4. Grècia: Època Fosca (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com Grècia durant l’època fosca Conseqüències de la destrucció dels palaus micènics L’any 1100 aC detectem el fi de la cultura micènica, la desaparició de l’escriptura en Lineal B, un fort descens poblacional i un gran aïllament de les comunitats. Han desaparegut els càrrecs més alts, quedant només minireaialmes controlats pel pa-si-re-u.
Això es data a partir de la ceràmica submicènica, que al passar els anys cada reialme desenvolupa la seva varietat ceràmica, corroborant l’aïllament cultural.
A més a més, es data un descens de la riquesa, hi ha una societat més igualitària. La gent autòctona ha hagut d’aprendre a conviure, a més a més, amb els nouvinguts doris, que van començar a fer les seves pròpies contruccions.
També datem una substitució del bronze pel ferro, ja que per aconseguir l’argent s’ha de fer un comerç a llarga distància, fent que, com que ja no hi ha palaus, no es pugui fabricar el bronze en les quantitats d’abans. Es va començar a utilitzar el ferro, però inicialment d’una forma relativament tosca.
A base de fabricar coses en ferro, al final es millora i al cap d’un parell de segles s’aconsegueix un gran domini d’aquest element.
Època fosca: definició Període que engloba des de c.1200 a c.750 aC.
Les característiques bàsiques són: - Absència de textos escrits.
Decoració ceràmica geomètrica Cronologia La cronologia es basa en la decoració ceràmica fins a l’aparició de l’escriptura amb l’alfabet grec al c.750 aC.
- Període Submicènic: 1200/1100-1075 (Hel·làdic C, que es el moment de crisi desprès de la caiguda de tots els palaus i els humans s’han d’adaptar).
Període Protogeomètric: 1075-950 aC: reunificació gradual de la cultura.
Període Geomètric: 950-750 aC L’any 776 aC es data la Primera Olimpíada (quan els grecs comencen a comptar el seu calendari) i alguns historiadors posen el punt i final a l’època fosca, tot i que sembla molt més lògic finalitzar-la quan apareixen textos escrits de nou.
Importància del període Comença a sorgir el món de las “poleis”, les ciutats-estat d’Època Arcaica i Clàssica. És l’Època de pas entre el món dels palaus i el món de les polis.
En aquest període es gesta la identitat grega, un sentiment semblant al de nació (cultura igual en estats diferents).
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com Període protogeomètric Apareixen nous motius decoratius (geomètrics) de forma gradual. Es fàcil de reconèixer, ja que conté cercles, creus, meandres, creus gamades, cercles dins de cercles i alguna figura molt esquematitzada. Té una decoració molt senzilla.
Trobem canvis en tècniques metal·lúrgiques, amb canvis socioeconòmics importants. Hi ha noves armes, noves eines i nous objectes. Aparició gradual d’objectes de ferro (possiblement el portin els doris) substituint el bronze, que finalment aquest últim esdevindrà a ser purament un material de valor en joieria i ornamentació.
També observem algunes colònies gregues a l’Àsia Menor a finals del segle XI.
Segurament, inicialment, eren només punts estacionals de comerç. Distingim clarament 3 zones, de nord a sud: l’eòlic, el jònic i el dòric (corresponent als diferents dialectes de grec). Al segle IX tota la conca del mar egeu serà grega i es fundaran ciutats com Miler, Helicarnàs, entre d’altres. Finalment, les estades comercials van donar a autèntiques colònies, que estan agrupades pels 3 dialectes: - Doris ocupen el Peloponès menys Arcadia, Creta, Rodes i Xipre Jònics: àtica, cíclades i Jònia.
La economia s’està reactivant, apareix clarament el comerç d’ultramar.
Període geomètric 950-750aC.
Hi ha una recuperació socioeconòmiques.
evident: apareixen noves estructures polítiques i Hi ha un nou tipus d’autoritat: el “babileus”, potser un hereu del pa-si-re-u micènic desprès de la caiguda dels palaus. Aquest, acabarà assumint la figura de rei, tot i això en un territori molt local.
No trobem grans construccions monumentals, sinó una arquitectura modesta, amb una autoritat petita i d’unitats autònomes. Hem d’esperar a finals del segle VIII aC per veure figures més grans, com el temple d’Hera trobat a Argos (Hericon).
Hi ha un canvi de cultes religiosos, abans tot depenia del palau: comencem a veure temples autònoms.
La transició s’observa en els nous motius decoratius: ceràmica molt i molt decorada amb multitud de formes humanes esquematitzades en desfilades de guerrers, seguicis funeraris... Inclòs a vegades es veuen vaixells representats.
