Tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho Procesal Civil
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 24/10/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Dret processal civil Bloc I BLOC I. FONAMENTS DEL PROCÉS TEMA 1. GENERALITATS DEL DRET PROCESSAL.
1. De l’autotutela a l’heterotutela. Autocomposició. Heterocomposició.
Hi ha diferents mètodes per a solucionar conflictes, que d’alguna manera s’assemblen als que s’utilitzen en el món animal: - L’autotutela, que significa autoprotecció i que no és el que estem buscant.
- L’autocomposició, que és una de les formes de transacció per a solucionar conflictes.
- L’únic que sap fer l’ésser humà que no fan els animals o les bèsties és el fet de recórrer a un tercer que reparteixi a cadascú el que li toca, és a dir, fer de mitjancer en el problema. El recurs a un tercer buscant aquesta composició s’anomena heterocomposició. Això consisteix en recórrer a un tercer que tracta d’acostar-nos a les nostres posicions. El mecanisme més comú és la mediació. El que s’ha vist és que normalment aquest “tercer” no sigui només un, sinó una sèrie de persones que acaba extenent el conflicte a tota la comunitat. Llavors, o bé s’aconsegueix que les dues persones en conflicte s’arreglin o que una d’elles surti del grup. Al final, això realment acaba amb un resultat que s’assembla molt a allò que coneixem com la sentència d’un jutge, que de fet és el que estàvem buscant.
- Hi ha un altre mecanisme conegut com heterotutela, que es dóna quan dues parts recórren directament a un tercer per a que solucioni el seu conflicte, sense intentar arribar a un acord. A aquest procés se’l coneix com a procés jurisdiccional, que veiem que té dos elements: iuris (dret) i dictio (dir), és a dir, esperen que un tercer digui dret. A això li diuen judici jurisdiccional, com dèiem, un judici que digui dret, que és el que nosaltres treballarem aquest curs. El que volem en aquest judici jurisdiccional és que es faci justícia.
La justícia té molt a veure amb la veritat. El que volem és que el jutge faci justícia i sàpiga esbrinar la realitat dels fets i que faci una aplicació correcta del dret. Aquests dos elements no són dues veritats separades, sinó que s’autoimpliquen. Per això solem descartar la definició de justícia que implica el desig d’una part de que li atorguin la raó, en el sentit que sancionin a un altre, ja que això significaria que existeix una batalla entre les parts.
2. Fonts del Dret Processal.
Hi ha diferents fonts del dret especials del dret processal civil: - Llei orgànica del poder judicial. És una llei relativament moderna que va substituir a l’anterior (1870), que era una llei provisional que va estar en vigor durant 115 anys. Aquesta llei ens explica bàsicament: quins tribunals hi ha, qui hi treballa, com hi treballa i el seu estatut personal, és a dir, la responsabilitat que tenen les persones que hi treballen. També ens parla d’un òrgan, que són els tribunals, al cap dels quals està el Consell General del Poder Judicial.
- Lleis que disciplinen el procés en cada ordre jurisdiccional. Un ordre jurisdiccional és, per una qüestió de divisió del treball, el que es fa és dividir la matèria, pel qual dividim els tribunals en ordres, segons els judicis que s’hagin de desenvolupar en els mateixos. Cadascun dels ordres té una llei que diu com serà el procés a dintre d’aquell ordre. Els ordres són: o L’ordre civil, que utilitza la Llei d’enjudiciament civil (LEC) o L’ordre penal, que utilitza la Llei d’enjudiciament criminal o L’ordre administratiu, que utilitza la Llei de la jurisdicció contenciosa-administrativa 1 Dret processal civil Bloc I L’ordre social laboral, que utilitza la Llei de l’ordenament laboral Llei de demarcació i planta judicial, que s’encarrega de dividir tot el territori en diferents demarcacions, que solen coincidir amb les comunitats autònomes. Dintre de cada província el que es fa és dir quants tribunals hi ha a dintre d’aquell territori.
La jurisprudència del Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional i Tribunal europeu dels drets humans.
A Catalunya també hem de tenir en compte l’Audiència provincial, que és el tribunal d’apel·lació de tots els tribunals de primera instància.
