Apunts periodisme mediambiental i de viatges (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 4º curso
Asignatura Periodisme mediambiental i de viatges
Año del apunte 2016
Páginas 21
Fecha de subida 25/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apunts de tot el curs de periodisme mediambiental i de viatges

Vista previa del texto

Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo 17/02/2016 EL VIAJE AL ‘OTRO’: conceptos básicos para el viajero Dan Evertt es un lingüista norteamericano que se fue a vivir al Amazonas con toda su familia para analizar el lenguaje. A Evertt le hacen una entrevista y le preguntan cómo cree que las expresiones “edad de piedra” y “primitivos” se pueden erradicar. El responde: “En el pasado dije que no siempre ocupamos el ‘mismo siglo’ que otros pueblos. Fue una elección de palabras desafortunada. Lo que quería decir es que hay valores e ideas que noso tros tuvimos en fases anteriores de nuestras sociedades occidentales que ya se han perdido, en detrimento nuestro, pero que algunas sociedades tribales aún tienen.” No hay sociedades “de la Edad de Piedra”. Si por primitivos nos referimos a que “se adhieren a valores y costumbres fundacionales”, entonces no me opondría mucho al uso de la palabra. Pero normalmente se utiliza para mostrar atraso e inferioridad. Y eso es pura ignorancia.
“Todo el mundo debería vivir con extraños durante una semana, lo más distintos a ellos posible. Todo el mundo necesita viajar, comer cosas diferentes, ver películas de otros países, para ver cómo lo diferente nos puede enseñar. Aunque sé que esto es utópico”.
Los prejuicios son la salida fácil. No requieren esfuerzo mental pensar que solo mejores, que nuestro modo de vida es superior. Parece lo natural. No creo que la ignorancia pueda ser erradicada para siempre. Pero necesitamos mitigarla y hablar en defensa de los pueblos indígenas, más débiles y más pequeños que nosotros sólo en número y en su capacidad para hacer la guerra. Es un esfuerzo sin fin”.
Los pueblos o tribu y el significado de sus nombres:  Yanonami es un pueblo del Amazonas que quiere decir seres humanos.
 Los Shuar también es un pueblo del Amazonas que significa gente.
 En Chile viven los Mapuche, que quiere decir nativos o gente de la tierra. Isabel Allende  En la Patagonia vivían los Tehuelches, una tribu desaparecida, que el significado de su nombre es gente o pueblo.
 Los Huaoani, quiere decir humanos. Es uno de los pueblos que no quieren mezclarse con el resto de la humanidad.
 El pueblo Apache, en su idioma quiere decir gente.
 El pueblo Arpahoe, que quiere decir nuestro pueblo, es el único que se ha convertido en un pueblo nómada por las presiones recibidas por el mundo occidental.
 El pueblo Siux, que quiere decir amigo o aliado.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo Actualmente hay muchos safaris humanos. Muchas tribu deben “prostituirse” delante de los turistas, haciendo bailes o rituales sagrados para que estos les den comida.
 “Before there pass away”, Jimmy Nelson. El libro del fotógrafo ha abierto mucha polémica. Enseña cómo hace las fotos y las fotos que ha hecho a diferentes indígenas, así como a grupos de pueblos. El director de la ONG Survival, Steven Corry, hace un artículo criticándolo y diciendo que es una atrocidad. Jimmy Nelson ha hecho este libro para buscar las civilizaciones inalteradas, antiguas y puras. Lo que ha hecho Jimmy Nelson ha sido limpiar los elementos modernos de las culturas indígenas, para que parezca que son lo que él quería. Nelson asume que estas tribu van a des aparecer. A demás hace posar y vestir como el quiere a las personas en las fotografías.
No hay ningún problema con que los turistas visiten a pueblos indígenas que tienen contacto con foráneos desde hace tiempo. Es aplicable a pueblos indígenas que quieren recibir visitantes.
 El Convenio 169 de la Organización Internacional del Trabajo, reconoce el derecho de los pueblos indígenas a la propiedad de sus tierras, la igualdad y la libertad, y las tomas de decisiones sobre los proyectos que les afecten. Países que lo han ratificado: España, Argentina, Bolivia, Brasil, Chile, Colombia, Costa Rica, Dinamarca, R.
Dominicana, Ecuador, Fiji, Noruega, Holanda, Paraguay, Perú, Rep. Centroafricana, Venezuela, Guatemala, Honduras, México, Nepal, Nicaragua.
Antropología social y cultural Antropología: es una disciplina de las ciencias sociales que estudia la diversidad, variabilidad y dinamismo de la conducta humana. Análisis comparativo de sus formas de vida, estructura social, creencias, valores, etc. “La antropología es un estudio del hombre abrazando a la mujer”, Malinowski.
La antropología nace en los Estados Unidosa finales del siglo XIX por el interés del ser humano (especialmente de los nativos indios-norteamericanos).
“La antropología nos ayuda a entender no sólo las culturas ajenas, sino también la nuestra propia, mediante la comprensión mutua, el conocimiento, la confianza y la comparación” Jordi Grau.
- Pregunta d’examen la nostra definició d’antropologia.
Salvajes y primitivos… “La antropología se centró en sus primeros tiempos en grupos indígenas (también llamado ‘nativos’ o ‘aborígenas’). Primero se les llamó ‘salvajes’ y ‘primitivos’. Ambos términos hoy se rechazan por su carga etnocentrista.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo Conceptos básicos  La palabra cultura viene de cultivo. Es el conjunto de costumbres, valores, instituciones y creencias. Nos proporciona un modelo de la realidad que nos ayuda a dar sentido al mundo.
- Pregunta Examen: como podemos entender la cultura.
La cultura es algo que aprendemos y que se transmite de generación en generación. Nos llega por contextos formales (escuela o universidad) y no formales (canciones, cuentos, observación, repetición de conductas,…).
 Enculturación o endoculturación es la transmisión del conjunto de conocimientos que tiene la cultura de una generación a otra.
-Pregunta Examen: aculturación  Aculturación es cuando hay un proceso de adquisición de rasgos culturales, estilo de vida, conocimientos entre grupos y culturas, frutos del contacto. Suele imponerse la cultura dominante. Se pierden algunos referentes.
