Comunitats animals - Tema 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Comunitats animals
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 04/03/2015 (Actualizado: 21/03/2015)
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

COMUNITATS ANIMALS TEMA 3: INTERACCIONS BIÒTIQUES COMPETÈNCIA Efectes de la competència: sovint les espècies que competeixen desenvolupen mecanismes per poder sobreviure o conviure  segregació i diferenciació dels nínxols Separació espacial o temporal A vegades es dóna exclusió competitiva, però no és el més comú.
Exemple: borinots Diferents longituds de les trompes  desplaçament de caràcters La última espècie ha aconseguit separar-se de la resta, ja no competeix. Té la trompa curta, però té unes mandíbules que li permeten trencar la corol·la per sota per alimentar-se del nèctar.
Hi ha una separació espacial: diferents altituds    A zones altes trobo una espècie i a les zones més baixen trobo l’altra del mateix nínxol (trompa llarga).
En cada zona hi ha els diferents nínxols que es complementen entre ells.
Desplaçament de caràcters que porten una separació o segregació de nínxols.
1 COMUNITATS ANIMALS Exemple: peixos Segregació temporal: una espècie hi és a la primavera i l’altra a la tardor, una s’alimenta de nit i l’altra de dia… Separació en la mida dels macroinvertebrats dels quals s’alimenten.
DEPREDACIÓ Consum d’un organisme o part d’aquest organisme (presa) per part d’un altre organisme (depredador) estant la presa viva quan el depredador l’ataca per primera vegada.
   Inclou herbívors Exclou el detritivorisme (carronyaires) Depredadors veritables: carnívors Normalment el depredador té una preferència: prefereix aquella presa que li aporta un rendiment energètic net més elevat.
Exemple: cranc gasta menys energia obrint mol·luscs més petits, però aporten menys energia. I amb els més grans necessita gastar més energia.
Prefereix aquella mida que li aporta un valor energètic més elevat.
Medi natural: abundància real de les preses.
Quareta (ocell): mosques disponibles.
El patró d’alimentació no segueix el patró de disponibilitat, per tant podem parlar de preferència.
Si fossin els patrons iguals no ho podríem saber, perquè podria caçar el que hi ha més disponible en el medi.
2 COMUNITATS ANIMALS Efecte de la depredació sobre la comunitat: la depredació pot limitar molt la dispersió d’una espècie.
Exemple: es va estudiar una zona d’aigües marines tancades al sud d’Irlanda Tota la costa oberta al mar hi ha molta abundància de musclo, Mytilus edulis (espècie dominant competitiva). En el mar tancat només hi és en zones molt escarpades.
Els transfereixen a les zones obertes:   On no hi havia musclos: desapareixen ràpidament En zones on ja hi havia musclos, però pocs (zones escarpades): la població es manté constant Posen unes malles al voltant: que el depredador no hi pugui arribar  veuen que el que fa desaparèixer els mol·luscs en certes zones són els depredadors (2 o 3 espècies de cranc i una estrella).
Crancs petitons es poden moure per tot arreu i s’alimenten dels mol·luscs petits, arriben a les zones escarpades. Els crancs grossos no hi poden arribar, és un refugi per als mol·luscs grossos.
La depredació ens limita la distribució d’una espècie.
Exemple: Littorina littorea prefereix l’alga Enteromorpha i rebutja l’alga Chondrus. Van fer un estudi en basses intermareals, unes colonitzades completament per Enteromorpha i unes per Chondrus. Hi havia per tan, els 2 controls, una bassa intermareal de Chondrus sense Litonina i una bassa intermareal de Chondrus en el qual hi havien afegit Littorina.
Enteromorpha es una alga competitivament dominant. A mesura que augmenta la depredació, com que Litorina escull a Enteromorpha, l’exclusió competitiva disminueix i permet que més algues colonitzin l’espai (hi haurà més biodiversitat). Llavors com que es mengen totes les algues menys Chondrus, la biodiversitat disminueix un altre cop.
