Tema 1. Introducció a la psicopatologia infantojuvenil (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Psicopatologia infantil i juvenil
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 3
Subido por

Descripción

Classificacions diagnòstiques categorials / criterials
- CD 0-3
- DSM IV-TR
- CIE-10

Vista previa del texto

TEMA 1. INTRODUCCIÓ PSICOPATOLOGIA INTANTIL I JUVENIL DC: 0 – 3 Revisada Les classificacions patològiques es troben a la DC: 0 -3 R Aquestes classificacions se centren en els trets característics de cada un dels trastorns que ens explica.
Es consideren classificacions diagnòstiques categorials o classifacions criterials, en oposició a les dimensionals Agrupació de símptomes que poden constituir un determinat trastorn.
Classificacions: - Classificacions diagnòstiques criterials: CD 0 -3 (1998) DSM IV – TR (APA, 2002) CIE – 10 (OMS, 2001) Hi ha un altres tipus de classificacions anomenades dimensionals.
El DC es tracta de explicacions de 0 a 3 anys, el DSM a partir dels 6 anys. En canvi hi ha poc material entre 3 i 6 anys.
Els manuals ens donen una ajuda.
El DC ens permet: classificar alteracions mentals dels primers anys de vida; - descriu tipus de problemes i conductes que no es recullen en altres classificacions; - descriu manifestacions primerenques de problemes i conductes, descrits per altres nens més grans.
Classificació 0 -3: - Categorial i multiaxial (5 eixos) - Per a nens de 0 a 3 anys - 5 eixos: Eix 1: Trastorns formals (Diagnòstic primari) Eix 2: Trastorns de la interacció Eix 3: Trastorns mèdics i del desenvolupament Eix 4: Factors psicosocials i/o d’estrès Eix 5: Nivell funcional del desenvolupament Eix 1 Eix 2 Eix 3 Eix 4 Eix 5 DSM – IV - TR Trastorns clínics Trastorns de la personalitat.
Retràs mental Malaltia mèdica Problemes psicosocials I ambientals Avaluació de l’activitat global CD: 0-3 Trastorns formals Trastorns de la relació Malaltia mèdica Estressors psicosocials Nivell funcional desenvolupament del EIX I: Orientacions per fer diagnòstic primari - T. estrès PT (100). S’observa un estrès clar, sever, i molt significatiu associat a emocions o conductes desordenades. Aquest estrès abrasa un continu de símptomes que estan presents en nens que han experimentat un o varis fets traumàtics. Experimenten aquest trastorn perquè...
I.
II.
Han sofert una experiència traumàtica directa Han sofert una experiència traumàtica indirecta III.
Ha vist amenaçada la seva integritat física o psicològica Per diagnosticar-ho hem de...
I.
Intentar esbrinar quin ha sigut l’esdeveniment traumàtic. Hem d’observar si el nen reviu o manifesta el fet. Pot manifestar-lo a través del joc (com juga? Quines paraules utilitza?). També el podem detectar quan parla repetidament del fet o hi ha malsons o presenta malestar quan ho recorda.
II.
Hem de veure que existeix un retraïment social, que està inhibit. Perd habilitats que tenia temporalment.
III.
Sobreexcitació accentuada IV.
Por o agressions que no presentava abans Si compleix aquests criteris, el podríem diagnosticar, tot i que és flexible ja que el nen es troba encara en procés de desenvolupament - T. Afectius (200). Es troben relacionats amb l’experiència afectiva i l’expressivitat conductual. Dins d’aquest podem trobar diferents trastorns: . Ansietat precoç: Nivell d’ansietat excessiu més enllà del seu nivell de desenvolupament . Trastorn d’estat d’ànim: (dol perllongat) . Trastorn d’estat d’ànim: (depressió precoç) Estat d’ànim deprimir irritable, manca d’interès i manca d’interès per les activitats pròpies del seu nivell de desenvolupament.
. Trastorn expressivitat emocional mixte: Tenen dificultats per expressar emocions adequades al seu nivell de desenvolupament.
. Trastorn d’identitat de gènere: Entre 2 i 4 anys. Mostren un desig intens de pertànyer a l’altre gènere. Es manifesta a través del joc, la tria de companys, de roba...
. Trastorn reactiu del vincle per deprivació/maltractament: S’observa en contextos de deprivació o de maltractament. Aquests es fan evidents quan hi ha una falta d’atenció persistent o quan hi ha abús parental, físic o psicològic. També quan hi ha hagut un canvi freqüent del cuidador o quan hi ha hagut altres situacions que han interferit a la cura adequada del nen.
- T. Adaptació (300). Problemes lleus transitoris de durada relativament breu, que apareixen associats a un esdeveniment ambiental, un canvi de domicili o de cuidador. En aquest cas el psicòleg ha d’identificar-ho i estar molt segur de la transitorietat d’aquest esdeveniment o aquesta situació.
Aquests nens poden presentar símptomes a nivell afectiu (depressió, retraïment) i conductual (regressió, rebequeries, oposicionisme).