 Deculturación es el proceso que se produce cuando hay contacto entre culturas y se genera la pérdida progresiva de referentes culturales propios. Proceso agresivo.
No se adquieren nuevos referentes.
 Estereotipos: Walter Lippam es el primer en introducir el término en la psicología social. Es el conjunto de ideas que forman una imagen mental sobre algo. Dicen que facilitan el manejo de información del mundo exterior. Es una visión simplificada y con pocos detalles acerca de un grupo de gente. Puede ser positivo o negativo. Un estereotipo es una estructura que generaliza a partir de “Todos los … son …” (Adjetivos). Los estereotipos venden estilos de vida.
 El prejuicio es una opinión previa, generalmente negativa sobre algo que conocemos mal. Juicio u opinión, generalmente, negativo, que se forma sin motivo y sin el conocimiento necesario. Encontramos prejuicios por aspecto físico, por religión, por nacionalidad o región, de género, por la edad, la cultura, la orientación sexual, económicos o el tema ideológico.
 Etnocentrismo: Es un prejuicio que nos lleva a pensar que mi cultura es mejor que el resto. Considera su cultura como referencia universal, natural y deseable. Utiliza normas y valores de la cultura propia como base para evaluar las otras.
 Relativismo cultural: El relativismo cultural se opone al etnocentrismo. Defiende que existen diferentes formas de vida de entender la realidad. Todos son igualmente legítimas. No hay superiores ni inferiores. Valores, costumbres y creencias se deben entender en su contexto cultural. Aún así no se debe llevar al extremo, debemos cuestionar tradiciones como las corridas de toros, los burkas, etc.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo  Alteridad: Del latín alter: El ‘otro’ de entre dos términos, considerado desde la posición del ‘uno’, es decir, del yo. Principio filosófico de ‘alternanr’ o cambiar la propia perspectiva por la del ‘otro’, considerando y teniendo en cuenta el punto de vista.
Su uso actual se debe a Emmanuel Lèvinas, en una recopilación de ensayos bajo el título Alteridad y Trascendencia. Descubrimiento que el ‘él’ nace del ‘otro’, lo que hace surgir una amplia gama de imágenes del otro, del ‘nosotros’, así como visiones múltiples del ‘él’.
 Diálogo cultural: Proceso de toda comunicación e interacción entre personas y grupos humanos donde se concibe que ningún grupo cultural esté por encima del otro.
Se favorece en todo momento el integración y convivencia entre culturas.
 Racismo: Hay viejo racismo y nuevo racismo. Viejo racismo es la manifestación abierta de prejuicios y discriminación, percepción de amenaza y rechazo del exogrupo, oposición al contacto íntimo con el exogrupo. El nuevo racismo se basa en aspectos culturales, no en razas, argumenta que exogrupo no acepta los valores de nuestra sociedad, “ellos solos se excluyen“.
 Shock cultural: Esa sensación que estas des ubicado en un viaje largo, es el impacto viajero con algo nuevo y desconocido, en ocasiones, aparece al regreso del viaje y es un proceso de introspección para recordar ideas, supuestos, hipótesis...
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo 24/02/2016 Viatge de viatges Eròdot, pare del periodisme i de la història. Va ser un dels primers grans cronistes de viatges de la història, és el gran referent, el model que segueixen els cronistes occidentals. Va escriure “Història”, que es divideix en 9 llibres. El segon llibre és un monogràfic i una crònica sobre Egipte, i és el llibre més fàcil de llegir.
El riu Nil ha estat una de les excuses per viatjar que han utilitzat més viatgers al llarg de la història. A banda i banda del riu s’hi van escriure moltes de les cròniques de viatges que existeixen.
Un altre guia és la Sílica Glass, un mineral que es va formar per l’impacte d’un meteorit fa milions d’anys al desert del Sahara. És sílic fos i transparent. Sovint es considera màgic i serveis d’excusa per a molts viatgers.
Cronologia dels orígens - Fa 13.500 milions d’any es van formar la matèria i l’energia amb el Big Bang.
- Uns quants anys més tard, fa 4.500 milions d’anys, es va formar la terra.
- Les primeres formes de vida fa 3.800 milions d’anys.
- Fa 30 milions d’anys, és quan les plaques tectòniques es comencen a moure creant la Gran Falla del Rift, una part del continent africà es separa de la resta. La Gran Falla del Rift fa que es produeixin unes mutacions curioses, que són els que s’acabaran transformant en el que som ara.
La prehistòria Entre els 7 i els 5 milions d’anys sorgeixen els ximpanzés, el bipedisme comença fa 4 milions d’anys, i als 3 milions d’anys és quan apareix el foc (és un dels primers llocs de reunió i d’intercanvi d’informació). Fa uns 2 milions d’anys es comencen a utilitzar les primeres eines i comencen a evolucionar. Fa 3 milions d’anys és quan es forma l’homo i comença el paleolític.
Homo Viator El viatge és l’essència de la nostra espècie, l’home va començar viatjant. L’homo viator és aquell home que tot ho fa viatjant. L’especie humana neix al nord-est d’Àfrica, el grup que ens interessa és l’Afroasiàtics que seran el que sortiran d’Àfrica. Segons les proves d’ADN es creu que els humans que van poder sortir d’Àfrica provenien de Kibish, aprop de Kenya, i la sortida es va fer per la Península Aràbiga.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo La història Els homes es dedicaven a caçar i és quan comença la Història. En els darrers anys hi ha unes teories que diuen que la història comença als 70.000 a.C., perquè hi ha la sortida d’Àfrica i apareix el llenguatge (per les reunions al voltant del foc, etc). Una de les característiques és que als homínids els hi creixen el cap, això vol dir que tenen més capacitat per pensar (de 500cc a 950cc, actualment tenim 1350cc). A partir d’això, apareix el llenguatge friccional, que és flexible i il ·limitat, és a dir, que s’articulen idees, i l’abstracció.
Hi ha dues teories del perquè apareix el llenguatge friccional:  Teoria de la informació: Per la demanda i la necessitat de gestionar més d’informació, apareix el llenguatge per expressar idees més complexes.
