Tema 3: Taxonomia, Sistemàtica i Filogènia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 12/04/2016 (Actualizado: 12/04/2016)
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3: Taxonomia, Sistemàtica i Filogènia Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB BOTÀNICA – Tema 3: Taxonomia, Sistemàtica i Filogènia  Taxonomia: ciència que s’ocupa de la classificació dels éssers vius. Els ordena en grups (tàxons) jerarquitzats, formant una classificació. Aplica les lleis de la nomenclatura.
 Sistemàtica: ciència que estudia la diversitat dels éssers vius amb l’objecte de reflectir els orígens, l’evolució i les relacions de parentiu entre aquests. Aporta les evidències biològiques que la taxonomia utilitza per classificar als éssers vius.
Codi Internacional de Nomenclatura per Algues, Fongs i Plantes (ICN), abans Codi internacional de nomenclatura botànica (ICBN). La zoologia té un codi a part. Ens diu com s’han d’escriure els tàxons, com i a on s’han de descriure els nous tàxons, la prioritat dels noms, sinònims, ús adequat del llenguatge botànic… Categories taxonòmiques Tàxon inferior: Regne  Plantae-Viridiplantae Fílum  - phyta Classe  - opsida Subclasse  - idae Ordre: important saber-se que acaben en -ales Família: important saber-se que acaben en -ceae Gènere  Brassica Tàxon superior: Espècie  B. oleracea Quan diem el nom d’una planta… Gènere i espècie van sempre junts. Exemple: Brassica oleracea Brassica  nom genèric: nom en majúscula i sempre en cursiva oleracea  epítet específic: nom en minúscula i sempre en cursiva Els noms de família cap a munt no cal que vagin en cursiva.
Exemple de classificació de la patatera: Tema 3: Taxonomia, Sistemàtica i Filogènia Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB Concepte d’espècie L’espècie és la unitat fonamental de la taxonomia biològica, en relació a la qual s’estableixen les altres categories sistemàtiques.
(Intuïtiva: una espècie reuneix tots els individus que s’assemblen entre sí) Unitat morfològica: els individus d’una espècie s’assemblen prou com per que els reconeguem semblants. L’espectre de variació d’una espècie és separat de les espècies veïnes per discontinuïtats.
Unitat ecològica: cada espècie té una àrea geogràfica natural i definida Unitat reproductiva: tots els individus d’una mateixa espècie poden creuar-se sense perdre fertilitat; l’encreuament amb individus d’altres espècies comporta pèrdua de fertilitat.
Unitat evolutiva: els individus d’una espècie tenen el mateix contingut genètic i hi ha un flux genètic entre els individus.
La taxonomia de Linné. El sistema binomial Carl Von Linné (1707-1778)  Species Plantarum (1753) Systema Naturae (1735  1758 – 10ª edició, ja inclou el sistema binomial, tenim el nom del gènere i de l’espècie). No és el pare de la taxonomia. Abans del sistema binomial hi havia els polinomis que eren la descripció detallada de l’espècie. Però es va veure que era poc pràctic, i va dir d’agafar aquest binomi. La taxonomia vegetal de Linné es basava en el nombre i disposició dels òrgans reproductors, i no estava bé, una planta per tenir 3 estams no té perquè ser de la mateixa espècie. 1735 – Systema Naturae. 1753 – Species Plantarum El nom científic Nom científic: és inequívoc i universal Nom vulgar: pot ser aplicat a diferents plantes i no és universal. La mateixa planta pot tenir noms diferents.
Categories taxonòmiques Subespècie: plantes de la mateixa espècie separades dels seus veïns per uns caràcters propis i que estan aïllades en l’espai (distribució regional concreta). Una raça o una varietat geogràfica d’una espècie. Exemple de la imatge: Pinus nigra. És un camí entremig entre l’espècie i la varietat.
Varietat: Variació local. No té valor taxonòmic. Individus amb caràcters particulars que poden ser simpàtrics (sense barrera geogràfica) amb els d’altres varietats. És com que aquí hi ha nois rossos i nois morenos.
