Tema 16 i 17 - Diversitat Vertebrats (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 42
Subido por

Vista previa del texto

CORDATS – VERTEBRATS 1. DEFINICIÓ Presència de columna vertebral i de crani.
Habiten tots els hàbitats: marins, aigua dolça, terrestres i aeris.
Es distingeixen dels demés cordats perquè corresponen a un nivell més evolucionat.
1.1. CARÀCTERS DELS VERTEBRATS Presenten cefalització: crani rodeja l’encèfal i tenen òrgans sensorials (parell d’ulls).
Tenen notocorda en estadis embrionaris: rodejada o substituïda per la columna vertebral.
Disposen d’esquelet cartilaginós o ossi: vertebres rodegen el SN, protegint-lo.
Epidermis estratificada: epidermis i dermis En general tenen apèndixs parells.
Reproducció exclusivament sexual.
1.1.1. Sistemes i òrgans Sistema circulatori tancat: existeixen cèl·lules sanguínies especials (glòbuls vermells).
Sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic (controla funcions involuntàries dels òrgans interns).
Celoma dividit en espai pericàrdic i cavitat general del cos.
DIVERSITAT DELS VERTEBRATS 1. AGNATS 1.1. MIXINOÏDEUS (Mixines) Notocorda persistent i sense estadi larvari.
Cos recobert de glàndules mucoses i no tenen apèndix parells ni aletes dorsals.
Ulls degenerats i boca amb dos fileres de dents linguals.
De 5 a 16 parell de brànquies amb un nº variable de fenedures branquials.
1.2. PETROMIZONOÏDEUS (Llamprees) Organismes ectoparàsits: presenten disc oral (forma de ventosa) amb dents i llengua ben desenvolupades.
Consten d’un estat larvari llarg.
Cossos amb 7 parells de brànquies en les seves fenedures faríngies Ulls ben desenvolupats.
Sense apèndix parells.
1 2. GNATOSTOMATS (mandíbules i apèndix parells) 2.1. CONDRICTIS Els condrictis són els únics que presenten notocorda per dins de les vertebres.
Tenen una boca ventral amb mandíbules primitives i fenedures faríngies.
Pterigopode: òrgans sexuals.
Endosquelet cartilaginós.
Aletes pectorals i pelvianes parells. A més, tenen aleta caudal heterocerca: part de dalt i baix de diferents mida i/o forma.
Sense bufeta natatòria.
2.2. HOLOCÈFALS (Quimeres) 2.3. ACTINOPTERIGIS Aletes espinoses: aleta caudal homocerca.
Opercle que cobreix els arcs branquials.
Boca terminal amb mandíbules no primitives.
Endosquelet més o menys ossificat.
Tenen bufeta natatòria.
Espècies amenaçades: fartet, samaruc 2.4. AMFINIS Normalment tetràpodes: potes quiridis (acabades en 5 dits).
Esquelet ossi i absència d’exosquelet.
Aparició de cintura pelviana connectada a la columna vertebral (regió sacra).
Pell humida amb moltes glàndules (mucoses i venenoses).
Respiració per brànquies, pulmons i pell.
Fecundació externa amb metamorfosis.
Ectotèrmics: no regulen temperatura.
Transició de vida aquàtica a terrestre (primers, però necessiten aigua pel desenvolupament).
Anamniotes (ous recoberts amb coberta gelatinosa): necessita de medi humit.
2.4.1. Classes Anurs: granotes i gripaus.
Urodels: salamandres.
Espècies amenaçades a Catalunya: el tritó del Montseny 2 2.5. “RÈPTILS” Tetràpodes ectotèrmics; excepte cocodrils (endotèrmics).
Esquelet amb ossificació completa.
Cos cobert per escames còrnies seques i pell pràcticament desproveïdes de glàndules.
Respiració per pulmons (excepte tortugues o serps).
Tenen fecundació interna i no realitzen la metamorfosis.
Presenten dentició polifiodont (moltes denticions diferents).
Amniotes (amnios): vesícula plena de líquid rodeja l’embrió després de que comenci el desenvolupament. Serveix de protecció contra la dessecació i cops durant l'estat embrionari.
Ous recoberts d'una closca calcària o coriàcia, amb membranes extraembrionàries: amnios, cori (intercanvi de gasos: independitza de possible infeccions) i al·lantoides (acumulació de deixalles).
2.5.1. Classes Quelonis: tortugues Sauris: llangardaixos (i serp de vidre).
Ofidis: serps 2.5.2. Resolució tema “rèptils” La nova classificació els diferencia per les obertures temporals: treuen pes al crani i genera cavitats que poden acoblar-se a musculatura necessària per les mandíbules.
Diàpsid: tenen dues obertures (rèptils) Sinàpsid: tenen una obertura.
Anàpsid: no tenen obertures.
3 Els lepidosauris són els antics “rèptils” sense el cocodrils Els testudines són les tortugues, les qual són anàpsids com una adaptació secundaria.
Els arcosauris són els cocodrils i les aus.
2.6. AUS Organismes tetràpodes amb potes recobertes d'escates (evolucionats dels "rèptils").
Extremitats anteriors convertides en ales i recobertes de plomes (modificacions de les escates epidèrmiques dels "rèptils") que ofereixen gran resistència a l'aire en vol.
Animals endotèrmics (cos amb temperatura constant).
Ulls ben desenvolupats i pic corni.
Consten de sexes separats amb fecundació interna i incubació externa.
Pèrdua de l'ovari i oviducte drets en les femelles i testicles parells.
Esquelet ossificat (amb cavitats pneumàtiques: ossos buits i lleugers).
Costelles amb sortints de reforç.
Majoria de vèrtebres fusionades (menys les del coll): donen major rigidesa enfront al vol.
Pulmons i sistema de sacs aeris (entre els òrgans i l'esquelet) Sacs aeris: optimitzen inhalacions i exhalacions. L’aire oxigenat segueix el recorregut: tràquea  pulmons  sacs aeris posteriors  sacs anteriors  tràquea. Tenint en compte que hi havia aire oxigenat en els sacs anteriors abans de que se’n passi de nou, és a dir, s’expulsa aire vell i immediatament té de nou.
2.7. MAMÍFERS Organismes tetràpodes: capaços d’habitar terra, aigua, sota terra, espai aeri o arbres.
Posseeixen cabells i glàndules mamàries amb mugrons; excepte prototeris.
Endotèrmics (els prototeris encara no del tot ben regulat).
Presència de diafragma muscular-respiració més eficient.
Dentició difiodonta: 2 denticions (de llet i madurs) Sexes separats (determinació sexual per mascles) amb fecundació interna.
Existència d'òrgan copulador en mascles.
La majoria vivípars (només 3 ovípars: els prototeris/ornitorinc i 2 equidnes). Els ous es desenvolupen en un úter amb unió placentària.
4 ...