6.5 SISTEMA VASCULAR (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

6.5. SISTEMA VASCULAR El sistema auricular està format per tots els vasos que surten del cor: la de circulació sistèmica portarà la sang cap als teixits, i les arteries de circulació pulmonar, portaran la sang cap als capil·lars per dur a terme l’intercanvi als pulmons.
Els capil·lars són els vasos més petis i estan més a prop de les cèl·lules dels diferents òrgans. A partir dels capil·lars, tindrem les vènules, després les venes i per últim les venes mes grans que porten la sang al cor.
La diferència entre els vasos sanguinis ve donada per la composició diferent de les seves parets. En funció d’aquests components, tindrem unes característiques essencials per la funció que fan: o Capil·lars: les parets només estan formades per una capa de cèl·lules endotelials (TÚNICA INTERNA) i, per tant, parlem dels endotelis. És essencial que en els capil·lars les parets siguin molt primes perquè és on té lloc l’intercanvi.
o Sistema arterial i venós Túnica interna + túnica mita + túnica externa - - La interna és idèntica en tots els vasos (és l’endoteli).
La mitja està formada per musculatura llisa. Les fibres es disposen circularment rodejant els vasos sanguinis. Per la contracció d’aquestes cèl·lules es pot controlar el diàmetre del vas.
Finalment l’externa està formada per teixit conjuntiu. Hi ha fibroblast però sobretot trobem fibres elàstiques i de col·lagen. En el sistema arterial predominaran les elàstiques, en canvi, en el venós les de col·lagen.
 En les arteries, +ramificacions -diàmetre  l’aorta te 25nm de diàmetre i les arterioles tenen uns 30µm.
Si ens fixem en el gruix, també va disminuint. L’aorta té una paret de 2mm i les arterioles de 20µm.
A mesura que avancem cap a les arterioles tenim més musculatura llisa important perquè aquesta musculatura pot estar controlada pel sistema nerviós, i per tant, podem controlar el diàmetre perquè hi hagi més o menys resistència  - diàmetre +resistència.
Les arterioles són els vasos de major resistència perquè tenen més musculatura llisa.
Les que tenen més fibres elàstiques són les arteries grans i l’aorta, en canvi, les arterioles tenen menys fibres elàstiques. Això vol dir que quan surt la sang del cor (sístole), les arteries es poden expandir molt més i ofereixen menys resistència al flux sanguini que quan passen per les arterioles.
 En les venes augmenta el diàmetre a mesura que anem a les venes més grans.
També augmenta el gruix de la paret, però el gruix de les parets a les venes és més petit que no pas a les arteries.
També tenen musculatura a la túnica mitja, important a les venes mes grans (les + properes al cor) i controlar el diàmetre aquí serà important pel retorn venós.
Predomina les fibres de col·lagen perquè ofereixen la capacitat d’adaptar-se a grans volums de sang  part de la sang que esta en circulació esta retinguda en les venes (41% del total de sang perquè són molt adaptables, distensibles...) SISTEMA ARTERIAL Les arteries, al estar més a prop del cor, notaran més els canvis de pressió que venen donats pel bombeig de sang del cor.
Pressió arterial= força que fa la sang sobre les parets de les arteries. Aquestes també tenen canvis intermitents de pressió: Durant la contracció ventricular, les vàlvules semilunars s’obren i la sang passa a les arteries que s’expandeixen.
Aquesta expansió fa acumular a les parets una reserva de pressió.
Durant la diàstole ventricular (vàlvules semilunars tancades) s’aprofita el retrocés elàstic per impulsar la sang cap a les arteries més petites i provocar un flux continu de sang.
Aquestes arteries més grans són un reservori de pressió que ve donada per l’elevada elasticitat que amortigua les oscil·lacions de sang del cor provocant el flux continu de sang.
Els canvis de pressió al ventricle esquerre que són molt grans que el de les arteries.
