Resum de mètodes qualitatius (2013)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 2º curso
Asignatura Mètodes qualitatius
Año del apunte 2013
Páginas 10
Fecha de subida 30/10/2014
Descargas 31

Vista previa del texto

Esquema general.
Lectura 1. Guash. La observació participant.
- - Observació participant.
El camp.
Importància dels actors.
Escenari.
o Grau d’accessibilitat (obert / tancat).
o Grau visibilitat (visible / invisible).
o Grau opacitat (especial / cultural / legal).
Estratègies obertes / encobertes.
Lectura 2. Coffey i Akkinson. Trobar sentit a dades qualitatives.
- Codificar  Etiquetar.
Categories com a vinculadores de segments d’informació.
Codificar no és el mateix que analitzar.
Codificació com a reconceptualització.
Mètode de Tesch.
Retòrica contrastiva de Horgeaven.
De la codificació a la interpretació = dades codificades  significatives.
Tema 1.
- - Observació. O = P + I.
Dimensions.
o Directa / Indirecta.
o Central / Complementària.
o Endògena / Exògena.
o Entorn Natural / Artificial.
o Participant / No participant.
o Estructurada / Semiestructurada / No estructurada.
Tipus registre (notes de camp, registre auditiu, registre audiovisual, registre i col·lecció de traces).
Classificació: o Observació participant.
 Participació completa.
 Participació activa.
 Participació moderada.
o Observació no participant.
 Oberta  Participació passiva.
 Oculta  No participant.
- - - - Diferència participant ordinari / observador participant.
Passos desenvolupament observació (objectius, el qui, accés, establir relació i observar, registre, anàlisi, conclusions).
Consells observació etnogràfica.
Tipus de notes de camp (Spradley: a) condensades, b)expandides, c)diari de camp, d)d’anàlisi i interpretació; Schotzmani Strauss: a)observacionals, b)teòriques i c)metodològiques).
Components de les notes de camp (Lofland)  Descripció de l’observat / recordat, inferències i idees per l’anàlisi, impressions, informacions contextuals...
Avantatges i inconvenients de l’observació: o Avantatges: Accés directe, costos baixos, flexible, perspectiva general i contextualitzada, possibilitat d’obtenir informació no reactiva.
o Inconvenients: Molta quantitat d’informació al mateix temps, dificultats de registre en observació participant, reactivitat en alguns casos, dificultats d’interpretació i d’accés als escenaris.
Observació completament estructurada en entorns naturals.
Tipus de comportament observables i quantificables (no verbals, proxèmic o espacial, vocal o extralingüístic i verbal o lingüístic).
Observació completament estructurada en entorns artificials.
Tema 2.
- Anàlisi intensiva (informació) o extensiva (unitats).
Regles del funcionament del cervell.
L’anàlisi es fa des del principi de la recerca.
Tècniques d’obtenció de dades (entrevistes, grups de discussió, observació i ús de documents).
Tipus de documents (textos, imatges, sons).
Anàlisi de continguts  a) interès per allò de què es parla i b) assignació de fragments de text a categories o codis.
Tasques principals recursives: a) reducció de dades, b)disposició i transformació de les dades, c) obtenció de resultats i redacció de conclusions.
Tema 3.
- Connexions metodològiques dels diferents paradigmes. (postpositivisme, interpretativisme i paradigma crític).
Bases positivisme (subjecte separat d’objecte, clau científica. Crítica: sempre hi ha interpretacions).
Quantitatiu massa rígid i busca fets massa majoritaris per veure el canvi social.
Tres tipus de coneixement racional (Aristòtil): episteme, techne i phronesis.
Reflexivitat.
- Dimensió política de la recerca social. Destí vs fatalitat.
Tema 4.
- - Criteris de la recerca quantitativa (validesa interna – exactitud-, externa – inferència-, fiabilitat –les dades no canvien per molt que apliquis el qüestionari, objectivitat –neutralitat-).
Criteris qualitatius (credibilitat, transferibilitat, dependència i confirmabilitat).
Searle (guies d’avaluació). Nivell I general ; Nivell II específic.
RESUM BREU DELS CONCEPTES MÉS CLAU.
Lectura 1.- Guash. La observació participant.
