6. Virologia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 2º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2017
Páginas 11
Fecha de subida 11/10/2017
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Raquel París. 2n NHD 6. Virologia Son entitats submicoscopiques que no tenen entitat cel·lular i son paràsits intracel·lulars estrictes. Han de fer el cicle de vida dins d’un hoste. Diferencies entre bacteris i virus: Alguns virus poden tenir ARN i després passar a tenir ADN però mai els dos a l’hora. Els virus no proveeixen ATP, tot allò que necessiten ho agafen de l’hoste. Però no tots els virus són més petits que els bacteris Els virus més grans (Granulovirus) tenen 120-300 nm de diàmetre i 300-500 nm de llarg, mentre que els bacteris més petits (micoplasmes, riquètsies) tenen uns 200 nm de diàmetre) La mida petita exclusivament no es definitòria dels virus front els bacteris Cicle multiplicatiu dels virus Perquè hi hagi infecció de la cèl·lula hostatge succeeixen dues fases, la fase intercel·lular i la extracel·lular Extracel·lularàel virus detecta la cèl·lula hoste, la infecta i passa a tenir una fase intracel·lular Intracel·lularà accions paral·leles: síntesi de proteïnes víriques i la replicació del seu àcid nucleic. Un cop hi ha suficient proteïnes víriques i àcid nucleic hi ha fase d’ensamblatge i es formaran noves partícules víriques dins de la cèl·lula hoste i finalment sortiran a l’exterior alliberant-se i permetre que pugui infectar altres cèl·lules hostes. Raquel París. 2n NHD Tipus de virus segons l’hoste que infecten: Virus bacterians (bacteriòfags, fags) Virus vegetals Virus animals Estructura bàsica de les partícules víriques Les partícules víriques estan formades per àcid nucleic i per proteïna i les dues formen la nucleocàpsida. Capsòmerà cadascuna de les unitats proteiques constituents de la càpsida Virióà cadascuna de les partícules víriques enteses com unitats físiques Càpsidaà formada per unitats idèntiques de proteïna anomenades capsòmers que formen la càpsida la qual envolta l’àcid nucleic. Els capsòmers son idèntics i estan formats per una o poques proteïnes totes iguals o gairebé iguals. Perquè els virus son molt petits i tota la informació genètica de com ha de ser el virus esta tota continguda en l’àcid nucleic que es molt petit i ha d’estar molt comprimida, per tant amb molt poc informació han de fer tots els capsòmers. Tipus de virus segons si tenen envolta o no tenim: - Virus nusà nucleocàpsida sense envolta membranosa - Virus amb envolta à nucleocàpsida amb envolta membranosa que es molt semblant a la de cèl·lules procariotes o animals. Raquel París. 2n NHD Virus amb càpsides helicoïdals -Els capsòmers es disposen helicoïdalment formant un filament cilíndric -La molècula d’àcid nucleic es disposa a l’interior del cilindre, interaccionant amb els capsòmers Es característica de molts virus vegetals sens envolta, de bastants virus animals amb envolta i de bastants bacteriòfags Virus amb càpsides icosaèdriques Càpsides que formen un objecte geomètric amb una relació de superfície/volum baixa i una sola o unes poques proteïnes diferents. Els virus s’observen amb microscòpia electrònica. Virus amb estructura complexa Sobretot amb bacteriòfags. Tenen una part icosaèdrica i una helicoïdal. Adenovirus Alguns virus icosaèdrics tenen espícules, que son unes fibres que surten a l’exterior que serveixen per interaccionar amb receptors cel·lulars. Molts virus presenten una envolta membranosa amb proteïnes virals que sobresurten: Bicapa lipídica+proteïnes L’envolta membranosa esta formada per fosfolípids i aquests venen de les cèl·lules que ha infectat prèviament i per tant es molt semblant en composició a la de cèl·lules eucariotes. A part de la membrana lipídica hi ha proteïnes, ja que el virus si que es capaç de emetre unes proteïnes a través de la seva informació genètica. Hi ha dos tipus de composició: - Bicapa lipídicaà origen hoste - Proteínica à origen víric Els que no tenen membrana son mes resistents. Raquel París. 