Teories de la comunicació (Tot el curs) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2015
Páginas 49
Fecha de subida 09/02/2015
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

Teories de la Comunicació 1/10/14 I: Comunicació Interpersonal Objecte de la sessió 0. Introducció: Estudi (científic) de la comunicació. Teories.
1. Escola de Chicago.
Interaccionisme simbòlic COMUNICACIÓ      Emetre/ rebre missatges Posar en comú missatges Intercanvi de missatges Compartir significats Codi/finalitats (comunicar no és una acció gratuïta, sempre té una finalitat) Les finalitats de la comunicació són : persuadir, informar, expressar sentiments i opinions, educar, entretenir.
L’estudi de la comunicació  Activitat fonamentalment humana (en els humans la comunicació és una activitat vital, sense comunicació no podem viure)  Interacció social  mitjançant la comunicació interactuem socialment  Finalitats Tipus de comunicació (en funció de qui és l’emissor i qui és el receptor)  Comunicació intrapersonal  Comunicació interpersonal  emissor i receptor són diferents i actuen a títol individual.
La resposta és bidireccional: tant actua de receptor com d’emissor. Simètrica  Comunicació de grup Ex: de la classe  Comunicació organitzacional  Ex: comunicació de la UAB mitjançant la web  Comunicació de masses/ comunicació mediada  El receptor està dispers geogràficament, és heterogeni; l’emissor envia missatges de forma mediada, per tant, està especialitzat. A vegades, pot ser una institució. La resposta és unidireccional i asimètrica. El paper de l’emissor i del receptor ha canviat. Les xarxes socials són comunicació mediada, però no de masses.
Estudi científic: - Realitat observable  la realitat pot ser observable mitjançant la vista o instruments diferents Mètode científic  procés que s’ha de seguir Estudi científic de la realitat: - Delimitació d’una parcel·la Punt de vista específic i pertinent (aplicat més a ciències humanes i socials) El mètode científic Coneixement públic: tant el mètode com les dades s’han de difondre 1 Teories de la Comunicació La ciència és objectiva ( “duplicació”, replicabilitat): quantificació. Manera de treballar que és quantificable i, per tant, permet la repetició d’estudis i de mesures per veure si els resultats són els mateixos (VALIDAR) Diferents investigadors han d’arribar als mateixos resultats.
La ciència és empírica: allò que es pot conèixer directament o indirectament. S’ha de basar en l’experiència Per aquestes característiques, la ciència és sistemàtica i acumulativa: “En termes ideals, la recerca científica comença amb l’observació minuciosa i singular d’un fet i avança cap a la formulació de teories o lleis” (Wimmer-Dominick, 2001:12) De les hipòtesis - Proposició o declaració formal que inclou les relacions entre les variables i que se sotmet a prova Dues variables: Agenda públicaHipòtesis: l’Agenda de mitjans condiciona l’agenda pública agenda dels mitjans A les teories i les lleis “conjunt de proposicions relacionades que presenta una visió sistemàtica del fenomen en especificar les relacions entre els conceptos. (...) Quan les relacions entre les variables no varien (és a dir, que sempre són les mateixes) sota condicions determinades, els investigadors poden formular una llei” (Wimmer-Dominick, 2001:12) LECTURA DEL DIA 29/10: Els mitjans de comunicació tenien una capacitat molt alta de provocar conseqüències en les actituds de l’audiència. Fan la recerca empírica i arriben a la conclusió que la seva hipòtesis no era vàlida. Com a resposta, formulen la teoria dels dos graons de la comunicació. Al mateix temps, formulen la llei dels efectes limitats o efectes mínims  capacitat mínima dels mitjans per provocar canvis en l’audiència.
Teories: graus de satisfacció dels requisits.
