Tema 13-Paràlisis cerebral infantil. Espina bífida (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 08/01/2015
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 13: PARÀLISIS CEREBRAL INFANTIL I ESPINA BÍFIDA 1 PARÀLISIS CEREBRAL INFANTIL Afectacions neurològiques manifestades bàsicament a la infància. Normalment no està als hospitals generals, sinó que estan a hospitals específics amb servei de pediatria, escoles adaptades o centres de atencions especials.
Normalment arriben al servei de rehabilitació per adaptar-se a una pròtesis, cadira de rodes etc...
Els patrons no varien massa dels adults, solen ser bastant similars.
1.1 CONCEPTE: És una alteració encefalopatia que no progressa i que afecta als moviments corporals i a la coordinació muscular. És causada per una lesió del cervell durant l’embaràs, el part o després del naixement (durant un cert temps els cervell deixa de rebre oxigen i es lesiona permanentment).
Paràlisi vol dir pèrdua del control muscular. La Paràlisi Cerebral és un estat físic permanent que afecta als moviments. Els seus efectes poden ser tan lleus com una debilitat d’una sola mà o fins la immobilitat corporal completa.
Seqüeles de lesions encefàliques NO EVOLUTIVES que tenen lloc en el període de maduració del SNC i que s’expressen per trastorns clínics predominantment motors 4 característiques bàsiques: o seqüela: persisteix al llarg de la vida o no evolutiva (no progressivitat) o aparició precoç (etapa de maduració del SNC) o trastorn motor com element característic . ESPASTICITAT EN EL 80% DE PC DEFINICIÓ DE PC: el terme PC ens diu poca cosa i és de poca utilitat. Ens cal una llista seqüencial on fem referencia a: -TOPOGRAFIA (ex diplègia, tetraplègia...) -TO MUSCULAR (ex espasticitat) -NIVELL MENTAL (ex conservat...) -TRASTORNS ASSOCIATS (ex amb crisi epilèptiques...) -NIVELL FUNCIONAL (ex marxa lliure, sedestació..) -ETIOLOGIA (ex prematuritat...) 4 lesións crebrals associades: • Amb molta freqüència es barregen aquests símptomes: és freqüent que l’OF presenti crisis convulsives alguna vegada, o que l’EP presenti algun RM, alt de la conducta o de l’aprenentatge.
• El PC és el que amb més freqüència presenta símptomes dels 4 grups 1 • Aspectes discapacitats en el PC: no només els trastorns motors (espasticitat, paràlisi…) també cal tenir en compte: • Factors socials de rebuig • Trastorns perceptius, sensorials • Trastorns intelectuals • Trastorns afectius….
• Incidència ?? unitats de Neonatologia, tecs de ranimació: augm supervivènica dels RN de risc.
DISMINUCIÓ, excepte TCE 1.2 ETIOLOGIA: La causa exacta es desconeix. Qualsevol cosa que interfereixi amb l’oxigenació cerebral. El dany té lloc durant el desenvolupament feta, abans, durant o després del naixament o infància.
HI ha diverses causes que poden provocar la paràlisis cerebral infantil: 1.3 RECÉN NASCUT D’ALT RISC: Concepte interessant, doncs aquí hi trobarem la majoriqa dels futurs PC aquests nens s’han de seguir d’a prop (supervisió desenvolupament psicomotor) Diagnostic de PC:  sospita creixent  Dx clar en les primeres exploracions  sospita decreixent: comportament psicomotor progressivament semblant al normal.
RN d’alt risc:  antec familiars de RM, malalties hereditàries, parts distòcics  patologia de l’embaraç (DM, toxèmies, cardiopaties, infeccions..)  Edat, talla o pes de la mare extrems  Mare fumadora o anèmica  Malaltia hemolítica perinatal  Prematuritat, hipermaduritat, RN baix pes, RN pes elevat  RN Apgar patològic, apnea, maniobres de reanimació , distres resp,.....
 RN 10 primers dia de vida alt to musc, cefalohematoma....