Si Enteromorpha no és la més dominant (a causa del medi), i li afegim més i més Litorina, aquesta prefereix Enteromorpha, la biodiversitat baixa i torna a deixar solament Chondrus.
Exemple: Marietes S’alimenten de cotxinilles, s’han utilitzat com a control de plagues. No s’acaba la població presa, però la pot baixar per sota del nivell a la qual la presa fa mal.
3 COMUNITATS ANIMALS Mecanismes de defensa: El depredador té una forta pressió per ser cada vegada millor depredador. Les preses, al mateix temps, són cada vegada més bones evitant els depredadors, per no ser tan caçades i poder transmetre els seus gens.
1. Característiques mecàniques: automutilació de les cues dels sauris, cloves dures dels mol·luscs i espícules que tenen els nudibranquis.
Els nudibranquis són petitons, bentònics i de colors vistosos. Tenen una clova degenerada, però tenen restes de la seva clova formant espícules punxegudes. També té cleptodefenses: sacs on guarden les defenses robades dels cnidaris, que tenen els cnidòcits (cèl·lules urticants). Quan s’alimenten dels cnidaris acumulen les defenses (substancies urticants) en aquests sacs, per tant aquests organismes poden ser urticants.
2. Substancies químiques: serveixen per donar mal gust o substancies mortals. Els nudibranquis poden sintetitzar àcid sulfúric en elevades concentracions.
a) b) c) d) e) f) Secrecions defensives Secrecions mucoses Glàndules defensives Autonomia Espícules Cnidosacs Exemple: Granota tropical, Phyllobates terribilis: tenen glàndules de verí, el seu objectiu és impedir el creixement microbià de la dermis, però de vegades són molt potents i serveixen com a defensa.
En les granotes d’aquí la concentració és tan i tan baixa que no passa res. Al nord d’Europa ja n’hi ha de més potents, d’allà prové el conte del gripau que es converteix en príncep, com que aquestes substancies són al·lucinògenes la princesa es creu que el gripau s’ha convertit en príncep.
La dosi letal són 200 μg i una granota d’aquestes tropicals secreta 1900 μg. Els animistes, ja que no volen der patir les seves preses, com els micos, extreuen la substancia tòxica de la granoteta i unten les fletxes amb el verí per tal de matar a l’instant la seva presa.
Altres exemples que tenen defenses químiques són: o o El peix globus, el peix aranya i l’escórpora  tenen glàndules verinoses connectades a les espines Algunes serps  glàndules verinoses connectades a les dents. És un mecanisme de depredació, no de defensa, així que sol avisar abans d’atacar, ja que seria malbaratar el verí.
4 COMUNITATS ANIMALS 3. Característiques del comportament: agafen postures que els fan impossible de ser manipulats o per a sobtar al seu depredador. Hi ha casos d’espècies que tenen una part del cos acolorida i amagada, i que quan són la treuen i el depredador s’espanta i així es poden escapar.
A més a més, hi ha els bitxos que es fan els morts o que s’inflen (els gripaus per fer por s’inflen).
Unes altres agafen tot el que troben del medi (branquetes, pedretes, etc.) per camuflar-se, com per exemple una espècie de cranc que té ganxos en els quals pot enganxar tota mena de cosetes per quedar cobert i camuflat.
4. Característiques basades en la coloració:  Coloració aposemàtica: facilita l’aprenentatge del depredador, per a que reconegui que aquella espècie té mal gust o és verinosa i no se la mengi.
Experiment: amb pollets.
Se’ls hi donava engrunes amb sulfat d’equinina (per tan, tenien mal gust), unes quantes tenyides de verd i unes de blau. Si posaven les engrunes en un fons verd, els pollets es menjaven les engrunes blaves ja que eren les més vistoses.
Tot hi així de seguida deixaven de menjar-les ja que eren dolentes.
Llavors es menjaven les verdes que també tenien mal gust, però els hi costava més deixar de menjar-les.
Si l’experiment es feia en un fons blau passava el mateix però a l’inrevés.
