Tema 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia de la cultura i les institucions europees
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

3.- Les institucions de la fragmentada Europa dels estats medievals: ordes monàstics, universitaris i el dret (Baixa Edat Mitjana) S'intentarà dur a terme una recuperació del poder efectiu. Europa de monarquies feudals fragmentades, el papa és una altra monarquia feudal (teocràcia pontificia). El que fa es contribuir a la fragmentació europea, hi ha una serie de xarxes i institucions que a travès de la cultura intentara garantir l'unitat (monastirs, universitats i poder).
3.1.- La vida monàstica a Occident: una xarxa d'articulació Europea El monaquisme com a pràctica religiosa sorgeix quan el cristianisme ja s'ha implantat en un marc geogràfic ampla. Neix a Orient. El moaquisme té precedents orientals,i sorgeix vinculat a un procès històric el cristianisme s'està institucionalitzant i per tant vinculant al poder polític (jerarquització).
Es crea un corpus de consells a partir dels quals hi ha unes pràctiques que ajuden a fer una millor pràctica del cristianisme (mejar poc, abstenir-se de tenir relacions sexuals etc...) i per altre banda trobarem els pecats.
La societat per regla general començarà a seguir els preceptes, dins de la societat, i degut a la jerarquització del cristianisme, hi haurà gent que decidirà marxar per poder dur a terme tots els preceptes (naixement del moviment monàstic), hi han diferents manifestacions d'aquesta desvinculació de la pràctica del cristiansime i de la vida com a tal: 1. Vida Eremítica, el fundador és Sant Antoni Abat, és el primer eremita constatat documentalment. De família benestant. Propugna un estil de vida basada en renunciar viure en societat i apartar-se del món, Es dedicarà a lluitar contra les passions i els dimonis. Lluita permanent contra el dimoni (identifica totes les necessitats com a passions, i aquestes passions son fruit d'una força demoníaca), personifica els vicis amb el dimoni. Inicialment té una bona rebuda, però alguns dels que pràctiquen aquesta vida veuran una serie d'inconvenients, el primer en parlar-hi serà Sant Pacomi, diu que un dels inconvenients és la solitud (al estar sol poden sorguir conflictes físics, psicològics etc... per tant necessitat d'estar amb alguna persona= no funció total del monjo), la calor, les feres, els lladres etc...
finalment parla de la manca de consól i de la tristesa permanent. Solució per minimitzar aquests perills: vida en comú, estableix que és ideal que unes de les persones tingui un poder de decissió sobre els altres (l'obediència d'algú superior apareix per primera vegada).
Aquesta idea serà corretgida i completada per Sant Basili, que formarà un comunitat a Cesarea. Escriu dos tractats: Regula fusius tractae (tot un seguit de normes i de regles) i Regula brevis tractae (redacta les possibles preguntes que un monjo pot fer a un abat i les respon). Aquest nou model de vida es coneix com a Vida Cenobítica.
3.1.1.-El monaquisme a occident Tots els trets culturals que mantingui la societat seràn acceptats.
• Sant Benet de Núrsia, considerat com el Pare d'Europa (a nivell geogràfic), crearà una regla de vida, una forma de vida, que triomfarà a occident, serà el punt d'enllaç entre el llegat romà i la modernitat passant per l'època medieval. La seva figura va ser biografiada pel Papa Gregori el Gran. Sant Benet viu en un època de decadència, va viure una societat políticament fragmentada. Des del punt de vista eclesiàstic experimenta també aquesta Església que està dividida (Orient vs Occident), funda un primer monestir seguint la regla de Juan Cassià. El que farà serà viure en comunitat segons el model eremític de Sant Antoni.
Això no acabarà de funcionar, el que farà serà escriure un regla de vida monàstica comú. La seva regla de vida tindrà uns punts claus (que faran que perduri, que sigui acceptada i que funcioni). A l'any 519 fundarà un nou monestir a Montecassino basat en aquesta regla que ell escriu. Els monjos viuran tots junts sota un mateix sostre, tindràn un única abat per sobre de tots ells, hauràn de pregar tots junts, en comunitat, els àpats també els faran junts, esdedicaran a la pregària i al treball manual, dormiran en un dormitori comú i l'abat a de ser a l'hora pare bondadós i mestre rigorós. Aquests trests són els que faran que la regla funcioni, perque s'allunya de les formes de vida extremes i a més recull l'esperít llatí, la mentalitat romana, que és la mentalitat de llei i ordre, sobretot ordre. Trasllada aquesta mentalitat romana a la vida monàstica, ordena i regula tots els aspectes de la vida del monjo= garantia de l'ordre. Els punts claus de la regla de Sant Benet: 1. Autoritat, recau sobre l'abat. L'abat a d'actuar amb seny, persona assenyada, a de coneixer bé la seva comunitat.
