TEMA 4-5 - ARQUEOLOGIA SOCIAL. ARQUEOLOGIA, PATRIMONI I DIVULGACIÓ HISTÒRICA (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Arqueologia
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 12/11/2014
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4 – ARQUEOLOGIA SOCIAL - Identificar l’estructura social és més difícil en arqueologia que en antropologia.
- Sovint només coneixem un jaciment (o part d’ell) però hem d’intentar esbrinar com s’articula amb els altres: Autonomia i/o jerarquització: ciutat-estat independent; indret subordinat (parròquia/districte, municipi, capital de comarca, capital de vegueria, capital de l’estat...(atenció però que aquestes són divisions administratives, no sempre d’acord amb la realitat).
- Organització interna: igualitària o diferències o classes socials? - Unitat social principal que no implica una escala o complexitat: Entitat Política (Elman Sevice: banda, tribu, cabdillatge, estat primitiu) - L’escala de la societat es pot obtenir analitzant els PATRONS D’ASSENTAMENT deduïbles a partir de la prospecció.
Patrons d’assentament: - Dimensions dels hàbitats - Relacions que s’estableixen entre ells.
- No jerarquitzats: territori ocupat de jaciments d’una dimensió semblant - Jerarquitzats.
- L’escala de la societat es pot obtenir analitzant els PATRONS D’ASSENTAMENT - Organització interna: igualitària o diferències o classes socials?  Segmentària: diferències només per edat i sexe.
 Estratificada: diferències o classes socials.
 Tota la població dedicada al sector primari = producció bàsica de recursos = subsistència.
 Especialització: una part de la població no es dedica a l’obtenció de recursos primaris - A temps parcial: es dedica al treball especialitzat quan està lliure de les principals tasques en el sector primari.
- Dedicació complerta: treballa sempre en la seva especialitat.Comporta existència d’excedents en els recursos de la subsistència bàsica doncs els individus especialitzats els consumeixen però no els produeixen.
- Detectar les diferenciacions socials:  Organització de l’hàbitat: urbanisme, dimensions y estructura de les cases.
 Món funerari: diferències en l’estructura y les ofrenes de les tombes.Tomba col·lectiva/tomba individual.
 Nens amb tombes especials (estructura, ofrenes) status heretat y no adquirit = Existència de divisions socials.
 Altres.
Necròpoli de Varna (Bulgària). Inicis de l’Edat del Coure - Moltes tombes individuals: - Poques riques.
- Cenotafis femenins.
- Tombes amb ofrenes importants, també amb objectes relacionats amb la metal·lúrgia.
- Tombes amb poques ofrenes: metall (poc), ceràmica.
- Bastantes tombes amb diverses ceràmiques.
- Moltes tombes sense res, màxim una ceràmica.
- Reflecteix una piràmide social.
TEMA 5 – ARQUEOLOGIA, PATRIMONI I DIVULGACIÓ HISTÒRICA Excavació i prospecció - No es pot excavar o prospectar sense un permís per fer-ho.
- A Catalunya depèn de la Generalitat: Direcció General de Patrimoni, Conselleria de Cultura.
- Per sol·licitar el permís s’ha de presentar un projecte i obtenir l’aval d’una institució.
- Tota excavació té un director/s que n’és el màxim responsable.
- Una vegada realitzada l’excavació/prospecció s’ha de presentar una memòria científica amb els resultats. Dins del mateix any de l’excavació es presenta una memòria provisional i al cap d’un temps la memòria definitiva.
- Els materials s’han d’estudiar en un centre reconegut i una vegada estudiats van a un museu o institució publica.
Excavacions i prospeccions - Podem distingir dos tipus d’excavacions/prospeccions: a) Les promogudes des de l’àmbit de la recerca.
b) Les que estan relacionades amb la intervenció contemporània sobre el territori: noves construccions.
- Segons la legislació actual tota obra ha de contemplar la possibilitat de trobar restes arqueològiques i ha de ferse càrrec de l’excavació científica d’aquestes restes. Normalment contracten una empresa especialitzada.