 Teoria de la curiositat, del “cotilleo”. Es creen unes relacions socials que requereixen més informació.
A partir d‘aquest moment és quan els homes deixen d’estar sotmesos a la biologia per passar a estar sotmesos a la cultura i al llenguatge, serà com s’expliqui la història a partir de llavors. És quan apareixen les llegendes, els mites, les religions, i els relats de viatges.
La Revolució Agrícola comença prop dels 12.000 a.C. ELs primer úclis de ciutats sorgeixen entre els 5.000-3.000 a.C., com per exemple Kerma (Sudan). Serà quan es crei la frontera entre dins i fora el poblat, és quan el món de fora comença a ser subjectiu i es comença a narrar. També és quan es comença a enterrar als morts i se’ls enterra de forma fetal, i suposa una creença en un més enllà, en el principi d’un nou viatge que és una analogia de la vida. Llavors es pot afirmar que el viatge s’ha convertit en una imatge de la nostra vida, i no només a la vida terrenal sinó que també ho fem en el més enllà.
Va ser al 3.150 a.C. quan apareix l’escriptura, aproximadament. Apareix simultàniament a Egipte i a Mesopotàmia, decideixen escriure, interpretar amb símbols tot allò que es parla.
Arriba un moment en què s’adonen que tot allò que parlen ho transformen en un objecte, i no cal que es traslladin al lloc per parlar amb una altra persona, sinó que poden enviar documents. Apareixen els escribes, persones especialitzades en l’escriptura.
900 anys més tard trobem la primera crònica de viatges de la història, que la va escriure un egipci que es deia Herkhuf (2250 a.C.). La crònica és una text autobiogràfic viatger. A Qubbet el-Hawa, hi ha una necrópolis on està enterrat Herkhuf on va fer escriure la crònica a la pedra. Està escrit un viatge que va fer en 7 mesos. Un dels principals motius pels que viatgem no és perquè ho necessitem fisiològicament, sinó que és per curiositat.
Hi ha un moment en què es pot començar a parar de la democratització de la escriptura.
Hi havia diferents sistemes d’escriptures, ja que cada sistema tenia molts signes, i eren molt complexos poder-los utilitzar. Hi ha un moment que s’observa una evolució, els jeroglífics es transformen en símbols, i se’ls hi dóna un valor fonètic. Els fenícis seran els qui estendran l’alfabet del moment. Seran els grecs qui facin un sistema d’escriptura totalment innovador a partir d’entre 25 i 30 signes.
Periodisme mediambiental i de viatges  Carla Borràs Polo Al segle VIII a.C., és quan Homer va escriure “La Ilíada” i “La Odisea”, les dos grans obres que inicien la literatura occidental. En el cas de la Odisea, són els fonaments de la literatura en el sentit més ampli, i també és literatura de viatges, és el relat de viatges més antic. Homer és el referent de tots els escriptors occidentals des del segle VIII a.C. fins avui en dia.
Hecateo de Mileto és un dels narradors de viatges més importants, qui posa les bases d’una nova forma de narrar viatges amb uns personatges propis que s’anomenen logògrafs, explicat d’una forma molt lineal.
L’Imperi Persa va arribar a conquerir Egipte i va arribar a les portes de Grècia. Aquestes conquestes van crear molts conflictes que van desembocar a les Guerres Mèdiques. És quan el món grec i macedònic es barallen contra el món Persa, que va ser devastadora.
Les guerres Mèdiques és la primera batalla important de la història. Entre el segle V i IV a.C. hi ha un període de pau molt curt anomenat l’època de la Grècia clàssica i apareixen personatges com Sócrates.
Herodot (484-425 a.C.) és el pare de les cròniques de viatges. Va néixer el que ara és Turquia. Venia dels Karis, però era de cultura grega, entre occident i orient, i va viure una època on hi van aver les Guerrres Mèdiques i les Guerres del Peloponès (grecs entre grecs). Va viure una paradoxa en la posició cultural. La majoria de grans cronistes de la història, han estat mestissos. El motiu de la seva obra era el conflicte, i pretén entendre als altres. Va recórrer tota la mediterrània, i va morir a la part occidental. Al final de la seva vida, va decidir unificar tots els seus relats i va esdevenir la primera obra en prosa jònica, d’herència dels lològrafs. Té una perspectiva humana diferent a la de Homer, ja que no inclou mites ni llegendes, de fet està totalment en contra, el propòsit és escriure sobre el conflicte humà. El tema de fons és la guerra. Planteja la seva obra a partir de l’equilibri cíclic, que és el principi religiós i cultural, i la sabiduria i la virtut humanes. Herodot era molt religiós, l’únic que intenta explicar el perquè de la guerra sense basar-se en la religiós.
La història és el lloc, la manera, amb la qual s’interpreta la restauració cíclica de l’ordre en el cosmos, i l’home i la dona són subjectes d’aquesta història.
Kapuscinski es fixa clarament en Herodot, i actualitza la tècnica que utilitzava Herodot.
 Hannón, el cartaginès (segle VII-IV a.C.). Cartago, actual Tunísia, va ser arrasada al final de les Guerres Púniques. “Les periples de Hannón” són els viatges que va ser Hannón, un personatge que no se sap si va ser real o no. Va fer un viatge en una època indeterminada entre el segle VII i el IV a.C. Pot ser que sigui una mena d’agrupació de diferents persones. Es creu que va ser el primer en donar la volta a Àfrica.
 “Crònica èpica” d’Alexandre el Gran (356-323 a.C.), que serà un gran viatge de conquestes , que no va escriure ell.
 Plutarco de Queronea (46-120 d.C.) va ser l’autor de la “Vides paraleles”, cròniques de viatges d’altres persones, de Cèsar i d’Alexandre. La biografia d’Alexandra va ser la gran font de coneixement de l’antiguitat.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo  Uns anys més tard de la fractura de l’imperi d’Alexandre s’estableix el que per Antípatro de Sidón, eren les 7 meravelles: la Piràmide de Queops, les jardins penjants de Banilònia, el tempre d’Artemisia d’Èfeso, l’estatua de Zeus a Olímpia, el mausuleu de Halicarnaso, el Coloso de Rodhes, i el far d’Alexandria. Són motius de viatge al llarg del la història. Els Colosos de Memnón són unes estàtues d’Egipte que també van ser un dels motius que es can utilitzar per viatjar.
