Presidència Reagan i canvi dels anys 80 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Geografía - 1º curso
Asignatura Història del Món Actual
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

El canvi dels anys 80 El canvi dels 80 és el resultat i la conseqüència d’un canvi de valors que, a partir dels 60, havia transformat el ‘paradigma’ de la postguerra. L’esgotament de la Contestació a la segona meitat dels 70 marca el passatge a una nova etapa (política, social, econòmica i cultural).
Els 70 ja havien posat en discussió l’idea de progrés (sobretot per les dificultats econòmiques): això va derivar en una general crisi de les forces progressistes (reformistes i revolucionàries) i de l’esquerra, i en un predomini polític de les forces conservadores. Conseqüència directa és que els valors socials es veuen afectats i substituïts pel consumisme i la cerca del plaer propi.
És el ‘reflux’ dels anys 80 (tot i que això no sigui un retorn als valors morals del passat).
1980: un any que marca el canvi. Els 80 marquen un canvi fonamental en el sistema econòmic dominant, amb un nou paradigma. La crisi econòmica dels 70 porta a abandonar les concepcions anteriors (dominants a la postguerra) i retornar al liberalisme més pur. És la fi de les polítiques de Welfare State: la intervenció estatal a l’economia és el problema (‘Menys estat, més mercat’).
Un altre dogma és la deregulation, per fer l’economia i els mercats més competitius.
L’economia capitalista es transforma: disminueix el pes de la indústria tradicional, de la classe obrera i els sindicats i augmenta el capitalisme financer especulatiu (brokers de Wall Street).
L’economia occidental als 80 torna a créixer, però amb ritmes menys elevats que els anteriors, gràcies a la baixada de preus del petroli i augmentant la desigualtat i la bretxa salarial.
La globalització econòmica És un fenomen que a partir dels 80 es desenvolupa ràpidament: les estratègies de les empreses ja no depenen dels països on s’han creat. Les grans empreses ara contracten, produeixen i venen a escala planetària, desplaçant la producció on sigui més convenient. La conseqüència és la difusió global de modes, costums i productes.
En el nou sistema global, els espais nacionals perden importància respecte a les multinacionals, que ara poden influir i determinar les polítiques dels estats. El canvi és el resultat del creixement de les tecnologies de la comunicació i informació. La societat de la informació substitueix la societat industrial: canvi fonamental de la història humana.
Els yuppies: hedonisme en el poder L’ascens del nou consumisme i dels valors individualistes té un dels seus millors exemples en la figura del yuppie. El yuppie (Young urban professional) és un jove professional, sortit de les millors universitats, que treballa en el món de la Borsa o dels negocis, i que dóna una enorme importància als valors materials i a l’èxit.
Tecnològicament a l’avantguarda, s’identifica amb la compra compulsiva d’objectes de marques prestigioses, en un món en el qual el luxe és un status symbol col·lectiu, i les marques identifiquen les persones.
Els 80 a la música: el triomf del pop Ara s’utilitzen sonoritats més suaus, amb gran ús d’instruments electrònics (sintetitzadors), i amb temàtiques més lligades a l’oci i l’entreteniment. És l’auge del pop: Michael Jackson, Madonna i Cindy Lauper. Neix la MTV (1981). El que compta és la imatge, no el contingut: ‘Video Killed the Radio Star’. Tot i el domini del pop, el panorama musical continua sent molt variat, amb una gran creativitat durant tots els 80.
La dècada veu la definitiva afirmació de la música hard i metal, amb grups com Metallica, AC/DC o Iron Maiden, una música que neix del malestar de la joventut suburbana. El rock, per altra banda, continua amb la seva tradició social anterior, afegint al seu missatge la crítica dels aspectes pitjors del capitalisme, així com el compromís de molts artistes. Destaquen o U2 o Bruce Springsteen, darrer hereu de la Cançó Protesta.
Els conservadors al Regne Unit: Margaret Thatcher L’inici de la revolució conservadora és al Regne Unit, on la decepció per la crisi i la pèrdua de prestigi del país afavoreix la victòria de Thatcher el 1979. És la primera ministra (fins 1990), i obre una etapa de grans transformacions al país i a tota Europa.
Dura, inflexible, maniquea, autoritària, antisocialista i anticomunista, està convençuda de la necessitat de restituir prestigi i orgull als britànics amb una profunda transformació ideològica. Aquesta es basa en els valors que mouen el nou conservadorisme: individualisme, esforç personal, manca de solidaritat i llibertat abans que igualtat.
