I  LA  CULTURA  POPULAR   • La  comunicació  social  és  l’espai  entre  la  consciencia  i  l’experiència.   • La  CULTURA  parteix  de  la  necessitat.     o Les   societats   humanes   des   de   qualsevol   punt   de   la   història   intenten   organitzar-­‐se   socialment  per  tal  de  trobar  recursos  per  poder  viure  i  subsistir  amb  alimentació,  llocs   on  acomodar-­‐se  i  viure,  establir  vincles  per  protegir-­‐se  i  viure  (relacions  de  parentiu,  de   parella...)...  i  van  construint  el  que  coneixem  com  una  forma  de  viure  (CULTURA).   o La  CULTURA  d’un  poble  és  la  seva  manera  completa  de  viure,  la  seva  forma  sencera  de   vida.   Aquesta   forma   sencera   de   vida   s’organitza   socialment   dins   de   la   societat   quan   aquesta  va  intentant  solucionar  els  problemes  bàsics  à  Supervivència.  Aquesta  solució   dels  problemes  bàsics  fa  que  es  desenvolupi  una  concepció  nova  del  món.   § Pretén   estudiar   el   món   i   entendre’l   (astres,   dia   /   nit,   estacions,   mar,   perquè   els   animals   tenen  la  forma  que  tenen...).   § La   CULTURA   és   la   necessitat   de   sobreviure   i   tenir   una   idea   del   món   que   permeti   explicar,  fins  i  tot,  l’inexplicable.     1. Necessitat  de  sobreviure     2. Idea  del  món  que  permeti  explicar  fins  i  tot  l’inexplicable       • La   CULTURA   no   és   un   invent   de   la   gent,   sinó   que   és   la   forma   primigènia   de   com   es   solucionen  els  problemes  importants  de  la  gent.   o Les  primeres  societats  complexes  tenen  separacions  socials  es  caracteritzen  perquè  una   part  de  la  gent  no  necessita  treballar,  s’enriqueixen  del  treball  dels  altres.  Hi  ha  una  gent   que  aconsegueix  no  haver  de  treballar  per  sobreviure,  aquesta  gent  són  els  qui  es  poden   dedicar   a   sofisticar   la   cultura   de   la   seva   societat   à   Apareix   la   cultura   de   les   corts   on   apareixen  els  bufons....   § Es   dedicaven   a   fer   activitats   culturals   però   es   van   adonar   que   requeria   un   esforç   i   passen  a  exercir  de  públic  ja  que  no  tothom  ho  pot  fer.     • De  les  cultures  de  la  necessitat  en  sorgeixen  històricament  la  cultura  popular.   • De  les  cultures  del  superflu  sorgeixen  les  cultures  que  anomenem  l’alta  cultura.  Cultura  que   apareix  quan  hi  ha  grans  societats  complexes  amb  diferències  de  classes  socials.   CULTURA  NECESSITAT  à  Cultura  popular   CULTURA   DEL   SUPERFLU   à   Alta   cultura   à   Refinament,   ostentació   de   poder   i   distinció     à  Gust  dels  poderosos                                  social,  benefici  de  castes.     • Visitem   cultures   antigues   que   realitzaven   activitats   innecessàries   per   a   sobreviure   però   que   ara  són  admirades.   o Aquestes  formes  culturals  d’expressió,  protegeixen  la  cultura  distintiva  de  l’altra  cultura.     • Ignorància     apel·∙la   coses   que   no   som   conscients   de   que   no   sabem   à   La   cultura   dóna   llibertat.     6     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   • Ens  creiem  que  la  cultura  prové  d’aquests  gustos  històrics  d’alts  rangs.  En  canvi,  ens  costa   veure  que,  per  exemple,  hi  ha  monuments  provinents  de  la  cultura  popular.       • Dictadura  à  Transformació  a  Estat  Modern  à  Hegemonia  del  comerç   S.  XXI  à  VIOLÈNCIA  +  CULTURA     • Revolució  burgesa  i  cultural  (emergeix  la  cultura  de  masses).     o Les   formes   culturals   són   expressió   de   la   cultura   posada   al   servei   d’un   poder   o   de   la   simple  distinció  social.  Les  classes  altes  sempre  han  establert  la  seva  distinció  a  partir  de   llenguatges   o   de   cultures   diferenciades   de   la   resta,   es   blinden   per   tal   de   que   no   es   puguin  incorporar  al  seu  grup.  L’alta  cultura  ha  tingut  aquest  caràcter  reduït  a  un  grup   (per  aquest  motiu  diem  que  una  persona  “no  te  bon  gust”  o  “que  no  té  el  gust  educat”).   o Fer-­‐nos  cultes  és  el  preu  que  paguem  per  a  la  nostra  llibertat.  Per  poder  aparèixer  allò   que  volem  ser  en  cada  moment;  per  poder  dominar  el  registre  o  els  coneixements  i  la   cultura  per  tal  de  poder  formar  part  d’un  grup  depenent  del  moment.   o Nosaltres   actualment   encara   considerem   que   l’alta   cultura   és   l’hereva   de   la   cultura   cortesana  i  de  les  elits  del  poder  i  que  és  la  que  encara  avui  segueix  en  els  grans  museus.   Ens  costa  molt  de  creure  que  la  cultura  popular  també  es  troba  en  aquests  museus  i  en   el  mateix  rang.   o Fins   al   segle   XIX   el   poder   havia   estat   dut   a   terme   per   a   dictadures,   és   en   aquest   segle   quan  s’incorpora  l’hegemonia  i  el  consens  amb  molta  cultura  per  tal  de  desenvolupar  un   estat  modern.  Es  va  passar  d’un  estat  de  violència  a  un  estat  de  cultura.   o [Dones   europees   del   segle   XII,   difícilment   es   podien   vestir   i   despullar-­‐se   soles   perquè   anaven  amb  corses  i  robes  diverses  per  aconseguir  la  figura  perfecta.  En  la  societat  del   moment   no   es   podia   ensenyar   res,   tot   es   basava   en   insinuar;   per   tant,   la   forma   era   el   més  important.  Aquestes  dones  van  veure  com  les  seves  filles  ballaven  amb  faldilles  pel   genoll   i   fumaven   amb   broca.   Perquè   hi   hagués   aquest   trencament   va   ser   degut   a   la   preocupació  de  canvi  en  la  seva  vida.  És  una  revolució  cultural.]     • Revolució  cultural  à  Sense  ella  no  hi  hauria  les  altres  revolucions.  En  canvi,  en  les  nostres   vides  el  que  canvia  és  tota  la  resta  [à  Les  coses  són  com  cadascú  les  viu]   o Sense   revolució   cultural   no   hi   ha   les   altres   revolucions.   Els   grans   canvis   també   han   estat   provocats,  juntament  amb  la  revolució  cultural  amb  una  revolució  política  i  social,  però   el   que   marca   els   canvis,   les   revolucions,   són   els   canvis   del   dia   a   dia,   els   canvis   en   la   nostra  vida  quotidiana;  la  revolució  cultural.   o En   el   segle   XIX   hi   ha   revolució   industrial,   revolució   burgesa   i   una   gran   revolució   cultural.   Apareixen   noves   classes   socials   durant   aquesta   època;   es   forma   una   NOVA   CLASSE   SOCIAL   quan   hi   ha   consciència   de   que   s’ho   és   i   hi   ha   una   nova   cultura   per   a   ella   amb   un   nou  comportament.     • Formes   col·∙lectives   de   comportament   à   Mateixos   procediments   de   revolució   à   Quan   hi   ha  consciència  de  que  s’és  una  NOVA  CLASSE  SOCIAL.         7     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   • La  societat  s’adapta  a  l’entorn  natural  per  a  satisfer  les  primeres  necessitats:   1. Mínim  esforç   2. Màxima  eficiència       • Les   cultures   són   filles   de   la   supervivència   i   en   la   cultura   popular   es   mesura   a   partir   dels   criteris  d’eficiència.  En  canvi,  en  l’alta  cultura  els  criteris  canvien,  poden  ser  la  perfecció,  el   sublim...   o Cultura  actual  à  Filla  de  la  cultura  popular  a  partir  dels  criteris  d’eficiència:   § Perfecció,  sublim...   § Canvia  a  cultura  popular  (cultura  de  masses)  à  Relació  amb  l’alta  cultura     En  general,  les  esquerres  i  el  moviment  progressista  ha  tendit  a  interpretar  la  cultura   de  masses  com  un  poder  dels  que  ja  estan  al  govern  per  poder  manipular  a  la  societat.       • Qui  pugui  controlar  la  consciència  dels  altres  té  el  poder  definitiu.     • EL  contacte  amb  la  realitat  està  molt  filtrat  à  Tot  passa  per  la  indústria.     • Apocalíptics  à  Pensen  que  la  indústria  és  una  màquina  de  dominació  à  lluita  definitiva  de   classes  à  Més  risc  d’apocalipsi.     • Americans   à   Com   més   mitjans   de   comunicació,   més   cultura  à   Poder   arribar   a   tot   arreu   (visió  optimista).       • 1a  Guerra  Mundial  à  Dos  models  que  s’han  fet  hegemònics       URSS   EUA       Crear  partits   Comunisme   Gran  Potència  Mundial     comunistes  a     tot  el  món     EUROPA  OCCIDENTAL...   Procés  de  construcció   Venen  un  model  de   mundial   comportament:     American   Way  of  life     El   discurs   doctrinari   guanya   al     discurs  progressista;  es  vol  viure     com  els  americans       • Triomfa  l’estat  del  benestar,  els  somnis…  els  americans  ens  roben  el  subconscient.     • URS   i   EUA:   el   model   doctrinari   perdrà.   El   que   passarà   és   a   Europa   les   persones     tindran  uns  discursos  marxistes  quan  els  marxistes  somien  per  les  nits  en  viure  en     una  societat  com  l’americana.  Els  russos  compren  la  mentalitat  de  la  gent,  però  els     americans  roben  els  somnis  i  el  subconscient.       8     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   • Què   evita   que   la   gent   s’enfonsi?   Les   ajudes   i   l’economia   submergida   à   La   indústria   de   l’esperança.   o Amb  la  crisi  actual  hi  ha  molta  pobresa  ¿per  què  la  gent  no  roba?  