 Bellum Gallicum recull els enfrontaments romans amb les pobles de les gàlies, una obra de Julio Cèsar. La narració comença a ser més semblant actualment.
Comença a ser un relat verosímil, amb les paraules justes, amb la finalitat d’educar i aprendre, que es converteix en l’expressió màxima d’oratoria. És un exercici de descripció periodística.
Edat Mitjana Quan l’imperi romà cau, es va fragmentant el gran imperi i dóna lloc a cultures molt locals.
Es comença a unificar tot el món de la narrativa en grups socials. Literatura nòrdica.
 Lief Eriksson va ser el fill d’Erik el Roig, el suposat protagonista de la litertura de viatges, que narren els viatges del poble viking (els homes de la bahía). Expliquen d’una forma molt diferent què és elq ue passa al final de l’edat mitjana. Les sagues de Vinlandia.
L’Edat Mitjana es podria definir com l’època dels grans viatges i de les grans cròniques de viatges occidentals.
 Marco Polo 1254-1324 d.C. Va narrar els seus viatges en un llibre que es diu “Il Milione” o el llibre de les meravelles. El motiu dels seus viatges és fer la ruta de la seda, ja que Venècia es va convertir en una gran potència occidental. El problema és que l’intercanvi només es feien entre els perses i els àrabs. Des de les zones occidentals de la mediterrània s’endinsen cap a orient, entrant en territori persa i àrab. Són el pare i el tiet de Marco Polo qui fan el primer viatge i s’emporten a Marco Polo de viatge, que va durar 17 anys. Van anar pel nord i van tornar pel sud. Quan torna hi ha un enfrontament entre Gènova i Venècia i l’arresten. A la presó un dels companys va posar sobre paper tot allò que Marco Polo li explicava. Actualment hi ha 150 versions. Això acaba generant el mite de Marco Polo, en el que s’emmirallaran els propers viatgers, entre d’altres, Colón.
 Ibn Battuta un senyor del Marroc, Tànger, composa la gran crònica de viatges de tot el món. Als 22 anys decideix marxar cap a la Meca, i va tornar al cap de 30 anys. Va composar una ribla que són els relats de viatges, un gènere literari específic. Fa el millor relat del subcontinent indi. No surt de les fronteres del seu propi món cultural, no surt del dar al-Islam. Es restringeix en allò que ell pot comprendre i desprècia a tot allò que no és acord al que ell pensa.
 Zheng He va ser un diplomàtic xinès, musulmà. En trenta anys es va moure per tot l’oceà índic per relacions comercials. El que busca són animals i plantes exòtiques.
Es mou en un context força conegut. Al segle XV va aparèixer un llibre on hi havia dibuixat un mapamundi. Això vol dir que Zheng He podria haver estat el descobridor d’Amèrica i el primer en fer la volta al món.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo Tota la literatura de viatges medieval gira entorn als peregrins, la religió, i no dóna molt de si en el món literari viatger.
Segle XV. El Reneixament Succeeixen diverses coses rellevants. Una és la rendició del rei musulmà de Granada. Això precipita l’era dels descobriments. Europa es llença al món, d’una banda els viatges de Colón cap a les amèriques. I d’una altra els que donen la volta a Àfrica per evitar la zona en conflicte de síria.
Segle XVI Juan León el Africano, un deportat que va abandonar la península ibèrica durant la reconquesta, es va refugiar a Fez i es va convertir en el gran viatger del segle XVI, fins que va ser capturat i adoptat pel Papa. Va elaborar una descripció general d’Àfrica, el millor element descriptiu que tenim del continent africà en el segle XVI.
Pedro Páez era un jesuïta que el van enviar a Etiòpia per salvar el regne cristià, i va escriure Història d’Etiòpia. L’obra d’aquest bon home es va traduir en castellà només fa tres anys. Va acabar convertint l’emperador etíop al cristianisme.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo 09/09/2016 El descobriment de la natura: Expedicions i exploradors Per què viatgem? Som els únics que viatgem? Els elefants també viatgen. Viatjar no és una cosa instintiva sinó que normalment és premeditada. L'elefant ho fa en el moment que decideix ell i en la direcció que vols quan ets lliure però l'instint et pot portar a prendre decisions equivocades i pots acabar morint per tenir tanta llibertat.
Aquests animals que es belluguen per instint i llibertat pròpia, hi ha animals que tenen cervells gegants i que per tant són animals que prenen decisions raonada i tenen un coneixement sobre ells mateixos com els elefants, els goril·les, els dofins, els ximpanzés...
Tenen una capacitat d'autoconsciència i curiositat.
Aquesta curiositat comença fa 1 milió i mig d'anys amb el Homo Erectus  Ptolomeu va descobrir que el sistema solar era geocèntric i que la Terra estava al centre.
 Copèrnic planteja que al centre està el Sol i que som nosaltres, la Terra qui gira al voltant del sol passant al concepte Heliocèntric.
 Galileu va observar que des de La Terra es pot veure Júpíter i els seus quatre satèl·lits i a Júpiter igual que la Lluna fa amb la Terra hi ha satèl ·lits giren al voltant dels planetes i per tant els planetes giren al voltant del Sol. Això també donava suport a la teoria heliocèntrica. Mirar cap al cel és una de les coses que ens ha fet canviar el món.
L'origen de la Terra El bisbe Ussher al segle XVII va arribar a plantejar que l'edat de la Terra era de 6000 anys perquè va dir que l'any 4004 a.C va aparèixer la Terra. Com ho va calcular? Va agafar la Biblia i mesurant les generacions dels personatges que apareixen a la Bíblia va arribar a aquesta conclusió.
Alexander Von Humboldt (segle XVIII-XIX) va ser un dels grans viatgers. Venia d'una família aristocràtica i de petit va perdre a la seva mare. La mare li va deixar tota la seva herència econòmica. Va poder decidir entre seguir la vida aristòcrata (construir un palau, fer-se mecenes, fer festes...) però sempre havia tingut la idea de viatjar, s'havia plantejat creuar Àfrica però al ser difícil i no estar gaire ben cartografiat va pensar en creuar Amèrica i va dedicar tota la seva fortuna per creuar l'Àmèrica del Sud. També va passar per les illes Canàries i va quedar-se impressionat pel vulcanisme canari.