- Hi ha zones que ja estan definides com a zona arqueològica.
Després de l’excavació - Amb l’excavació el seu estudi científic no s’acaba la tasca de l’arqueòleg.
- Les restes trobades són patrimoni dels catalans (o dels ciutadans dels països on estan ubicades) i s’ha de conservar.
- Unes ruïnes deixades a l’aire lliure sense cap intervenció es degraden.
- Solucions: - Tapar-les.
- Consolidar-les/restaurar-les.
- Consolidació: fer la mínima intervenció, només per evitar que es degradi.
- Restauració: afegir més o menys material. Es prima la comprensió del jaciment. Es pot aplicar l’arqueologia experimental.
- Museïtzació de les ruïnes : - In situ.
- Trasllat a un museu.
- Possible solució però molt cara: cobrir amb una construcció el jaciment. Especialment recomanat en casos de material constructiu fàcilment degradable com el tapial i el tovot - Restauració:  Ha de ser reversible.
 S’ha de poder detectar els afegits a simple vista.
 L’objectiu de la restauració és bàsicament la difusió del patrimoni: fer-lo més comprensible als ciutadans.
- També es pot fer una recreació.
- Les pintures i els mosaics sempre s’han de restaurar: mentre estan enterrats o recoberts tenen unes condicions constants que s’alteren quan es descobreixen.
- Exemples.
- Patrimoni: - No només s’ha de protegir l’objecte patrimonial, també el seu entorn.
- Patrimoni Local: ajuntaments.
- Patrimoni Nacional: Generalitat.
- Patrimoni Estatal: estat espanyol.
- Patrimoni de la humanitat: UNESCO - Ús social: - El patrimoni té sentit quan incideix en la societat.
- Preservació.
- Divulgació.
ANTROPOLOGIA FÍSICA. PALEOANTROPOLOGIA Estudi de l’ésser humà A) En condicions normals on només s’ha conservat l’esquelet:  Paleoantropologia: estudi morfològic dels ossos humans.
Paleopatologia: estudi de les malalties sofertes pels individus.
 Genètica: amb estudi del ADN es poden reconstruir fets del passat: migracions humanes, etc.
Estudis de l’ADN mitocondrial (línia femenina) estudi del cromosoma Y (línia masculina).
 Dieta: dentadura i ossos.
B) En condicions de conservació excepcionals: - Congelació.
- Momificació.
Paleoantropologia - Te dues vessants: Estudi de l’evolució humana: hominoides, homínids i homo fins a la subespècie actual.
Estudi de l’Homo sapiens sapiens (+ últims 200.000 anys a l’Àfrica, + 40.00 a Europa).
- A través dels ossos, es pot determinar: - Variabilitat de les poblacions.
- Sexe: especialment indicativa la pelvis però també el crani.
- Edat: processos d’ossificació.
- Malalties: Paleopatologia.
- Dieta: malformacions; diversos anàlisi.
Estudi de la variabilitat humana: les poblacions - Tot el planeta està colonitzat per l’Homo sapiens sapiens però aquest presenta una certa variabilitat que intentem reconstruir a través de la paleoantropologia i la genètica.
- Fins fa pocs anys només existia l’anàlisi de la morfologia dels ossos (paleoantropologia) però actualment s’obren moltes perspectives amb la genètica = l’anàlisi de ADN.
- Si en els últims temps les migracions humanes han estat moltes i molt importants –la colonització d’Amèrica, per exemple, on en alguns estats actuals hi ha hagut una important substitució poblacional d’indígenes per colons- en el passat també n’hi varen haver a menor escala.
- És interessant poder reconstruir a quins grups dins la diversitat humana pertanyen les cultures i poblacions que estudiem en arqueologia.
- No es poden treure conclusions per un o pocs individus, s’ha d’estudiar una part important de la població.
- Estudiant i mesurant els ossos es poden establir distincions de variabilitat humana: la forma del crani: dolicocrani, mesocrani, braquicrani; perfil de la cara; forma de les òrbites oculars; de la mandíbula, etc.