1.4 DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR: 2 CONTROL DEL CAP 1mes inicia 4mesos total GATEIG 7-8 mesos MARXA 11-18 mesos PRENSIÓ Inicia 3,5 metres Passa objectes als 6 mesos Pinça a 1 any AUTOMATISME MARXA EN SUSP AIXELLES Fins als 2 anys 1.5 REFLEXES PRIMITUS: REFLEXE DE MONRO TÒNIC ASSIMÈTRIC GRASPING PALMAR Fins els 4 mesos Fins els 4 mesos Fins als 3-4 mesos RELFEXE DE MONRO: Si no es té es senyal de que hi ha un problema cognitiu en el nen. Es representa de manera involuntària com a resposta a un fort i inesperat soroll o quan el bebè sent que esta caient d’esquenes.
Amb el nadó boca amunt sobre una superfícies tova, aquest té els braços flexionats sobre el pit. Li pugem el cap uns 10 centímetres i el deixem caure des de aquella alçada. Observem com el nadó obre els ulls, estira els braços cap a amunt amb els dits oberts.
TONIC ASSIMÈTRIC: Boca avall, si girem el cap del nadó cap a el costat esquerre, l’extremitat d’aquest costat s’estirarà, mentre que la de l’altre costat s’encongirà.
GRASPING PALMAR: Acte reflexa en el qual el RN tanca fortament la mà en torn a qualsevol objecte que posem a la seva palma. Amb el temps evolucionarà cap a una activitat voluntària. Si es manté pot ser perillós.
AUTOMATISME MARXA EN SUSP. AIXELLES: Agafem el nen per les aixelles i li posem els peus en contacte amb una superfície plana, aquest farà un reflex com de que està caminant, cada cop que toqui la superfície plana farà un reflex en el qual flexionarà la cama cap a amunt.
S'ha d'anar sinó provocarà que no pugui portar un desenvolupament normal (ex: gatejar).
Recent nascut d'alt risc que hauríem de seguir de més aprop: Nens que han tingut embarassos amb prob lemes o que tenen una herència genètica propensa a fer paràlisis cerebrals. Nanos a la incubadora, prematurs, nens hipotònics en els primers mesos de vida.
1.6 TOPOGRAFÍA: Normalment els més afectat és la extremitat superior. Augment del to muscular en flexió i pronació.
HEMIPLÈGIA: Dificultat de moviment d’un hemicós. El més afectat és la ES a la majoria el nen utilitza menys la ma tendència a incloure el polze augment del to musc en flex colze i pronació EI: el nen pataleja menys amb la cama afect aquil.les espàstic, equi, retard marxa....
-El braç generalment més afectat que la cama.
-El costat afectat pot ser de menys tamany.
-Negligència del costat afectat i desús.
-Problemes de prensió amb la mà.
-Pèrdua de sensibilitat al costat afectat.
-El braç sol estar flexionat i la mà rígida. La cama també rígida i camina sobre la punta del peu.
TETRAPLÈGIA: 4 extremitats afectades.
 pitjor pronòstic  més freq contractures i deformitats articulars  pitjor nivell mental  més frq crisis epilèptiques 3      més % no ambulants Tronc, coll i cap freqüentment afectats.
El pacient tñe problemes per controlar els músculs de la boca i llengua.
Impossibilitat de caminar i/o extrema dificultat en tasques motores fines.
Es pot desenvolupar escoliosis, dislocació de la cadeera, incontinència d’esfínters,… DIPLÈGIA:  descripció Little  afectació principal de les EEII  Etiol més freq prematuritat  Marxa en triple flexió  Solen tenir > espasticitat  Dificultat amb l’equilibri en la bipedestació o marxa.
 El cap sol estar caigut cap endavant i les espatlles cap enrere en una postura compensadora.
 Quan caminen mouen el tronc excessivament per compensar l’excessiva rigidesa de les cames.
1.7 TIPUS MOTOR: Són distònics (to muscular accentuat, moviments involuntaris etc...). El atàxic és semblant però la diferè ncia és que aquest es desequilibra.
• Motilitat primitiva • Espàstica • Distònica – atetòsica (fluctuació to, movs involuntaris….) • Atàxica: el to és insuficient postura estàtica. El nen constantment fa movs de readreçament, manca aliniació….
• Mixta 1.8 PARÀLISIS CEREBRAL E SPÀSTICA: La més comú de paràlisis cerebral (70-80 %).