Instrument per a recollir dades. Atenció al punt de vista dels actors. Camp-lloc a analitzar. Conceptes clau des de punt de vista dels actors. Com els actors es veuen a sí mateixos. Coses a tenir en compte: 1)Seleccionar els escenaris d’interacció; 2) Definir el mode d’accés; 3)Tipus d’interacció social que s’hi desenvoluparà. Un escenari és qualsevol lloc on es desenvolupa la realitat social estudiada. – familiaritat i anar aprofundint. Grau d’accessibilitat (obert/tancat); grau visibilitat (visible/invisible), no té relació implícita el grau d’invisibilitat amb el d’accés. Graus opacitat (espacial, cultural, legal). Estratègies obertes – aquells que l’investigador negocia i pacta la seva presència en l’escenari. Una altra estratègia és l’encoberta. És important en l’encoberta un bon coneixement previ. El més habitual és que sigui oberta per alguns i encoberta per altres. Informants com a guies.
Lectura 2.- Coffey i Akkinson. Trobar el sentit a les dades qualitatives.
Identificant conceptes clau. Codificar en tant que afegir etiquetes a les dades.
Categories. Codis vinculen segments de dades. Vincles entre conceptes. No s’ha de confondre codificar amb analitzar. Posar codis amb desenvolupar esquemes contextuals. Existeixen programes informàtics que ajuden a la codificació. Seidel i Keile. Tres fets destacats: a)donar-se compte de fenòmens rellevants; b)recollir exemples d’aquests; c)analitzar-los per trobar allò comú, diferent, patrons, estructures. Codificació com a reconceptualització. Pretén anar més enllà. Mètode de Tesch. Anàlisis com a descontextualització i contextualització. Primer segmentar-los i després reorganitzar-los i classificar-los. Retòrica contrastiva de Hargreaves.
Mecanisme pel qual els actors produeixen relats de la seva realitat social. Codificar com a reinterpretació de les dades. Codificació  Interpretació = Transformació de dades codificades a significatives.
Lectura 3. Zygmund Bauman. Afterthought.
Importància dels informants. – falsos sociòlegs. Travessar els murs d’allò evident i obvi.
Travessar els límits mai travessats. Separar destí i fats. La sociologia és més necessària ara que abans. La societat està basada en individus. Fer sociologia és una manera de viure diferent, amb menys misèria o sense misèria.
Tema 1.- Observació.
Def.- Mètode d’obtenció d’informació que pretén obtenir un registre d’aquelles característiques dels fenòmens que poden ser visualment mesurables. Poden fonamentar-se també en el so, tacte i olfacte.
Tota observació és fruit de la interpretació realitzada d’allò observat. Observació = Percepció + Interpretació.
Dimensions: A) Directa / Indirecta; B)Central / Complementària; C)Endògena/Exògena ; D)Entorn Natural/Artificial; E)Participant/No participant; F) Estructurada/Semiestructurada/No estructurada.
Directa / Indirecta.
D.- Observem mentre ocorre.
I.- No podem accedir als fets.
Central / Complementària.
Co – Pot complementar la tècnica principal.
Ce- Pot ser central i altres tècniques ser-ne un complement.
Endògena / Exògena.
Exò – Aproximació externa.
Endò – Aprimació interna.
Entorn natural / artificial.
Natural – Més representativitat, però més problemes de mesura.
Artificial – Més control de les variables, però també problemes de representativitat.
Participant / No participant.
P- L’observador intervindrà en les accions o formarà part del fenomen estudiat.
N- L’activitat d’observació no es realitza al mateix temps que s’intervé o forma part del fenomen estudiat.
Tipus possibles de registre: notes de camp, registre auditiu, registre audiovisual, registre i col·lecció de traces.
Classificació en funció del tipus d’observació en funció del rol exercit per l’observador.
o Observació participant.
 Participació completa.
 Participació activa.
 Participació moderada.
o Observació no participant.
 Oberta  Participació passiva.
 Oculta  No participant.
Participant ordinari Propòsit únic Desatenció selectiva.
Observació d’angle tancat.
Experiència des de dins de la situació.
Introspecció natural.
No registre sistemàtic.
Observador participant Propòsit doble.
Atenció incrementada.
Observació d’angle obert.
Experiència des de dins i des de fora.
Introspecció aplicada.
Registre sistemàtic d’activitats.
Passos desenvolupament de l’observació.
- Objectius.
A qui observem.
Accedir al lloc i les persones.
Establir el tipus de relació amb les persones observades.
Observar i registrar la informació.
Pensar / improvisar la possible resposta davant de situacions de crisi.
Deixar el camp.
Analitzar les dades.
Desenvolupar l’informe que presenta les conclusions de l’anàlisi.
Especificitats de l’observació etnogràfica.
Consells: - Elaborar croquis de l’espai.
Fixar-se en les activitats permeses / no permeses.
Fixar-se en l’ús de l’espai i interaccions.
Fixar-se en els rols respectius.
Buscar diferències en els comportaments.
Tipus de notes de camp segons Spradley: - Condensades.