A l’exterior, Thatcher segueix aquestes 4 línies: aliança indiscutible amb els EUA de Ronald Reagan, anticomunisme visceral i confiança en Gorbachov, anti-europeisme i enfrontament amb la CEE i voluntat de restituir el prestigi internacional al país (guerra de les Malvines).
El model econòmic de Thatcher Thatcher imposa un nou model econòmic que encara es manté a Europa. El model consisteix en retallades a les despeses i augment dels impostos indirectes i regressius.
S’aconsegueix frenar la inflació i baixar l’atur, però amb el preu de la crisi irreversible de la indústria manufacturera.
Les retallades afecten els ajuts estatals a la indústria: el 1984 hi ha un greu enfrontament entre miners i govern, que acaba amb la derrota i crisi dels sindicats.
Altres punts clau són les privatitzacions i la deregulation.
La política europea i la Poll Tax van provocar la caiguda de Thatcher (1990). Deixa un país dividit, potser més ric però més desigual, així com una herència fonamental a tota Europa.
L’ascens de Ronald Reagan Reagan és l’altre gran protagonista de la ‘Revolució Conservadora’ dels 80. Actor de Hollywood, governador de Califòrnia als anys 60, republicà, derrota Carter consistentment el 1980. Reagan arriba a la Casa Blanca convençut de la necessitat de restituir la confiança perduda als seus ciutadans. Recupera la confiança superant la crisi amb noves mesures. Conservador, anticomunista, defensor de la llibertat, individualista, optimista, etc.
Els EUA contra l’Imperi del Mal A la diplomàcia, Reagan es preocupa per a recuperar la posició de força dels EUA, superant la ‘síndrome de Vietnam’ i tornant a un paper actiu (i controvertit), que desperta el patriotisme al país. L’eix del discurs estratègic és l’anticomunisme i l’enfrontament amb la URSS (l’Imperi del Mal segons Reagan).
La solució passa per augmentar les despeses militars i desenvolupar una lluita sense treva, a tots els escenaris, contra la URSS. L’objectiu és posar contra les cordes la URSS, obligant-la a un esforç fatal. Els mitjans són: renovació de l’armament, instal·lació de míssils a les fronteres del bloc soviètic, una nova aposta per la guerra nuclear i el suport a tots els moviments anticomunistes, especialment les guerrilles.
La Guerra de las Galaxias: la SDI L’estratègia més original va ser la nova aposta nuclear de Reagan. Aquesta aposta té com objectiu superar el concepte clàssic de la Guerra Freda de ‘Mútua Destrucció Garantida’ en el cas d’una guerra nuclear entre les 2 superpotències. La nova estratègia anul·la aquest principi, ja que els EUA s’haurien de dotar de nous i sofisticats sistemes defensius que interceptarien a l’espai els eventuals míssils enemics. És la Iniciativa de Defensa Estratègica (SDI, Escut Espacial), que de fet demolia tots els intents soviètics d’aconseguir la paritat estratègica amb els EUA. Tot i no realitzar-se efectivament, la idea provoca el pànic a Moscou.
Ajuts a les guerrilles anticomunistes Un altre punt fonamental va ser la idea d’obrir nous fronts anti-soviètics al món, per a ‘dessagnar’ la URSS. Es tracta d’armar, instruir i finançar tots els moviments de guerrilla anticomunista, especialment al 3r Món. Això comporta: - El suport a guerrilles com la de la Contra a Nicaragua (guerrilles paramilitars de dreta) contra el govern sandinista.
- L’ajut a totes les faccions antisoviètiques a l’Afganistan (mujahidins), i també als islamistes radicals.
- Accions escandaloses com la venta d’armes a Iran per a finançar la Contra a Nicaragua.
Era una estratègia molt cínica, que però va tenir resultats pràctics consistents.
La conversió de Ronald Reagan A partir de 1983, Reagan va començar a canviar lentament d’actitud respecte a la guerra nuclear. Els motius d’aquesta ‘conversió’ encara no resulten clars, tot i que segurament la visió de la pel·lícula “El día después” va ser un factor important. Va ser, sens dubte, un camí personal que va moderar els seus tons bel·licosos: Reagan comença a prendre en consideració la possibilitat d’un pacte amb la URSS per a un desarmament nuclear que portaria la pau. Així, el 1985, Reagan està preparat i disposat a entendre el nou líder soviètic, Gorbachov.
...