- T. Regulació (400). Dificultats per regular els processos conductuals, fisiològics, sensorials, de l’atenció... de totes les àrees del desenvolupament. Es descriuen bàsicament amb els 3 primers tipus: . Tipus I: Hipersenible: Presenta un patró conductual caracteritzat per: es mostra temorenc i prudent; es mostra negatiu i desafiant (futur tr. Conducta?) . Tipus II: Hiporeactiu: També dos característiques: Retraïment i abstracció (tipus depressiu) . Tipus III: Desorganitzat motriu, impulsiu: (alerta futur TDAH) . Tipus IV: Altres Trastorns de la regulació però no s’adapta a cap criteri dels anteriors.
- T. Son (500). És molt fàcil que sigui falta de l’hàbit del son i no una patologia, s’ha de ser molt prudent per veure realment si és trastorns o mal hàbit. Pot ser per iniciar el son o bé per mantenir-lo.
- T. Conducta alimentària (600). S’ha de diagnosticar quan el nen presenta dificultats per establir patrons regulars d’alimentació. S’ha de fer una bona exploració mèdica prèviament.
- T. De la relació i la comunicació. Històricament es diagnosticaven com autistes, no tenien ganes d’interaccionar, però s’ha vist que un nen de 0 a 3 anys encara no té el bagatge que li cal i pot ser un problema adaptatiu. Dins d’aquest, hi ha unes característiques on trobem un deteriorament significatiu per comprometre’s en una relació emocional amb el cuidador principal; en el desenvolupament de la comunicació oral, preverbal i gestual.
Aquestes dificultats les engloben en 3 patrons: . Patró A, més de 5 mesos. Nens “a la deriva” Cap tipus de relació emocional amb el cuidador. No es poden classificar als nens de menys de 5 mesos d’edat (encara el desenvolupament no ha arribat a nivell suficient).
. Patró B, més de 9 mesos. La comunicació és intermitent (a moments comunicació afectuosa amb el cuidador principal i a vegades no).
. Patró C, més de 15 mesos. Es relacionen més però a vegades també eviten les relacions, no es deixen anar.
EIX II: Trastorns de la relació Existeixen tres paràmetres (mare-fill): 1. Qualitat conductual Relació envers les senyals del nen 2. To afectiu 3. Implicació a nivell psicològic Actituds, Pautes del cuidador principal envers el nen.
- Relació sobreinvolucrada. Es caracteritza per una excessiva implicació, tant física com psicològica. Quan l’observador es fixa en la qualitat de l’observador observem que la mare interfereix, domina, exigeix en el dia a dia del nen. La reacció de l’infant és d’indiferència, de confusió, conductes obedients o, a vegades, desafiants. El to afectiu de la mare és de períodes d’ansietat i depressió; dona una manca de consciència en aquesta relació. El nen també pot expressar bloqueig, còlera i obstinació. El pare o mare el percep com un igual, no com una persona diferent amb les seves pròpies necessitats. Es pensa que les mateixes necessitats que té són les del nen.
- Relació subinvolucrada. Implicació esporàdica per part de la mare i poc freqüent.
Aquesta es mostra insensible i no respon a les necessitats del nen. Pot semblar que no li proporciona la cura física i psicològica adequada. El nen pot presentar un retard en les habilitats motrius i lingüístiques degut a la manca de suport que té en el seu desenvolupament. El to afectiu tant de la mare com del nen està caracteritzat per un afecte restringit i trist. L’observador percep una manca de vitalitat en la relació i absència de plaer en la relació. En quant a la implicació, la mare normalment no demostra consciència de les senyals o necessitats del nen. En aquestes relacions es pot veure que la pròpia història de la mare ha passat per les mateixes característiques.
- Relació ansiosa/tensa. Les relacions i interaccions estan caracteritzades per la tensió i poca sensació de plaer (“disfrute”).
- Relació colèrica/hostil. Caracteritzada per una relació barroera i brusca. Acostuma a faltar reciprocitat emocional.
- Trastorn mixte de la relació. El nen que veiem no encaixa a cap de les quatre definicions anteriors.
- Relació abusiva verbalment. El cuidador abusa verbalment i emocionalment del nen.
El menysprea, el ridiculitza, el culpabilitza i el controla en accés.
- Relació abusiva físicament. El cuidador fereix físicament al nen. Cosses, pessics, pallisses, etc.
- Relació sexualment abusiva. El cuidador realitza conductes sexualment seductores per satisfer les seves necessitats sexuals.
EIX III: Trastorns de tipus mèdic (historial mèdic de l’infant) EIX IV: Estressors psicosocials Aquests estressors poden afectar de manera directa o indirecta (mort o malaltia del pare) al nen.
Poden ser aguts = En un moment determinat o sostinguts al llarg del temps. L’impacte d’aquests factors sobre el nen depèn de...
1. Severitat de l’estressor, intensitat i durada; 2. Nivell evolutiu del nen; 3. Nivell en que els adults del seu entorn amortigüen l’estressor.
Els estressors poden...
- Interrompre el desenvolupament del nen - Causar regressions - Causar canvis en l’emocionalitat o afectivitat del nen - Presentar dificultats en la relació EIX V: Nivell funcional del desenvolupament emocional Si el nen té un desenvolupament harmònic i adequat per l’edat que li pertoca.
...