CARACTERÍSTIQUES: • Augment del to muscular • Reflexes profunds • Clonus • Escoliosi • Contractures Degut a que actua sobre esquelets que no estàn madurs i tenen mes predisposició a fer defor-macións.
Associada a millor estat mental.
1.9 PARÀLISIS DISTÒNICA: Els diatònics són la segona forma més normal (10-20 pacients) tenen dificultat en cordinació Dificultat en la coordinació motora resultant en moviments: • Reflexes • Descontrolats • Abruptes 1.10 PARÀLISIS ATÀXICA: Forma menys freqüent, afecta al 5-10% dels pacients. Afecta al balanç i coordinació, alteració de propiciació . Caracteritzada per alteració de la marxa i inestabilitat, marxa descontrolada.
Motora amb moviments desestrucurats i la parlà també ho és. No tenen per que estar afectats cognitiva ment encara que la parla sigui estranya, tot i que si és molt greu normalment si estarà afectat.
• Forma menys freqüent • Afecta 5-10% dels pacients • Afecta balanç i coordinació 4 • Caracteritzada per:  Alteració de la marxa  Inestabilitat 1.11 ALTRES FORMES DE PAR ÀLISIS CEREBRAL: • Tremolosa és una forma rara de PC • Rígida, afecta 5 -10% dels pacients • Flaccid (Hipotònica) • Mixta, afecta el 15-40% de les PC • La forma mixta més comú inclou espasticitat i moviments atetoïdes • Amb tremolor: molt poc freqüent.
1.12 PARÀLISIS CEREBRAL A NIVELL MENTAL, DIAGNÒSTIC PSICOLÒGIC: L’influencia dels pares als fills amb aquestes patologies és molt important ja que determinarà en gran part l'estat psicològic del nen i el tractament que durem a terme • Intel.ligència (pot estar o no afectada, imp pronòstica) Dèficit Intel.lectual = 50% • Personalitat: molt condicionada pel mitjà familiar durant els primers anys • Exploració PSIC difícil. La manipulació i el llenguatge estan alts, sovint només podem observar per valorar la comprensió • CLASSIFICACIÓ RM • SEVER <50 • MIG 50-70 • LLEU – NORMAL > 70 1.13 TRANSTORNS SENSORIALS: • Impt pq condicionen negativament la percepció , i per tant la posterior elaboració de conéixements • TRAST AUDITIUS (més freq en el PC que en el nen N) 10% o TRAST VISUALS 40% Trast motilitat visual(estrabismes) o Miopia o Alteracións campimètriques (visio en túnel) DIAGNÒSTIC: Procediments: – RNM cerebral – EEG – Test de inteligència – Test visual – CT cerebral 1.14 ALTRES CONDICIÓNS AS SOCIADES: EPILÈPSIA = 33% • Formes clíniques • Convulsions febrils • Sdr West greu, crisis generalitzades • Epilèpsies focals Predominen en hemiplègics I tetraplègics Menys freqüent en diplègics Quasi mai en atàxics i atetòsics DÈFICIT INTELECTUAL: 50% el dèficit motor implica que el nen no pot desenvolupar-se igual que els altres ni interectuar de la mateixa manera amb l’entorn 1.15 ALTERACIÓNS NEUROORT OPÈDIQUES: 5 • ES • Maluc: coxa valga, luxació maluc • Genoll flexe • Peu equí . Var o valg. Garra digital • Raquis: escoliosi.
Tb cifosi i hiperlordosi Extremitat superior: les més normals.
Maluc: (foto) no hi ha angle, està luxada. Degut a la espasticitat molta influencia dels adductors i flexors i en un os no desenvo lutat provoca deformitats que poden acabar en luxacións. Aquestes afectacións els hi impedeixen caminar i els hi provoquen dolor, i , pot ser, no el poden exress ar Els nens es frequent el equi valg on es recolsa la cara interna d el peu. Els dits en garra de mans i peus també són molt normals.