La ciència és predictiva – Capacitat de les teories per predir el futur Ciències socials i mètode científic Dues posicions metodològiques: - Unitat del mètode científic ( grups que creuen en el monisme metodològic: només hi ha un mètode a aplicar tant científic com social) vs. Dualisme metodològic La comunicació com a objecte d’estudi científic Estudi de la comunicació - Monisme metodològic: Perspectiva empírico- analítica (Paradigma de Lasswell) Estudi objectiu, sistemàtic i, sobretot, quantitatiu de la comunicació (de masses) Els fets socials com a fets objectivables i quantificables Mètode deductiu ( a partir d’hipòtesis) - Dualisme metodològic  Marxisme. Perspectiva històrica i cultural de la societat (materialisme històric) 2 Teories de la Comunicació Perspectiva crítica- Escola de Frankfurt i estudis sobre indústries culturals Èmfasi: pera qui; per què, o per a què es fa la recerca: canvi social  el promouen. Volen transformar la societat Tècniques de recerca qualitatives Posteriorment, recerca empírica  Corrents interpretatius INTERPRETATIVA) (sociofenomenologia, hermenèutica) (PERSPECTIVA Les persones com a subjectes que “en els ambients quotidians creen un significat i interpreten els successos del món” (Wimmer-Dominick, 2001:104) SUBJECTES QUE EN LA VIDA QUOTIDINA CONSTRUEIXEN SIGNIFICATS La realitat és construïda socialment; no es pot fragmentar Estudis empírics: tècniques qualitatius Model inductiu: del particular a allò general  de la realitat construiran teories  Tres grans vies “històriques” - P. Empírico-analítica (funcionalisme): centrada en la comunicació de masses i molt poc en la interpersonal (va ser l’hegemònica) - P. crítica: centrada en els mitjans com a indústries culturals - P. interpretativa: és la primera que va sorgir (EEUU). Centrada en la comunicació de masses i la comunicació interpersonal  Pluralisme metodològic: Convergència i combinació d’enfocaments 1. 1. Interaccionisme simbòlic Escola de Chicago (creada final s.XIX  centre de referència fins els anys 1920-1930. Pèrdua de la perspectiva interpretativa en favor de la Universitat de Columbia) INTERACCIÓ- com les persones actuem, indivudalment i en grups, en la nostra relació amb els altres en contextos socials específics.
INTERACCIONISME SIMBÒLIC: Interacció mitjançant símbols (Escola de Chicago-Herbert Blumer) Punts d’interès del Interaccionisme Simbòlic: Idees sobre el self (sí mateix) i la seva relació amb la societat  Importància dels significats en el comportament humà  Importància del concepte del sí mateix (self)  Relacions entre individus i societat Orientació/perspectiva Base: George H. Mead Mind, Self and Society (1934) (era professor d’universitat, però no va acabar la tesi) 3 Teories de la Comunicació - No reduccionisme Distinció éssers humans-animals: reflexió, intenció i ús de símbols; capacitat d’anomenar (convencionalment) La capacitat per anomenar simbòlicament, base de la societat Importància primordial de la capacitat d’anomenar-nos nosaltres mateixos. Usar un nom per a nosaltres mateixos és adquirir una personalitat (un self).
Donar nom – Procés complex: capacitat cognitiva de jugar amb símbols Jugar el rol de l’altre: el concepte de nosaltres mateixos El self com a funció del llenguatge: sense paraula no hi hauria concepte d’un mateix (self) Blummer. Premisses 1. “Els éssers humans actuen envers les coses a partir de la base del significat que les coses tenen per a ells”  Accions i significats són generats per les persones quotidianament 2. “El significat d’aquestes coses es deriva o sorgeix de la interacció social que cadascú té amb els seus companys” 3. “Els significats són manejats i modificats en el procés interpretatiu usat per la persona en relacionar-se amb les coses que es troba” Interaccionisme simbòlic-síntesi  Realitat social Societat = conjunt/sistema de significats compartits mitjançant la comunicació (actualitat interpersonal) No significats intrínsecs; significats construïts en el procés de comunicació Expectatives estables/ esquemes previsibles Interpretacions: convencions socials, interioritzades individualment  El sí mateix (self) Donar-se significat a sí mateix i construir la identitat Concepte de sí mateix: “conjunt de percepcions, realment estable, que les persones tenen de sí mateixes” (West-Turner, 2005:84) Joc informal, joc formal i altre generalitzat  Relació dinàmica entre productors, continguts, tecnologies i audiències interpretatives  Diferències altres perspectiva Interacció-Enfocaments Comunicació Interpersonal  Model de la interacció d’Enving Goffman  Model interaccional o pragmàtic de la Comunicació (Grup de Palo Alto) Comunicació Model de la quasi-interacció mediada de John B. Thompson Model de la interacció d’Erving Goffman Erving Goffman, Canadà 1922 –EUA, 1982 Microsociologia 4 Mediada Teories de la Comunicació Model dramatúrgic per a l’estudi de la comunicació humana  interacció amb els altres com a requisit de la condició humana Goffman Aportacions La presentació de la persona en la vida quotidiana (1955, The Presentation of self in Everyday Life) Tesis doctoral Aportacions i conceptes Actuació Activitat d’un individu Copresència (no mediada) (“presència contornada davant d’un conjunt particular d’observadors”) Certa influència sobre els individus copresents 15/10/14 Objecte de la sessió  Model interracional o pragmàtic de la comunicació (Grup de Palo Alto)  (té en conjunt amb la comunicació interpersonal la interacció)  Comunicació no verbal 1.2. Model interaccional o pragmàtic Post IIGM: - - - Teoria de la informació (tecnològica); condicions ideals  estudien quines són les millors condicions tecnològiques perquè es produeixi l’enviament d’informació el més eficient possible Teories sobre la comunicació de masses (sobretot, efectes dels mcm)  estudien sobre els mitjans de comunicació de masses i sobretot, sobre la influència a la societat dels mcm ESTUDIS DELS MITJANS A LA SOCIETAT Model interaccional o pragmàtic de la comunicació humana  línia més minoritària; en un context marginal dins dels estudis de comunicació, i el que fa es crear una teoria amb un nivell pragmàtic. Es crea al mateix temps que els altres dos (Grup de Palo Alto).