Quan arribem a les arterioles (que són els vasos de màxima resistència) va disminuint la pressió i la resistència de pressió entem la màxima i la mínima. La pressió que detectem a les arteries provoca una ona de pressió que es desplaça pel sistema arterial i es detecta quan ens mirem el pols, que és un reflex de la freqüència cardíaca. Aquesta pulsatibilitat només es detectable al sistema arterial, quan arribem al sistema capil·lar o al venós ja no trobem pols.
La funció principal de les arteries és regular el flux als diferents llits vasculars.
Arteries Pressió màxima = 120 mmHg Pressió mínima = 80 mmHg Va disminuint a les arterioles i quan arribem als capil·lars la pressió mitja es de ~28mmHg Pressió arterial = despesa cardíaca X resistència perifèrica Freqüència cardíaca X volum sistòlic Motius pel qual augmenta la pressió arterial: * principals factors que intervenen per mantenir pressió arterial 1) Amb l’edat perquè perden elasticitat i augmenta la resistència perifèrica.
2) Amb l’obesitat perquè la longitud dels vasos augmenta  augmenta la resistència perquè tenim teixit extra que hem d’irrigar.
3) Quan fem exercici perquè augmenta la freqüència cardíaca i el volum sistòlic, en segons quins vasos hi ha augment de la resistència (vasos dels sistemes digestius) però trobem vasodilatació a la musculatura.
SISTEMA CAPIL·LAR On té lloc l’intercanvi de nutrients, O2...
Són els vasos que queden entre les arterioles i les venes. A més a més dels capil·lars, podem destacar altres estructures:  Metarterioles: vasos que surten i es poden ramificar encara més (donant lloc per cada metarteriola 10-100 capil·lars). Els teixits amb una taxa metabòlica més gran  sistema capil·lar més desenvolupat (fetge, ronyó, musculatura esquelètica i sistema nerviós). Els teixit amb baixa taxa metabòlica (teixit cartilaginós i pell) tenen un sistema capil·lar poc desenvolupat.
Les metarterioles poden tenir alguna capa de musculatura llisa (més com més a prop de les arterioles estan). Aquesta musculatura llista es contrau i regula el flux sanguini.
Un altra funció de les metarterioles és permetre el pas directe des de les arterioles fins a les vènules de cèl·lules com els leucòcits (que no caben pel sistema capil·lar).
 Esfínters precapil·lars = anells de musculatura llisa a l’inici del capil·lars  la seva contracció també regula el flux.
 Anastomosis arteriovenoses = arterioles unides directament amb les vènules. No hi ha intercanvi d’O2 ni res. Són vasos que estan als palmells, mans, plantes dels peus, orelles... intervenen en processos per dissipar calor (porta sang a zones del cosa més exposades).
Tipus capil·lars  Membrana continu: presents a la majoria de teixits (musculatura esquelètica, llisa, teixit conjuntiu, pulmons i SNC  fent barrera hematoencefàlica per les unions estretes entre cèl·lules). El pas entre cèl·lules és molt petit i deixen espais de l’ordre de 9nm.
 Fenestrats: tenen espais entre cèl·lules més grans(0,6-0,8 µm) i aquests poden tenir porus que també permeten el pas de substancies més grans. Els trobem al ronyó, plexe coroideo, intestí i a la majoria de glàndules endocrines.
 Membrana discontinua o sinusoide: la membrana basal té forats, les cèl·lules tenen porus que permeten el pas de cèl·lules. Estan a la medul·la òssia, a la melsa i al fetge perquè es on van a parar els hematies vells per eliminar-los.
Intercanvi capil·lar És la funció principal. Els mecanismes principals són per difusió, transcitosis o filtració/reabsorció. D’aquests, els quantitativament més important, són la difusió i la transcitosis. En difusió i transcitosis les forces que ho faciliten són el gradient de [ ] i la permeabilitat dels diferents vasos.