2. Ordre, la vida de la comunitat està ordenada i articulada, perfectament definida en la regla ora et labora. S'articula en funció del calendari.
3. Discreció/ascesi, les necessitats han d'estar cobertes, i qui ha d'equilibrar les necessitats amb l'excès és l'abat. Aquesta discreció de l'abat serà el que portarà problemes. Cosa que afecta a les possesions del monestir i a les riquesses.
Primera reforma de la regla de Sant Benet, Benet d'Aniana, s'ha de tornar a seguir la regla tal i com ho marca Sant Benet, retorn del prestigi de la regla benedictina i dels seus monestirs (al llarg del s.VIII). Pasara per la fundació d'una abadia diferent Cluny.
3.1.2.-Cluny Fundada al 910 per un laic i un eclesiàstic. Es farà carrec de l'Abat Bernon i de Guillem d'Aquitània, fa la seva donació de terres directament als Sants Pere i Pau, a l'institució. Fa la donació de terres a l'Església com a institució, per tant no es podrà dur a terme cap pacta de vassallatge. Ningú podra ficar-se en la forma de funcionar de Cluny, això els hi dóna una independència absoluta. Recinte pensat per tenir 12 monjos en pocs anys ha d'abarcar a uns 40 monjos. S'aplica la regla al 100%. Això farà que el monestir s'expandeixi. S'exapndeix fent que altres nobles donin les seves terres a l'Església com a institució, i que els seus abats siguin monjos exemplars de Cluny. Amb el temps comunitats filles de Cluny acabaran poblant tota Europa (1200 monestirs dependents de Cluny).
27/10/15 Els monestirs s'articulen gràcies a l'èxit de la regla de Sant Benet i ells esdevindràn els principals difusors culturals. El món monàstic serà una bona sortida pels tercers i quarts fills. El que entra al monestir renuncia al seu poder. Aixó alterarà la forma de vuere el treball a nivell dominic. El treball dels monjos es transformarà en la difusió i preminencia de la cultura, ja que els encarregats del treball del camp s'encarregaran els camperols que té l'Església. El Cister reaccionarà en contra d'aquesta idea, i amb el Cister tornaràn a treballar al camp els monjos, hi haurà una divisió de tasques dins dels monestirs.
La transmissió de la cultura serà transformada, relacionada amb el fenómen de l'eclusió del món urbà.
3.2.- El món del saber: universitat i ciutat a la baixa edat mitja Ja hi ha el concepte de que el món del saber s'ha de produir en un context favorable a l'intercanvi, per tant de que es concentrin en el que importa. Necessitats cobertes per tant que poguem estudiar.
La ciutat és un espai ordenat, cada activitat dins de la ciutat té el seu lloc, i l'universitat no serà una excepció, associats a les universitats sorgiran els barris estudiantils.
Al parlar d'Univeristats parlem de tres grans grups: 1. Les universitats mare, aquestes universitats són les que neixen d'aquelles ciutats que són molt antigues, que ja existien al llarg de l'EM i on el saber s'ha mantingut durant molt de temps vinculades a l'Església, són les Escoles catedralícies. A les ciutats on hi ha una catedra episcopal trobarem una escola catedralícia, i a mesura que la ciutat creix entraran les persones de classes altes mitjanes. Aquestes escoles que inicialment ensenyaven teologia, començeran a incloura altres estudis (dret, medicina etc...) aquestes esdevindràn les primeres universitat p.ex. París i Bolonya. Aquestes universitats es van fent grans, però també augmenten les faccions dins de les universitats, que afecten de forma positiva o negativa, i la solució és que una de les faccions marxin, i per tant fundaran les seves universitats.
2. Les universitats fruit de la migració, faccions de professorats i alumnats que marxen de les universitats mares. Fins i tot a la própia ciutat de París trobarem diferents faccions universitaries, necessitat també de separar els grups professionals.
3. Les universitats fundades per prínceps, entenen príncep com a dirigent, com a líder.
Entren també les universitats formades pel Papa. Són les universitat formades conscientment per un dirigent. En aquestes universitats es formaran els diferents funcionaris del dirigent.
S'explicara el que el dirigent volgui (intromissió del dirigent). Farà naixer la ciutat al voltant de l'universitat per atendre a les necessitat dels estudiants. Fracassen, perque en el moment en que el dirigent volgui controlar la catedra l'universitat es revoltarà amb el dirigent.
Exemple: l'universitat de Lleida, fundada per Joan II???? El cas de Bolonya Universitat mare, que des del principi viura inmersa en la ciutat, avantatges i desvantatges de la presència de l'universitat els trobarem des del principi.