Grup de Palo Alto (EEUA) està format per un conjunt de procedències diverses que treballen per l’Institut Mental Research (Psiquiatria, antropologia, comunicació/ Fundador- G.Bateson (Gb); P. Watzalwick d’origen austríac i nacionalitzat a EEUU). (Goffman també va tenir relacions amb el Grup de Palo Alto, tenen una base comuna encara que el plantejament sigui diferent.) Estudi de “la interacció tal com es dóna de fet en les relacions humanes” “entre ésser humans” Condició sine qua non de la vida humana i de la societat.
Procés complex; context.
Estudi de la comunicació interpersonal com a part d’un sistema sencer.
Pragmàtica: “efectes de la comunicació sobre la conducta”  paraules, comunicació no verbal, llenguatge corporal..., context Per a Palo Alto és important els efectes, les conseqüències de la 5 Teories de la Comunicació comunicació en la conducta (i això els diferencia de Goffman). Palo Alto entén per conducta que és verbal i no verbal. ÉS TOT. Sempre s’entén la conducta i els seus efectes en un context.
“Des de la perspectiva pragmàtica, tota conducta, i no només la parla, és comunicació, i tota comunicació, fins i tot els indicis comunicacionals de contextos impersonals, afecten la conducta (...). A més, no només ens interessa l’efecte d’una comunicació sobre el receptor, sinó també – per considerar-ho inseparablement lligat- l’efecte que la reacció del receptor té sobre l’emissor.” (Watzlawic et al., 1989:24) Comunicar és una acció dual: enviar i rebre.
Comunicació com a sinònim de “conducta” Missatge = conjunt fluid i multifacètic de conducta (verbal, tonal de positura, contextual, etc.) Interacció= sèries de missatges intercanviats entre persones Interès en com la conducta d’una persona afecta tothom del grup Palo Alto treballarà sobre comunicació cara a cara Aportacions Axiomes :Proposició que s’admet sense demostració, evident per ella mateixa Palo Alto treballa 5 axiomes: 1. No és possible no comunicar-se: La comunicació és una conducta. No existeix res contrari a la conducta; “és impossible no comportar-se” .
“ Si s’accepta que tota conducta, en una situació d’interacció, té un valor de missatge, és a dir, de comunicació, (...) per molt que ho intentem no podem deixar de comunicar. Activitat o inactivitat, paraules o silenci, tenen sempre valor de missatge: influeixen en els altres, els quals, al seu torn, no poden deixar de respondre a tals comunicacions i, en conseqüència, també comuniquen”.
2. Comunicació = contingut+relació (el segon classifica el primer) En tota comunicació hi ha dos aspectes: contingut i relació, i tota comunicació té un aspecte de contingut (per exemple: tanca la porta. En un to o un altre, en un determinat context tindrà un aspecte de relació). Amb el contingut sol no ho sabem, necessitem la relació ( com es diu) Comunicació  Implica un compromís; defineix una relació Transmet informació + Imposa conductes Aspectes (Paraules de Palo Alto):  Referencials: contingut; “dades”  Conatius: tipus de missatge; relació entre comunicants; “instruccions d’ús” “tota una comunicació té un aspecte de contingut i un aspecte relacional, de manera que el segon classifica el primer (...)” 3. La naturalesa d’una comunicació depèn de la “puntuació de les seqüències de comunicació entre els comunicants” Interacció; seqüència ininterrompuda d’intercanvis “la puntuació organitza els fets de la conducta i, així, esdevé vital per a les interaccions en marxa” (Watzlawick) 6 Teories de la Comunicació Exemple que posen: interacció entre dos esposos en el qual des del punt de vista de la dona considera que el marit és passiu, ella el renya, però rep passivitat. La puntuació des del punt de vista del marit és em renya, actuo igual. PUNTUEN LES SEQÜÈNCIES DE MANERA DIFERENT.