Principis generals del dret L’ús forense. “Forense” ve de forum, que era el centre de reunió romà, on es posaven els pretors a fer justícia. Llavors, quan parlem de forense estem parlant de quelcom que es refereix als tribunals.
Al dir “ús” fem referència al costum, de manera que el dret processal no te cap importància, ja que no està recollit a cap dret i impera en el dret el principi de legalitat. L’ús forense és fonamentalment el costum de cada tribunal a l’hora de fer la seva feina, és a dir, la llei és igual per tothom però interpretable, de manera que cada jutjat o tribunal té la seva manera de fer les coses. Normalment els usos són bastant comuns entre jutjats, però el problema de l’ús forense és que no consta a cap llei, de manera que a la pràctica vas venut. Si hi ha lleis processals és precisament per a lluitar contra això.
o o - 3. La jurisdicció. Concepte, principis i garanties. Classes (contenciosa i voluntària). Límits.
La jurisdicció és la determinació del dret en el cas concret seguida, en el seu cas, de la seva actuació pràctica.
La jurisdicció segueix una sèrie de principis: - El principi més important de la jurisdicció és la independència, és a dir, tothom vol que els tribunals siguin independents dels altres poders de l’estat i de qualsevol influència externa que els pugui venir (mitjans de comunicació, persones amb molts de diners, etc.). Aquest és el motiu principal pel qual els jutges tenen un òrgan propi d’autogovern, que és el Consell general del poder judicial.
- Així mateix, els jutges tenen inamovibilitat, que vol dir que els jutges no poden ser ni cessats, ni traslladats, ni suspesos ni jubilats si no és per una causa establerta a la llei.
- També s’intenta que els jutges tinguin una independència ideològica i econòmica. Per mirar de garantir aquesta independència no se’ls deixa sindicar-se ni pertànyer a cap partit polític. Tampoc poden tenir cap altre ingrés econòmic que no sigui el seu sou com a jutge (l’excepció seria l’escriptura de llibres o la realització de conferències).
- Un altre principi que regeix la jurisdicció és el principi d’unitat, que vol dir que la jurisdicció espanyola és única per a tot l’estat, el que significa que no hi ha jurisdiccions de comunitats autònomes. Pensant així deduïm que el Tribunal Superior no és un òrgan català, sinó espanyol. La unitat també significa que no existeixen, dintre de l’Estat espanyol, el que es coneixen com a privilegis de fur. Els privilegis de fur són el fet que determinades professions o càrrecs tinguin un tribunal diferent de la resta (ex. Anteriorment hi havia tribunals especials eclesiàstics, militars, etc.).
avui dia, però, existeixen els aforaments, que són una resta dels privilegis de fur i consisteixen en el fet que els governants siguin jutjats directament pel Tribunal Suprem.
Hi ha diferents classes de jurisdicció: - Jurisdicció contenciosa. Aquesta jurisdicció s’utilitza quan hi ha un conflicte entre dues o més parts.
- Jurisdicció voluntària. S’utilitza en determinades situacions administratives en les quals es creu millor que sigui un jutge el que les realitzi, per la seva independència (per exemple un testament hològraf). Es pensa que hauria de desaparèixer perquè avui dia hi ha altres òrgans amb la mateixa independència i no caldria sobrecarregar al poder judicial.
2 Dret processal civil Bloc I Els límits serveixen per a separar les matèries dels diferents poders de l’Estat, però són difusos de vegades (ex. quan un tribunal dicta una sentència que s’ha d’aplicar en tots els àmbits es podria considerar que està legislant).
4. Àmbits dels ordres juridiccionals. Els conflictes jurisdiccionals. (no emplenar) Els ordres són: l’ordre civil, l’ordre penal, l’ordre administratiu i l’ordre social i laboral.
Cada ordre s’encarrega d’aquelles qüestions que li donen nom. L’ordre civil és un ordre residual, que vol dir que rep els assumptes de l’estat que no van als altres tres ordres. Existeixen conflictes entre ells, perquè de vegades no se sap a quin ordre va un cas. Per exemple, si et fan una operació mal feta podria ser jurisdicció penal per lesions, civil per culpa o negligència o administrativa perquè la sanitat és un servei públic. Aniria al civil perquè és el residual.