2n NHD La membrana te la funció de tenir aquestes proteïnes que ajuden a detectar la cèl·lula hoste i a adherir-s’hi. Tipus de genomes vírics A diferencia de la no estructura vírica el genoma pot ser molt complex. El virus nomes te un àcid nucleic però hi ha virus que tenen diferents àcids nucleics, alguns contenen DNA però el poden tenir de forma mono catenària o bicentenària. Hi ha virus de RNA i aquest pot ser monocatenari o bicentenari. Hi ha una gran variabilitat Altres poden passar a ser de RNA a DNA. à quan infecten l’ARN passa a ser ADN. Un vius el fet de no tenir estructura el fa difícil de classificar. Criteris e classificació: - Tipus de genoma víric - Virus amb envolta membranosa o sense - Simetria de la càpsida Mida i morfologia d’alguns tipus de virus Moltes mides i morfologies de virus. La mida es de 10nm a 200-300nm Càpsidesà helicoïdals, icosaèdriques i complexes. Raquel París. 2n NHD Cicle lític dels bacteriòfags El estadis de replicació d’un bacteriòfag són: - adsorció - penetració - síntesi d’àcid nucleic i proteïnes - empaquetament de virions - lisi bacteriana Cicle proliferació, multiplicatiu o lític: Un virus es capaç de detectar alguna proteïna, lípid o alguna cosa de la cèl·lula hoste (bacteri) i hi ha un primer pas que es el de l’adsorció (reconeixement i adhesió) i penetració de l’àcid nucleic. Entra l’àcid nucleic però la càpsida queda fora, en les cèl·lules animals el virus entra sencer. Després de l’entrada de l’àcid nucleic manipula la cèl·lula hoste de manera que comença a controlar tota la síntesi proteica i la replicació de l’àcid nucleic. El resultat final es una síntesi significativa d’àcid nucleic i una quantitat alta d’àcid nucleic. A continuació hi ha l’ensamblatge, cada càpsida formada assumeix una molècula d’àcid nucleic, l’envolta i forma una nova partícula vírica, un virió. Aquest pas es espontani, no consumeix energia. Quan hi ha un nombre crític de partícules víriques formades dins l’hoste aquest lisa i s’alliberen les partícules víriques per tornar a infectar. Àcid nucleic L’àcid nucleic del virus dins la cèl·lula hoste els gens s’expressen abans o després, alguns son gens matiners, mitjans o tardans. Hi ha una seqüencia segons la necessitat à actuació seqüencial dels gens i agrupats per funcions en el genoma del virus Primer s’expressen els gens que siguin requerits per replicar l’àcid nucleic del virus. Després s’expressen aquells que actuen en la codificació de proteïnes de la coberta Raquel París. 2n NHD Cicle lisigènic: bacteriòfag lambda La finalitat es la integració del DNA víric al de l’hoste Lisogèniaà procés en el qual una vegada el virus infecta la bactèria integra el seu genoma en el genoma bacterià i passa a replicar-lo com part d’aquest Cicle lisigènicà cicle que implica l’establiment de l’estat lisigènic per part del virus. Pot revertir a cicle lític Una bactèria que ha assumit el virus en un moment donar pot passar de ser un bacteri lisigènic a ser lític. Fag atenuatà tipus de fag que pot establir un cicle lisigènic com alternativa al cicle lític Bactèria lisigènicaà bactèria en la qual s’ha integrat el genoma del fag Pròfagà genoma integrat del fag en el genoma bacterià Induccióà pas de cicle lisigènic a lític Divisió binariaà en la transferència vertical apareixen dues molècules amb el pròfag. En el moment que hi ha la inducció aquest genoma víric es desprengui del genoma bactèria i així comença el procés de replicació del virus fins que el bacteri lisa i s’alliberen els virions. Virus d’animals Classificats en famílies segons els criteris generals per a la classificació dels virus: - -tipus d’àcid nucleic i nombre de cadenes - -morfologia de la càpsida - -presència o no d’envolta membranosa Genomes vírics à Composició i estructura més variades que en els organismes cel·lulars i per tant hi ha gran varietat morfològica i genètica Raquel París. 