Expandides.
Diari de camp.
D’anàlisi i interpretació.
Tipus de notes de camp segons Schatzmani Strauss: - Observacionals.
Teòriques.
Metodològiques.
Components de les notes de camp (Loftland): - Descripció del què s’ha observat.
Descripció del què s’ha recordat.
Inferències i idees per l’anàlisi.
Impressions personals i sentiments.
Informacions contextuals que permetin la interpretació posterior.
Avantatges i inconvenients de l’observació.
Avantatges Accés directe.
Costos baixos.
Flexible.
Perspectiva general i contextualitzada.
Possibilitat d’obtenir informació no reactiva.
Inconvenients Accés a una gran quantitat d’informació al mateix temps.
Dificultats en el registre en observació participant.
Reactivitat en alguns tipus d’observació.
Dificultats d’interpretació del què observem.
Dificultats d’accés a certs escenaris o comportaments.
Observació completament estructurada en entorns naturals: - Més habitual en psicologia i psicologia social.
Dificultat de controlar les variables rellevants.
Important establir unes bones categories prèviament (protocols o checklist).
Tipus de comportaments observables i quantificables.
- No verbal (expressions facials, conducta gestual o postural).
Proxèmic o espacial (on està situada la persona).
Vocal o extralingüístic (to de veu).
Verbal o lingüístic (contingut del què es diu).
Observació completament estructurada en entorns artificials.
- Desenvolupada dins de laboratoris.
Possibilitat de controlar les variables que considerem rellevants.
Mesura quantitativa, fins i tot, mecànicament.
No hi ha problemes d’acceptació per part dels grups observats.
Necessitat de captació de voluntaris.
Problemes de fiabilitat i validesa externa.
Tema 2.- L’anàlisi de continguts i l’anàlisi temàtica qualitativa.
Anàlisi intensiva (informació) o extensiva (unitats).
Regles de funcionament del cervell.
- Si ens concentrem en una acció, ens tornarem cecs respecte altres.
Si es produeix més d’un moviment, seguim el més ostentós.
Si tenen lloc dos fenòmens alhora, seguirem el que hagi començat abans.
Si A precedeix B, veurem A com a causa de B.
L’anàlisi es fa des del principi de la recerca.
- Disseny de la recerca i elecció dels casos.
Absència o no de la informació fonològica i no verbal.
Transcripció com a censura de dimensions (Ibáñez).
Fer ciència consisteix a descartar informació de forma sistemàtica a canvi d’obtenir mesures (Stone).
Tècniques d’obtenció de dades (entrevistes, grup de discussió, observació, ús de documents).
Tipus de registre (textos, imatges, sons).
El text és un mitjà / recurs per l’anàlisi. L’anàlisi de continguts. Els elements de l’anàlisi i les estratègies d’investigació. Qui és- l’objectiu és realitzar inferències vàlides mitjançant l’aplicació d’un conjunt articulat de procediments al text (Weber); anàlisi temàtica i qualitativa (Boyatzis ; Stone).
 Dues característiques bàsiques: interès per allò de què es parla, assignació de fragments de text a categories o codis.
Una mica d’història: A) Estudis de comunicació (fins als anys 30), B) antropologia i sociologia comunicativa, C)Berelson i Lazarsfeld (anys 40-50); D)Codificació qualitativa (anys 60).
Tres tasques recursives.
- Reducció de dades.
Disposició i transformació de dades.
Obtenció de resultats i redacció de conclusions.
L’anàlisi de continguts qualitativa.
Una de les assumpcions de partida és el que el significat que el / la analista adscriu al contingut “ es correspon amb el significat pretès pel comunicador i/o entès per l’audiència (Berelson).
Característiques: - Codificació automatitzada.
Explotació fonamentació en la mesura de la freqüència.
Distinció entre un enfocament empíric (orientació inductiva) i un enfocament de diccionari (elaboració d’indicadors, deductiva).
L’anàlisi de continguts qualitativa.
Com un tot significatiu, l’acte d’interpretació basat en suposicions específiques que s’han d’explicitar al llarg de l’anàlisi.
Característiques de l’AC qualitativa: a) accent interpretatiu en l’anàlisi; b) Es manté la idea de la sistematicitat en la codificació del text; c)Utilització d’un sistema de categories explícit.
Reducció de dades: - - Selecció de parts rellevants.
Identificació de les unitats d’anàlisi o Unitats de registre (frases, temes, paràgrafs, línies).
o Unitats de context (tot el text?) Codificació o indexació de les unitats d’anàlisi.
Disposició i transformació de les dades: - Síntesi i agrupament de les dades.
Disposició i presentació de les dades.