Hi ha una llei de conflictes jurisdiccionals que tracta de resoldre aquests casos de discrepància.
5. L’organització jurisdiccional.
Hem de distingir entre instàncies, que són dos i un tercer grau de jurisdicció.
- La primera instància pot conèixer, o bé el jutjat de primera instància o bé, en l’àmbit de la seva competència al jutjat mercantil o de pau.
- La segona instància és l’audiència provincial, que acostuma a conèixer el recurs d’apel·lació - El tercer grau de jurisdicció, al que se’n diu així perquè només es pot reclamar coses molt petites que reconeix la jurisdicció. El recurs s’anomena recurs de cassació. Pot conèixer: o La sala primera del Tribunal Superior, en el cas de vulneració d’una disposició dret propi de la comunitat autònoma o La sala civil-penal del Tribunal Superior de Justícia 6. Els subjectes de l’activitat jurisdiccional. Jutge. Oficina judicial. Advocats i procuradors.
En primer lloc tenim el jutge (òrgan unipersonal), encara que podem haver-hi més d’un (òrgan col·legiats). El més normal és que al jutjat hi hagi només un i als tribunals uns tres. Interessa que entenguem el funcionament i l’estructura bàsica d’un jutjat: - D’una banda tenim el jutge, i al seu costat al secretari judicial - Sota la jurisdicció del secretari judicial treballa el gestor processal i administratiu - Després tenim el tramitador processal i administratiu - I finalment tenim el funcionari De totes maneres, depenent de la capacitat de treball i la necessitat de cada òrgan jurisdiccional pot haver més d’una persona en cada estructura, o bé només un jutge i un secretari, que són els fonamentals.
A banda d’aquests, però, hi ha altres personatges judicials: - Ministeri Fiscal - Advocats - Procuradors - Advocats de l’Estat 3 Dret processal civil Bloc I OFICINA JUDICIAL 1) El jutge: és qui fa la resolució judicial, és a dir, qui emet els diferents judicis jurisdiccionals necessaris per a fer un procés. El temari dels jutges és un temari molt extens, de 320 temes. L’examen que han de realitzar és un test i un examen oral cantant 5 temes en un quart d’hora cadascun.
2) El secretari judicial: té dues funcions principals: - Donar fe (constància) d’allò que fa el jutge - És el cap de l’oficina judicial, que és l’estructura mínima necessària que es necessita per a fer funcionar un jutjat La seva oposició és bastant semblant a la dels jutges, tot i que el seu temari està més reduït i no realitzen la prova tipus test.
3) El gestor i el tramitador: aquests fan oposicions més fàcils i no tots requereixen la formació en dret. El que fan és encarregar-se de les tasques administratives en un procés, com per exemple fer resolucions, fotocòpies, copiar una acta i passar-la a net, fer trucades, etc.
4) El funcionari d’auxili judicial era l’antic agutzil, és a dir, era una mica la força pública d’un jutjat. De totes maneres, no és un policia judicial, de manera que no actua com a tal (per exemple fent fora a algú). També és el que va a les cases a realitzar els desnonaments, obrir la porta, etc.
A la pràctica, però, el que passa en el jutjat és que tothom fa de tot. La feina es classifica de la següent manera (no cal estudiar): - Resolucions no repetitives - Resolucions reiteratives 1: s’ha de dir alguna cosa important però bàsicament sempre és el mateix - Resolucions reiteratives 2: resolucions en les quals l’únic que es canvia és el nom, la data i la quantia.
5) El Ministeri Fiscal: és una figura del procés penal bàsicament. La seva actuació al procés civil és gairebé marginal. Les oposicions i formació són iguals a les del jutge.
6) Advocats i procuradors: - Advocats: un advocat es dedica sempre i exclusivament a la defensa tècnica del seu client. És a dir, parla a favor del seu client amb argumentació jurídica. La formació que necessita és la carrera de dret, un màster i un possible examen.