Paleopatologia - A través dels ossos es poden determinar moltes malalties o malformacions (algunes atribuïdes a la dieta) - Intervencions humanes com les trepanacions del crani que poden ser atribuïdes a la medicina antiga o a rituals.
- També carències atribuïdes la dieta o malalties degeneratives per sobreesforç.
- Fractures, ferides d’arma, etc.
- Dents: patologies i desgast = dieta Genètica: ADN - La genètica ha avançat molt en els últims anys.
- ADN del nucli de la cèl·lula: molt complicat d’estudiar perquè és molt complex. A més de tenir milions de bases aquestes es recombinen abans de la fecundació i el nou embrió té la meitat de la càrrega genètica del pare i la meitat de la mare.
- Per això s’utilitza el ADN mitocondrial i el del cromosoma Y.
- Es pot intentar analitzar ADN de restes antigues, especialment el contingut al interior de les dents per a evitar contaminacions. Però també analitzant l’ADN de les poblacions actuals ens podem remuntar en el temps fent-ne la genealogia.
- Per a l’estudi de la variabilitat humana normalment s’estudia l’ADN mitocondrial. Les mitocòndries són estructures de la cèl·lula amb ADN propi que només es transmeten per via materna.
- Aquest ADN sofreix alguna mutació de tant en tant que podem rastrejar a través del temps i que en marquen les línies genealògiques i les diferències entre les poblacions de manera que podem reconstruir migracions.
- Estudi de l’ADN del cromosoma Y, que només es transmet per via masculina.
Altres possibilitats d’estudi de l’ésser humà - Condicions de conservació excepcionals: - Congelació.
- Momificació: natural o provocada.
- La conservació de les parts toves dels cossos humans amplia el ventall de possibilitats d’anàlisi: malalties (patologia), dieta, rituals (per exemple, tatuatges).
Deduir la dieta en els éssers humans - Anàlisi de la dentadura: Examen microscòpic per intentar establir pautes de desgast dents = dieta. S’han fet estudis però s’ha de tenir en compte que les dents es poden fer servir per altres coses a més de menjar: els esquimals adoben pells, etc...
Càries: pot indicar certs tipus de dieta rica en fècules i sucres. Pot ser interessant per evolució de l’alimentació = introducció de nous productes.
- Anàlisi isotòpic dels ossos: Carboni (explicat amb dieta dels animals) Nitrogen (+ N15= dieta marina, - N15 dieta agrícola.
- Elements de traça: són els que es troben en petites proporcions a l’organisme, entre ells els oligoelements (sobretot per dieta humana). Molts són essencials per a la vida.
Estronci: aportació sobre la quantitat de vegetals a la dieta. Els nivells d’estronci disminueixen al llarg de la cadena tròfica, més en vegetals, menys en carnívors.
Coure, zinc, bari, magnesi, etc.
No només per dieta sinó també: - Estat de salut de la població: carències alimentàries.
- Contaminacions per composició dels utensilis: plom, etc.
- Diferències entre classes socials, sexes i edat.
Subsistència i dieta - La subsistència és una necessitat molt elemental = cerca de menjar, documentada generalment per: - les restes de rebuig (desperdicios) per a la preparació d’aliments - possible anàlisi d’ossos (humans) = dieta.
També és important: combustible i roba.
- En subsistència distingir entre: - El que podien menjar en un moment concret - Dieta: és el patró de consum durant un llarg període de temps.
- En general, depenem sobretot de les restes del que va ser consumit.: Arqueozoologia i arqueobotànica.
El cicle productiu - La millor manera de deduir quins són els productes bàsics de la dieta és poder documentar tot –o en part- el cicle productiu dels aliments.
- Així per aliments tant bàsics per a la història de la humanitat com els cereals (gramínies): - Documentar l’ús de l’arada, difícil d’obtenir una cronologia si no està en relació amb estructures.
- Trill, batre a l’era.
- Palla.
- Emmagatzemar.
- Molins.
- S’ha de valorar la contribució a la dieta de cada espècie: Mida (per exemple no és el mateix un conill que un cérvol), valor nutritiu, etc.
...