Obtenció de resultats i redacció de continguts: - Obtenció de resultats.
Redacció de conclusions.
Tema 3.
Connexions metodològiques dels diferents paradigmes.
Postpositivisme Orientació experimentalmanipulativa.
Separació observadorobservat.
Raonament deductiu (falsació d’hipòtesis prèvies) Tècniques quantitatives amb obertura a qualitatives.
Anàlisi centrada en les variables.
Interpretativisme Interacció empàtica entre investigador-investigat.
Interacció observadorobservat.
Raonament inductiu abductiu (el coneixement emergeix de la realitat observada) Tècniques qualitatives.
Paradigma crític Orientació dialògicadialèctica.
Interacció observadorobservat.
Raonament inductiu abductiu (el coneixement emergeix de la realitat observada).
Tècniques qualitatives amb obertura a quantitatives.
Anàlisi centrada en els casos.
Anàlisi centrada en els casos amb obertura a variables.
Predir, descriure.
Comprendre.
Emancipar-se.
Bases epistemològiques del positivisme (separació subjecte – objecte). Clau de coneixement científic. Crítica – sempre hi ha alguna interpretació.
L’aproximació qualitativa construeix les dades de forma més favorable al canvi? - El canvi social mai és majoritari, pot ocórrer per sota el nivell de mesura del sedàs quantitatiu.
El canvi social és difícil de preveure, necessitem tècniques flexibles i obertes a allò inesperat.
La dimensió axiològica de la recerca social.
Aristòtil distingeix tres tipus de coneixement racional: - Episteme – coneixement científic. Universal, invariable, independent del context. Racionalitat analítica.
Techne – Art/ tècnica. Pragmàtic, variable, dependent del context. Racionalitat instrumental.
Phronesis – ètnica / prudència. Pragmàtic, variable, dependent del context.
Racionalitat de l’acció.
Reflexivitat. Ser reflexiu significa reconèixer que els mètodes que utilitzem per descriure el món constitueixen fins a cert punt les realitats descrites.
La dimensió política de la recerca social (Bauman).
“ El tipus d’il·luminació que la sociologia és capaç d’oferir està dirigida a individus que escullen lliurement i a millorar i reforçar la seva llibertat d’elecció”.
“Separar el destí de la fatalitat, per emancipar el destí de la fatalitat i per fer el destí lliure per enfrontar la fatalitat i desafiar-la. – aquesta és la vocació de la sociologia-“ Dues vies per desenvolupar la dimensió política: - Implicació política de l’investigador.
Ruptura de la separació subjecte-objecte.
Tema 4.- La qualitat de la investigació qualitativa.
De què parlem quan parlem de qualitat? A) Rigor, transparència i objectivitat; B) En la metodologia quantitativa, l’accent es posa en la qualitat de les dades obtingudes en tant que validesa externa, interna, fiabilitat i objectivitat.
Criteris quantitatius Qualitatius Validesa externa (exactitud) CREDIBILITAT Validesa interna (inferència) TRANSFERIBILITAT Fiabilitat (les dades no canvien entre DEPENDÈNCIA mostres) Objectivitat (neutralitat) CONFIRMABILITAT.
Seale. Ens proposa substituir criteris per guies d’avaluació.
Nivell I General: A) Objectiu i propòsit explicats i contextualitzats; B) La raó del disseny de la recerca ha de ser explicada; C) L’investigador ha de mostrar obertura als problemes emergents; D)L’investigador ha den ser transparent i reflexiu; E) L’estudi hauria de proporcionar certa comprensió del context; F)Representar les dades amb evidències; G) Transmetre profunditat, diversitat, subtilesa i complexitat; H) Les evidències han de ser interrogades; I)Alguns estudis poden ser jutjats d’acord amb la utilitat o pertinença a grups; J) L’estudi ha de proporcionar nous coneixements.
Nivell II Específic: A)La relació de l’estudi – coneixements existents ha de ser explicada; B) S’ha d’explicar l’elecció del caràcter qualitatiu de la recerca; C) S’ha de presentar i entendre la justificació del mostreig i implicacions que se’n deriven; D)Les negociacions d’accés han de ser descrites i avaluades; E)S’han d’entendre tan l’elecció de mètodes com la contribució d’aquests; F) La justificació de l’elecció de l’estratègia analítica ha de ser clara; G) S’ha de prestar atenció als casos desviats i a explicacions alternatives; H)Examen exhaustiu de les dades i evidències i no selectiu; I)Clara separació entre evidències i interpretacions; J)Llenguatge dels informes finals accessible i clar per a la interpretació; K)Implicacions de la recerca han de ser explorades.
...