Problemes entre la ciutat i l'universitat: 1. La relació entre l'universitat i les autoritats locals, el paperl del Comune (les persones que viuen a les ciutats no volen ser vassalls de ningú, i s'uniran per fer front a les diferents autoritats externes). En les universitats fruits de la migració la ciutat veura amb bons ulls l'arribada de l'universitat = prestigi per a la ciutat. En principi el paper del comune envers les ciutats serà favorable.
2. Allotjament d'estudiants, en universitat de nova creació serà un fet fàcil, el problema serà quan les universitats apreixen pel fet de que les Escoles catedralícies creixin massa. Es vol tenir als universitaris al centre de la ciutat, els estudiants es queixaran degut a que és molt car, demanaran incentius perquè els estudiants es quedin. El centre de la ciutat com a model, acaba sent un espai deteriorat, degradat. Els estudiants no volen estar al centre de la ciutat, problemes d'ubicació en quant es vol ubicar als estudiants en un espai que no és un barri estudiantil.
3. Les aules, les universitats medievals no tenen aules. Es fa un edific evident quan l'universitat ja està dins de la ciutat, però fins aquest moment els professors i els alumnes no tenen un espai definit i són plenament itinerats, però sembla que això no era un problema.
No hi ha cap reivindicació en quan a l'espai. Classes a la plaça, als porxos, als claustres etc...
4. L'alimentació, el comune haurà de garantir que els estudiants estiguin aprovisionats si vol que els estudiants es quedin a la ciutat. Alimentació estudiantil que es sembla més a les classes mitjanes baixes i a l'alimentació bàsica.
5. Economia i poder adquisitiu, problemes econòmics, es coneixen perquè els estudiants escriuen cartes a les seves famílies i es queixen de que estan malvivint, els hi facilitaran l'obtenció de crèdits. Molt sovint seràn els propis professors els que faràn el prèstec als estudiants (abús dels estudiants) i els comunes legislaran sobre que els professors no poguin donar crèdits als estudiants. Els estudiants que no tenen excès al crèdit hauràn de treballar per estudiar, i el que faràn serà dónar classes de repàs. El que faràn és tenir a l'estudiant vivint a casa i a canvi la seva feina serà instruir i fer classes als seus fills. Els professors també arribaran a aquesta situació, hi sorgirà un conflicte entre estudiants i professors. Els goliards o tunantes, són els que viuen al marge del que els comunes volen, i seràn els que facin més soroll, i faran una degradació de l'imatge de l'Universitat, estudiants que van als prostibuls, als bars etc... serà per culpa d'aquests per la qual cosa els ciutadans no voldran les Universitats.
6. La imatge de la Universitat, tots aquests problemes acabaran projectant la imatge de la Universitat (imatge des de fora), que es dibuixarà per persones formades que es troben fora de l'Universitat. Gent formada que veu l'Universitat des de fora. Aquests que viuen fora de l'Universitat donen una imatge molt degradada de l'Universitat.
7. La integració en els òrgans del govern municipal, amb el temps els més formats seràn els futurs funcionaris de la ciutat. Al final els propis estudiants formats acabran formant part del propi Comune.
8. La biblioteca, en el món universitari és molt important. A vegades la biblioteca acabara establint una institució dins d'una institució. Hi ha diferents biblioteques: 1. Biblioteques conventuals, els convents tindràn petites biblioteques molt bones, i seràn els primers que tendràn bibliteques i les faran exceibles als professors i estudiants.
2. Biblioteques dels col·legis universitaris, seràn fundacions de exalumnes, professors o de gent que ha anat fent biblioteca i que la deixen a una universitat. Es deixa a l'espai que ha estat adaptat pels estudiants (col·legis universitaris).
3. Biblioteques dels professors, no són molt grans, altament especialitzada.
4. Biblioteques dels estudiants, no són molt grans, llibres funamentals dels estudiants seran les summes (manuals).
Figura dels stacionarius, venen a ser els bibliotecaris, a part hauran de ser els vigilants de que la qualitat dels llibres siguin acceptables i els encarregats de comprar i vendre llibres per la biblioteca.
2/11/15 Una vegada la còpia monàstica és superada, es fa al taller urbà i les còpies es degraden. L’estacioner sorgeix per regular els llibres, la compra i venda i la cura.
Text del 1275, on una llei de Paris regula la figura dels statonarius i dels llibreters. Es fan negocis amb els llibres i s’han de controlar.
La figura del bidell baix-medieval ha de garantir l’ordre a classe, perquè no hi havia aules fixes o es feien al carrer, a més de vetllar per la tasca docent d’ajut a l’aprenentatge.