Es  soluciona  en  gran   part   per   la   xarxa   familiar   però   també   gràcies   a   la   indústria   de   l’esperança;   hi   ha   molta   gent  que  abans  d’anar  a  dormir  somia  que  algun  dia  tindrà  un  cop  de  sort  (p.ex.  sortirà   del  seu  bucle,  li  tocarà  la  loteria...)  i  aquesta  indústria  ha  estat  creada  culturalment  per   la  nostra  societat.     • CLASSES  POPULARS  EUROPEES  (finals  del  segle  XIX).     o Es   pateix   desigualtat   d’accés   a   la   cultura   segons   la   classe   social   à   L’única   solució   que   veuen   és   l’adquisició   de   la   cultura   per   la   seva   part.   à   No   creuen   que   el   que   fan   està   malament;   et   consideren   analfabet   per   el   que   fas   à   agrupació,   escoles   pels   fills,   es   fan   vegetarians,   cultura   del   cos,   astrònoms   aficionats,   fotografia,   futbol...   à   Aquestes   activitats   els  redimeixen  i  els  permeten  accedir  a  la  cultura.   § La   cultura   popular   d’avui   no   es   pot   mantenir   (els   edificis   no   se’ls   queden   els   ajuntaments).   § Ho   aconsegueixen   perquè   saben   que   el   més   important   és   no   quedar   exclosos   à   Volen   compartir   la   modernitat   perquè   imposen   compartir   els   beneficis   i   el   seu   progrés.     o Aquesta   gent   fan   aquest   esforç   perquè   tenen   la   intuïció   de   que   aquesta   revolució   que   estan   creant   és   per   no   ser   exclosos   de   la   modernitat   i   del   progrés.   Són   les   classes   populars  que  obliguen  a  les  altres  classes  socials  a  compartir  amb  elles  la  riquesa  de  la   modernitat  i  del  progrés.  Tot  gràcies  a  que  es  van  impregnar  de  la  cultura.     o Són   aquestes   classes   socials   les   que   finalment   assoleixen   el   poder,   els   que   finalment   entren   en   els   ajuntaments.   I   és   necessari   el   feixisme   per   tal   d’acabar   amb   aquesta   revolució.  Va  ser  la  repressió  de  dues  generacions,  el  feixisme  a  Europa,  el  que  va  acabar   amb  aquests.   o La   batalla   la   va   acabar   guanyant   els   qui   la   guanyen   sempre,   però   les   classes   populars   no   es  van  rendir.   o En   el   terreny   de   la   cultura   també   hi   va   haver   combat   i   va   guanyar   qui   guanyava   i   qui   encara  guanya,  però  una  part  de  les  classes  populars  també  van  acabar  guanyant  en  els   llenguatges  populars  en  el  teatre  i  segons  cants,  així  com  també  en  canals  de  televisió  de   masses.  Però  a  vegades  també  s’imposa  la  cultura  popular  davant  de  l’alta  cultura.     • Nou  poder  als  anys  30  à  Representen  aquesta  cultura  popular.  Revolució  militar  feixista  à   Van  cometre  animalades  però  van  fer  la  revolució  i  van  aprendre  a  expressar-­‐se  per  a  ells   mateixos.   o NO  es  van  equivocar  à  Van  perdre  però  van  obtenir  conquestes.   o Els  que  pateixen  les  retallades  paguen  els  retallades,  i  aquells  que  no  van  estirar  més  el   braç  que  la  màniga  també.   o Reducció  de  la  jornada  laboral,  més  sindicats  i  capacitat  de  consum...         9     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   • En  la  nostra  època  hi  ha  hagut  un  gran  canvi  tecnològic  à  ha  repercutit  en  un  canvi  cultural   Ens  basem  en  un  instrumental  tecnològic  altament  sofisticat  à  El  producte  artesanal  té  la   possibilitat   de   distribuir-­‐se   de   forma   global   (la   cultura   popular   es   complementa   amb   un   nivell  tecnològic  altament  sofisticat).     • La  cultura  popular  és  un  museu  històric  viu.  Que  progressa  i  el  que  serà  model  de  cultura   popular  d’aquí  100  anys,  gran  part  encara  esta  per  inventar.  Som  nosaltres  els  qui  hem  de   preservar  aquesta  cultura  popular.                                                                             10     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   TEMA  3:  HEGEMONIA  I  INFORME  McBRIDE       La  era  de  la  incormación.  Manuel  Castells  (llegir  el  comentari  del  Campus  Virtual)       -­‐ Tres  volums  que  parlen  de  la  caracterització  de  la  nostra  època;  la  Societat  de  la     Informació  i  del  Coneixament.     -­‐ Castells   pretén   intentar   dibuixar   com   ha   canviat   el   capitalisme   i   quina   és   la     naturalesa    del  nostre  actual  sistema;  societat  la  qual  parla  a  partir  de  metàfores.         • McBride   à   Irlandès   que   treballava   a   l’UNESCO   à   Va   estudiar   al   sobre   els   fluxos   de   comunicació  i  cultura  a  tot  el  món.   o Aquest   estudi   prové   de   l’informe   Planeta   à   Cultures   amenaçades   à   Genealogia   imperi  cultural  mundial  à  Espanyols  i  Portuguesos  à  Nòrdics  (Irlanda,  UK...)                    Centre  i  Sud  Amèrica     Nord  Amèrica   • UNESCO  à  Union  Nation  Education,  Science  and  Culture  Organization.     • Arribada   dels   europeus   als   Estats   Units   à   Colonització   molt   forta   que   suposa   fer   fora   als   habitants  que  hi  havia.   o Hi   ha   un   disseny   d’Estat   però   no   hi   ha   nació   à   Un   Estat   Federal   controla   els   Estats   Confederats   à   Es   vol   escapar   de   l’Imperi   Britànic   conquerint   Mèxic   i   expandint-­‐se   cap   a   l’oest   à   No   hi   ha   nació   americana   que   sigui   una   potència   política   i   econòmica,   no   implica  que  hi  hagi  de  ser  una  nació  sinó  un  estat  que  n’agrupa  d’altres.   NACIÓ  AMERICANA  à  Cultura  industrialitzada  de  masses:   § Premsa   § Cine   § Còmic   § Emergent  literatura  de  masses   o Els  qui  tenien  història  anterior  van  ser  exterminats  à  Per  aquest  motiu,  avui  en  dia  els   americans  utilitzen  l’himne  i  la  bandera  en  tot  moment.     • 1a   Guerra   Mundial   à   Amèrica   era   la   potència   política,   econòmica   i   armamentística   à   Època  en  la  qual  s’expandeix  arreu  del  món   o En   aquest   moment,   la   cultura   dels   que   no   tenen   història   es   sobreposa   sobre   els   que   tenen  història  local.   è Decadència  del  sistema  nord  –  americà  à  L’únic  mercat  gegant     • PAÏSOS  EMERGENTS  à  Persones  que  no  saben  què  passa  amb  el  passat.  Incapacitat  de   reproducció  à  Font  de  valors:  crear  imatges  d’herois  à  Construeix  cultura  per  construir   la  nació  à  Amb  la  finalitat  de  concebre  un  món  global.       Colonització  à  Intenten  fer  servir  la  seva  veu.           à   FREE   FLOW:   Control   de   xarxes   de   comunicació   i   empreses                        lligades  a  la  mateixa  font.   • Proposta  de  fluïdesa  política  nacional  de  la  comunicació  d’USA  à  Mercat  de  lògica   o McBride   proposa   que   cada   nació   pugui   fer   la   seva   cultura   perquè   aquesta   cultura   és   obtinguda  al  llarg  dels  anys  per  les  diferents  comunitats  humanes.   11     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   • EUA  marxa  de  la  UNESCO  per  intentar  arruïnar   • OMC   (Organització   Mundial   del   Comerç)   à   USA   viu   la   cultura   com   a   producte   de   la   indústria  cultural  [La  cultura  rep  el  mateix  traca  que  altres  productes]:   o Producte  cultural:  només  es  considera  mercaderia.   o Hi  ha  mercat  lliure  à  Mercat  a  nivell  mundial   § Vells  imperis  com  França  refusen  el  lliure  mercat;  marxen  molts  països.   è Els  francesos  veuen  caure  la  indústria  cultural   è Doctrina  Excepció  cultural  à  OMC         à  Suprimir  aranzels      à  diversitat  dels  pobles     • Batalla  de  l’INFORME  McBRIDE  (símil  cinema  català)   Regula   l’accés   a   la   cultura   a   partir   de   la   pròpia   llengua   à   Grans   mitjans,   control   de   cercadors,  hegemonia  mundial...     EFECTE:   Deslocalització   política   –   Deslocalització   cultural   i   Globalització   à   Estableix   requisits  per  tal  de  que  les  cultures  actuals  puguin  sobreviure  (Indústria  visual  potent,   publicitat  pròpia...).     • Condicions  globals  en  els  que  les  cultures  locals  hauran  de  sobreviure  à  Poder  apropiar-­‐ se   d’altres   cultures   donant-­‐los   nous   sentits   à   Vitalitat   de   la   nova   cultura   à   Viabilitat   cultural.     • Compromís   de   patrocini   històric   global   à   Preservar   altres   cultures   [300   llengües   reconegudes  a  Catalunya  à  S’haurien  de  reconèixer  totes]     • Tots  tenim  ciutadania  comúà  Drets  i  obligacions  à  Condicions  iguals  per  a  tothom       NO  s’hauria  de  tenir  papers,   És  diferent  de  la  identitat   Estat   confon   ciutadania     ja   hi   ha   igualtat   de   drets   i   que  és  individual   amb   i dentitat     deures  de  la  ciutadania       Finals  del  segle  XX:     Batalla  d’identitats  à  Proliferació  American  Way  of  Life  à  No  es  vol       Identitat  de  resistència   CASTELLS  à  MODEL  AMERICÀ       Aferrem     S’oposa   EXEMPLE  Fonamentalisme  islàmic     el  passat       Identitat  cultural  pròpia       S’oposa  a  la  globalització  à  Negar  la  irrupció  del  model  de  l’altre  à     Rememorar  tradicions  locals  à  Buscar  refugi  à  Resistir  a  la  invasió       IDENTITAT   PROJECTE   à   Reacció   davant   la   uniformització   no   representa   quedar-­‐se  enrere,  no  divisió  dels  grups  socials.     