2n NHD Estadis del cicle multiplicatiu d’un virus animal La diferencia respecte a bacteris: En un moment donat es capaç de detectar alguna molècula de la cèl·lula animal que funciona de receptor, s’hi adhereix i per diferents mètodes pot arribar a entrar a l’interior de la cèl·lula animal però a diferencia dels fags entra tota la partícula vírica i la membrana que envolta el virus es fusiona amb la membrana de la cèl·lula hoste i entra a dins sense membrana i comença la replicació, síntesi, formació de noves partícules, generació de nous virus a l’exterior i sortirà per diferents mètodes. Fases: - Adsorcióà durant aquesta etapa el virus es capaç de detectar específicament el receptor de la cèl·lula hoste gracies a les proteïnes víriques que detecten aquest receptor. El receptor pot ser de tipus proteic, lipídic, glucídic, etc. Aquest receptor sempre ha d’estar a la part externa de la cèl·lula hoste. Les proteïnes del virus que detecten específicament els receptors s’anomenen lligands. Tropismeà cel·lular i d’espècie. La proteïna que es capaç de detectar un receptor de la cèl·lula hoste detecta un tipus de receptor d’una cèl·lula determinada, no qualsevol cèl·lula i hi ha virus que son capaços de infectar algunes especies però no altres. Rang d’espècies d’un virus à totes aquelles espècies animals a les quals aquest virus pot infectar i pot ser ampli i estret. Ex: El virus de la ràbia pot infectar a tots els mamífers (ampli) - Penetració i descapsidació - Replicació de l’àcid nucleic à hi ha virus animals de DNA i virus animals de RNA. Segons el seu àcid nucleic la seva estratègia per replicares dins la cèl·lula animal serà molt diferent. Si es un virus que el contingut es ADN no tindrà tants problemes en la cèl·lula animal per trobar proteïnes amb funció enzimàtica que l’ajudin a replicar, ja que pot utilitzar qualsevol polimerasa. Un cop entra a la cèl·lula haurà de buscar el lloc on hi haurà les DNA polimerases i aquest lloc és el nucli. Els poliovirus son virus molt grans d’DAN que porten al seva ADN polimerasa i es queden al citoplasma, ja que no els cal anar buscar la polimerasa de la cèl·lula hoste. (cas excepcional) Raquel París. 2n NHD Quan l’àcid nucleic es RNA tot i que es un virus paràsit i utilitza la maquinària de l’hoste no podrà utilitzar cap polimerasa de l’hoste perquè no tenim cap polimerasa que repliqui RNA. Per tant, aquest virus ha de portar la seva pròpia RNA polimerasa per transcriure l’ARN dins la cèl·lula hoste. Els virus amb RNA es queden al citoplasma i no cal anar al nucli. Tot i que hi ha excepcions com el virus de la grip que es RNA i aquest si que se’n va cap al nucli. - Síntesi de proteïnes - Ensamblament de les nucleocàpsides - Alliberament Replicació vírica: Corba d’una sola etapa Amb aquesta corba es pot comparar i caracteritzar el cicle multiplicatiu d’un virus específic. S’estudia a patir d’una partícula vírica s’adhereix a la cèl·lula hoste, es replica fins que al final es multiplica i surt de la cèl·lula hoste. La corba explica el que passa a patir d’una partícula vírica fins que es replica i se’n fan de noves i surten. Quan un virus entra dins la cèl·lula animal hi ha un període anomenat de latència perquè aparentment no passa res i te dos subperíodes, el d’eclipsi (te lloc a al primera part de latència i tot i que no hi ha noves partícules víriques si hi ha una replicació de l’àcid nucleic del virus, síntesi de proteïnes... però no hi ha nous virions) i la maduració (creació de noves partícules víriques però encara son dins la cèl·lula i es caracteritza perquè les partícules creixen totes simultàniament i surten totes alhora de al cèl·lula, per això hi ha un poc tant alt a al corba). A continuació hi a l’explosió (sortida de la cèl·lula simultània i es pot mesura el nombre de partícules noves que hi ha hagut degut a la infecció) Raquel París. 2n NHD Estadis del cicle multiplicatiu d´un virus animal Això te lloc en bacteriòfags i en els virus animals. En les infeccions per virus de animals també son aplicables els conceptes de: • Fase d’eclipsi • Fase de latència • Mida d’explosió Si comparem les corbes entre bacteriòfags i virus animals traiem aquestes conclusions: •Els períodes d’eclipsi i de latència són més llargs que en els bacteriòfags •La mida d’explosió és més gran que en els bacteriòfags •Però molts virions produïts son defectiusà no podran infectar una altra cèl·lula. Multiplicació de virus animals sobre membranes embrionàries de pollastre Per estudiar el