- Procuradors: té la mateixa formació a la d’un advocat. El que els procuradors fan és representar al client. Aquesta informació causa perplexitat, ja que considerem que no es necessària la representació si es té un advocat. La figura del procurador ve de l’antiga Roma i tractava d’aportar eloqüència al procés. L’advocat era qui acompanyava al client al jutjat i el tractava de defensar, però a menor nivell. De totes maneres, al llarg del temps l’advocat va anar agafant importància i el procurador va acabar sent la persona que feia de mitjancer entre jutjat i advocat. És a dir, avui dia la seva situació és administrativa purament.
7) Advocats de l’Estat: funcionari que defensa l’Estat als processos. Per a ser advocats de l’Estat s’ha de fer l’oposició més dura de tot l’Estat.
7. La responsabilitat judicial.
Tota aquesta gent que acabem d’anomenar té responsabilitat. Això està recollit 405 i ss. De la LOPJ.
4 Dret processal civil Bloc I Hi ha diverses classes de responsabilitat: - La responsabilitat civil (Art. 1902 cc): el que per culpa o negligència causi un perjudici haurà de ressarcir-lo.
- La responsabilitat penal: és la que es produeix quan es produeix algun delicte, com per exemple amenaces, coaccions, prevaricació, etc. L’única particularitat que té és que s’exigeix davant tribunals superiors.
- La responsabilitat disciplinària: art. 417, 418 i 419 LOPJ. Fonamentalment trobaríem retards, inassistències, manques de respecte, desconsideracions, etc.
- La responsabilitat patrimonial de l’Estat per mal funcionament de l’administració de justícia: art.
292 i ss. LOPJ. Aquesta no és una responsabilitat del jutge com les anteriors, ja que és una responsabilitat de l’Estat, com diu la pròpia rúbrica. Aquesta responsabilitat es pot obtenir sempre que hi hagi hagut algun error judicial o bé algun mal funcionament o bé hi hagi hagut una presó provisional indeguda.
o Error judicial: El jutge ha comès un error garrafal (equivocació en la persona, aplicació llei, etc.) que ha de pagar l’Estat.
o Mal funcionament: La majoria de les vegades, però, no són culpa del jutge, sinó dels pocs mitjans que l’Estat li ofereix per a realitzar la seva feina. Llavors la responsabilitat és de l’Estat per a no proveir els materials necessaris.
o Presó provisional indeguda: és quan algú posa a una persona a la presó provisionalment de manera errònia.
8. El govern dels òrgans jurisdiccionals.
Al capdamunt està el Consell General del Poder Judicial, que hauria de ser l’únic òrgan que regís la justícia i tots els aspectes de la mateixa. De totes les qüestions laborals de l’estatut dels jutges se n’encarrega aquest òrgan, però allunyat del Govern, és a dir, de tot el Ministeri de Justícia.
El que passa és que als polítics no els hi agrada que hi hagi un òrgan independent i el volen controlar. Al llarg de la història hi ha hagut sistemes de nomenament dels membres del Consell, que volien imposar el control.
En el primer sistema eren els mateixos jutges els que escollien els membres, el que passa és que la majoria eren de caire conservador, ja que ens trobàvem en el temps del franquisme. Com que hi havia aquest problema, van començar a escollir els vocals els membres del poder legislatiu.
Hi ha altres òrgans entremitjos, com la sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia, que és l’òrgan màxim de Govern a dintre una Comunitat Autònoma. Està sotmès a l’autoritat del CGPJ.
9. Procés i procediment. Principis. Esquema bàsic d’un procediment civil ordinari.
El procés és una successió d’actes que tenen com a finalitat l’emissió del judici jurisdiccional, és a dir, el que vulgarment anomenem judici.
Aquesta successió d’actes segueix el següent esquema: - Al·legacions (dir al jutge el que vols): el jutge escolta el que les dues parts del procés diuen.
- Proves: aportes proves per a demostrar allò que denuncies i demanes - Conclusions: es diu a qui la prova dóna la raó - Judici jurisdiccional que emet el jutge 5 Dret processal civil Bloc I El procediment és el seguit de tràmits que se segueix per a fer tot l’anterior, com per exemple els terminis.