1.16 EFECTES DE LA PARÀLISIS CERE BRAL: • Mobilitat i equilibri • Postura i creixement • Comunicació i llenguatge • Control motor fi i coordinació • Menjar, beure i deglutir • Cura personal: vestir-se, banyar-se, bany • Concentració i atenció 1.17 TRACTAMENT: – Fisioteràpia: elongar músculs, disminuïr contractures – Teràpia Ocupacional: treball AVD – Logopèdia: millorar llenguatge i alimentació – Ortòptica – Tractament farmacolòic: control de crisis – Infiltracions musculars – Cirurgía: disminució de contractures/espasticitat – Equipament Adaptatiu – Nutrició 2 ESPINA BIFIDA: • Malformació congènita deguda a un defecte de tancament de l’arc vertebral posterior: migració cap enfora de la medul.la I cobertes meníngies • Etiologia: Herència poligènica, influència ambiental (Nutrició, diabetis) • 2ª causa més comú de invalidesa en nens • 1/500 nascuts vius És una malformació congènita degut al defecte de tancament de l'arc vertebral de la medul·la. Emigren c ap a fora la medul·la i les meninges. El sac va cap a enfora i és molt vulnerable. Es pot ulcerar.
És una anomalia espinal (com podrien ser també la fusió vertebral o una hemivèrtebra). Falla la fusió vertebral (nivell L-S). Associat a malformacions de la medul·la corsal o arrels nervioses.
És la única alteració del tub neural que no et mata. El mal tancament de la medul·la pot estar 6 associat a una alteració d’aquestes: nevus pigmentat, angioma, pedaç d’hipertricosis local, indentació o obertura del tub neural. El que té més risc és que es faci una medul·la anclada.
1. QUÍSTICA: -MENINGOCELE= Les meninges van cap a fora. Quist cefaloraquidi.
-MIELOMENINGOCELE= La medul·la espinal també va cap a fora, provocant hidrocefàlies per vessament de líquid cefaloraquidi. Hidrocefàlia: augment pressió intracranial per cúmul de LCR que nor malment no drenen. SI drena drena menys i si pot ser patològic s'ha de drenar artificialment amb vàlvul es.
CAUSA: - Herència poligènica - Influència ambiental (nutrició, diabetes, àcid valporic,…) - Àcid fòlic: redueix el risc de defectes del tub neural incloent l’espina bífida en el 50-70% de casos AFECTACIÓ DE NERVIS - No sempre serà simètrica - To muscular espàstic o flàccid - Debilitat muscular - Disminució de la sensibilitat - Bufeta neurogènica: incontinència, ITU, hidronefrosis, pielonefritis, càlculs renals,… Cateterització intermitent.
- Intestí neurogènic: es produeix quan l’organisme té problemes per emmagatzemar i eliminar la matèria fecal desde els intestins degut a danys en el sistema nerviós. Colon recte i esfínter anal intern afectats, disminució de la motilitat, constipació, QOL,… Serà necessària una dieta alta en fibres, laxants suaus, supositoris, enemas,… i l’entrenament intestinal.
- Disfunció vasomotora DIAGNÒSTIC PERINATAL : • Alfa-fetoproteina en fluïd amniòtico (16-18 setmanes) • Acetilcolinesterasa fluïd amniòtic • Ecografia Fetal CLÍNICA: • Paràlisi motora, dèficit sensorial • Alteració funció genitourinària (incontinència, ITU, Hidronefrosi, Pielonefritis, Cálculos renales) • Alteració funció intestinal • Hidrocefàlia 2.2 HIDROCEFÀLIA: 7 Es deu a una obstrucció de LCR. Els símptomes seran cefalea, irritabilitat, nàuseas, vòmits,… • Símptomes: Cefalea, irritabilitat, nàusees, vòmits • Signes Aguts: Cap gran, turgència de la fontanela anterior, venes prominents del cuir cabellut, letàrgia • Signes Crònics: Reducció del rendiment escolar, canvis de personalitat, disminució de les habilitats motores ARNOLD CHIARI II: La medul·la, el pont, el IV ventricle o el vermis del cerebel es desplacen al canal espinal cervical. Incidència: 80-90% de MMC. Simptomàtic el 20% dels casos: estridor, paràlisi de nervi laringi o cordes vocals, respiració periòdica, apnea del son, disfàgia, pneumònia per aspiració, disfunció central respiratòria.
8 ...