12   ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   • Creació  de  noves  identitats  à  Afermen  al  futur   o PATRIMONI   POTENT   à   Valors   orientats   al   futur:   es   deixa   l’obsessió   amb   el   passat   que   maltractava  a  la  gent   o POLÍTICA  CATALANA  à  Impuls  a  la  identitat  de  projecte   § Horitzó:  Nova  nació  de  baixa  dalt  amb  nous  valors  clau:   è Igualtat   è Solidaritat   è Dret  social   è Democràcia  radical   è ...   • Ser  català  és  un  dret;  no  una  obligació  à  NO  hi  ha  restriccions.   • Hem  de  ser  capaços  de  crear  una  nova  nació  à  La  identitat  la  tria  cadascú.     • Debat  hegemonia  mundial:   o A   canviat   substancialment   [àNoves   potències   mundials   de   l’Atlàntic,   el   Pacífic   passa   a   ser  més  important]     • Adquisició  de  terres  al  Sudan,  Moçambic...  à  Noves  terres  de  cultiu  per  part  d’USA,  Xina,   Índia.   o Compren  terres  que  passen  a  ser  internacionals  per  quan  hi  hagi  escassetat  de  menjar.   è L’estil  americà  és  sostenible  perquè  mentre  uns  viuen  bé  els  altres  moren  de  fam.     • Espanya  va  firmar  l’acord  per  demostra  la  importància  de  la  indústria  hispànica.   • Diversitat  cultural:  Principi  inspirador  d’una  política  à  No  és  un  centre  de  poder  des  de  fa   500  anys.  Ha  de  fer  coses  per  a  ser  reconeguda.                                         13     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   TEMA  4:  SOCIETAT  DE  LA  INFORMACIÓ     • Indústries  culturals,  industries  de  la  creativitat,  relacions  entre  economia  i  cultura…   • Quan  els  nostres  pares  tenien  20  anys,  Internet  no  existia  tal  i  com  l’entenem  ara.  Existia   Arpanet   que   era   un   intercanvi   d’informacions   entre   ordinadors   (per   això   celebrem   el   50è   aniversari  d’Internet).  El  correu  electrònic  no  arriba  aquí  fins  els  anys  1992-­‐1993;  abans  el   correu  electrònic  estava  només  a  disposició  de  persones  molt  influents  en  el  món.  Avui  en   dia,  la  nostra  vida  no  la  sabem  concebre  sense  Internet.     • A   finals   dels   70   són   el   paradigma   de   la   informació.   Aparició   de   la   informàtica   i   els   ordinadors.   Aparició   d’un   paradigma   que   deixa   en   evidència   que   la   clau   de   volta   és   sempre   la  informació    i  el  coneixement;  que  el  que  aporta  poder  és  processar,  modificar,  distribuir...   dades  a  costos  molt  baixos.  Aquest  paradigma  afecta  a  diversos  sectors:     àsector  automobilístic  à  industrialització  à  substitució  del  treball  rutinari   o L’ordinador  processa  informació  i  coneixement  à  salt  a  nivell  econòmic.     ♥ La  informació  i  el  coneixement  són  el  factor  clau  de  la  productivitat.   • Aplicació  de  la  tecnologia  en  la  producció  à  Salt  tecnològic  à  Augment  de  la  demografia.   o El  segon  salt  tecnològic  à  Empreses  en  la  xarxa     • SUBJECTES  HISTÒRICS   FAMILIA  MEDICI   o Família  més  rica  durant  el  segle  XV  en  l’Europa  Medieval.   o Com   tenien  tants  diners?  Ells  produïen  beneficis.  Eren  els  corresponsals  de  les  principals   ciutats  europees;  sabien  abans  que  tot  Europa  el  que  passava  i  traficaven  amb  ori  i  plata   que  exportaven  a  diferents  països  (sovint  de  Viena  a  París).     • Sempre   mana   qui   té   la   millor   informació   àLa   gent   que   no   pot   accedir   als   mitjans   de   comunicació   i   de   la   cultura   tenen   unes   expectatives   de   vida   molt   curtes;   són   els   info-­‐ pobres.  Una  de  les  batalles  de  la  desigualtat  és  el  fet  de  trencar  la  barrera  entre  info-­‐rics  i   info-­‐pobres.  Per  molt  rica  que  sigui  una  persona,  si  no  té  accés  a  la  comunicació,  no  té  res  a   fer;  veu  retallades  les  seves  expectatives  de  vida.     • TREBALL   o Hi  ha  persones  condemnades  a  fer  treballs  rutinaris.   o Actualment   espirem   a   fer  feines   diferents   à   actualment   estem   estudiant   perquè   tenim   la  il·∙lusió  de  que  el  treball  deixi  de  ser  un  càstig  (canvi  el  concepte).     • Actualment,  han  desaparegut  els  tipus  dels  models  populars  [molta  gent  diu  que  és  de  la  classe   mitjana,  i  si  no  ho  són  ho  somien]  i  també  els  tipus  de  treball  [petits  grups  empresarials  treballant   en  xarxa  com  són  PIMES,  cooperatives...].   o Hi  va  haver  un  punt  el  qual  els  fills  de  la  classe  treballadora  no  estaven  disposats  a  fer  els   treballs  que  havien  estat  realitzant  els  seus  pares;  per  aquest  motiu  queda  un  buit  llocs   de  treball  no  qualificat  i  poc  remunerats  la  qual  cosa  va  fer  que  vinguessin  immigrants   no  qualificats  a  cobrir  aquest  mercat.   14     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   • No  hi  ha  hagut  una  política  de  reconversió  industrial  al  país  à  la  qual  cosa  ha  comportat   una  arribada  d’immigrants.   o El  millor  negoci  és  à  rebre  mà  d’obra  qualificada.   o La  pitjor  situació  actual  és  à  enviar  fora  mà  d’obra  jove  i  qualificada  i  estar-­‐ne  rebent   de  no  qualificada.     • EUROVEGAS  crearà  llocs  de  treball,  però  no  és  una  salvació  de  cara  al  futur  perquè  seguim   exportant  mà  d’obra  qualificada  i  no  s’aconseguiran  els  mateixos  resultats  que  a  Las  Vegas   originals.     • Tot  està  organitzat  en  xarxes  à El  món  està  organitzat  en  xarxa  de  megaciutats  (Catalunya   és  un  país  petit  amb  una  ciutat  de  referència  mitjana,  Barcelona)   o París    i  Londres  són  dues  capitals:   § París  ho  va  ser  durant  molt  de  temps  capital  del  món  però  actualment  ha  perdut  poder.   § Londres  ha  estat  sempre  una  ciutat  de  poder;  actualment  és  la  capital  per  davant  de  París   perquè  a  més  també  és  el  cor  econòmic  i,  per  tant,  moltes  empreses  i  xarxes  s’estructuren   al  voltant  d’aquesta  ciutat.   • Globalització  feta  amb  la  lògica  del  capital  i  de  l’especialització  à  Evaporació  del  diner.   • La   clau   de   canvi   principal   és   la   innovació   i   el   coneixement   à   són   els   que   canvien   el   sistema.   o Per  a  tal  de  canviar  el  sistema  actuem  en  xarxa  competitivament,  no  cooperativament.   En  aquesta  societat  xarxa  on  es  comparteix  la  informació  à  les  xarxes  han  canviat  el  model   d’organització  social.     • MARX  diu  que...  en  el  capitalisme  hi  ha  2  classes  socials:   o Burgesos:   els   que   disposen   de   els   seves   xarxes   de   producció   (capital,   màquines,   matèries  primeres...).   o Proletaris:  gent  que  no  té  res,  només  la  seva  força  de  treball.   És   un   model   de   sistema   global.   Aquest   era   el   criteri   per   entendre   les   diferències   socials.   Però  ara  ja  fa  uns  30  anys,  els  fills  del  proletariat  comencen  a  introduir-­‐se  a  la  universitat  i   comencen  a  estudiar.  Ells  són  els  qui  es  creuen  que  són  la  classe  mitja.  Els  treballadors  del   cinturó  industrial  i  que  són  bons  en  els  seus  treballs,  són  els  qui  comencen  a  consumir  els   productes  de  luxe  de  l’època.     • Per   tant,   veiem   que   pertanys   a   un   grup   a   partir   del   que   determina   la   teva   capacitat   de   consum.  A  partir  del  segle  XX  els  grups  de  consum  determinen  la  classe  social  per  davant  de   la   capacitat   de   treball   à   degut   a   la   època   del   consumisme   dels   anys   50.   Els   grups   i   capacitats   de   consum   determinen   la   consciència   de   classe,   les   expectatives   i   els   grups   en   els  quals  ens  movem.   • Formes   de   relació   molt   diversificades   à   és   molt   important   saber   l’origen   del   qual   provenim.     • SUBJECTE  HISTÒRIC:  Algú  que  pertany  a  un  grup  social  i  té  consciència  de  ser-­‐ho  àMarx   creia  en  l’organització  objectiva  a  diferència  de  l’organització  que  hi  ha  actualment.     15     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   • Constantment   estem   en   immersos   en   xarxes   de   relacions   independentment   de   la   consciència   però   depèn   de   la   nostra   voluntat   ser   conscients;   per   tant,   som   subjectes   (no   objectes).     • Depèn  de  la  llibertat  i  la  consciència  estar  dins  un  grups  social  o  un  altre.     • Totes   les   societats   anteriors   a   la   nostra   disposaven   d’una   cultura   que   venia   molt   condicionada   per   les   necessitats   de   la   gent,   el   sistema   econòmic   i   condicionada   per   el   medi   natural   (la   cultura   apareixia   com   una   extensió   de   la   natura   condicionada   per   els   tipus   de   treball,   per   l’economia...   cultura   construïda   amb   el   seu   entorn   natural).   La   cultura   ve   predeterminada   per   el   medi   natural.   La   societat   de   la   informació   ens   ensenya   com   la   cultura   va   guanyant   autonomia   i   es   va   allunyant   i   fent-­‐se   autònoma   de   la   natura,   fins   al   punt  de  que  la  cultura  s’ha  apropiat  de  la  natura  à  És  difícil  veure  alguna  cosa  en  estat  pur.   o Abans  la  natura  era  cultura;  avui,  la  cultura  inclou  la  natura.       • SUBJECTS   HISTÒRICS   DIFERENTS   normalment   formats   per   gent   humil.   à   Les   identitats   populars  es  construeixen  reafirmant  el  que  un  creu  i  negat  tota  la  resta.   o Perquè   tothom   està   en   situació   de   feblesa   i,   en   situació   de   feblesa,   cada   identitat   intenta  reafirmar-­‐se  la  pròpia  i  intenta  anular  i  aïllar  les  altres.   o Les  identitats  són  la  mostra  viva  de  les  classes  populars  i  són  la  història  de  les  cultures   populars.   o En  la  cultura  popular  hi  ha  la  vida  quotidiana  de  la  gent  i,  la  vida  quotidiana  de  la  gent,   és  el  gran  secret  de  la  història,  allà  on  es  produeixen  els  grans  canvis.                                             16     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   TEMA  5:  ELS  GRANS  MODELS  D’ORGANITZACIÓ  DE  LA  COMUNICACIÓ  (29.02.2012)     • Grans  models  de  l’organització  de  la  comunicació:   o El  model  que  tenim  com  a  referència  i  el  qual  s’estructura  tot  és  el  model  de  mercat.   § La   primera   gran   indústria   de   la   revolució   industrial   va   ser   la   impremta,   la   indústria   dels  textos;  permetia  fer  la  producció  en  sèrie  dels  textos  a  un  cost  baix.     è Revolució  de  la  impremta:   o Difusió   de   la   llengua   (la   difusió   de   les   llengües   es   fa   amb   l’impremta   durant   l’època  moderna;  la  difusió  en  els  imperis  antics  era  molt  més  dificultosa)   o El  poder  polític,  civil  i  l’església  intenten  controlar-­‐la.   § Llicencies  per  imprimir   § Controlar  tot  el  que  s’imprimeix   § La  resta  de  publicacions  són  clandestines   • Poder  polític,  militar,  noblesa  i  grans  imperis  à  Llengua  principal  à  Arma   de  l’imperi   • Difusió   de   les   llengües   a   través   de   la   impremta.   Sistema   eficient   de   transmissió  lingüística.   • Església   à   Control   directe   (es   podrà   utilitzar   la   impremta   per   part   de   l’estat  o  de  l’església),  indirecte  (llicències  per  imprimir)  o  clandestinitat.     • Històricament,   l’aparició   de   l’impremta   com   a   nova   tecnologia   de   comunicació   es   fa   sota   el   control   del   poder   polític,   militar   i   religiós   que   són  qui  aprovaran  als  seus  amics  la  llicencia  per  a  poder  publicar.   o Al   segle   XVIII   (Il·∙lustració)   claus   a   la   llibertat   d’expressió   à   llibertat   d’expressió  com  a  iniciativa  privada.   § Condicions  desiguals  en  el  mercat.     • Què  passa  en  un  mon  regulat  pel  mercat?   o Procés  de    concentració  i  centralització  à  Els  mercats  no  poden  mantenir  la  diversitat.   o No  atén  a  la  diferència  ni  a  la  minoria  que  s’escapa  de  la  lògica  del  mercat.     o El   nivell   d’accés   al   mercat   és   diferent   à   El   mercat   no   pot   arreglar   mai   res   perquè   tracta   de  la  mateixa  manera  a  gent  que  és  diferent  i,  per  tant,  els  més  rics  sempre  es  podran   expressar  millor.   § Llibertat  à  Llibertat  de  mercat  (llibertat  per  comunicar-­‐se,  crear  empreses...)   § La   tendència   acaba   sent   el   monopoli   per   optimitzar   beneficis,   busca   mercats   més   grans   i   per   això   busca   fer-­‐los   més   semblants.   Sempre   es   tendeix   a   absorbir   als   potencials  competidors.   § En   principi,   el   mercat,   garanteix   que   tothom   sigui   igual,   però   finalment   ajuda   a   les   persones  més  poderoses  a  ser-­‐ho  més.     è ESTAT  INTERVENCIONISTA  Es  legitimitza  per  la  defensa  del  bé  públic.   o Realitat   diferent.   Europa,   quan   apareix   la   radio,   els   estats   consideren   la   seva   importància  i  intenten  el  control  igual  al  segle  XVIII.   o L’Estat   gestiona   i   hi   ha   poques   empreses   disposades   a   fer   grans   inversions.   Només   les   empreses  que  són  de  l’estat  fan  radio  i  televisió  pública.   o Quan   reivindiquin,   els   operadors   obriran   la   seva   posició   de   domini   (autoritats   reguladores)   Aquests  estats  són  els  qui  desenvolupen  la  ràdio  pública  i  la  TV  pública.     17     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   è ESTAT   TOTALITARI   Veu   l’aparició   dels   mitjans   de   comunicació   com   a   una   tasca   unificadora;   veu  en  els  mitjans  de  comunicació  la  oportunitat  d’assolir  una  tasca  unificadora.   o Hi   ha   molts   models   d’estat   totalitari   (franquisme,   Xina...);   però   aquest   es   caracteritza   per  el  fet  que  la  major  part  dels  mitjans  depenen  de  l’estat  i  tots  els  mitjans  es  mouen   per  una  disciplina  imposada  per  el  propi  estat.   § Els  mitjans  depenen  de  l’estat   § Hi  ha  un  concepte  del  missatge  molt  clara.   § El   que   tens   és   el   que   tens,   si   ets   pobre   t’has   d’aguantar;   ho   ets   perquè  Déu  ho  vol,  a  la  vida  eterna  serà  diferent.   § Immanent   à   Les   dones   i   homes   són   subjectes   de   dret,   capaços   de   prendre   decisions   (però   en   temps   de   guerra   civil   la   població   no   estava  preparada).     • Jerarquització  en  el  desplegament  del  missatge.  Franquisme  i  Guerra  Civil  espanyola.   Cultura  popular  religiosa,  món  llatí  à  Idea  de  família.     Transcendència  de  els  virtuts  que  anessin  al  cel.  Guanya  el  bàndol  tradicional     perquè  és  el  dels  valors  de  la  classe  popular.                                            Formació  posterior  perquè  anessin  a  votar  opcions  progressistes     • EUA   o Té  un  discurs  fragmentat.   o És  una  nació  diferent  de  les  altres  fins  a  la  guerra  del  segle  XIX,  els  homes  lluitaven  per  a   la  seva  nació;  encara  no  era  concebuda  la  idea  de  Estats  Units  d’Amèrica.   o L’audiència  i  el  públic  de  les  televisions  neix  degut  al  sentiment  de  nació.  L’essència  del   sentiment  americà  ha  estat  construïda  per  les  indústries  culturals  (star  systems).     • Model  comunista   o El  va  instaurar  el  proletariat  industrial.   o Les   forces   d¡’esquerra   al   mont   fan   del   producte   de   la   cultura   un   producte   de   masses   millor.     • Mercat   o Es  determina  per  l’estat  intervenció  i  l’estat  totalitari.   o És  el  model  de  difusió  propi  dels  missatges.     • Arribes   a   la   informació   del   sistema.   Aquesta   informació   pot   ser   produïda   molt   lluny;   abans,  només  es  rebia  la  cultura  de  proximitat.     • Resignar   sentit   a   la   cultura   creada   per   gent   de   lluny   d’aquí   provoca   à   Descentralització   de   la  cultura  à  La  cultura  no  es  pot  ubicar  en  el  mapa.   • Medi  de  proximitat  à  Viu  gent  d’altres  llocs  i  cultures  que  són  presents  aquí  perquè  hi  són   ells.   • Formes  de  cultura  de  proximitat  interactuen  amb  altres  cultures  à  Cultures  híbrides.   • Cultura   en   construcció   à   Haurà   canviat   molt   perquè   hi   participa   qui   vol.   Interpretar  les  cultures  dels  altres  des  de  la  seva  vivència  personal.               18     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   TEMA   6:   EL   FACTOR   TECNOLÒGIC   EN   LA   DETERMINACIÓ   DE   LES   ESTRUCTURES  DE  LA  COMUNICACIÓ  I  LA  CULTURA   De   l’alfabetització   a   la   digitalització.   Revolució   cultural   i   relacions   socials.   El   sistema   de   comunicació   com   la   forma   concreta   de   les   relacions   i   l’organització   social.   De   les   “audiències”   i   els  “lectorats”  a  les  comunitats  i  les  xarxes.  L’impacte  d’Internet.   La  cultura  i  la  comunicació  s’han  desterritorialitzat.     • El  factor  tecnològic  condiciona  les  formes  de  vida.   La  comunicació  és  la  mediació  entre  la  consciència  i  l’experiència.  La  tecnologia  ha  acabat   apoderant-­‐se  de  tot  aquest  espai.   • De  l’alfabetització  a  la  digitalització   o Revolució  cultural  i  revolucions  socials.   o Audiències  i  electorat  ha  comunicat  i  ha  produït  les  xarxes.     • Indústries   tecnològiques   à   Condicionaven   les   formes   de   vida   à   Reduir   experiència   no   filtrada  per  la  tecnologia.     • Internet  à  L’accés  no  és  mai  igualitari,  lluita  d’hegemonies.   • Internet   esta   evolucionant   per   ser   la   plataforma   per   on   s’accedeixi   a   totes   les   formes   de   comunicació.   • L’accés   a   Internet   mai   és   igual;   la   capacitat   econòmica   sempre   facilitarà   l’accés   a   tot   tipus  de  comunicació.   • Internet  és  la  lluita  entre  classes.     • Hi   ha   més   empreses   comunicatives   (Americanes,   angleses,   alemanyes,   xineses   i   una   petita   aportació  de  França  i  Espanya).   o La   majoria   de   les   empreses   d’informació   són   nord-­‐americanes,   angleses,   germàniques,   japoneses   i   xineses   amb   una   petita   aportació   de   França   i   Espanya.   Per   tant,   no   tot   el   món  té  un  pes  important  a  la  xarxa.     • Procés  de  concentració  à  Tries  tecnològiques.   o Impacte  de  la  tecnologia  en  la  cultura.   Paradigma  tecnològic  à  Caducitat  molt  alta  amb  canvis  molt  grans.                                   