El procés té una sèrie de principis: - Principis bàsics del procés: o Principi de dualitat de parts: vol dir que com a mínim hi ha d’haver dues parts, a part del jutge.
o Principi d’audiència: vol dir que el jutge té l’obligació d’escoltar a les parts del procés. El jutge ha de tenir presents les al·legacions i les proves de les parts.
o Principi d’igualtat: significa que les, almenys, dues parts, siguin iguals en importància i oportunitats en el procés.
- Principis de la jurisdicció: o Principi dispositiu/oficialitat: qualsevol procés té un objecte (per exemple si reclamo un deute de 10.000€, aquest és l’objecte del procés. De totes maneres, qui reclama pot condonar el deute). Les parts disposen absolutament de l’objecte del procés i són ames i senyores del mateix. Aquest principi incideix en com es porta el procés però hi ha el principi contrari. En el principi d’oficialitat l’Estat està fora del procés civil, tot i que no el podem descartar del tot. Aquest principi es comença a relacionar amb un Estat cada cop més assistencial (per exemple, he comprat un bitllet d’avió que ha arribat amb 8 hores de retard. En aquest procediment reclamo el preu del bitllet i me n’oblido que tinc més drets a part de recuperar el preu. En el primer principi l’Estat se n’oblidaria d’aquests, però seguint el principi d’oficialitat el jutge pot atorgar-li al perjudicat el preu que demana més el ressarciment per tot els seus altres drets). De totes maneres impera el principi dispositiu.
Principi d’aportació de part/inquisitiu: el principi d’aportació de part se centra en la prova.
La prova la proporcionen les parts. El contrari seria que el jutge aportés els fets i les proves investigant. Impera el principi d’aportació de part, tot i que existeix una ínfima influència del principi dispositiu.
Principis del procediment: o Oralitat o escriptura: totes les fases es poden fer oralment o escrites o Concentrat o dispers: es poden fer totes les fases de manera seguida o o Públic o secret: que tothom tingui accés a les declaracions o bé que aquestes fossin secretes.
o Immediació o mediació: el jutge pot estar present durant tot el procés o bé que se serveixi del seu personal per a fer les coses (per exemple, li diu al secretari que practiqui la prova a una de les parts i després li expliqui).
o - 10. El dret a la tutela judicial efectiva. El dret de defensa. El dret al jutge predeterminat per la llei. El dret al jutge imparcial. Abstenció i recusació.
Hem de parlar de les esmenes en els Estats Units, especialment la de “due process of law”, és a dir, de com volem que sigui el procés. A Espanya això s’expressa amb una rúbrica més complexa i formada de diferents textos. Al final això es resumeix en l’article 24 CE, que parla de dos drets: - Dret a la tutela judicial efectiva, que no es distingeix en contingut del dret de defensa. De fet, si anem una mica més enrere en la història, recordarem que vam parlar de tres principis del procés, especialment el principi d’audiència, que és exactament idèntic al que vol expressar aquest dret fonamental. Antigament no es reconeixia el dret a la gent a defensar-se en general, tan sols a ser escoltada. De totes maneres, amb el temps això va evolucionar fins al dret de defensa. El que passa és que això no es va entendre bé i es va anomenar tutela judicial efectiva. De totes maneres és el mateix, ja que quan els defensem busquem una protecció efectiva del jutge (tutela judicial efectiva).
El seu fi últim és crear una sèrie de garanties als particulars per a que es puguin defensar.
- Dret a un jutge imparcial. Necessitem un altre dret per a fer això efectiu. El que volem és tenir un bon jutge, que sigui imparcial. El segon pilar fonamental després del dret a la defensa és fer-ho davant un jutge imparcial.
6 Dret processal civil Bloc I - *A banda d’això, la CE també parla d’un altre dret molt important, tot i que un poc allunyat de tot això. És el dret a un jutge predeterminat per la llei, al que també se li anomena dret al jutge legal o natural.
1) Dret a la tutela judicial efectiva o dret de defensa. El seu contingut: - Dret al lliure accés als tribunals: que no es posin entrebancs.