1) Principal taller de ceràmica: a Atenes, les del Mestre del Dipylon (un barri al costat de les muralles). No sabem el nom de l’autor, però veiem una estètica similar.
2) Projecció del comerç ceràmic a Àsia Menor (ss. XI-IX aC) aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com Metal·lúrgia del ferro S. VIII aC Eubea (Calcis i Erètria) sembla tenir el protagonisme de recerca del ferro. Els eubeus van fundar la primera colònia al 775 aC: Pitecussa (a l’illa d’Isehia) amb l’objectiu d’explotar les mines de ferro al nord d’Itàlia.
El fet de que a la colònia estigui molt lluny del nord d’Itàlia es que allà estan assentats una civilització forta i organitzada: els etruscs. Hi ha un comerç però sense expropiar el seu territori.
Escriptura Adopció de l’escriptura. Trobem al s.VIII aC les primeres mostres i l’alfabet. Aquest està directament inspirat del fenici, que el van aconseguir els comerciants.
Trobem unes primeres inscripcions molt breus posades a sobre els objectes (noms, finalitats...).
Un exemple és la “copa de Nèstor”, de finals del s. VIII aC. A la base hi ha una inscripció que indica que es per l’ús de festes.
Fonts Tenim fonts de textos escrits de tradició oral escrits molt posteriorment que parlen d’aquell moment, sobretot de la geomètrica: Homer i Hesíode.
Homer és un autor èpic que parla del món aristocràtic, de luxe i de valors.
Hesíode és un autor popular, del món de l’agricultor i té un to angoixat en les seves obres.
Qüestió Homèrica Homer, poeta grec, diuen que es de Quios (Jònia). Desenvolupa la seva activitat entre finals del segle IX i inicis del segle VIII. Obra: - La Iliada, d’extensió de 15000 versos, ens parla de la ira d’Aquil·les.
La Odissea, d’uns 12000 versos, ens parla del viatge de tornada que fa Ulisses des de Troia fins a casa.
Els versos espuris són considerats com a himnes homèrics.
La Iliada i la Odissea ja va sorprendre i entusiasmar als grecs, que enaltia els valors grecs i ajuda a crear una identitat com a poble. Se’ls va considerar com a textos gairebé sagrats.
A finals del segle VI, Pisístrat va ordenar posar per escrit aquests poemes, de forma oficial.
Els romans també van enaltir molt a Homer. Fins al renaixement no va torna importància.
Tot i això, hi ha molts dubtes sobre la veracitat de l’obra d’Homer ja des de l’antiguitat.
A partir del segle XVII van sorgir un grup, conegut com els Analistes (Abat d’Aubrignac), que neguen a Homer i que parlen de que les seves obres són poemes independents i a finals del segle VI, Pisístrat va ordenar posar-les en conjunt, fent un resultant artificial de diferents poemes.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com En contraposició van sorgir els Unitaristes, que van defensar mantenir l’idea de l’existència d’Homer i que la seva obra estava feta pensada com una unitat.
Al segle XX, els filòlegs van apropar-se a la situació del problema. Entre 1928 i 1934, Milmann Parry , professor de Harvard, es va dedicar a enregistrar a uns bards iugoslaus mentre recitaven poemes de tradició oral. Era una recitació oral dels poemes i durava un parell de setmanes amb dues sessions diàries d’un parell d’hores cadascuna. Tenien una tècnic a de memorització molt estricte: - Fórmules repetitives, semblant als poemes homèrics.
Musicalitat total del ritme.
És una literatura per a ser escoltada, creant una imaginació estimulada.
Es va buscar com es van escriure o fer aquests poemes, que es transmetien de forma oral.
Per tant, Homer va ser un personatge que potser va recollir els poemes i els va posar per escrit i van evolucionar en el temps, afegint coses o no, però aquests eren de cultura oral i portaven molts anys endarrere. Homer es conserva actualment com l’autor d’aquestes obres de forma arbitrària per assignar-les a algú.
Un altre problema es que Homer va voler retratar un món molt antic que ja no existia: s’inspira en l’època micènica. Totes les armes que esmenta són de bronze (i ell vivia a l’edat del ferro). Descriu una geografia micènica, on els llocs post-micènics no hi apareixen. Homer també ens descriu dels tresors d’aquests petits reis, típic de la època micènica. Té intuïció al escriure les coses.
Tot i això, Homer no es capaç de descriure l’administració i no apareix l’escriptura en aquests poemes; només en una ocasió se’n fa una al·lusió molt petita. Coneix també objectes micènics però no en sap explicar les funcions (carro). No apareix res de la burocràcia. Es veuen també poders locals típics de la època fosca i no el món de les províncies i de palau de l’època micènica.