 Coloració mimètica: per fer confondre al depredador i que no el vulgui, imita a un animal que té mal gust o és verinós.
 Mimetisme agressiu: com una disfressa, es fa passar per un altre animal per depredar millor, no per a defensar-se.
Exemple: el peix Labroides s’alimenta de paràsits dels peixos grans, aquests arriben a fer cua a les zones tropicals perquè els netegin.
Hi ha un altre peix Aspidontus, molt allunyat en el llinatge però molt semblant físicament, que són confosos pels peixos grossos amb el altres i així deixen que s’acostin per a netejar-los. Aquests però, en comptes de treure-l’hi els ectoparàsits, li arranca la pell a mossegades.
 Coloració críptica: molts cops és distributiva, intenten trencar el contorn de l’animal a partir de franges, taques, etc. per a passar desapercebuts. Es confonen amb el medi.
5 COMUNITATS ANIMALS  Vida en grup: relacionat amb la defensa, amb la cerca d’aliment...
Al medi aquàtic hi ha poc contrast, el medi absorbeix la llum (200 m es veu alguna cosa).
Per tan si tinc un grup de peixos el factor sorpresa és molt important.
Un altre cas és en els tudons, ja que a mesura que augmenta el nombre de tudons l’èxit de depredació disminueix. El tudó, quan està sòl, triga molt en reaccionar i ja té a l’àliga a sobre.
El fet d’agrupar-se és un bon mecanisme de defensa, els que estan al mig del grup tenen més probabilitats de sobreviure. Si el depredador actua en manada pot provocar el caos.
SIMBIOSI Relació íntima entre individus d’espècies diferents.
 Mutualisme: els dos individus en surten beneficiats. La relació és tan intima que ja no poden viure l’un sense l’altre. Hi ha mutualisme facultatiu i obligat.
Exemple: els cranc ermitans amb anemones, l’anemone fa que passi desapercebut i s’alimenta de les restes, a l’anemone és beneficiós estar sobre un estrat mòbil. Quan el cranc ha de canviar de curculla li dóna uns copets i l’anemone es relaxa i així es pot enganxar a la nova curculla.
Hi ha casos extrems: crancs amb anemones a les pinces com a mecanisme de defensa, fan servir els seus cnidòcits.
Exemple: en la vida del fons oceànic, allà on hi ha les surgències hidrotermals, els organismes basen el seu metabolisme en a quimiosíntesi (sulfur d’hidrogen com a font d’energia) i formen anells concèntrics al voltant de les surgències d’aigües termals.
A finals dels anys 70, quan s’estava fent una expedició per estudiar la geologia del fons oceànic, es va detectar que en aquest desert oceànic hi havia una comunitat de pocs metres increïblement rica en biodiversitat.
Un dels exemplar que hi vivia era Riftia, un cuc gegant, dins de les seves cèl·lules hi té uns bacteris endosimbionts. Riftia absorbeix el sulfur d’hidrogen i els bacteris produeixen la matèria orgànica que també pot ser aprofitada pel cuc.
 Comensalisme: el comensal surt beneficiat i a l’hoste li és igual. No és una relació molt íntima.
Exemple: Carpus (peix) viu dintre de la closca de les Luturies.
6 COMUNITATS ANIMALS Exemple: Les rèmores que s’enganxen a la part ventral dels taurons tampoc els hi aporten cap benefici als taurons. Les rèmores es mengen les restes de menjar que llancen els taurons.
En uns altres casos no hi ha una frontera clara entre comensalisme i parasitisme, perquè en el cas de les balenes que tenen cirrípedes enganxats es pensava que el hi donava igual, però s’ha vist que aquests cirrípedes tenen unes arrels que penetren a la pell i els hi podria fer mal.
 Parasitisme: l’hoste creix i es reprodueix menys quan té el paràsit. Convergència adaptativa quan té els paràsits.
Tenen mecanismes específics de parasitisme. Els seus sistemes són degenerats, necessiten l’hoste per viure. Sovint hi ha tanta dependència de l’hoste que necessita espècies vector.
7 ...