Tema 4 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

4. LA REPRODUCCIO LA REPRODUCCIÓ – Concepte La reproducció és el procés de produir descendents que serveix per perpetuar una espècie i generalment per incrementar el seu nombre d’individus. En els animals distingim dos tipus: asexual (o vegetativa) i la sexual (o gamètica).
REPRODUCCIÓ ASEXUAL És aquella que no comporta meiosi, recombinació ni fecundació. No requereix de gàmetes. La unitat de reproducció no és especialitzada – qualsevol part del cos la pot dur a terme. Comporta la producció d’individus genèticament idèntics (clònics). És un procediment ràpid i senzill.
CLASSIFICACIÓ – Tipus FISSIÓ – Quan s’originen dues cèl·lules filles parlem de bipartició, quan se n’originen més parlem de multipartició. Ho trobem en protistes i procariotes.
FRAGMENTACIÓ – Un individu es divideix en vàries parts i cada una d’elles dóna un nou individu. Això comporta un procés de regeneració. Cada un dels individus resultants regenera els seus òrgans interns i tota l’estructura general del cos donant un nou individu. Alguns grups que ho presenten: esponges, cnidaris, platihelmints, equinoderms.
GEMMACIÓ – Divisió desigual de l’organisme. A partir del progenitor inicial es forma una agregació de cèl·lules (gemma) que poc a poc generarà un nou individu. Ho trobem en grups com esponges, cnidaris, platihelmints i un grup de cordats que són els urocordats. Pot passar que les gemmes no se separin del progenitor i quedin tots units formant una colònia. Això passaria en els cnidaris (esculls de corall). Aquests individus no moren mai – el secreto de la immortalitat. Els urocordats també tenen aquesta capacitat.
GEMMULACIÓ – Generació d’un nou individu a partir d’una gèmmula. Una gèmmula és un agregat de cèl·lules totipotents que es diuen archaeocits (no estan diferenciades) i aquest agregat està envoltat d’una capsula protectora formada d’una capa de col·làgena i per espícules. És característic d’un grup d’esponges d’aigua dolça. Aquesta manera de reproduir-se és una manera de resistir les condicions adverses de l’aigua dolça. En l’interior de l’esponja es van creant les gèmmules (es fabriquen al principi de l’hivern). Si l’esponja mor durant l’hivern, les gèmmules queden lliures i tenen una capacitat de resistència alta que fa que quan arriben les condicions ambientals adequades desencadenin un procés que generarà un nou individu (es trenca la càpsula i les cèl·lules archaeòcites proliferen, ja que tenen substàncies de reserva).
CLASSIFICACIÓ – Moment de regeneració Classifiquem la reproducció asexual segons el moment de regeneració dels òrgans en paratomia i arquitomia.
PARATOMIA – els òrgans dels nous individus es regeneren abans de separar-se del progenitor.
ARQUITOMIA – els òrgans dels nous individus es regeneren un cop cada individu s’ha separat del progenitor.
Aquests dos conceptes van molt associats als platihelmints.
REPRODUCCIÓ SEXUAL És aquella que comporta meiosi, recombinació i fecundació. Requereix de la formació de gàmetes haploides. La unitat de reproducció és especialitzada – no qualsevol part del cos la pot dur a terme. Comporta la producció de noves combinacions genètiques.
El 99% de les espècies la presenten encara que sigui combinada amb l’asexual.
CONCEPTES METAZOUS RELACIONATS AMB LA REPRODUCCIÓ SEXUAL EN SEGONS LA SIMILITUD ESTRUCTURAL DELS GÀMETES ISOGÀMIA – els gàmetes tenen la mateixa forma i mida més o menys ANISOGÀMIA – formes i mida diferents dels gàmetes. Hi ha un forma particular anomenada OOGÀMIA en què es té en compte la mobilitat (hi ha un gàmetes immòbil i un altre mòbil).
SEGONS ON ES PRODUEIX LA FECUNDACIÓ EXTERNA – alliberament extern de gàmetes. Generalment es dóna en el medi aquàtic.