4. Els éssers humans comuniquen tant digitalment com analògicament. Dibuix és analògic perquè pretén ser la representació de la realitat mentre que les paraules són representacions arbitraries per fer una relació de lar realitat. Només els éssers humans es comuniquen així.
Analògicament: relació Digitalment: convenció arbitrària Comunicació humana: no verbal+ verbal 5. Tota comunicació és o bé simètrica o bé complementària, segons si està basada en la igualtat o en la diferència Interacció simètrica: tendeix a la igualtat de conductes; diferència mínima Ex: parlar amb els companys d’un tema determinat.
Interacció complementària: Màxim de diferència entre “posició superior” o “primària” i “posició inferior” o “secundària”. Ex: parlem amb els companys d’un tema, però hi ha un que és el que més sap.
Són els 5 axiomes, però no ho recullen tot.
1.3. Comunicació no verbal: “La influència omnipresent de la comunicació no verbal és evident qno només en les interaccions cara a cara, sinó també en una ampla varietat de mitjans de comunicació, com la televisió i Internet.” ( Patterson, 2010:13) “Enviament i/o la recepció d’informació i d’influència a través de l’entorn físic, l’aparença física i la conducta no verbal” ( Patterson, 2010, p.18) La comunicació no verbal es basa en:  Entorn físic: classe condicionada per la distribució de l’aula  Aparença física: aspectes, expressió, etc.
 Conducta no verbal Característiques (només aplicables a la comunicació NO verbal) 1. “sempre està on en l’entorn social” (on de l’anglès)  Sempre està rebent i enviant informació no verbal.
2. “Els canals d’enviament i recepció funcionen simultàniament”. En la comunicació verbal, primer parla un i després l’altra. En la no verbal, fem les dues coses alhora.
3. “Gran part del que es comunica ocorre de forma automàtica i no conscient” (no tot, però sí gran part) 4. Com a resultat, la cnv és “cognitivament eficient i, per tant, l anostra atenció pot dedicar-se a una altra cosa, mentre l’enviament i la recepció d’informació no verbal coordinen les interaccions amb els altres” 5. Centrada en la gestió de “ l’ara i aquí en els contactes socials” (p.25) 7 Teories de la Comunicació Característiques fixes (context) : - Disseny i disposició de l’espai - Aparença física Conductes dinàmiques - Distància i orientació Espai personal (“bombolla”/ espai interpersonal - Conducta visual Conducte dinàmiques Expressió facial : Font primordial d’informació.
Reflex estats d’ànim interns.
Indicador extern sentiments i emocions.
Patrons “universals” d’expressió facial de les emocions – Paul Ekman (1972) Psicòleg que va identificar sis patrons bàsiques: alegria, tristesa, ira, por, fàstic [disgust], sorpresa //menyspreu [contempf] Postura i moviment Gestos  3 tipus: Emblemes – gest que té un significat verbal específic (variable per països, cultures): Il·lustradors Reguladors Contacte corporal Afecte Salutacions/comiats [cultures] Nosaltres mateixos Conductes vocals (to, volum, èmfasi, tempo, accents, pauses...) Senyals olfactius Combinacions Implicació Disposició Context i significat Recerca EUA i Europa occidental/Influència de la cultura en la cnv (comunicació no verbal) 8 Teories de la Comunicació 22/10/14 II. COMUNICACIÓ MEDIÀTICA Objecte de la sessió  Introducció a l’eix  Sorgiment d la societat de masses  Inicis de la recerca  Teories de la comunicació Comunicació de masses ([ s. XIX] s.XX-...)      Emissor institucionalitzat Canal tecnològic Missatges en sèrie Al públic en general (audiència) Relació asimètrica-Unidireccionalitat Mitjans de comunicació de masses  Dimensió organitzativa (Estructura)  Dimensió institucional (Teories)  Institució que realitza en exclusiva/de manera hegemònica activitats fonamentals per la societat. La societat li encarrega i reconeix la tasca. Fins fa uns anys era hegemònica, ara és majoritària (hegemònica).
Activitats: formació d’activitat pública, informació, educació no-formal, entreteniment, tasques de persuasió comercial i no comercial. Les teories estudien les reflexions que s’han fet sobre els mitjans de comunicació de masses tenint en compta la dimensió institucional.