1. Difusió: permet el pas de substàncies petites (ions, glucosa, gasos, aa, substancies liposolubles...). Està la simple (molècules liposolubles: gasos, àc. grassos, algunes hormones) i la facilitada per canals (H2O, glucosa, aa...).
2. Transcitosis: quan tenim proteïnes. El moviment té lloc per formació de vesícules.
Entren per endocitosi. Algunes vegades aquestes vesícules endocitòtiques es poden fusionar en cadena i formar canals transitoris que permeten un moviment més ràpid.
3. Filtració: moviment de líquid que es donen entre cèl·lules =MOVIMENT PARACEL·LULAR. Entrada =reabsorció i sortida del capil·lar =filtració.
Forces de Starling Controlen la filtració i són principalment la força hidrostàtica del capil·lar (força de flux sanguini) i la força col·loidoosmòtica que donada per la [proteïnes]. També Pli i Πli.
Quantitiativament més important La pressió capil·lar es pot diferenciar en el cantó arterial i el venós. En el cantó arterial, aquesta pressió és de 28 i al cantó venós ha disminuït (per arrossegament) i ara està a 10mmHg. La pressió hidrostàtica als 2 cantons afavoreix la filtració, sortida de líquid del capil·lar.
La pressió col·loidoosmòtica és constant a tot el capil·lar i afavoreix la reabsorció (~28mmHg).
La Pli en funció del líquid intersticial. Es una pressió petita i constant i és de ~3mmHg La Πli ~8mmHg i també afavoreix la filtració i també és constant.
Quan la pressió capil·lar i la col·loidoosmòtica s’igualen no hi ha filtració ni reabsorció.
Sempre surt hi ha més filtració que reabsorció, però aquest no es queda retingut els teixits  el sistema limfàtic recull l’excés de líquid que es produeix (de l’ordre de 3L/dia són recuperats).
El sistema limfàtic retorna aquest excés de líquid un altre cop al sistema circulatori.
La retenció de líquid s’anomena edema.
Hi ha alguns teixits que el capil·lar es preparat perquè es doni sobretot una funció o l’altra. En el sistema renal filtració. En els capil·lars de l’intestí, que capten nutrients, estan preparats per reabsorbir.
SISTEMA VENOS Format per vènules i venes que porten la sang al cor. Són molt més elàstiques i estan preparades per recollir grans volums de sang  són vasos de capacitància. El diàmetre de les venes és més gran que les arteries i les parets són més fines.
Aproximadament el 64% del volum sanguini està al sistema venós de la circulació sistèmica. A l’interior poden tenir vàlvules que són projeccions de teixit endotelial cap a l’interior i es troben a les venes de les extremitats. Ajuden el flux unidireccional cap al cor.
És un sistema de baixa pressió, la pressió a les vènules és de ~10mmHg i quan arriba al cor és de 5-0mmHg. El gradient de pressió és de 10mmHg, suficient per fer arribar la sang perquè el diàmetre és molt més gran (baixa resistència).
Els factors que faciliten el retorn venós son:  ELS FACTORS CARDIOVASCULARS  El gradient de pressió entre els vasos i el cor (10mmHg).
 La bomba cardíaca. En 2 moments del cicle cardíac la pressió auricular disminueix i afavoreix el gradient de pressió. Es just quan es tanquen les vàlvules auriculoventriculars. També quan es tanquen les semilunars.
 ELS FACTORS EXTRACARDIOVASCULARS  Bomba respiratòria: durant la inspiració hi ha una pressió a la cavitat toràcica inferior a l’atmosfèrica. Aquesta pressió menor fa que les venes s’eixamplin, i per tant, es produeix un efecte de succió que afavoreix el retorn venós cap a l’aurícula.
 Bombes musculatura esquelètica: per la musculatura esquelètica que rodeja les venes de les extremitats. La concentració rítmica fa pressió a les venes i ajuda també.