- Dret a una resolució motivada: vol dir que el jutge ha de resoldre el cas, dir la seva resposta però ferho de manera raonada.
- Dret al recurs: tindré dret a recórrer la resolució del jutge si la llei em dóna el recurs, ja que en algun moment el procés jurisdiccional s’ha d’acabar.
- Dret a l’execució de la resolució: a això es refereix la paraula “efectiva”, ja que si es dóna una resolució és per a executar-la.
- Dret a un procés amb totes les garanties: aquesta és una clàusula que utilitza el TC per a incloure tot allò que no ha dit l’article 24, és a dir, és una mena de clàusula de tancament. Una sèrie de drets com a que el procediment sigui ràpid, gratis o barat, que puguem tenir-lo prop de casa, que sigui amigable, etc. El jutge imparcial es troba immers en aquest apartat, ja que se’l van deixar. És la traducció directa del due process of law.
2) Dret a un jutge imparcial. Vadillo deia que vol dir que el jutge estigui completament al marge, en realitat i aparença de les parts i d’allò que es discuteix al procés. Per això és important que el jutge opini tan sols a través de la seva sentència, però que si ha de parlar de temes que poden comprometre la resolució als mitjans de comunicació entrarem en el tema que el jutge ha de ser imparcial també en aparença (ex. es va saber que el president del TC en el moment en el que va passar a la presidència encara era militant al PP). Davant la imparcialitat del jutge es poden fer dues coses: - Abstenció: és el propi jutge qui reconeix que no és imparcial - Recusació: les parts del procés recusen el jutge perquè no és imparcial. Art. 219 LOPJ 3) Dret al jutge ordinari predeterminat per la llei. Això vol dir diverses coses: - El tribunal està establert per la llei, que a més ha de ser llei orgànica, ja que regula un dret fonamental. La llei de la que parlem és la Llei Orgànica del Poder Judicial.
- No jurisdiccions ad hoc (cas concret). Això vol dir que no es pot establir un tribunal per a un cas concret (p.ex. un tribunal que jutgi a tots els estudiants de la UB).
- No jurisdiccions ex post facto. Vol dir que els tribunals s’han d’ordenar abans que passin els fets.
- Predeterminació de les normes de composició del tribunal. Necessitem un sistema que transmeti la transparència de les persones que s’escullen per a anar als procediments, com es supleixen les baixes, les morts, etc.
Això és una part fonamental del principi d’independència dels tribunals, ja que el que realment es busca és que el govern no es fiqui en la justícia, ja que no li pertoca.
Art. 219 LOPJ Son causas de abstención y, en su caso, de recusación: 1.ª El vínculo matrimonial o situación de hecho asimilable y el parentesco por consanguinidad o afinidad dentro del cuarto grado con las partes o el representante del Ministerio Fiscal.
2.ª El vínculo matrimonial o situación de hecho asimilable y el parentesco por consanguinidad o afinidad dentro del segundo grado con el letrado o el procurador de cualquiera de las partes que intervengan en el pleito o causa.
3.ª Ser o haber sido defensor judicial o integrante de los organismos tutelares de cualquiera de las partes, o haber estado bajo el cuidado o tutela de alguna de éstas.
4.ª Estar o haber sido denunciado o acusado por alguna de las partes como responsable de algún delito o falta, siempre que la denuncia o acusación hubieran dado lugar a la incoación de procedimiento penal y éste no hubiera terminado por sentencia absolutoria o auto de sobreseimiento.
5.ª Haber sido sancionado disciplinariamente en virtud de expediente incoado por denuncia o a iniciativa de alguna de las partes.
7 Dret processal civil Bloc I 6.ª Haber sido defensor o representante de alguna de las partes, emitido dictamen sobre el pleito o causa como letrado, o intervenido en él como fiscal, perito o testigo.
7.ª Ser o haber sido denunciante o acusador de cualquiera de las partes.
8.ª Tener pleito pendiente con alguna de éstas.
9.ª Amistad íntima o enemistad manifiesta con cualquiera de las partes.
10.ª Tener interés directo o indirecto en el pleito o causa.
11.ª Haber participado en la instrucción de la causa penal o haber resuelto el pleito o causa en anterior instancia.