19     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   TEMA  7  :  ORDRE  INFORMATIU  MUNDIAL     Les  grans  agències  i  els  seus  “imperis”  i  “mercats”.  Els  canals  televisius  “globals”  d’informació   (CNN,  Al  Jazeera,  BBC  news...).  Els  grans  diaris,  entre  el  paper  i  la  xarxa:  migració  o   complementarietat.  Els  grans  grups  de  comunicació  i  els  seus  accionariats.  Propietat,  fonts   d’ingressos,  capital  humà,  drets  i  bens  patrimonials,  clients  fidelitzats,  influència.       • Totes   les   grans   cultures   es   creuen   el   centre   del   món   (Roma   es   creu   el   centre   del   món   durant   la   seva   expansió,   també   s’ho   creien   els   Maya,   els   Asteques,   els   Inques...)   à   Hi   ha   altres  cultures  amb  paranoies  més  complexes  (el  poble  jueu  es  creu  el  poble  escollit).   o Totes   les   civilitzacions   en   algun   moment   s’han   considerat   superiors   à   PARANOIES   Noces   concepcions  dins  d’un  món  ordenat  i  sistemàtic.     • Aquestes   cultures   totes   es   creuen   que   el   món   és   tal   i   com   el   veuen   elles.   Quan   parlem   d’ordre   informatiu,   parlem   del   repartiment   d’aquestes   mirades;   una   mirada   sistemàtica   i   ordenada  del  món  segons  una  concepció.     • Diem   que   l’ordre   informatiu   és   el   repartiment   de   les   concepcions   del   món;   una   territorialització.   • Els  imperis  dels  segles  passats  (com  el  britànic)  han  evolucionat  cap  a  imperis  de  la  cultura,   de  l’economia  i  la  comunicació.   o Els  principals  imperis  tenen  les  principals  agències  de  comunicació:   § AP  (Associated  Press)  Americana   § UPI  (United  Press  Association)  Americana   § Reuter  (Britànica)   § FP  (France  Press)   § TASS  (Agència  del  Món  Soviètic)   § EFE  (Espanya)     • Totes  aquestes  empreses  (excepte  AP  i  UPI)  tenen  un  caràcter  paraoficial:  diplomàcia  i   interès  dels  països  (rumors,  desinformació...).   • Aquestes   agències   s’han   dividit   el   món   en   zones   d’influència.   Respectant   el   poder   dels   antics  imperis.  AP  i  UPI  tenen  la  intenció  de  ser  globals,  però  no  ho  són  del  tot.  Segons  la   zona   del   món   que   volem   recaptar   informació   accedirem   a   unes   empreses   o   a   unes   altres.   • El   secret   de   l’agència   és   un   seguit   de   mitjans   que   es   subscriuen   a   ella   per   tal   de   rebre   informació.  L’agència  ven  la  informació  a  molts  mitjans  a  baix  preu  per  a  tal  de  poder  cobrir   el   cost   del   corresponsal   à   Molts   mitjans   poden   fer   veure   que   han   aconseguit   molta   informació  d’arreu  del  món,  quan  en  veritat  aquesta  informació  no  és  d’ells,  l’han  comprat   a  agències.     • A   on   compren   la   informació?   És   un   valor   estratègic.   Un   país   protegeix   a   una   agència   per   controlar  el  que  es  publica.     • Agències:   consagren   un   punt     de   vista   que   es   fa   hegemònic   en   un   punt   molt   gran;   consagren  un  punt  de  vista  hegemònic  en  un  punt  nostàlgic.   20     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   • Els  periodistes  poden  vendre’s  l’avantatge  d’una  empresa,  poden  vendre  la  seva  informació   à  En  cas  de  vendre  l’avantatge  d’una  empresa  és  ESPIONATGE  INDUSTRIAL.     o Espionatge  industrial  à  Es  ven  la  marca  que  fa  recerca.   o Espionatge  industrial  à  Àrees  d’influència  i  de  poder.     • L’estat   considera   les   empreses   com   una   seva   extensió   à   Els   estats   encara   controlen   les   agències  i  controlen  el  que  es  publica.  à  Darrere  de  la  premsa  d’un  país  hi  ha  ex-­‐polítics  i   persones  d’influència  que  donen  suport  al  govern  vigent.   o Privatització  de  les  empreses  de  comunicació.     • Proliferació  de  les  fonts  d’informació.   o Cada   agència   té   una   visió   del   món   a   partir   d’una   cultura,   des   d’un   punt   geogràfic   estratègic   i   amb   un   pensament   determinat   à   Cada   agència   té   una   visió   del   món   socioestratègica.     • Hi  ha  hagut  proliferació  de  les  fonts  d’informació  amb  grups  com:   § Time  Warner  de  la  CNN.   § Viacom  CBS  de  la  MTV.   § News  Corp  de  la  Fox  i  de  Wall  Street  Journal  (de  Murdock  à  Pretén  comprar  l’ABC  per  fer   competència  a  l’agencia  de  ‘El  País’)  à  [En  pla  franquisme  ‘La  Vanguardia’  era  el  diari  de  referència]   § NBC  –  Vivendi   § Bertelsman  (Antena  3)   • Aquests  6  grups  i  els  vinculats  a  ells  controlen  i  subministren  el  80%  de  les  imatges  que   circulen  avui.  Aconsegueixen  mercats  unificats.  (à  Diseny  i  Japó  en  el  mercat  infantil)     • EUA   à   Re-­‐interpreta   les   cultures   dels   indígenes   originals   i   les   difon   mundialment   (àactualment   molta   gent   ja   no   celebra   el   tió,   sinó   que   rep   els   regals   penjats   o   a   sota   de   l’arbre  de  Nadal  amb  imatges  del  Pare  Noel).     • Japó   queda   anul·∙lat   amb   Hiroshima   i   Nagasaki.   Reacciona   amb   la   tecnologia.   Copies   i   manufactures  fins  que  als  anys  70  passen  davant  al  món  (à  líders  en  microelectrònica).   o Disseny  de  política  cultural  à  Es  basa  en  l’entreteniment  infantil.   o Potència   mundial   à   Disseny   de   Japó   (2a   indústria   de   manga   a   Barcelona,   gràcies   als   serveis  editorials  [a  Barcelona  es  publica  per  a  tota  la  població  hispànica])     • No  podem  concebre  res  que  no  provingui  d’una  tradició  à  No  hi  ha  cap  modernitat  que  no   pugui  ser  engendrada  si  no  és  des  d’una  tradició.  Però  en  aquest  moments,  la  tradició  està   controlada   per   a   uns   grups   industrials   i   són   qui   s’han   apropiat   de   les   llengües   i   de   les   cultures;  per  tant,  nosaltres  estem  coordinats  i  subordinats  a  aquests.   o Només   concebem   la   tradició   dels   grups   industrials   à   Tindrem   els   bagatges   d’aquests   dipòsits  d’imatges.     • GRANS  DIARIS:   o Són  punts  de  referència  perquè  influeixen  a  grups  dominants.   o Tant  important  com  la  informació  com  la  desinformació  à  Actualment  hi  ha  més  gent   treballant   en   la   desinformació   que   en   la   informació   à   Tenim   més   fonts   però   no   tant   21     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   fiables;  abans  els  diaris  no  eren  estrictament  fiables  però  sabies  qui  era  l’amo  i  quina  era   la  seva  opció  política.   o On   s’origina   la   informació?àQuan   succeeix   alguna   cosa   excepcional   no   hi   ha   cap   periodisme;   la   premsa   sempre   arriba   tard.   El   periodisme   és   una   activitat   que   parla   del   passat;  només  parla  del  present  si  aquest  ja  està  determinat.   o Les   xarxes   posen   en   dubte   els   sistemes   d’informacions   anteriors;   però   moltes   pàgines   que  llegim  no  sabem  qui  les  escriu  ni  d’on  s’ha  tret  la  informació.     • ELS   PROPIETARIS   DELS   GRANS   GRUPS   SÓN   ELS   MITJANS   DE   COMUNICACIÓ   à   En   general,   qui  ha  controlat  el  món  de  la  comunicació  són  les  empreses  de  serveis  i,  sobre  tot,  el  món   del   comptador   [hi   ha   empreses   que   es   dediquen   a   instal·∙lar   la   TV,   el   telèfon...   és   una   economia   organitzada  per  el  comptador  à  la  gent  paga  per  l’ús  que  en  fa  del  mitjà]   • Grans   intermediaris   dels   sectors   de   serveis,   per   això   Internet   prové   de   les   empreses   de   telecomunicacions,  perquè  els  interessa  explotar  allò  que  tenen.   • El   CAPITAL   és   irrellevant   si   no   és   en   grans   quantitats,   però   petites   aportacions   poden   formar  un  gran  capital.  Som  part  del  capital,  però  no  decidim  res,  ajudem  a  finançar-­‐lo.  Tots   som  còmplices  del  sistema  financer;  els  diners  són  nostres  però  és  en  les  grans  potències   que  ens  autocolonitzem.   • Aquestes   grans   empreses   operen   amb   una   tecnologia,   amb   un   marc   concret,   amb   una   ideologia...  però  aquestes  empreses  s’han  apropiat  de  la  cultura  de  la  gent,  i  no  paguen  per   aquest  fet.                               ESCRIPTOR  BRITÀNIC  RAYMOND  WILLIAMS.   22     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   TEMA   8:   EL   LLOC   DE   LA   PUBLICITAT   EN   ELS   ECOSISTEMES   DE   COMUNICACIÓ   De  la  informació  comercial  a  la  persuasió  viral.  L’aprofitament  de  la  tradició  per   construir  missatges  comprensibles  i  de  notorietat.  Els  efectes  de  la  publicitat  sobre  la  cultura  i  les  formes   de   vida.   El   negoci   de   la   publicitat   i   les   seves   fronteres.   La   publicitat   com   a   via   de   finançament   dels   mitjans   de   comunicació   convencionals.   La   multiplicació   de   plataformes   i   procediments   d’influència.   Els   paradigmes  de  la  publicitat  i  les  relacions  públiques  en  el  funcionament  de  l’ecosistema  de  comunicació  i   en  la  vida  quotidiana  de  la  gent  (entre  la  urbanitat  i  l’autoajuda).     • PUBLICITAT:  Eina  per  persuadir  a  la  gent  d’alguna  cosa.   è La  publicitat  és  un  conjunt  d’activitats  o  tècniques  que  entenen  la  comunicació  com  un   instrument  al  servei  de  l’interès  de  l’emissor  o  de  qui  el  contracte.     • La  publicitat  és  un  instrument  al  servei  dels  interessos.   • Inculcar  qualsevol  tipus  de  producte  à  Proliferació   • Trobem   arrels   de   la   publicitat   en   èpoques   com   Grècia   i   Roma   encara   que   el   concepte   no   sigui  entès  de  la  mateixa  manera.     • La   publicitat   està   finançada   pel   conjunt   de   l’economia.   No   hi   ha   publicitat   si   no   hi   ha   ecosistema.  Actualment  n’hi  ha  falta!   è La   publicitat   té   una   dependència   de   l’ecosistema   =>   la   publicitat   necessita   un   ecosistema   per   a   poder-­‐se   desenvolupar,   la   publicitat   depèn   de   l’ecosistema.   Però   la   publicitat  és  necessària  per  a  l’ecosistema  perquè  és  la  que  finança  aquest  ecosistema.     • Volem   convèncer   a   la   gent   d’ençà   de   que   hi   ha   un   sistema   de   comunicació   à   A   vegades   s’imposa  la  mentida  a  la  realitat.   • La   importància   del   conjunt   de   la   publicitat   té   un   element   que   és   fonamental:   té   un   paradigma   de   comunicació,   és   el   paradigma   dominant   del   sistema   de   comunicació.   El   paradigma   dominant   és   la   publicitat   i   les   relacions   públiques   perquè   des   de   que   hi   ha   sistema   de   comunicació,   la   gent   volem   influenciar   en   els   altres   (ex.   la   gent   vol   tenir   el   control   dels   mitjans   de   comunicació,   els   mitjans   de   comunicació   depenen   dels   partits   polítics).   • Lloc  de  la  publicitat:  La  gent  treballa  amb  paradigmes  publicitaris  ja  sigui  conscientment  o   inconscientment.  Perquè  tothom  busca  la  notorietat  (existir  i  destacar  per  als  altres)  i,  en   conseqüència,  de  reputació.   è Indústria   de   la   notorietat   i   la   comunicació  à   Existir   sempre   per   els   altres.   Indústria   del   prestigi,  la  reputació  i  la  bona  imatge.     • Si  es  té  un  prototip  à  El  primer  és  saber-­‐ne  l’existència.   L’origen  =  informació  comercial  (La  premsa  antiga  era  molt  transparent)   o Característiques:   § C.  Llegendàries:  Interès  o  no  en  les  notícies.   § C.    i  atributs:  Considerar  valor  informatiu.   § Diversificació  en  diferents  sectors  de  població.       23     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras     • La  publicitat  és  el  vehicle  constructor  de  les  novetats,  influir  en  la  consciència.   • La   publicitat   afecta   sempre   a   la   consciencia   de   les   persones   i   comença   com   a   informativa   però  cada  cop  més  passa  cap  a  d’altres  segments  de  persuasió.     • El   paradigma   de   la   publicitat   serveix   per   persona   i   objecte   à   Designem   qui   som   à   Construcció  de  la  imatge  pública.   o Construïm   el   nostre   missatge   constantment.   No   parem   d’emetre   i   rebre   missatges   i   intentar   controlar   els   que   ens   envien   à   Impacte   en   l’organització   social   =   tots   som   emissors.   • La   nostra   vida   social   és   gestió   de   senyals;   dels   que   rebem   i   dels   que   emetem.   La   gent   controla  què  diu  i  què  no.   o La   publicitat   és   la   construcció   de   la   imatge   pública   ja   sigui   de   persones,   empreses,   marques...   • La  publicitat  no  només  intenta  vendre  el  producte  sinó  que  el  seu  impacte  en  la  societat  i   en   el   sistema   és   molt   més   profund.   Perquè   la   publicitat   emet   una   concepció   que   vol   l’emissor.   • La  publicitat  acaba  influint  en  tots  els  altres  mitjans  de  comunicació  i  és  qui  influeix  en  el   sistema.     o S’ha  de  distingir  entre  reputació  auto-­‐assignada  i  la  que  tenim  dins  del  sistema.     • La   publicitat   viral   pretén   que   posant   en   marxa   el   missatge   en   un   organisme,   aquest   missatge  es  desplaci  per  a  tota  la  xarxa.  Funciona  igual  que  el  sistema  de  rumors.     • Coca   –   Cola   no   necessita   publicitat   per   activar   el   consum   (només   les   grans   marques   no   necesiten  publicitat  per  activar  el  consum)     • Importància  de  l’antipublicitat,  estratègies  que  comporten  l’afebliment  dels  altres  per  tal   de  gestionar  positivament  la  pròpia  regulació     • En   una   població   petita   tots   es   coneixen   [à   Tothom   ho   sap   tot   de   tothom]   à   Quan   les   persones   dels   pobles   es   traslladen   a   les   ciutats   no   tenen   importància   sobre   l’altre   gent,   tothom  és  un  ningú  per  els  altres.   o La  gent  es  fa  gregària  en  aquesta  situació.  Associació  per  tenir  la  identitat  col·∙lectiva  a   falta  d’una  pròpia  (societat  de  masses).   o La  gent  descobreix  la  solitud  en  mig  de  la  multitud.  Sol  no  ets  ningú  i  per  aquest  motiu   surten  les  organitzacions,  els  equips,  les  banderes,  els  lemes...     • Què  busca  la  publicitat?     o La  publicitat  busca  instal·∙lar-­‐se  en  la  nostra  ment,  en  la  nostra  memòria.  Per  fer-­‐ho  ens   colonitza  el  temps  i  l’espai.   o Es   basa   en   què   hi   ha   una   part   d’estupidesa   humana   que   es   rendeix   als   desitjos   i   necessitats  dels  altres.   24     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   o La  publicitat  parteix  de  la  base  de  que  hi  ha  un  grau  d’estupidesa  col·∙lectiva  considerable   i   treballa   a   partir   dels   esquemes   bàsics   apel·∙lant   les   necessitats   bàsiques   i   els   desitjos,   però  també  moltes  vegades  recorre  a  la  novetat.     • Una  marca  pot  aguantar  un  o  dos  anys  si  la  marca  va  bé  però  al  final  la  marca  haurà  de  fer   publicitat  perquè  sinó  perdrà  la  marca.     • Una  marca  ha  de  ser:   1. Existir  i  ser  identificable.   2. Ser  entès  i  formar  part  d’una  realitat  intervinguda.   3. Ser  útil,  obtingut,  gratificant.     • Som  un  producte  històric,  intentar  evitar-­‐ho  és  un  error.  La  publicitat  representa  una  gran   aportació  a  les  noves  cultures  populars.   o L’aportació  de  la  publicitat  en  el  camp  de  la  cultura  és  extraordinària.  No  s’entendrien   les  noves  cultures  populars  sense  la  intervenció  de  la  publicitat.   o Creant   tradició   es   preescriuen   els   models   de   comportament,   els   models   de   comportament  són  els  models  de  vida.     • Diferències  entre  publicitat  i  relacions  públiques   o El  paradigma  dominant  de  l’ecosistema  és  la  publicitat  i  les  relacions  públiques.  Però   aquestes   feines,   juntament   amb   el   periodisme   s’estan   desdibuixant   les   fronteres   a   favor   de   la   publicitat   i   les   relacions   públiques   i   en   contra   de   periodisme;   a   la   gent   li   costa   entendre  que  ha  de  pagar  per  la  informació  però  no  li  sorprèn  pagar  per  a  la  publicitat.   Fins   al   punt   que   la   portada   dels   diaris   són   portades   cartells   i   eslògans   (Quan   entra   en   crisi   el   paradigma   periodístic?).   à   Intercanvi   de   models   à   S’intenta   veure   altres   formes  de  publicitat.   o El   màrqueting   és   l’estudi   de   mercat   i,   normalment,   se’l   fa   la   pròpia   empresa.   Les   empreses  grans  es  fan  elles  l’estudi  de  mercat  i  en  aquestes,  hi  pot  haver  màrqueting  i   publicitat  junts.   o La  publicitat  finança  el  conjunt  del  sistema  perquè  es  basa  en  la  utilitat.  Es  paga  per  la   necessitat  urgent  de  ser  visible,  de  ser  notori,  de  ser  prestigiós...  D’atorgar  una  presencia   diferent  en  el  sistema  d’una  marca  o  producte  determinat.   o Es  compra  el  temps  dels  clients,  la  seva  rutina,  la  seva  fidelitat,  la  seva  tradició...   • Hi  havia  dues  formes  de  finançament:   -­‐ Premsa   barata:   era   un   gran   vehicle   per   la   publicitat   perquè   era   un   mitja   barat   i   que   accedia  a  molta  gent.   -­‐ Atorgar   presència   diferent   en   el   sistema   d’un   producte   à   Compres   el   temps   dels   consumidors.   • El   sistema   comunicatiu   s’ha   de   reinventar   perquè   la   publicitat   viral   no   pot   completar   el   catàleg  de  prestacions  d’una  gran  marca.           25     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   TEMA  9:  ELS  SISTEMA  ESPANYOL  DE  COMUNICACIÓ  I  CULTURA     L’herència  franquista  i  les  polítiques  de  la  transició.  El  sistema  públic.  L’aposta  per  l’eixamplament  de  les   xarxes   privades.   Els   grups.   Madrid   i   la   perifèria.   El   control   de   l’espectre   radioelèctric.   L’obsessió   monocultural.   Un   estat   sense   regulador   independent   de   continguts   audiovisuals.   Alternança   política,   lobbies  i  modificació  del  marc  normatiu.  Sistema  espanyol  i  món  hispànic:  la  implantació  desigual  de  les   diverses   indústries   en   un   mercat   gegant.   La   penetració   del   capital   internacional,   les   dependències   i   els   competidors.  Mèxic,  Brasil  i  els  altres.  La  dificultat  per  disposar  d’actors  globals.  Algunes  excepcions.     • Quan   parlem   d’Espanya...   de   què   parlem?   L’ecosistema   de   comunicació   espanyol,   quin   tipus  de  sistema  és?  Què  és?  Espanya  en  la  globalització?   o Hi  ha  unes  quantes  idees  d’Espanya.   § Catalunya  i  Espanya  es  diferencien  per  la  conquista  política.   • Catalunya  i  Espanya  amb  cultures  simultànies  (període  clàssic).  Es  diferencien  pel   procés  de  lluita  política.   § Espanya  és  un  estat  nació  à  Si  parem  atenció  en  el  que  Espanya  sent  d’ella  mateixa,   la  concepció  d’Espanya  nació  articulada  d’Estat,  té  una  arrel  que  no  s’entronca  amb   l’actualitat   política;   ve   d’abans   à   Prové   de   l’època   franquista,   el   franquisme   ve   d’unitarisme  i,  segons  els  franquistes,  Espanya  és  una  unitat  de  destí  de  l’universal  i   una  unitat  de  destí  ve  i  va  més  enllà  de  la  història  à  Espanya  es  veia  a  ella  mateixa   com  la  reserva  espiritual  de  occident,  un  occident  destrossat  i,  tot  i  així,  Espanya  era   molt  catòlica  en  la  època  franquista  i  era  la  defensa  de  la  cultura  judeomasónica,  els   comunistes   i   els   rojos   que   atempten   contra   aquesta   unitat   de   destí   à   Espanya   defensava  la  unitat  de  destí  d’aquests  seus  enemics.   è Aquesta   visió   ve   des   de   la   historia.   És   la   que   aprenia   la   gent  descendent   d’aquests   i  que  avui  dia  ocupen  els  llocs  més  importants  de  la  política.   è La   fusió   d’ibers   i   celtes   va   crear   celtibèria   una   terra   de   mescles   que   crearia   una   terra   diferent   i,   després   d’aquesta   ciutadania,   és   quan   arriben   els   fenicis   i   sobre   tot  Roma.  Amb  l’arribada  dels  romans,  Espanya  queda  incorporada  dins  a  Roma  i   arriben  així  les  infraestructes  portant  a  terme  la  cristianització  i  la  romanització  à   Els   pobles   del   nord   també   s’incorporen   a   Espanya   i   arriben   imposant-­‐se   component   la   Espanya   Visigòtica.   Aquests   visigots   travessen   les   fronteres   d’Espanya   i   creen   pobles   més   enllà   arribant   fins   a   França   i,   s’acaben   establint   a   Alandalus   (anteriorment   era   tota   la   península).   Alandalus   era   la   ciutat   més   poblada   d’Europa.   Amb   aquesta   gran   conquista   es   comença   a   diluir   l’idioma;   diferents  significats.  Aquesta  població  va  ser  expulsada  a  finals  del  segle  XV  i  els   del   sud   són   considerats   infidels   (arab-­‐musulmans).   La   conquesta   de   les   seves   terres  es  crea  una  reconquesta  dels  que  feia  500  anys  es  trobaven  en  el  territori  i   s’expulsen  el  jueus,  els  moriscos  i  els  infidels.   è A  finals  del  segle  XV  el  territori  peninsular  es  ple  de  petits  regnes  i  entre  el  regne   de  Castella  i  el  Regne  d’Aragó  es  crea  un  enllaç  entre  aquests  dos  grans  patrimonis   entre  Isabel  de  Castella  i  Ferran  d’Aragó  à  D’aquí  apareix  el  sentiment  d’unitat  i  a   partir   d’aquí   comença   la   hegemonia   espanyola   i   la   orgint   la   reconquista   de   cristianització   i   hispanització   dels   territoris   americans   conquerits   i   colonitzats   i   arribant  a  Nàpols  i  Sicília.   26     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   Ø Els  borbons  intenten  introduir  a  Espanya  el  mateix  sistema  que  s’ha  implantat   a   França,   però   a   França   només   hi   ha   una   capital   –   París   -­‐;   però   a   Espanya   hi   ha   petites   grans   capitals   com   Sevilla,   Madrid,   Barcelona...   I   les   capitals   Espanyoles   són  construïdes  en  el  moment,  no  com  París  que  és  una  capital  històrica.     Madrid   esdevé   com   a   capital   important   al   segle   XVIII   i   esdevé   com   a   capital   política   i   burocràtica,   però   la   capital   econòmica   i   la   de   relació   amb   Europa   la   capital   és   Barcelona   connectada   i   dirigida   per   la   burgesia   catalana   teixint   les   xarxes  comercials.   Ø Barcelona  és  la  capital  editorial  del  món  hispànic.  La  capital  és  Barcelona  i  no   Madrid   perquè   aquí   hi   ha   la   tradició   de   crear   paper   (des   de   a   de   l’alndalus),   també  adobers...  També  hi  ha  premses  (per  els  sectors  d’explotació   –  olia,  vi...   –   i   també   té   tintes   (importants   per   a   les   fàbriques   de   teixits).   I   a   més   a   més,   Barcelona  és  més  pròxima  a  totes  les  ciutats  europees  i  és  la  que  s’impregna   de   les   noves   idees   i   és   la   que   produeix   i   distribueix   per   la   resta   del   món   hispànic.   Ø Espanya   s’intenta   implantar   el   mateix   projecte   d’Estat   que   es   va   crear   a   Espanya:   un   estat,   una   nació,   una   cultura,   una   llengua...   I   aquí   és   on   es   comença   a   teixir   tota   la   infraestructura   des   del   centre   de   l’Estat   (KM0   de   Madrid  és  el  centre  de  l’antic  imperi).   Ø Totes   aquestes   xarxes   han   fet   que   una   part   de   la   península,   Portugal,   s’han   trobat  exclosos  d’aquesta  història  des  de  la  Guerra  dels  Segadors.   § El   problema   de   sistema   i   model   de   comunicació   d’Espanya   és   que   se   centre   en   la   concepció  que  el  poder  es  centra  en  la  capital,  Madrid.   § Espanya   és   una   realitat   indiscutible   i   consistent   històricament   que   identifica   les   identitats  de  les  oligarquies  més  importants  durant  la  història.   A  Espanya  hi  va  hagut  reforma,  però  no  ruptura.       Espanya  és  un  Estat-­‐  Nació…     Guerra  Civil  (cruzada  per  Espanya,  unitat  de  destí  universal)                                                                            Constitució  Espanyola  à  Espanya  indissoluble  com  a  unitat.     Lluita  per  construir  el  destí  à  Reserva  espiritual  d’occident       Jueus  i  masons       Separatistes  i  rojos        T  empten  a  la  unitat         Arriben   fenicis,  grecs...  però  sobretot  romans.  Espanya  queda  adherida  a  Roma  (traspassa  idioma  i  cultura)         En  conseqüència  és  cristianitzada         Entra  la  cultura  clàssica  europea  mediterrània  à  Invasió  bàrbara   • Rels     “gods”  à  Espanyols  al  cap  de  50  anys   • Al-­‐Andalus   à  ocupava  quasi  tota  la  península.  Córdoba  à  Ciutat  més  civilitzada  en  aquell  moment.     o   Expulsats  a  finals  del  s.  XV.  Al  cap  de  800  anys  no  eren  espanyols  sinó  àrabs    -­‐  musulmans.   • Castella     i  Aragó  à  Fusió  de  les  corones  més  importants       Compte  BCN  à  Rei  del  Principat  de  Catalunya       Oligarquies  peninsulars  à  Cristal·∙lització  del  poder  polític  unificat  al  s.XV  (emergeix  un  nou  imperi                          sota  l’hegemonia  castellana)                                PÀGINA  SEGÜENT   27     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras    • Procés  de  culturització  francès  a  Espanya.     o França  té  París  com  a  ciutat  capital  i  més  important  del  s.  XIX     § Espanya  no  té  una  capital  per  naturalesa.       Madrid  s.  XVIII  à  Capital  política  d’Espanya  però  econòmicament  la  capital  serà  Barcelona.     Ø Madrid  à  Capital  política     Ø Barcelona  à  Capital  econòmica  i  Capital  literària  (els  emigrants  funden  editorials  a  llatinoamèrica)      • Finals  del  segle  XX  à  Projecte  de  gran  capital  es  reforça  [Es  pretén  copiar  a  França]     o Model  Estat  –  Nació  à  Volen  comportar-­‐se  igual  que  el  seu  poder.  Tot  està  organitzat  en  torn  la     capital.  Madrid  com  a  centre  d’Estat  on  es  construeix  la  nació      • Portugal  té  el  seu  propi  imperi  i  llenguatge.       o Perifèria  gallega  à  Tradició  cultural  pròpia.     o País  Basc,  Nord  (Astúries  i  Cantàbria)  à  més  desdibuixat,  patrimoni  menys  clar.      • Problema  del  sistema  del  model  de  comunicació  que  es  centra  en  la  concepció  de  que  el  poder  es     centra  en  la  capital.     • Què  vol  dir  formar  part  de  la  nació?  Espanya  és  una  realitat  política  i  forta.   OLIGARQUIES  à  Identitats  que  es  consoliden  en  el  conjunt  d’Espanya.     • Dins   del   projecte   de   construcció   de   la   idea   d’Espanya   (sobre   tot   amb   el   franquisme)   à   Paper  important  dels  mitjans  de  comunicació.     v A  Espanya  i  a  tot  Europa  hi  ha  un  gran  desplegament  dels  mitjans  de  comunicació.       Espanya  i  en  part  Portugal,  Alemanya  i  Itàlia  consoliden  els  feixismes  importants  en  gran   part  d’Europa  i  consoliden  els  seus  imperis  o  els  creen  qui  encara  no  els  ha  tingut  i,  per   aquest  motiu,  Alemanya  i  Itàlia  intenten  construir  el  seu  imperi  a  Àfrica.   • Alemanya  i  Itàlia  à  Seu  del  feixisme  del  s.  XX  à  Tardança  a  la  unió.   • Espanya  i  Portugal  à  Són  representants  en  bona  part  del  feixisme  a  Europa.   La   construcció   d’aquests   Estat   –   nació   en   aquests   països   consten   perquè   s’han   de   reconstruir  després  de  les  derrotes  militars.  I  aquestes  guerres  civils  es  converteixen  en   internacionals.   è Exèrcit  com  a  factor  d’unificació  no  ha  funcionat,  nomes  amb  pronunciament  (cas  sud-­‐americà).     El   poder   aconsegueix   aconseguir   una   nació   a   partir   de   l’educació   (difondre   la   llengua,   l’alfabetització),   la   memòria   (difondre   un   discurs   històric)   i   transmetre   un   imaginari   col·∙lectiu   (quan   hi   ha   comunicació   es   fa   a   través   de   la   premsa,   del   cinema,   la   televisió...)   