 To muscular simpàtic: si hi ha una activitat simpàtica afavoreix la contracció de la musculatura llisa de les venes i també afavoreix el retorn.
REGULACIO DEL SISTEMA CARDIOVASCULAR Per assegurar que en tot moment els teixits reben el flux necessari per les seves activitats. Hi ha alguns teixits que estan molt vascularitzats i reben un flux continu: fetge, SN, ronyó, sistema del cor. En repòs, els requeriments energètics són molt baixos i el flux està disminuït: sistema digestiu i sistema muscular esquelètic.
El sistema de regulació responen tan a canvis de la pressió arterial o del [CO2], [O2] i pH. En situacions en les que s’altera alguns d’aquests factors es disparen els controls de regulació. El primer és una regulació local =AUTOREGULACIÓ, si no són suficients es dispara la regulació nerviosa o regulació hormonal (aquest és un efecte a més llarg termini a diferenciació del nerviós que és molt ràpid).
Regulen tant la resistència perifèrica (controlant la vasoconstricció/vasodilatació) i també influeixen en la funció renal per tal d’augmentar o disminuir el volum de líquid extracel·lular.
MECANISMES LOCALS: el més sensible a aquesta regulació és el teixit nerviós.
o Miogènics: responen a canvis de la pressió arterial i és una resposta directa de la musculatura llisa vascular.
o Mecanismes metabòlics: també és una resposta directe de la musculatura llisa però en molècules produïdes al teixit que s’està irrigant. Principalment respon a canvis d’O2, CO2, pH, augment de K i alguns metabòlits de la desfosforilació de l’ATP.
MECANISME NERVIÓS: el centre cardiovascular nerviós integra la informació sobre els canvis de la pressió arterial. Està al bulb raquidi. Rep informació tant de la pressió arterial per baroreceptors com per quimioreceptors (O2, CO2, pH). A mes d’aquests receptors sensorials, por arribar-li informació de l’escorça cerebral (quan hem d’iniciar un exercici s’envia aquesta informació al centre cardiovascular perquè adeqüi el nostre sistema circulatori per aquesta situació) també li arriba informació del sistema límbic (de l’hipotàlem).
La resposta que genera aquest centre cardiovascular és regular el SNParasimpàtic que regularà la freqüència cardíaca o també el SNSimpàtic que actua regulant la freqüència cardíaca i el nivell de contracció i relaxació de la musculatura llisa dels vasos sanguinis.
Al cor hi ha innervació tant del SNP i SNSimaptic però els vasos sanguinis no estan pel SNSimpàtic. Sempre hi ha un to simpàtic per mantenir el to muscular bàsic als vasos sanguinis però en una situació de demanda podem estimular o inhibir el SNS per assegurar un to muscular adequat.
Reflex baroreceptor Si augmenta o disminueix la pressió arterial és detectat per aquest receptors que estan a sobre de la paret de les arteries on hi ha terminacions nervioses lliures. Els de l’aorta s’anomenen arco aòrtic. També tenim aquests receptors a les caròtides (porten sang al sistema nerviós) i aquestes s’anomenen sinó carotidi.
El canvi de pressió és detectat i s’envia un impuls nerviós cap al centre cardiovascular  augmentant o disminuint la freqüència dels impulsos.
Les innervacions parasimpàtiques només arriben al node sinoauricular i les innervacions simpàtiques arriben al node sinoauricular i a tota la massa muscular cardíac (principalment del ventricle).
Freqüència cardíaca i la força de contracció serà regulat pel simpàtic.
Freqüència cardíaca regulat pel parasimpàtic.
Disminueix retorn venós i volum sistòlic.
disminueix la freqüència d’impulsos cap al centre cardiovascular Quan estem estirats i ens aixequem, la pressió arterial disminueix perquè la sang s’acumula a les cames per gravetat  s’inhibeix el retorn venós  disminueix el volum sistòlic. S’activa el SNS, és un mecanismes súper ràpid.