Quan va escriure les seves grans obres estava arruïnat i va haver de ser acollit per amics.
Va entrar a Amèrica pel regne de Quito i Humbodlt es va dedicar a la fascinació que li va provocar la natura i la gent local, va fer unes descripcions de la fauna, la flora... A l'arribar a Quito es va trobar que un dels volcans estava en erupció.
Compte de Buffon va arribar a ser el director dels jardins del rei. Es va passar la seva vida estudiant plantes, era un naturalista. Li devem l'obra de “La història natural” on ens parla dels orígens de la vida. Buffon s'havia atrevit que La Terra tenia milions d'anys d'antiguitat i no només 6.000 com plantejava el bisbe Ussher però quan algu volia anar en contra d'aquest coneixement eclesiàstic era castigat físicament. Buffon que era molt amic de Diderot (pare de l'enciclopèdia francesa), li explicava i Diderot ho explicava en un bar.
Buffon va plantejar la teoria transformista, que a partir d'un llop salvatge haurien aparegut els llops actuals.
Lamarck va ser el primer evolucionista i Cuvier és el pare de l'anatomia comparada, el va copsa la teoria de Lamarck.
Charles R.Darwin es va formar a Cambridge on va arribar a burlar-se de les idees de Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo Lamarck. Darwin va conèixer a Cambridge a dos professors que estaven d'acord amb les seves teories.
16/03/2016 La primera revista de viatges que apareix a Espanya és la revista 'Viajar'. El 10 de maig de 1978 és la primera publicació amb l'objectiu de crear una publicació de viatges que no es destinés a fer turisme típic per la ciutat sinó un viatger, aquell que construeix el seu propi itinerari que està obert a crear un viatge, a canviar el camí... A diferència d'un turista, que viatja amb un camí marcat.
El periodisme de viatges es una especialització o un gènere periodístic? (Examen) El periodisme de viatges no només és crònica, és alguna cosa més. Quatre arguments, titulars que ens permeten dir que és alguna cosa més que una crònica.
1- Tenim importants antecedents històrics que ens permeten saber que exisita periodisme de viatges fa milers d'anys. Des d'Erodot fins a l'actualitat.
2- No només hi ha antecedents històrics sinó que actualment encara estem presents en el creixement de revistes especialitzades, canals temàtics, suplements de llibres...
3- Hi ha gent especialitzada en aquest àmbit, existència de professionals i periodistes especialitzats en aquest àmbit professional.
4- Hi ha una metodologia, una manera de fer bé aquest treball. Hi ha una aplicació de recursos teòrics i metodològics específics i necessaris per abordar l'àrea de treball.
Heu de donar una classe a joves sobre periodisme de viatges.
Fer un esquema de l'evolució del periodisme de viatges.
Construir una proposta de seccions per una revista de viatges Generalment hi ha dos blocs omnipresents un bloc de relats i un segon bloc de continguts i seccions més instrumentals, notícies, guies de viatges o breus fitxes de resum. El primer bloc és l'estructura principal de la revista que compta amb cròniques i reportatges. En tots hi ha un reportatge principal i la resta són per exemple “illes” de reportatges que no són tant rellevants.
Els monogràfics no es tracta únicament de ressaltar un tema, s'aborda des de diferents reportatges i acostuma a ser un quadern.
Les seccions que queden en un segon pla no sempre apareixen, són continguts molt breus de matèries científiques i geogràfiques sobre aspectes socials, culturals, solidaris... En ocasions es barregen amb espais destinats a la publicitat.
Altres elements que apareixen però no de la mateixa manera són entrevists, gèneres d'opinió com editorials o articles d'opinió i finalment firmes prestigioses.
 Guia de viatges  Notícies (No tant)  Reportatges  Entrevistes (No tant)  Crònica  Predomini fotogràfic. No es pot publicar sense fotos.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo Proposta Santi per a revista de paper 1. Sumari i editorial 2. Seccions informatives 3. Reportatges 4. Monogràfic o reportatge central 5. Altres reportatges 6. Seccions instrumentals (Aquí anirien les possibles entrevistes) 7. Seccions d'opinió (Aquí anirien les possibles entrevistes) 8. Sumari o anticip del proper número de la revista Grans reportatges interpretatius: Divulgació científico-geogràfic. Socio-culturals Objectiu: Oci turístic. Buscar ser guia i orientació Aventura. Gran varietat de reportatges, entrevistes, firmes, seccions instrumentals...
Humanes. Són elaborades amb una major profunditat El reporter ha de descobrir allò que no li pertany i el cronista parla d'allò que és seu.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo Tipologia de reportatges (Examen) Geogràfic urbà: Ens situem en un context determinat d'una ciutat.
Geogràfic natural: Component medioambiental.
Reportatge de divulgació científica: Es prima el natural, descobriments...
Segons la classificació morfològica: Reportatge d'acció: Joan arriba a París i es mou del punt A al B, del B al C, es realitza a partir del moviment del protagonista.
Reportatge de situació: Vas a un lloc on es celebra un Mundial de Futbol i expliques aquell lloc vist des d'un esdeveniment.
Reportatge de viatges interpretatius: Busquen els antecedents, el context, situar bé la història i treballar tots els elements que permetran entendre al lector perquè hi ha una crisis humanitària, crisis, etc.
La crònica: És un relat lineal i cronològic en que un expert en matèria ens explica des del lloc dels fets una cosa que ell ha viscut.
Segons el tipus de redacció: Relat de viatge descriptiu: Es limita a dir com són les coses.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo Relat viatges narratiu: Explica alguna cosa que està passant, va més enllà, explica alguna cosa més. Busca acompanyar de més contingut.
Relat de viatges expositiu: Busca com a principal intenció explicar dues preguntes, com és alguna cosa i com està aquest cosa. Seria una millora del viatge descriptiu.
Relat de viatges interpretatiu: Es busca el PER QUÈ.
