TEMA 13 - NUTRICIÓ I SIGNIFICACIÓ (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Nutrició i metabolisme vegetal
Profesor C.
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 06/04/2015
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

13. NUTRICIÓ I SIGNIFICACIÓ SOFRE El sofre es absorbit com a sulfat i hi ha dos procesos d’assimilació: 1. incorporacio de sulfat per procesos d’activacio 2. Pas a sulfhidirc.
H2S → és molt tòxic es dóna per exemple en camps d’arròs.
SO2 → és tòxic però a baixes concentracions pot ser asimiliat. Ha d’arribar una oxidació a sulfat.
L’abosorcio és a través de transportadors especiifics que estan altament regulats i en la majoria dels ambient no tenim problemes de dèficit de sofre, no és un agent que es faci servir normalment als camps.
El contrari del que passa amb el fàsfor, que es troba en terres en molt baixa concentració. En terres àcides podem tenir una disponibilitat important en ferro i alumini i també en fosfat fèrric i el fosfat d’alumini però son molt poc solubles.
L’alumini del terra és un constituent majoritari, està format per alumini silicat, quan el pH baixa, l’alumini pot qeudar en part soluble. És un dels problemes principals dels terres principals. En les nostres alitituds tenim terres neutres, són terres calcaris i el problema no sol ser el fòsfor sinó el calci.
FÒSFOR Les plantes comepteixen entre elles pel fòsfor, el poden absorbir quan està de manera monobàsic o el basic.
Les plantes poden fer varies coses per adquirir-lo: 1. solubilitzar fosfat en formens solubles segregant citrat que formarà complexos amb calci, ferro i alumini i al formar-los queda lliure el fosfat, de manera que pot ser abosrbit.
2. segregar enzims com la fosfatasa acida, aquesta mobilitza fòsfor a partir de fonts orgàniques.
Ataca a fosfat unit a esquelets de carboni.
3. Més eficient de la planta son els fongs → micorrizes, la majoria de plantes que vieun al camp de forma natural viuen amb simbiosi amb fongs que ajuden a mobilitzar aquests nutrients i les fan més competitives.
!Brassicaceae no es micorrizen, tenen un grup de composots orgànics del metabolisme secundari, els glucosimnolatos que es formen com a defensa davant de patògens.
Mols insectes no es mengen a les brassicaceae perquè els glucosimnolats són substàncies tòxiques o tenen molt mal gust.
Es pensaven que no es donava la simviosi entra Brassicaceae i fongs degut a aquesta substància tòxica però es va fer un knock-out sense ser capaç de sintetitzar glucosinolats i es va veure que no es donava simbiosi → hi ha d’haver algun altre factor.
La planta necessita el fòsfor per l’ATP, fosfolípids... On l’enllaç ric en energia de l’adenosintrifosfat o del pirrofsofat és molt important.
Tots els organismes necessiten fosfor i hi ha una alta competitivitat per aquest.
En la fertilització quan es vol tenir una bona collita s’han d’aportar nutrients al sòl, necessitem restituir aquest equilibri. Els nutirens que més es fan servir per restistuiur el terra són els NPK, que són els que la planta fa servir més.
El sofre també però no és tan important.
POTASSI El potassi permet a la planta mentenir els potencials de membrana i el potencial osmòtic.
El potassis acuta com a cofactor de molts enzims que sense aquesta força iònica no podrien estar en la seva conformació adequada per catalitzar les seves reaccions.
És l’unic nutirent que no forma complexos amb la matèria orgànica i que té el catió al citoplasma. Sense el potassi moltes de les reaccions essencials no funcionarien ja que és fàcilment translocable.
L’absorbeixen en forma de potassi → hi ha transportadors d’alta i de baixa afinitat i el potassi, que encara que s’absorbeixi de manera molt selectiva un dels seus antagonistes és el sodi → causa problemes.
CALCI Es troba a l’apoplast i a la paret cel·lular on estabilitza les càrregues negatives de les substàncies peptídiques, establitza ponts contra els grups carboxils (substàncies galacturòniques).
Dins de les cel·lules es troba en molt baixes coentaraciosn i actua com un senyalitzador per les cèl·lules ocuslives per mecanisme d’obertura i tancament del estomes.
El nivell de calcli intern es regula a través dels canals iònics i d’una proteïna que uneix l’excés de calci dins de les cel·lule → calmodulina* *calmodulina: proteïna amb una alta afinitat pel calci que actua com a buffer del nivell de calci en les cel·lules, qualsevol excés pot ser reitrat a través d’aquesta proteïna a través d’ella i a partir d’altres orgànuls com les vacuoles. Hi ha un control estricte d’aquests nivells de calci del citpoplama.
La bomba de calci es una de les poques ATPases no és de protons i que és de calci també ajuda a regular els nivells interns d’aquest.
MAGNESI El magnesi es absorbit en foma de catió, és un cofactor d’un enorme quantitat d’enzims que té un paper específic → Estabilitza els quatre anells pirolics de la clorofil·la i també té un paper important en les ATP ases.
Els terres que poden tenir problemes amb el magnesi, poden aparèixer quan hi ha un excés de calci, quan son rics en carbonats calci poden tenir problemes en l’adquisicio de mangensi on tenim un excés d’alumini i poden haver interferències.
FERRO Tenen vàries estratègies per captar el ferro Cas de monocotiledònies i dicotiledònies, excepte gramínies.
1. cèl·lules radiculars desenvolupen un altre mecanisme a part del de la reductasa per a la reducció del Fe3+ gràcies a la reductasa turbo.
2. L’ATPasa expulsa protons a l’exterior per acidificar el sòl proper a l’arrel → ferro més soluble → entra a la planta fàcilement. ↑activitat de la reductasa.
3. poc comuna. No ens l’explica, només saber que existeix.
Cas de gramínies La planta allibera AA no proteics que formen complexos molt estables amb Fe(III) per tal de captar-lo.
...