virus es mes difícil que en bacteris. S’inocula una cera quant de virus dins d’un ou provocant un trencament de la closca de l’ou, prèviament desinfectada. No totes les zones de l’ou fertilitat deixaven créixer aquest virus mentre altres si. Després es tancava la closca i es deixava incubar. L’embrió dins de l’ou es estèril i no hi ha cap altre microorganisme que pugui interferir. Formació de clapes de lisi per virus sobre cultius confluents de cèl·lules (UFC) Monocapa de cèl·lules: Es posa una capa de sèrum nutricional i es fa créixer una nova capa cel·lular específica i s’inocula el virus que volem estudiar. Després d’un temps el virus si es capaç de lisar la cèl·lula animal que ha infectat tindrem una sèrie de forats que seran les anomenades calves o plaques que son el resultat de la destrucció de les cèl·lules que s’han anat infectat i es poden contar per tal de quantificar el nombre de partícules víriques que tenim. UFCà unitats formadores de calves. Per contar-ho be s’haurien de ser solucions seriades agafant un primer sèrum. A patir d’un sèrum amb partícules víriques determinades infectarem en dues plaques, una que tindrà l’antiviral i l’altre que no el tindrà i es compararà si l’antiviral es efectiu o no segons les calves. El problema està en que algunes cèl·lules animals no lisen en ser infectades i per solucionarho s’utilitza un colorant que marca les cèl·lules vives però no les mortes. Raquel París. 2n NHD Virus animals que causen infeccions transmeses per aliments Virus de RNA de cadena senzilla. Norovirus i el virus de l’hepatitis A El virus no es pot multiplicar ne l’aliment, però en ingerir el vius en l’aliment si que es pot reproduir dins del nostre cos. L’aliment nomes es portador. 1. Aliments en general à aliments contaminats amb partícules víriques i els ingerim. A partir d’aquí el virus reconeixeran els receptors de les cèl·lules intestinals on hi ha una fase de replicació en aquestes cèl·lules i hi haurà uns excrements que contindran partícules víriques noves creades i entraran en contacte amb els aliments i tornarà a iniciar-se el cicle. Això pot tenir lloc amb els bolquers dels nadons. Si no hi ha una bona neteja aquests virus poden passar als aliments si es manipulen 2. Marisc à excrements que provenen d’una persona amb una infecció vírica i entren en contacte amb aigües marines i entren en contacte amb marisc (animals filtradors: agafen molta aigua i n’agafen substàncies nutricionals) i si s’ingereix marisc contaminat es reproduiran a les cèl·lules intestinals i a través de l’excreció tornarem a eliminar partícules víriques i es tornarà a iniciar el cicle. A diferencia de les bactèries els virus: - No creixen en els aliments - Son difícils de detectar per mètodes microbiològics convencionals Estratègies de prevenció de les infeccions víriques per aliments: • Bon maneig dels aliments al llarg del seu processament • Prevenció de la contaminació fecal d’aigües en llocs de cultiu de marisc • Escalfament de l’aliment (convenient T>80ºC) • Aigua potable en totes les àrees de processament de l’aliment En canvi, els virus son: • Resistents al pH àcid de l’estómac • Més resistents a radiacions que els bacteris Raquel París. 2n NHD Principals virus causants d’infeccions transmeses per aliments Els norovirus son petits i formen part de la família dels calicivirus. Podem tenir infeccions per norovorus tuta la vida, ja que no hi ha immunitat per quest virus. El virus de hepatitis A és de la família picornavirus, es esfèric i també es molt petit. Episodis mes llargs que en l’anterior. Si que hi ha immunitat i es duradora. Hi ha molts tipus d’hepatitis però no totes son degudes a virus. La A es provoca per virus i es transmet a través de l’alimentació. Rotavirus Provoca gastroenteritis aguda en lactants i menors de 2 anys. (50-60% dels casos de gastroenteritis en nens petits en els mesos freds) Aquesta gastroenteritis no e solt greu però en el tercer mon es la casant d’un milió de morts en lactant. Transmissió fecal-bucal, sobre tot per aigües, no aliments Pràcticament el 100% dels nens >4 anys son portadors d’anticossos ...

Comprar Previsualizar