Segons l'estructura del relat Per nuclis temàtics: Faig un reportatge d'Esoanya i explico geografia, gastronomia i festes.
És una bona solució d'un lloc que no s'ha anat. Es pot convertir el relat en blocs.
Relat itinerari: Arribo a l'aeroport el dia 1 per anar al centre històric, d'allà al tren. Es entra en el moviment i en el recorregut que fa el protagonista.
Relat de caràcter mixt: Predomina la barreja dels dos anteriors. Mentre fas el recorregut expliques història d'allà on estàs.
Segons el tipus pragmàtic Intenció informativa: Són dades Intenció divulgativa: No només informar sinó també instruir i divulgar. No només dona dades sinó que et vol introduir en aquest àmbit. Informació preparada per a que serveixi.
Intenció de denúncia: Per exemple denunciar la situació de la dona a la Índia.
Intenció d'entreteniment i motivació: Per convidar a visitar el país.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo El reportatge Abans d'un reportatge:  Saber que s'ha dit d'aquest lloc. No caure en el tòpic.
 Innovar. Com fer alguna cosa diferent.
 Estudi del lloc: La visita virtual, abans d'anar al lloc sempre es pot veure des d'Internet.
 Agències de viatges: La llei del “tres”.
 Previsió del tema i d'altres tema. Vas a un lloc per treballar un tema però també vas amb altres temes per si serveix. Portar un pla B.
 Preparar un xarxa de contactes previs abans de sortir.
 Dissenyar un primer itinerari tot i estar obert a canvis.
 Temps invertit en logística és temps guanyat.
Durant:  Millor sol que mal acompanyat o que acompanyat.
 Tot pot fallar i fallarà.
 El tema inicial es reinventa.
 Futur: Anar anotant llista de possibles temes.
 Apuntar dades i més encara atmosferes, detalls...
 Sempre: les persones.
 El detall, l'anècdota.
 Escriure des d'allà.
Importància del punt de vista  Primera persona del singular, intentar evitar ja que pot ser agressiu.
 Primera persona del plural no és tant agressiu  Tercera persona és la més distant Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo Guies de viatges (30.03.16) El periodisme, la història i els viatges sempre s’enllacen al llarg de la història. No és casualitat que Heròdot, pare del periodisme, també sigui el pare de la història. El llibre segon de la història d’Heròdot està dedicat a Egipte i es considera la primera guia de viatges, tot i que ell va fer com un quadre de notes de viatge. Heròdot es considera un personatge mestís, participant de diferents cultures, capaç d’entendre i articular diferents mons.
Les persones amb una doble cultura, doble nacionalitat, tenen una doble visió del món, i és per això que els personatges mestissos solien ser uns bons narradors. Egipte, per tant, es va considerar el primer destí turístic de la història. Dos de les set meravelles del món es troben a Egipte. A més de viatgers, també van ser els primers “gratifers” de la història.
A l’Edat Mitjana trobem un fet que fa viatjar molt. Les croades, que tenien com a objectiu reconquerir Jerusalem des d’Europa. N’hi va haver quatre des del segle XI fins al XIII.
Sovint els que ho feien deixaven testimonis dels viatges que feien. A partir d’aquí es comencen a establir rutes comercials (l’Imperi Romà es divideix i es fragmenta al territori, hi havia poques connexions).
Després de la Caiguda de l'Imperi Romà que establia una xarxa comercial i es divideixen dues meitats a Europa, el que es caracteritza l'Edat Mitjana és la fragmentació d'Europa, A finals de l'Edat Mitjana es comencen a establir u progressiu creixement entre grans ciutats que cada vegada es va ampliant i va creant una xarxa de grans estats i es van creant els estats moderns. El tirón que fa que es surti de l'Edat Mitjana són ciutats com Barcelona, Genova, Venecia que es dediquen al comerç amb Orient i d'aquí sortiran (Marco Polo per exemple) els primers occidentals que es veuen amb cor per veure d'on venen aquests productes que s'intercanvien.
El comerç més aquests viatges de peregrinatge a Jerusalem donen com a resultat una sèrie de viatgers que tenen contacte amb un món pràcticament desconegut. Un poble s'anomenava els CUMANS, els actuals turcs, que tenien una llengua pròpia que venien de la part interior de l'Àsia. Van formar un gran imperi ja que dominaven bona part del continent asiàtic i va donar com a resultat  Es van trobar el Codex Cumanicus, fet per diversos autors al segle XI, i descriu els costums i la geografia d’aquella zona desconeguda fins a llavors. Una de les coses més rellevants és un lèxic fet en llatí, en persa i en cumà. És una sèrie de paraules relacionades amb prostitutes, bordeus, etc.
 Marco Polo és l’hereu d’aquestes tradicions, va escriure Il milione, amb certa vocació de ser una gran guia de viatges per aquells que es volien endinsar cap a Orient. Aquest llibre sí que té un sol autor, Marco Polo, i és subjectiu.
 El gran viatger i el gran cronista de viatges de tota la història de la humanitat és Ibn Battuta. Proposa un gènere literari que és la rihla, narracions de viatges molt típiques en el món musulmà. L’origen de la peregrinació a la Meca per part dels musulmans comença amb les rihla. Molts d’ells van agafar l’afició d’escriure com era el camí de casa seva fins arribar a la Meca. Van ser narracions de viatges i alhora guies per tots aquells que volien anar fins a la Meca.
 Al segle XVII, Pedro Paéz va fer un viatge fins a Etiòpia i va escriure un llibre molt enciclopèdic anomenat Històries d’Etiòpia.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo  Al segle XVIII, Napoleón Bonaparte va decidir conquerir Egipte. Es va emmirallar amb Heròdot, Alexandre i tota la tradició més clàssica. Volia viatjar per controlar totes les rutes comercials d’aquella zona i un cop tenia un bon coneixement del terreny, es va enfrontar amb la gent d’Egipte. Després va escriure Descriptión de l’Égypte, una descripció científica i enciclopèdica d’Egipte. Un altre dels motius dels viatges era el mite d’Orient com un lloc de relaxació de la vida a occident, era un motiu cultural que es sumava al motiu religiós, d’exploració de cultures.