Tema 3: Taxonomia, Sistemàtica i Filogènia Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB Conceptes bàsics de filogènia Filogènia: (grec: phylon = tribu + genetikos = relatiu al naixement).
L’anàlisi filogenètica és la disciplina que tracta d’establir les relacions evolutives entre tàxons (=grups de classificació), mitjançant anàlisis que permeten reconstruir la història de la diversificació, des de l’origen de la vida fins a l’actualitat.
Els resultats de les anàlisi es representen en forma d’arbre filogenètic o cladograma.
Filogenia = Genealogia  Construïm arbres filogenètics per representar-la (cladogrames)  Un arbre es la nostre hipòtesis evolutiva, no mostra exactament la realitat.
Les anàlisi es basen en:  Dades d’anatomia comparada  Dades genètiques (genomes nuclears, cloroplàstic, mitocondrial, etc.) PRINCIPALS  Altres dades: químiques, fisiològiques, reproductives, ecològiques, etc.
Els terminals de l’arbre són els tàxons, les branques són les línies evolutives hipotètiques (1) i els punts són els nodes (2), que representen l’ancestre comú hipotètic, i de manera externa a l’arbre tindríem l’ancestre comú de tots (3), a baix de tot.
Conceptes bàsics de filogènia: tipus de grups En la Sistemàtica Filogenètica (o “Cladística”). Els criteris estan basats en: Caràcters derivats compartits (apomorfies), que defineixen: Grups monofilètics (= inclouen a TOTS els tàxons subordinats que comparteixen UN AVANTPASSAT COMÚ). Aquell que conté tots els organismes descendents d’un avantpassat comú, sempre estarà definit com a mínim per una apomorfia. Tots els tàxons han de ser monofilètics perquè siguin vàlids en taxonomia.
Caràcters derivats significa exclusius‼ Per tant en els humans, tenir dos ulls no és un caràcter derivat compartit. Però ser bípars si, seria una apomorfia.
 Grup monofilètic: Inclou tots els tàxons que comparteixen un avantpassat comú, exclusiu per al grup. El contrari a grup monofilètic és grup “parafilètic”: si algun dels tàxons que comparteixen un avantpassat comú queda exclòs.
 Grup polifilètic: conjunt de tàxons que poden semblar relacionats però que no procedeixen d’un avantpassat comú exclusiu per al grup. Els vegetals són un grup polifilètic, perquè tenim els fongs, els plantes i algues. Les algues també són un grup polifilètic. Vegetal i alga són paraules que fem servir perquè són pràctiques, sinó estaríem sempre corregint-nos uns als altres.
1 2 3 Tema 3: Taxonomia, Sistemàtica i Filogènia Anna Jimenez Pouget. 1r Biologia. UAB Exemple de tipus botànic: Taxonomia, Sistemàtic i Filogènia En definitiva, les tasques de la classificació són:    Descriure i proposar tàxons, siguin espècies o categories taxonòmiques superiors (Taxonomia) Investigar les relacions genealògiques-evolutives (ancestre/descendent) dels organismes per establir grups monofilètics (Filogènia).
Proposar una classificació que sintetitzi la història evolutiva del món orgànic (Sistemàtica).
Altres termes:       Un clade és un ancestre i tots els seus descendents, un grup.
Un “outgroup” és un organisme que no forma part del grup en qüestió però amb el que està més o menys íntimament relacionat.
Una plesiomorfia és un estat ancestral o primitiu d’un caràcter que no té perquè ser compartir per tot un clade. Contrari a una apomorfia. Exemple: la clorofil·la en les plantes. L’aparició de lignina en la paret cel·lular de les plantes.
Una homoplàsia és una característica compartida per moltes espècies que no tenen una relació filogenètica (convergència evolutiva). Per exemple: l’aparició dels cloroplasts.
Una politomia és quan d’un node sorgeixen més de dues branques (dicotomia).
Una autapomorfia és una apomorfia que només apareix en un grup.
En l’arbre de la vida com que no podem tenir outgroups no el podem tenir arrelat.
...