Tema 11. Plantes vasculars - el corm (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

PLANTES VASCULARS Les plantes vasculars (pteridòfits, gimnospermes i angiospermes) presenten una marcada diferenciació de treball (teixits veritables) que permet desenvolupar estratègies homeohídriques (no depenen de l’aigua).
Corm: cèl·lules traqueides amb capacitat de fer la funció de teixit conductor.
L’esporòfit és la fase dominant del cicle biològic: cos vegetatiu de la planta, “perenne”, fotosintètic i capaç de formar molts esporangis (“poliesporangiats”).
Els ser homeohidres requereix una sèrie d’adaptacions morfològiques de l’esporòfit: 1. Cutícula, amb compostos impermeabilitzants (i anti UV).
2. Estomes, obertures regulables que permeten i controlen l’intercanvi de gasos i minimitzen la pèrdua d’aigua.
3. Organització cormofítica:  Arrels: ancoratge de la planta i absorció d’aigua i sals minerals del sòl,  Tiges: per mantenir dreta la planta,  Fulles: absorció de la llum per la fotosíntesi.
4. Lignina: parets secundàries lignificades. Dóna resistència física a la planta (teixit de sosteniment: esclerènquima i colènquima).
La traqueida ha de tenir lignina (és molt calorífica).
5. Teixit conductor o vascular:  Xilema: format per tràquees i traqueides  transport de la saba bruta, amb aigua i sals minerals.
 Floema: format per cèl·lules i tubs cribosos  transport de la saba elaborada, amb sucres.
1. CRONOLOGIA Les algues verdes i les principals línies evolutives de fongs existien fa 1000 ma.
- Segons les estimacions, les plantes terrestres podrien haver aparegut fa 700 ma, però els primers fòssils de plantes i fongs daten de 480-460 ma.
- Estimacions de rellotge molecular basades en anàlisis de seqüències de proteïnes suggereixen una colonització de ~600 ma Al final del Silurià hi ha fòssils de Cooksonia i Zosterophyllum.
Als inicis del Devonià hi ha fòssils d’Aglaophyton i Rhynia55 1 Aquestes últimes no són estrictament plantes vasculars: els teixits conductors són formats per cèl·lules semblants als hidroïdes de les molses (no traqueides). Però, presenten esporòfits multiesporangiats (ramificats).
2. CRIPTÒGAMES VASCULARS (sense llavor) Les primeres plantes vasculars foren els pteridòfits (criptògames vasculars: falgueres i grups afins). Existeix certa dependència de l’aigua en aquestes (i especialment les més primitives): Tenen sistemes de conducció i d'aïllament encara poc sofisticats però presenten dependència a l’hora de la reproducció (gàmetes flagel·lats).
En èpoques de climes benignes varen aconseguir dominar els continents amb formacions de tipus arbori (falgueres arborescents). Pel registre fòssil que han deixat (Ex: evidència d’energia transformada en forma de petroli), sabem que varen ser extremadament prolífics i diversos.
Hi ha condicions adverses de la vida en la terra: - Poca aigua disponible - Absència de sòl - Pocs nutrients - Gaire (o res) ombra - Encara hi ha molta radiació UV.
- Fortes fluctuacions en la Tª.
3. CARACTERÍSTIQUES DEL CORM Els corm és la diferenciació dels teixits per la condició homohídrica en: arrel, tija i fulles.
Els tipus de creixement es produeix segons el meristema.
- Meristema apical (primàries). Als briòfits no hi ha arrels  no meristema radicular.
- Meristema lateral (secundaris): càmbium.
2 Protodermis: serà l’epidermis.
Meristem fonamental: formarà parènquima i teixit de sosteniment Procàmbium: forma xilema i floema Caliptra: extrem de l’arrel - Protecció del meristema apical - Orientació de la gravetat: tenen orgànuls sensibles.
Teixits adults Teixit d’absorció: rizodermis Parènquimes - clorenquima: assimilador - par. de reserva - aerènquima, par. aquífer, etc.
Teixit vascular - Floema: més conducció d’H2O per les arrels  fulles - Xilema (lignina): sucres de fotosíntesi de fulles  resta de la planta.
Teixit aïllant (impermeabilitzar i regular transpiració - primari: epidermis (amb estomes) - secundari: súber o suro - intern: endodèrmis Teixits de sosteniment - col·lènquima: cel·lulosa - esclerènquima: lignina Teixits glandulars 4. SOLUCIONS AL MEDI TERRESTRE 4.1. DOMINÀNCIA DE L’ESPORÒFIT Per afavorir la vida a la terra, es passa de la generació dominant gametòfits (briòfits) a l’esporofítica: cicle diploïde.