 En aquest segle també es crea una editorial, creada per John Murray I i que va portar el seu nom.
 Karl Baedeker va ser el primer autor que va fer una guia de viatges com a tal, el 1828 amb el nom d’Un viatge pel Rin des de Mainz fins a Cöln . Té tots els elements que conté una guia de viatges moderna i va néixer perquè molta gent anava a aquest destí i demanava informació. Crida l’atenció que fou un llibre de mà molt útil per viatgers àgils i sols. Els tres elements d’una guia de viatge moderna són la descripció impersonal, l’objectiu d’una guia de viatges no és que un autor es faci famós, sinó que neix amb la vocació de ser impersonal, no s’ajusta a cap criteri especial; aquestes guies neixen amb una voluntat objectiva de la descripció del terreny; i hi ha descripció amb rigor. La informació que contenien aquestes guies eren rutes, transport, allotjament, restaurants, llocs d’interès, passeigs i preus.
Les guies de viatges són un producte cultural que pràcticament ha variat molt poc. Les guies actuals contenen el mateix, tot i que amb alguns matisos.
 Al 1848 apareix a Alemanya una classificació segons l’interès que tingués el lloc mitjançant asteriscos (*) (**) (***). També es van incorporar a les guies la cartografia i ajudava als viatgers que es compraven les guies per anar sols. Les trobem de tres tipus: plànols de tipus arqueològic, plànols topogràfics com volcans o muntanyes o plànols arquitectònics.
Al 1836 s’introdueix un tipus de llibres fonamentalment pràctics, els manuals de conversa.
No són ni gramàtiques, sinó guies pràctiques de manuals de conversa. També es comencen a introduir guies sobre la comparació de les diferents monedes i el valor que tenien.
 John Murray III crea un altre segell de guia: les guies Murray, que tenen la principal característica que són guies que pots portar a la mà. Hi ha una planificació del viatge, una racionalització i tot això condueix al turisme com a indústria massiva.
Aquestes guies es trobaven a Europa, bona part del Nord d’Àfrica i a Àsia.
 Al segle XX, dos germans James & Findlay Muirhead compren l’editorial de Murray III i fan un pas més enllà, estableixen un model clàssic de guia que s’instaura com el model en aquell moment, que tenien tres elements: arquitectura, arqueologia i art.
Mentre que els guies de Baedeker i de Murray eren vermelles per tradició, aquests germans creen les Blue Guides, en comptes de vermelles eren blaves. Durant el segle XX passen diverses coses que motiven a escriure guies de viatges i llibres, com la primera pujada a l’Everest o l’arribada al Pol Sud. Hi ha diversos viatgers importants que van escriure guies i llibres sobre els últims indrets del món que no estaven explorats o molt poc explorats com Henry Russell o Roaid Amundsen. A les obres d’aquests viatgers apareix una nova mirada que diu que els destins més turístics s’estan fent malbé i volen mantenir l’essència d’aquests llocs, com si l’experiència de viatjar fos verge.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo Finalment, apareixen les dones en el món de les guies de viatges. Cristina Morató va ser una narradora important. Va escriure Les reines d’Àfrica. En el fons, però, són poques les dones que van viatjar. De fet, moltes dones de viatgers van dedicar-se als viatges plàcidament, acompanyant als seus marits, tot i que algunes es quedaven a casa morintse de gana †.
El viatge en el segle XX s’acaba convertint en un producte cultural, però si entenem cultura en el sentit de coneixement de coses i producte cultural en el sentit que és el resultat d’una cultura, d’una manera de veure el món. Les guies aporten coneixement i traslladen espais i cultures a una cultura diferent. És un producte basat en uns continguts i en els quals hi havia gent que s’hi guanyava la vida. El contingut de les guies de viatges es pot articular en diferents canals, Altaïr n’és un bon exemple (té web, magazine, revista, etc.).
S’han de crear uns continguts i a partir d’aquí es crea un model on es poden generar diferents destins i demés. Tot això acaba tenint un element de subjectivitat, i apareixen segells com la Lonely Planet (lo bàsic com a guia de viatges).
- Una primera secció que sempre trobem és una presentació de qui ha fet la guia, com s’ha fet, etc. Es donen agraïments a uns autors. A més, també ens apareix la història de la mateixa guia. També trobem un apartat on hi ha l’informació pràctica del lloc on viatges.
- Una de les primeres coses que ja ens avancen és un mapa que ens indiquin d’on anem, les imatges s’han d’articular en paral·lel amb el text.
- A vegades no utilitzen persones que són especials coneixedors de la zona i això ens ho expliquen, moltes vegades aquestes persones tenen un criteri periodístic.
- Actualment s’utilitzen molt les fotografies, el que fa que et posi en òrbita, és informació visual feta amb una mica de text.
- Òbviament també hi ha un índex, on hi trobem un mapa. Els compartiments en els que es divideix la guia, són normalment geogràfics.
- La història també està inclosa dins les guies, on hi trobem esquemes històrics per situar-nos en el temps. En aquesta secció hi ha inclosa una línia cronològica que et permet viatjar de manera visual i veure els principals elements que han succeït. Dins eles textos més avorrits hi ha fragments més culturals.
- Una altra de les principals diferències que hi ha entre cultures és la religió, el que ens porta a descriure una cultura. Així doncs, en una guia de viatges hi ha inclosos uns breus apunts sobre les creences religioses del país o la regió en qüestió.
- A vegades també s’inclouen anècdotes a través de personatges del mateix país.
- Un altre apartat sol ser el menjar i la beguda, que té una llargada més llarga.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo - Normalment també s’inclouen frases típiques en l’idioma de l’indret.
- També hi ha recomanacions de pel·lícules, música, literatura de viatges i llocs web amb informació del lloc al que vas.
- La cultura és un altre dels elements que es troba a les guies de viatges, on expliquen com viuen, què són, on són, etc.
- També s’inclouen diferents rutes i itineraris que es poden fer per la regió a la que està destinada la guia, aquí s’inclouen totes les informacions pràctiques necessàries, concells, fotografies i mapes. T’expliquen la ruta com a proposta i t’explica què farien ells cada dia del que disposes.