En temes funeraris també s’equivoca. En el món micènic només s’inhumava als cadàvers.
Cap al c.1050 aC es canvia el costum funerari a la incineració fins al 800 aC, que torna la inhumació. La incineració però es va mantenir a Àsia Menor.
Homer descriurà, en el fons, l’administració i costums de la seva pròpia època, formantse un poti-poti endimoniat.
Per utilitzar els poemes homèrics hem de fer sempre una lectura entre línies, si es vol conèixer l’època fosca.
Monarquia Tribal Homer ens descriu una societat d’estil de monarquia tribal en un context erroni, com si parlés de l’administració típica de la seva època. La monarquia tribal és el sistema característic de l’època fosca.
Un cop el sistema provincial cau, el territori s’organitza a partir d’uns vincles de dependència d’un cap: hi ha una feudalització del món grec. Anomenem aquesta societat com una organització gentilícia.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com Al cim trobem el rei, dominant la tribu (filé). Cada tribu està organitzada per fatries, que aquestes estan organitzades per clans (“genos”) on cada cap de clan manava. Cada família estava dins d’un clan.
No depèn de la riquesa el teu estatus, sinó de la família. Els membres d’un clan presumien de ser descendents d’un heroi de l’antiguitat, de forma directa.
La família és l’”oikós” que significa llar.
Funcions del rei tribal: - Culte religiós: responsable dels déus de la seva comunitat, sent així el súmmum sacerdot.
Administració de la justícia: jutge suprem.
Comandament de l’exèrcit.
Ara no hi ha una burocràcia brutal. El poder està restringit en assembles consultives: - Consell dels Ancians (gerúsia): òrgan hereu de l’òrgan consultiu micènic. Els caps de clan sostenen el poder judicial i militar.
Assemblea del poble (“ekklesia”). Gerúsia + poble lliure (ciutadans + nobles).
Només poden parlar els ancians de la gerúsia. El poble només es podia expressar amb rumors, sorolls o aplaudiments.
La noblesa Independència del poder reial: donen suport al rei. Sinó li donen suport, el rei es queda sol. A finals de l’època fosca, cada cop hi ha menys diferències entre nobles i reis. Al final desapareixeran les monarquies per donar pas a les oligarquies aristocràtiques de l’Època Arcaica.
Passen d’una monarquia tribal feble que necessita el suport dels nobles a un govern format pels nobles dividits en magistratures.
El poble (“demos”) El demos és la majoria del poble (ciutadans), només homes però.
Tenien una condició social lliure. Més que drets tenien obligacions. Podien assistir a l’assemblea però no tenien dret a intervenir. Podien servir a l’exercit a causa del seu vincle amb el seu patró (aristòcrata).
Al acabar la guerra podien obtenir par del botí, tot i que era molt minvat desprès de passat a les mans dels reis i dels nobles.
Hesíode Grans diferències amb Homer on proven els valors aristocràtics. D’Hesíode tenim dades bibliogràfiques més clares a causa dels seus mencionaments en alguns dels seus poemes.
A mitjans del segle VIII aC viva a Beòsia. Ens descriu el final de l’època geomètrica.
Conservem d’ell “Els treballs i els dies” que es un manual d’agricultura i la “Teogonia”, la genealogia dels déus.
aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com Els treballs i els dies Manual d’agricultura i alguna cosa més: Hesíode, a causa del fracàs dels seu pare, desconfia de la feina de la navegació del comerciant, prefereix la seva terra.
Ens explica el perquè de l’obra: a la mort del pare, els dos fills es volien quedar la terra.
Perses va subornar als nobles per quedar-se amb totes les terres, que desprès les va desaprofitar a causa del mal ús.
Per això va crear un manual per explicar com actuar. A més, fa una crítica ferotge als nobles corruptes.
Explica la vida dels camperols a la Grècia central a finals de l’època geomètrica.
Hesíode reconeix que el treball és un càstig, però és l’única manera de sobreviure. Treball és maledicció però l’única manera de prosperar.
La base de l’economia per ell és l’oikós, la casa. És a dir, el propietari, la família i els esclaus.
Ell recomana: - - Autarquia: el camperol no ha de dependre de ningú, que intenti fer-ho tot ell de forma autònoma (Això ens indica una preeminència de l’agricultura sobre la ramaderia).
Els rics han de governar d’acord amb la justícia divina. És la crítica ferotge als nobles que els acusa de corruptes i de devoradors de regals: no imparteixen bé la justícia. Això no vol dir que sigui un revolucionari, ell demana que els nobles actuïn justament ja que les seves males accions provoquen càstigs divins a tota la comunitat.
Hesíode acaba l’obra amb consells bàsics de vida quotidiana.
...