Quan l’alteració de la pressió arterial persisteix en el temps  el principal regulador és l’hormonal que pot tenir efectes vasodilatadors/vasoconstrictor al sistema vascular (hipertensors o hipotensors) o tenir efectes a nivell de la funció renal augmentant o disminuint la reabsorció per controlar el nivell de líquid extracel·lular.
o Regulació sistema vascular  Hormones amb efectes als sistema vascular hipertensores (vasoconstrictors).
- Adrenalina: (en alguns llits és vasodilatador  musculatura esquelètica) - Vasopressina: sobre alguns llits musculars.
- Angiotensina II.
 Hormones amb efectes al sistema vascular hipotensores (vasodilatadors).
- Prostaglandines.
- PNA.
o Regulació renal  Al disminuir la pressió arterial cal augmentar el volum extracel·lular per tant, cal disminuir la diüresis. La més important de les hormones amb aquesta funció es l’antidiürètica, ja que estimula la reabsorció al tub col·lector. Un altre hormona és l’aldosterona, encara que la seva funció principal és la reabsorció de Na i excreció de K, però la reabsorció de Na pot anar acompanyada de moviment d’aigua.
 Si augmenta la pressió arterial cal disminuir el volum extracel·lular, per tant cal hormones que estimulin la diüresis: PNA.
RESUM SISTEMA LIMFÀTIC És un sistema de vasos essencials pel manteniment de l’homeòstasi:    Augmenta el drenatge de l’excés de líquid extracel·lular  aquest excés es recupera cap a circulació sanguínia Intervé en la resposta immunitària: té els ganglis limfàtics (on té lloc la maduració dels limfòcits) i també alguns òrgans limfoides importants (melsa i timus).
Transport de lípids que no poden entrar directament a circulació sanguínia pel seu tamany. Després d’haver estat absorbits en la digestió viatgen pel sistema limfàtic i després ja entren a circulació per les venes subclàvies.
El líquid (limfa) que s’assembla en composició al líquid intersticial (perquè es líquid intersticial que ha entrat dins dels vasos limfàtics). No té hematies, però pot tenir limfòcits. Té uns nivells més elevats de proteïnes que en el líquid intersticial.
Els capil·lars limfàtics: vasos més petits i més propers als teixits i són els que recolliran el líquid excedent. Aquests es recullen per formar els vasos limfàtics (que en estructura s’assemblen a les venes  poden tenir vàlvules interiors) i després aquests vasos aboquen al conducte toràcic cap a les venes subclàvies.
Aquest sistema limfàtic no es troba igualment desenvolupat a tots els òrgans: + desenvolupats: fetge, sistema digestiu (per recollir lípids) i sistema respiratori (per recollir excés de líquid i pugui interferir en l’intercanvi de gasos.
- desenvolupat: el SN pràcticament no en té perquè aquí els capil·lars tenen unions estretes i pràcticament no hi ha filtració. També en el teixit cartilaginós.
Els capil·lars del sistema limfàtic estan formats per una sola capa de cèl·lules endotelials però la separació entre cèl·lules és més gran i així es permet l’entrada de substàncies més grans (proteïnes, lípids...). Tots els capil·lars són tancats per un extrem i s’intercalen per lo que seria la microsincronització.
El sistema limfàtic no té cap de bomba per impulsar la limfa, aquest es mou perquè la musculatura llisa dels vasos limfàtics tenen actina miogènica intrínseca i fa ones de pressió que afavoreixen el moviment de la limfa. Un altre sistema per afavorir el moviment es la bomba muscular esquelètica. La contracció de la musculatura esquelètica principalment de les cames (extremitats) i també per la bomba respiratòria durant la inspiració, que hi ha una pressió intratoràsica inferior, els vasos s’eixamplen i fa com un efecte de succió cap amunt i així la limfa pot entrar cap als conductes toràcics.
...