- S’utilitzen diferents elements per destacar les coses més importants, com estrelletes o altres símbols.
- A vegades també s’inclouen petits assajos, petits articles de revista que permeten trencar una mica el fil argumental.
- Un altre element són les adreces de les ambaixades, etc informació pràctica.
El referent de les guies de viatges són les Blue guides, ja que tenen els símbols dels que parlàvem abans que són distintius. A més, han agafat un caràcter més cultural i aprofuneix més en els temes. Són guies molt locals. Els tipus d’allotjaments no estan diferenciats pel preu sinó per la qualitat. No se li dóna tant importància al menjar i al oci, sinó a la informació cultural i pràctica. També inclouen taules de distància, ja que les guies de viatges estan destinades a aquells que volen viatjar sols. Hi ha una guia quotidiana, amb informacions que t’ajuden a superar el dia a dia. S’integren artícles de format acadèmic.
També hi trobem l’element religiós i la història, feta per un especialista en història.
S’introdueix en forma d’esquema i amb molta imatge, i com abans, s’inclou un fris cronològic, o una cronologia en forma d’esquema. Els títols permeten fer una distribució dels llocs per periodes.
També hi ha guies d’autor o guies independents, com les Polaris. Són guies molt locals, per un públic específic. Un altre exemple és Decouverte o Arthalid. Aquest últims són llibres guia.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo 06/04/2016 Comportament del primat humà: Per què som com som? Els éssers humà estem acostumats a agrupar-nos en grups en els que ens sentim identificats, sobretot quan parlem d’emocions i sentiments. D’altra banda, quan parlem de nivell econòmic o feina, es creen uns altres tipus de grups.
Darwin va ser qui va desenvolupar la idea sobre que els humans i els simis tenim un ancestre comú (L’origen de l’ésser humà, 1871). Durant molt de temps, però, s’han intentat buscar les diferències que hi ha entre nosaltres i els simis, i fins i tot, entre nosaltres i la resta d’humans. Una de les diferències bàsiques entre els simis i els humans ha estat l’utilització d’èines, com les de pedre que trobem a museus de prehistòria o arqueologia. Fins i tot s’ha arribat a dir que és la diferència principal, però amb el temps molts investigadors s’han anat trobant que els primats són capaços de desenvolupar i utilitzar eines, i algunes d’aquestes són de pedra.
Darwin va ser el primer que va descobrir que els simis es reconèixen davant del mirall, el que va demostrar que els primats estan més desenvolupats cognitivament del que es pensava. Així doncs, es va arribar a la conclusió que la principal diferència entre els primats i els humans és la cultura.
Nosaltres som un animal molt dèbil, però sortim de sèrie amb un gran cervell, encara que no tenim unes característiques que ens permetin adaptar-nos perfectament al medi. Dins el cervell amb el que neixem, ja hi ha una part que ve programada, és a dir, que el nadó neix a un instint. Tot i això, molta part del cervell encara està per omplir, a diferència de les formigues, ja que estan configurades genèticament. En el moment de contacte del petit amb la resta dels humans, és molt important el joc, ja que mai deixem de jugar.
La cultura és tot allò que ens va entrant de l’exterior. Hi ha diferents cultures, una d’elles és la cultura gastronònima, ja que tots els éssers humans que viuen en regions diferents, tenen una cultura gastronòmica propia. La cultura material en seria una altra.
No només la cultura és allò que ens dieferencia dels animals, dels simis. La genètica i la biologia també n’és una d’elles. La diferència entre aquestes dues característiques és la cultura i l’aprenentatge que té el recént nascut. La cultura és una adaptació, molts animals ens adaptem al medi gràcies a la cultura. És per això que la cultura té un component biològic, ja que sinó la nostra adaptació no seria possible.
Cultura: “La CULTURA és informació social transmesa entre individus de la mateixa espècie”, Jesús Mosterín.
És cert que també podria ser entre individus de diferents espècies, ja que nosaltres podem ensenyar coses a un animal i l’animal ens farà aprendre en algun sentit. La cultura és tota informació que és transmesa socialment, com la política, l’economia, temes de societat, esports, etc. La cultura en un poble és incultura quan no pot viure com aquell poble voldria viure, ja pot ser per una imposició, una crisi econòmica, etc.
Periodisme mediambiental i de viatges Carla Borràs Polo La conclusió és qu eels humans som éssers culturals, com molts altres animals, des dels nostres orígens. A manca d’urpes i dents esmolades, dom un lleó; a manca d’una gruixuda capa de greix com una balena, gràcies a la cultura ens hem adaptat al medi: fabricant llances, fletxes, abrics de pell o cabanes, inventar dois d’escriptura, medicina, ordinadors,… La crítica que en treiem és que quan volem presumir diem que hem aconseguit tot el que tenim perquè som primats culturals, i quan volem justificar els nostres errors diem que som primats biològics.
El professor Raymond Dart va trobar un ós a l’África que ca provar que efectivament, els nostres primers avantpassats havien tingut un aspecte semblant al simi. Aquest os es ca batejar com “austrolopitecus”, “austral” = sud i “pitecus”= simi. El professor va intentar cercar aquell element cultural que des més humà el seu australupitecus. Per això, va crear una indústria Osteodontoqueràtica, perquè ell ca trobar ossos llargs que va interperetar que els feien servir com a armes, va trobar mandíbules d’animals que va interpretar que les feien servir com a serres, però al final es va veure que eren les restes de primats que s’havien menjat els depredadors com els lleopards, ienes (que els rossegaven), etc. Això significa que la guerra no és als nostre gens.
Més endavant es va dir que la guerra es un fenomen cultural i que no està en els nostres gens. La guerra es salta els codis ètics i morals per destruir altres vides en benefici del teu propi grup. A partir d’aquí va néixer l’etnocentrisme i el concepte que “això és meu i no teu”.
Som éssers biològics i som primats domesticats per la cultura. Aleshores, quan viatgem, estem preparats per comprendre l’altre? Com apropar-se a altres cultures, altres món i altres realitats? Intentem tenir una ment objectiva, oberta, i expressem la nostra opinió, però sobretot s’ha de tenir en compte que la nostra cultura no és l’única.
...