3.3 DRET I L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA Impost, tribut i fiscalitat Context entre XIII-XIV, de les monarquies feudals, on el poder públic s’havia privatitzat. Els reis faran un esforç per recuperar el poder judicial, el poder públic. Com Ramon Berenguer I que demana vassallatge directe a tots els nobles cap a la seva persona.
-Regulació d’elements monetaris -Administració de la Justícia -Parlamentarisme Fonamentalment recuperen la fiscalitat i l’administració de Justícia.
Causes: -Exercici de la voluntat reial, necessitat de diners per la seva política expansiva -Herència de les croades i el segle XIII, grans despeses per les aventures -Minva del patrimoni reial La justificació dels recursos: (els reis justificaran perquè els necessiten als nobles per articulació jurídica) -Problema del tabú medieval del diner -Moralistes i tractadistes -Justificació de la necessitat Creació d’una nova geografia administrativa: Es crea per tenir clara la parcel·lació de la terra i a qui s’ha de pagar els impostos.
Feudalitat encara vigent, Reis que procuren recuperar poder i naixement de les ciutats.
Els reis augmenten la recaptació d’impostos.
Cada senyor feudal ha encunyat la seva moneda que només val en el seu territori.
Els mercaders necessiten una moneda forta que serveixi pel comerç.
Sistema carolingi del diner: -La moneda carolíngia tindrà més prestigi que les altres i seran presses pels mercaders per fer el seus negocis.
Coneixement del gramatge o llei de la moneda.
El naixement de l’interès: Desenvolupament mercantil que porta al canvi de mentalitat.
La pobresa deixa de ser manca de poder per ser necessitat i fam.
Els ordes mendicants, especialment els franciscans, faran tasques assistencials dins del món urbà.
Tres tabús medievals: -La brutícia -La sang. Com significant de la violència -El diner (és més fàcil que un camell entri per l’ull d’una agulla que un ric entri al regne de cel) Molts franciscans sorgiran de les classes burgeses amb qui estableixen un diàleg recordant-los les obligacions vers els necessitats.
Sorgeixen els mercaders que presten els diners. Serà un problema perquè pels franciscans és pecat.
Els mercaders faran evolucionar el concepte d’usura fins els terme interès, que quedaria més justificat.
Els ordes mendicants tindran reconeixement dins del món urbà, que farà sortir una nomenclatura específica: els fra menors o menorets.
Eiximenis, Tractat d’Usura. Llibre de economia on argumenta per què no es pot ser usurer. Està contra la llei natural (la paraula val i no es corre risc si deixes diners voluntàriament perquè l’altre aniria a l’infern, a més l’interès no s’ha treballat amb suor) Pel mutuum (préstec dret romà) es transfereix el dominium. El que treballa els diners és qui ha de rebre el benefici. A més qui pateix pels diners és qui els té i no qui els presta. A més l’acte de deixar no és agraïment sinó obligació. Els evangelis diuen que la llei natural és ajudar els altres.
Els mercaders cerquen elements per atenuar aquests escrúpols franciscans.
Administració de Justícia: Amb l’ascens del feudalisme, els nobles usurpen aquest poder i el fan arbitrari que s’agreuja amb la crisi baix ,medieval.
La societat es fa més complexa, el mateix que la justícia i el rei no `pot arribar.
Sorgiran una casta burocràtica que representarà l’Estat.
Aquesta gent havia de tenir un cursus honorum, havien passat per les facultats i coneixien la llengua molt bé per ser inequívocs. Es fan plantilles de documents a omplir pels funcionaris per unificar.
-Formació jurista -Els càrrecs passaran a ser hereditaris, tot i que hauran d’examinar-se.
-Mecenatge pels estudiants més desafavorits. Quan el rei necessita funcionaris, agafa becaris.
-Accés al càrrec per cooptació o súplica. Administració i justícia eclesiàstica.
-Ja en la segona meitat del XIV, es revaloritzen els nobles de toga i procuraran casar-se amb nobles que no treballen per definició, per ascendir.
-Funcionaris Laics i eclesiàstics.
Particularitats dels funcionaris eclesiàstics: -Nepotisme (ja no tenen fills, però tenen nebots) -Sou menor (són solters i menys despeses, els reis els interessa) -Exercici de la diplomàcia ( són hàbils diplomàticament i curosos amb les paraules) -Inquisició (hauran de nodrir la institució, sobretot els dominics) -Exalçament de la monarquia (la monarquia garanteix l’ordre).
El rei i l’Assemblea: Competència en els termes militars i financers.
El Parlament estarà representat només per la noblesa i pels burgesos.
Qui representa a la societat? Salisbury diu que és el príncep, però no ha d’esdevenir un tirà, establint els trets definitoris.
Quina és a influència real? Dret canònic, maior et sanior part.
S’articularan els parlaments com els concilis, per majories i grans consensos.
...

Comprar Previsualizar