Hi ha una alta producció d’ous, i en conseqüència hi ha un desaprofitament de gàmetes i no es cuida la descendència (s’alliberen els gàmetes i a saber qui s’ajunta i qui no).
INTERNA – els espermatozoides són alliberats a l’interior de la femelles (hi ha una copula). Té lloc majoritàriament en el medi terrestre (també en el medi aquàtic). No es produeixen tants ous i per tant hi ha un estalvi de gàmetes. La descendència es pot cuidar més o menys. Com a contraposició, hi ha un gest energètic major.
TIPUS D’ÒRGANS SEXUALS Distingim entre òrgans sexuals primaris i secundaris. Els primaris són els que produeixen els gàmetes (ovaris i testicles). Pot ser que un mateix òrgan fabriqui els dos tipus de gàmetes (s’anomena ovotestis; característic en hermafrodites). Els secundaris són els altres que formen part de l’aparell reproductor.
TIPUS DE REPRODUCCIÓ SEXUAL BIPARENTAL – comporta la participació d’individus de sexe diferent.
Cadascun d’aquestes individus fabrica solament un tipus de gàmeta.
Parlem de gonocorisme quan un individu només fabrica un sol tipus de gàmeta. Les espècies que tenen aquesta característica s’anomenen espècies dioiques – tenen sexes separats. La presenten quasi tots els invertebrats i tots els vertebrats.
HERMAFORDITISME – un mateix individu és capaç de produir òvuls i espermatozoides al llarg de la seva vida. Les espècies que tenen aquesta característica s’anomenen especies monoiques. La presenten cnidaris, platihelmints cirrípedes, gasteròpodes.
En l’hermafroditisme tenim moltes possibilitats de reproducció.
- L’autofecundació (tot i que és poc freqüent) es dóna quan els gàmetes (espermatozous i òvuls) d’un mateix individu s’autofecunden.
L’altre opció és la fecundació creuada, on hi ha un intercanvi d’espermatozous amb un altre individu i cadascun d’ells fecunda els seus propis òvuls. Són espècies sèssils, parasites, semisedentàries, etc. Un cop que trobes un, aprofites. Aquesta la podem classificar segons el moment de formació dels dos tipus de gàmetes: o SIMULTANI (SINCRÒNIC) – Els espermatozoides i òvuls es formen a la vegada.
o SUCCESSIU (SEQÜENCIAL) - Els espermatozoides i òvuls es formen seqüencialment. Dins la manera successiva, quan madura primer la gònada masculina es diu formació successiva protàndria; quan madura primer la gònada femenina es diu formació protogínia.
Si dos individus protàndrics en fase masculina es troben, s’intercanvien espermatozous (els guarden en els receptacles seminals) i ja els utilitzaran quan formin els òvuls.
PARTENOGÈNESI – Porque sí porque nos da por ahi (ALTRES CONCEPTES) Procés que implica el desenvolupament d’un òvul sense fecundar, i en el cas que l’espermatozou hagi penetrat en l’òvul sense que hi hagi fusió dels dos pronuclis. N’hi ha de dos tipus: - AMEIÒTICA = AMÍCTICA – els òvuls es formen per mitosi. No hi ha recombinació. Ho trobem en platihelmints, rotífers, crustacis, insectes i amfibis.
Dibuix moreno - MEIÒTICA = MÍCTICA – els òvuls es formen per meiosi. Es formen per meiosi òvuls “n” i tenim vàries opcions. Aquests òvuls es poden mantenir haploides i donar femelles haploides o bé poden duplicar el material genètic per produir femelles diploides. La meiosi pot donar processos tan modificats que pot inclús donar individus clònics (poc freqüent).
Es pot donar de manera espontània (sense necessitat que l’espermatozou penetri l’òvul; ho trobaríem en àcars, insectes, etc.) o pot ser que el procés sigui activat pels mascles (és necessari que l’espermatozou penetri l’òvul). Ho trobem en peixos, rèptils, ocells, etc.
Partenogènesi meiòtica en Phylum rotífera.