12.ª Ser o haber sido una de las partes subordinado del juez que deba resolver la contienda litigiosa.
13.ª Haber ocupado cargo público, desempeñado empleo o ejercido profesión con ocasión de los cuales haya participado directa o indirectamente en el asunto objeto del pleito o causa o en otro relacionado con el mismo.
14.ª En los procesos en que sea parte la Administración pública, encontrarse el juez o magistrado con la autoridad o funcionario que hubiese dictado el acto o informado respecto del mismo o realizado el hecho por razón de los cuales se sigue el proceso en alguna de las circunstancias mencionadas en las causas 1.ª a 9.ª, 12.ª, 13.ª y 15.ª de este artículo.
15.ª El vínculo matrimonial o situación de hecho asimilable, o el parentesco dentro del segundo grado de consanguinidad o afinidad, con el juez o magistrado que hubiera dictado resolución o practicado actuación a valorar por vía de recurso o en cualquier fase ulterior del proceso.
16.ª Haber ocupado el juez o magistrado cargo público o administrativo con ocasión del cual haya podido tener conocimiento del objeto del litigio y formar criterio en detrimento de la debida imparcialidad.
11. Els actes processals. Concepte. Lloc, temps i forma. Actes de comunicació. Nul·litat.
Els actes processals són els actes tant dels tribunals com de les parts que formen el procés. Cal distingir els actes processals del jutge i del secretari judicial.
- Jutge o Providència: resolució judicial molt breu i pràcticament no motivada, que es limita a disposar allò que ordena o Aute: se sol anomenar interlocutòria però no és correcta, ja que significa “entre dos llocs”.
És una resolució motivada amb la mateixa estructura que una sentència (antecedents de fet, fonaments de dret i dispositiva). Serveix per a resoldre qüestions rellevants a dintre el procés.
o Sentència: és la resolució motivada que acaba sempre el procés en qualsevol grau de jurisdicció. El seu esquema és igual a l’explicat a l’aute.
- Secretari judicial o Diligència (d’ordenació, normalment): és el mateix que la providència o Decret: és el mateix que l’aute, però fet pel secretari judicial. de totes maneres, acostuma a no estar tant motivat.
Hi ha aquesta dualitat entre jutge i secretari judicial perquè la doctrina havia reivindicat el col·lapse del jutge. D’aquesta manera, el 2009 es va fer una reforma que donava als secretaris moltes més funcions de les que havia tingut anteriorment. Això no ha solucionat res, ha alentit la marxa de la justícia i molts cops comporta la duplicitat, fins i tot pot passar que dins de la duplicitat dictin resolucions contradictòries, de manera que no se sap a quina atendre.
Lloc, temps i forma Lloc. Els actes processals normalment es fan a la seu del seu tribunal, tot i que de vegades es poden fer a fora.
Temps. Els actes processals funcionen amb molts terminis, i ens hem de preguntar com es computen, quan podem fer actuacions processals i els dies i hores hàbils. Partim de la base que els actes processals es fan sense dilació.
8 Dret processal civil Bloc I - Hores hàbils: de 8:00h a 20:00h. aquesta és una norma que ve de les lleis de les 12 taules, que establia que no es podien realitzar judicis a la nit (en aquells temps no tenien llum).
Dies hàbils: tots, tret dels festius, dissabtes i diumenges, a més del 24 i 31 de desembre. Fins a l’any 2003 els dissabtes eren festius.
Còmput dels terminis: es comença a computar al dia següent d’haver rebut la notificació. Llavors, hem de distingir entre terminis de dies o de mesos i anys.
o Dies: es computen només per dies hàbils. Per exemple, en un període del 24 de març (té dia 31) al 3 d’abril i computem 5 dies, es podrà presentar fins a les 15:00h del dia 31, ja que no computem ni dissabtes ni diumenges.
o Mesos: els terminis es computen de data a data, de tal manera que si el dia 24 de febrer ens notifiquen un fet, el termini s’acabarà el 25 de març fins a les 00:00h i es podrà presentar l’escrit fins el 26 a les 15:00h.
o Anys: si el termini s’acaba el 25 de març i aquest fos festiu, es podrà presentar fins el 27 a les 12:00h.