à  El  franquisme  distribueix  el  sistema  comunicatiu  segons  l’estratègia  de  guerra  i,  així,   es  crea  la  mateixa  distribució  d’informació  en  totes  les  ràdios.   Barcelona  és  on  hi  ha  el  gran  pes  dels  mitjans  de  comunicació  (tradició  en  la  publicitat,   grans  cartellistes,  grans  periodistes,  gran  part  del  sector  cinematogràfic...).  A  Barcelona   és  on  hi  havia  industria.  A  Barcelona  és  on  hi  havia  la  gent  de  l’ofici  de  comunicació  i,  per   tant,  són  els  qui  s’encarreguen  de  la  propaganda  política.     28     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   ♥ 1957:  Primeres  emissions  TV1  /  1959:  Catalunya  i  Balears  (‘centro  emisor  del  nord  – este’  à  És  on  es  localitzen  els  grans  il·∙lustradors  i  cartellistes)   • TVE  à  Determina  una  progressiva  fuita  de  persones  i  mitjans  cap  a  Madrid.   ♥ Quan   es   comença   a   normalitzar   el   sistema   comunicatiu   durant   el   franquisme   les   audiències  entre  Barcelona  i  Madrid  guanyen  en  terreny  industrial.       L’escolarització   era   lenta   i   feixuga   i   l’Estat   va   ser   incompetent,   ineficient   i   no   es   va   modernitzar,  la  qual  cosa  va  fer  que  es  provoqués  la  supervivència  de  les  petites  cultures   (com   el   català   que   acaba   sobrevivint   sorgint   la   Renaixença   [à   és   el   renaixement   del   català   en   una   generació   que   havia   estat   educada   en   castellà   amb   una   cultura   anterior   catalana])   • Català  pensat  i  pàrlat  però  escrit  en  gramàtica  castellana  fins  a  Verdaguer.   • Canvi  econòmic  i  de  classe  social.   • Expressió  pública.     Espanya  aconsegueix  la  unificació  amb  la  premsa  i  la  premsa  no  arriba  uniformement  a   tot   Espanya   fins   l’arribada   de   ferrocarril   (1870   –   1890),   una   xarxa   que   té   el   centre   a   Madrid  (una  xarxa  radial).   • Amb   el   ferrocarril   la   premsa   de   Barcelona   també   arriba   a   Madrid   à   Neutralitza   la   premsa  que  ve  des  de  Madrid.   § S’escrivia  per  la  burgesia  catalana  instal·∙lada  a  Barcelona.   • Apareix  el  cinema  i  també  el  gramòfon  (primer  a  Barcelona  i  després  en  altres  llocs).   • Ecosistemes   com   el   d’Espanya   à   Voluntat   de   l’Estat   de   crear   una   xarxa   riadial   de   consciència  nacional  espanyola  per  part  de  tota  la  població.   § Madrid  com  a  metròpoli.   § Barcelona  com  a  capital  econòmica,  industrial  i  cultura  de  tot  el  món  hispànic.   è A   Catalunya,   la   burgesia   negocia   amb   castellà   però   el   català   l’utilitza   en   l’àmbit   sentimental.  Tot  l’esforç  després  del  franquisme  prové  dels  mitjans  públics.   • La  premsa  és  il·∙lustrada  per  a  les  dones,  retalls  i,  més  endavant,  per  famosos.   • La  premsa  esportiva  és  la  de  més  quantitat  a  Espanya.   • La   gent   no   sap   llegir   i,   quan   n’aprèn,   ja   hi   ha   el   cinema   que   ocupa   els   espais   que   ocupava  anteriorment  la  lectura.     Quan  es  surt  del  franquisme  els  grans  grups  dels  mitjans  de  comunicació  tornen  a  ser  de   les  famílies  més  involucrades  en  el  règim.  I  també  cadenes  de  ràdio  estan  estretament   involucrades  en  aquest.   En  sortir  del  règim  als  anys  70  s’impulsa  la  ràdio  i  la  televisió  privada  intentant  impulsar   els  grans  grups  de  comunicació  com:   Ø PRISA:   Sorgeix   de   la   mà   del   Diario   el   País   (1975)  à   A   partir   del   País   s’aconsegueix   un   gran   grup   i   que   aquest   diari   sigui   el   més   important   a   Espanya,   que   arribi   a   llatinoamèrica  i  que  sigui  reconegut  com  un  dels  10  diaris  més  influents  del  món.   És   un   diari   socialdemòcrata   i   és   la   consciència   crítica   de   l’Estat.   Acaba   posant   en   marxa   editorials   com   Santillana,   té   premsa   econòmica   com   Expansión,   es   queda   la   cadena   Ser   (ràdio)   i   aconseguirà   la   concessió   de   televisió   de   pagament   a   Espanya   29     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   (amb   Canal+   i   ampliant-­‐lo   amb   una   plataforma   que   rep   el   nom   de   Canal   Satèl·∙lit   Digital   i   aquí   intervé   el   problema   de   la   pirateria   [gran   plataforma   de   pagament:   drets   de  futbol,  cinema...]).   Ø ANDIRA  TELEFÓNICA:  1996  Aznar  arriba  al  poder  i  s’adona  que  la  TV  de  pagament  es   troba  en  mans  dels  demòcrates  i,  tot  i  que  comencen  a  introduir-­‐se  diaris  de  dretes,   crea  el  Mundo  que  serà  la  gran  competència  del  País.  Aznar  intentarà  crear  un  model   de   comunicació   de   la   seva   ideologia,   tal   i   com   havien   fet   els   demòcrates,   però   en   aquest  cas  amb  Telefónica.  Control  inicial  de  Tele5  i  després  s’incorpora  a  Antena3  i   altres  grans  projectes.   § Aznar  està  obsessionat  amb  Prisa  i  per  aquest  motiu  canvia  la  llei  i  acaba  creant   ViaDigital  que  acabarà  esdevenint  Imagenio.   § Aspectes  pels  drets  del  futbol.   § Crea  ATVS  (audiovisual  esport).   § No   es   fusió,   sinó   absorció   de:   Telecinco   absorbeix   Cuatro   i   Antena3   absorbeix   La   Sexta.   è TV3  amb  el  20%.   Canal  Digital  i  Via  Digital  à  Digital+  80%.   TV3  no  pot  marxar  perquè  un  sol  grup  no  pot  tenir  el  control.   Telefónica  va  abandonar  el  projecte  (àAtemptat  2004,  3  dies  abans  de  les  eleccions  es  menteix   dient   que   l’atemptat   ha   estat   provocat   per   ETA.   Hi   ha   una   reacció   pública   de   protesta   davant   la   seu   popular  del  PP  per  la  manipulació  dels  mitjans.  Per  aquest  motiu  hi  ha  obertura  de  canals  nous  dins  de   Telecinco  i  Antena  3  i  Zapatero  dóna  cabuda  a  La  Sexta  i  Cuatro  i  bloqueja  l’extensió  de  TV3  per  no  crear   competència  publicitària)   Ø UNEDISA   RECOLETOS   (País   Basc)   Unedisa   és   el   “correo   español   del   pueblo   basco”,     Unedisa  és  ABC  i  Recoletos  és  Marca  i  amb  la     Ø VOCENTO   (Bascos   +   ABC   +   PuntoRadio   +   Banc   Bilbao   Vizcaya)   És   la   fusió   de   grup   que   ara  vol  comprar  Murdoc.   Ø PLANETA  (Grup  familiar,  família  Lara)  Es  dedicava  traduir  enciclopedies.  Planeta  tenia   grans   xarxes   de   venedors   de   llibres   amb   venta   domiciliària,   però   va   absorbir   revistes,   productes,   material   pedagògic   per   a   la   tercera   edat;   apareix   com   un   negoci   tradicional  i  actualment  trobem  el  premi  Planeta,  l’empresa  volia  demostrar  que  era   capaç   de   donar   el   premi   literari   més   important   del   món.   Control   de   La   Razón   i   l’Avui.   És  el  3r  o  4t  grup  més  important  del  món  i  molt  relacionat  internacionalment  sobre   tot   en   castellà   però   té   vies   en   italià,   francès,   alemany   i   anglès   à   Té   companyies   a   Estats  Units  i  a  Amèrica  Llatina,  és  una  gran  empresa  de  referència.   Ø GRUP   GODÓ   (veure   tema   següent)   Amb   pes   important   dins   de   Catalunya.   Compta   amb  La  Vanguardia  (premsa),  Rac1  (ràdio)  i  8TV  (televisió).  No  trobem  cap  ràdio  en   català  en  mitjans  de  comunicació  superiors.   Ø GRUP  ZETA  (Antonio  Asenzio)  Amb  l’arriba  la  democràcia,  el  destape  i  el  periodisme   d’agressió  i  es  crea  la  revista  Interviu;  això  és  un  èxit  espectacular  que  permet  que  es   posi   en   marxa   El   Periódico   i   que   Asenzio   es   benefici   d’alguns   diaris   desapareguts   al   segle  XX.   30     ESTRUCTURA  DE  LA  COMUNICACIÓ                                                                                                                                  Joan  Manuel  Tresserras   Ø IMAGINA   Empresa   que   surt   de   la   fusió   de   Globo   Media   i   Media   Pro.   Té   el   capital   holandès.  Jaume  Roures  controlaven  algunes  divisions,  era  un  productor  audiovisual   de  cinema.   • Tots  aquests  grups  controlen  el  80-­‐90%  de  les  empreses  de  comunicació  i,  tots  ells,  estan   dirigits  per  Berlusconi,  Murdoc...  per  els  grans  grups  de  comunicació  internacionals  i,  entre   aquests,  sempre  hi  ha  moviments  d’inversions  i  desinversions.   • Alguns   grups   han   diversificat   els   seus   negocis   (Planeta   domina   Vueling   i   esta   aliada   amb   Iberia),  això  fa  que  tot  quedi  inter-­‐connectat  i  sota  ideologies  imposades.     • En   relació   en   el   sistema   espanyol,   sabem   que   hi   ha   una   classe   dirigent   espanyola   que   té   cura  del  mercat  hispànic  que  la  tenen  com  la  clau  del  seu  èxit  industrial.   • La   diferència   amb   el   sistema   català   és   que   no   hi   ha   classes   dirigents   o   econòmiques   catalanes   que   vagin   pel   món   proclamant   que   són   catalans.   De   l’àrea   conjunta   de   l’àrea   catalana,  no  hi  ha  cap  mitja  de  comunicació  ni  cap  gran  grup  que  estigui  ben  implantat  en   tots   els   territoris   i,   per   tant,   que   consideri   aquest   espai   com   un   mercat   i,   per   tant,   és   un   mercat  fragmentat.     31     ...