CONCEPTES Heterogònia – quan en un mateix cicle biològic existeix partenogènesi i bisexualitat (reproducció biparental). Tenim una femella amíctica 2n. Aquests òvuls generaran femelles clòniques. Això funciona durant l’època de bonança. Un cop arriba la tardor, és necessària una renovació genètica – arriba un estímul extern que desencadena el següent procés: aquestes femelles experimenten meiosi (eren 2n que venien d’una fase ameiòtica). Generaran doncs ous n o haploides. El que passarà és que els ous que no s’han fecundat en un temps es tornaran mascles. Aquestes femelles estaran produint doncs espermatozoides que fecundaran els altres òvuls que es van produint.
Aquests ous fecundats queden allà al medi en diapausa i tenen capacitat de resistència. Quan arriba el bon temps aquests ous es desenvolupen i generen femelles 2n que són partenogenètiques.
En un mateix cicle biològic hem tingut partenogènesi i bisexualitat.
Haplodiploidia – també hi ha partenogènesi. El sexe ve determinat per la dotació cromosòmica (ho trobem en himenòpters i en alguns coleòpters). Hi ha una femella reina quan la dotació és diploide i un mascle quan la dotació és haploide. La reina fa ous partenogènics per meiosi que originen mascles. Aquestes mascles produiran espermatozous que fecundaran els ous meiòtics de les femelles. Llavors donaran femelles perquè l’individu originat serà 2n.
Els mascles mai tenen ni pares ni fills, però sí tenen avi.
Un cas d’arrenotòquia – la descendència masculina és partenogenètica i la femenina s’origina per reproducció sexual.
CICLES DE REPRODUCCIÓ ALTERNATS – Significat adaptatiu La reproducció asexual és un procediment ràpid, simple i directe de produir descendents.
Aquesta descendència és clònica (hi ha poca variabilitat genètica dins la població).
Té lloc en medis relativament estables – els organismes són idèntics i ja estan adaptats a aquest medi. Si hi ha un canvi ambiental dràstic tots la palmen.
La reproducció sexual és un procés molt costós i laboriós. L’avantatge és que dóna lloc a molta variabilitat genètica (major resistència a canvis ambientals).
Per això és comú que es compaginin les dues reproduccions; per aprofitar les avantatges de les dues maneres de reproducció. En estabilitat ambiental i època de bonança, hi ha reproducció asexual i partenogènesi (augment de la població ràpid). Quan les condicions canvien, hi ha reproducció sexual.
METAGÈNESI Fa referència a l’aparició dins d’una espècie d’individus morfològica i fisiològicament (i fins i tot etològicament) diferents com a resultat de l’alternança de fases de reproducció asexual i sexual. Per exemple, moltes espècies de cnidaris tenen dos tipus morfològics: els pòlips i les meduses.
El pòlip, per fragmentació (reproducció asexual) es va reproduint. El pòlip també pot fer gemmació, i a vegades la gemma pot generar una medusa enlloc d’un altre pòlip.
Aquesta medusa es desprèn i genera un individu mòbil. La medusa és sexuada, i fa reproducció sexual que donarà pòlips.
L’aparició de tipus morfològics diferents està dins d’un esquema general en el qual hi ha reproducció sexual i asexual – per això es generen diferents tipus d’individus.
MODELS DE REPRODUCCIÓ OVIPARISME – El zigot o ou es desenvolupa a partir de les seves pròpies reserves. La majoria d’invertebrats i vertebrats són ovípars.
OVOVIVIPARISME – La fecundació sempre és interna.
El zigot o ou es desenvolupa a l’interior de la mare però a partir de les seves pròpies reserves (la mare només dóna protecció). Ho trobem en rèptils, peixos, insectes, gasteròpodes i anèl·lids.
VIVIPARISME – La fecundació sempre és interna. El zigot o ou es desenvolupa a l’interior de la mare però aquesta contribueix tant en l’alimentació com en el manteniment del metabolisme i evidentment en la protecció del zigot en desenvolupament. L’estructura que posa en contacte els teixits de la mare amb els del zigot/futur embrió s’anomena placenta. El desenvolupament del zigot a l’interior de la mare és la gestació. Ho presenten la majoria de mamífers, alguns rèptils i alguns amfibis i alguns invertebrats.
...