Forma. Els actes processals poden ser orals o escrits. Hem de referir-nos a l’art. 231 LOPJ, que es refereix a la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries. Aquest article ve a dir que la llengua del procés a Espanya és el castellà i que tots els jutges del mateix poden utilitzar la llengua regional dintre de la comunitat autònoma o d’una altra que es parli el mateix. En canvi, si es tracta dels treballadors de la justícia, només la podran fer servir si cap de les parts al·lega indefensió. Pel que fa a la resta (testimonis, parts, pèrits, etc.), aquests poden utilitzar la llengua que vulguin sempre que sigui oficial a la comunitat autònoma i se’ls posa a un traductor.
A la pràctica no s’admeten molts escrits en català, ni tan sols a la Sala Quarta del Tribunal Suprem, el que fa pensar que caldria modificar l’article 231.
Artículo 231 1. En todas las actuaciones judiciales, los Jueces, Magistrados, Fiscales, Secretarios y demás funcionarios de Juzgados y Tribunales usarán el castellano, lengua oficial del Estado.
2. Los Jueces, Magistrados, Fiscales, Secretarios y demás funcionarios de Juzgados y Tribunales podrán usar también la lengua oficial propia de la Comunidad Autónoma, si ninguna de las partes se opusiere, alegando desconocimiento de ella que pudiere producir indefensión.
3. Las partes, sus representantes y quienes les dirijan, así como los testigos y peritos, podrán utilizar la lengua que sea también oficial en la Comunidad Autónoma en cuyo territorio tengan lugar las actuaciones judiciales, tanto en manifestaciones orales como escritas.
4. Las actuaciones judiciales realizadas y los documentos presentados en el idioma oficial de una Comunidad Autónoma tendrán, sin necesidad de traducción al castellano, plena validez y eficacia. De oficio se procederá a su traducción cuando deban surtir efecto fuera de la jurisdicción de los órganos judiciales sitos en la Comunidad Autónoma, salvo si se trata de Comunidades Autónomas con lengua oficial propia coincidente. También se procederá a su traducción cuando así lo dispongan las leyes o a instancia de parte que alegue indefensión.
5. En las actuaciones orales se podrá habilitar como intérprete a cualquier persona conocedora de la lengua empleada, previo juramento o promesa de aquélla.
Actes de comunicació És el que es coneix com a nidificació, i en poden haver 5.
- Ciutadans o Citacions: et donen una data i una hora per a fer alguna cosa o Citacions a termini: et donen un termini per a fer alguna cosa o Requeriments: et conminen o obliguen a fer una determinada cosa (presenti aquest escrit, porti les claus del pis, deixi de realitzar les obres, etc.).
- Funcionaris: o Manaments: la forma que adopta la notificació quan està adaptada a registradors i notaris 9 Dret processal civil Bloc I o Oficis: forma de la notificació per a qualsevol funcionari que no sigui registrador ni notari Nul·litat (art. 238 i ss LOPJ) En aquests articles trobarem que s’està dient que els actes són nuls quan transgredeixen un dret fonamental.
La nul·litat la pot demanar el propi tribunal d’ofici o mitjançant la nul·litat d’actuacions (remissió al tema 19).
12. Mitjans alternatius de resolució de conflictes.
La justícia està molt desprestigiada, però qui té realment problema amb ella és l’Estat, ja que no vol pagar.
Llavors, els mitjans que s’utilitzen per a resoldre casos alternativament són l’arbitratge i la mediació.
- L’arbitratge és fer un procés davant algú de la confiança de les parts i no del jutge. Com que difícilment es posaran les parts d’acord per a escollir un tercer acabaran assistint a institucions arbitrals, que solen ser molt cares.
- La mediació consisteix en que les parts enfrontades aniran a davant un tercer per a tractar que el procés no se celebri. Aquesta persona anirà parlant amb les parts per a solucionar el conflicte. El seu problema és que no està establerta la formació que ha de tenir aquesta persona, i aquesta ha de tenir coneixements de psicologia social i saber de quin dret s’està parlant.
10 ...