• Permet l’adquisició i evolució d’estructures vegetatives i reproductives més complexes.
• La pressió selectiva té lloc a sobre d’organismes 2n.
3 4.2. TEIXIT VASCULAR Teixit vascular en arrels, tiges i fulles • Estructura i suport del cos vegetatiu • Absorció i conservació de l’aigua 4.2.1. Xilema Cèl·lules mortes que porten aigua i nutrients inorgànics (sabia bruta) de les arrels a la resta de la planta. A mesura que creix la planta i les cèl·lules moren, com tenen molta lignina, s’uneixen a l’esclerènquima per ajudar a la resistència.
- Falgueres: cèl·lules allargades que formen traqueides.
- Angiospermes: formen tràquees.
4.2.2. Lignina Gran quantitat de polímers (amb 3 alcohols) que queden acumulats a les parets cel·lulars afegeixen resistència (la planta pot créixer a grans altures).
Es trobe en: - Parènquimes responsables de la sostenibilitat (colènquima i esclerènquima).
- Xilema mort, engrossat amb lignina Fruit de les pressions que les radiacions UV exercien, en tant que deriven del metabolisme de compostos fenòlics  apareixen a les plantes resistents als UV.
4.2.3. Floema Cèl·lules vives que distribueixen nutrients orgànics per tota la planta. Es tracta de cèl (o tubs) criboses que estan interconectades pel citoplasmes.
Condueixen els productes de la fotosíntesi des de les fulles fins al corm.
4.2.4. Evolució de la vascularització Precursor  hidroides i leptoides: “sistema vascular” (no homòleg) d’algunes molses.
- Hidroides: cèl·lules conductores d’aigua i substàncies inorgàniques dels briòfits, anàlogues al xilema de les plantes vasculars.
- Leptoides: cèl·lules conductores d’aigua i substàncies orgàniques dels briòfits, anàlogues al floema de les plantes vasculars.
Disposició (patró) del teixit vascular  arrel i tija la morfologia generalment diferents entre si Útil per distingir entre els diferents grups taxonòmics Totes les arrels de les plantes vasculars són Actinostela 4 4.3. L’ARREL L’arrel és l’òrgan subterrani (geotropisme +) de les plantes vaculars que no genera fulles.
Funcions principals: fixar i absorbir Funcions secundàries: síntesi, conducció Desenvolupament i tipus de sistema radicular 4.3.1. Simbiosi amb fongs: micorizes Primera simbiosis planta-fong: fong del gènere Glomites, simbiont amb Aglaophyton i Rhynia.
El fong vivia a l’anell fosc visible a les seccions transversals de les tiges.
Sorgeixen al Devonià, entre els 340-410ma.
4.4. LA FULLA La fulla és un òrgan sovint laminar i aeris amb parenquimes de diferents tipus, i que poden tenir un o varis feixos vasculars.
Funcions principals: fotosíntesi, bomba d’aigua Funcions secundaries: reservori,… 5 4.4.1. Evolució de la fulla Complexitat: evolució gradual (filaments ramificats) desenvolupen superfícies que s’aplanen i es desenvolupen.
- Micròfil: primeres que apareixen amb expansions foliar d’un sol nervi no ramificat.
- Megàfil: fulles veritables amb més nervis i ramificats (feixos vasculars ramificats) El pas de tenir-ne: Condicionat per al quantitat de CO2 del medi Teoria del Teloma (per a l’evolució de les fulles)  fulles evolucionen a partir de ramificacions dicòtomes (telomes) per aplanament i concrescència.
Teoria de la inacció: una expansió de la protostela per ocupar una porció del còrtex i formar el nervi central (micròfil).
4.4.2. Morfologia foliar * Tot i tenir nervi no té perquè ser fulla (organisme sense sistema vascular).
4.4.3. Tipus de modificacions de les fulles 4.5. REGULACIÓ DE LA PÉRDUA D’AIGUA Les plantes tenen estructures epidèrmiques especialitzades que la recobreixen i que permeten que siguin homeohidres: - Cutícula: ceres (àc grassos i alcohols) i quitina - Estomes: composat per 2 cèl·lules oclusives i hi ha a totes les plantes vasculars.
Ofereixen protecció contra la dessecació i regulen l’entrada i sortida de gasos.
6 ...