 Professionalització creixent  Àmbit anglosaxó i països escandinaus, s.XIX-1950; Europa continental: 1960-1970. Tendència a la professionalització creixent. La primera professió que es defineix com a tal és el periodisme. Observació a tenir en compte: els mitjans de comunicació de masses no s’organitzen i es desenvolupen igual a tot el món. Trobarem diferències entre el que passa als EUA i el que passa a Europa. L’activitat professional del periodisme comença a institucionalitzar-se a final del s. XIX i acaba consolidant-se en èpoques bastant diferents si considerem Europa o si considerem EUA. A EUA el periodisme s’institucionalitza abans, mentre que a Europa als anys 1960/1970 (25 anys després en comparació als americans) ho fa. Amb la institucionalització de la professió de la publicitat i del cinema passa el mateix. Amb activitats polítiques passa el mateix.
Comunicació Mediàtica - TIC-Internet  Canal tecnològic+Audiència “àmplia”  Bidireccionalitat (o Multidireccionalitat: de molts a molts, no ha de ser només de dos) De la comunicació “de masses” a la comunicació “individualitzada”, “personalitzada”, “ personalitzada”, “autocomunicació de masses”  Comunicació mediàtica: Per donar compta que hi ha alguna cosa més que comunicació de masses, també hi ha tecnologia. El concepte comunicació mediàtica va ser introduït per Thompson 9 Teories de la Comunicació - Interès pels “efectes”/ la influència [individual o social] (conseqüències/ influències sobre els individus; cadascú dels individus per separat)  Històricament – primeres reflexions  En cada mitjà: de la premsa de masses als videojocs i les xarxes socials La recerca en comunicació i com sorgeix  Comunicació com a objecte d’estudi de ciències diverses.. No és estudiada per una ciència concreta, sinó que es vist des de diferents punts de vista (disciplina) i ha produït diferents teories. Es juxtaposen i donen com a fruït les teories de la comunicació.
 La comunicació mediàtica com a promotora de la recerca  hem d’esperar fins als nostres anys perquè hi hagi estudis, abans no hi havia.
“tenemos que admitir que el proyecto de constitución o la discusión epistemológica en torno a una ciencia de la comunicación siempre se vinculó al proceso de la comunicación mediática (Saperas, 2012.83) Recerca en comunicació: Els orígens Dues tradicions: EUA i EUR (en conjunt, i per països) Orígens:1990 – 1940 (preIIGM) <-- Les primeres iniciatives es donen principalment en aquell període Primeres iniciatives: EUA i EUR, 1910-1929 (pràcticament simultànies al 1910: hi ha un mes de diferència) 190:10/10 es crea l’ Escola de Periodisme – Universitat de Columbia, Nova York (una de les primeres Universitats de Periodisme)  Graduate School of Journalism. El fet té transcendència perquè la incorporació d’estudis de periodisme a la Universitat és un exemple de professionalització. Qui promou l’escola es qui va fer el discurs inaugural: Joseph Pulitzer.
Joseph Pulitzer (propietari de The New York World) Conferència inaugural: Importància d’introduir l’estudi del periodisme, i la comunicació de masses, a la universitat com a disciplina estratègica (per als EUA). Per a ell, els mitjans de comunicació de premsa eren vistos com un àmbit estratègic ( a la universitat com una disciplina) RAÓ: En aquest període s’està constituint els EUA com a nació. Arriba gent de fora amb idiomes diferents, cultures diferents...els mitjans són vistos com un element de creació nacional, promoció de la cultura americana i de tots: tan dels que venen com dels que ja estan. ALLÒ QUE POT UNIR ELS NORTEAMERICANS. És fonamental estudiar-ho per afavorir els mitjans i el desenvolupament dels EUA cohesionar. En aquest sentit, s’ha de desenvolupar i és procedent fer-ho des de l’Universitat Media com a instrument clau per a la unitat (social, política, cultural) dels EUA.
1910:09/11 IX Assemblea Sociòlegs Alemanys.
Max Weber Informe a la Societat Alemanya de la Sociologia: (intervé a l’Assemblea i en la seva intervenció) Proposa una nova disciplina acadèmica, sorgida de la sociologia, la psicologia social i l’economia: la Zeitundgskunde (necessitat de fer una sociologia de la premsa a partir de la sociologia, la psicologia i l’economia).
10 Teories de la Comunicació S’ha de fer un estudi científic de les conseqüències de la premsa, i la publicitat, sobre política, economia, cultura... (No s’assembla als americans).
Estudis de les conseqüències que té per la societat la premsa.
Diferències EUA: Construir una societat i cultura noves EUR: “los grandes interrogantes de la investigación eran saber cómo los medias podían afectar a las culturas nacionales europeas y hasta qué punto podían movilizar (ir) racionalmente a las masas creadas en el proceso de industrialización en el marco de la Sociedad de Masas”.
La proposta de Pulitzer molt aviat, la recerca americana la incorpora. La intervenció de Weber queda com un programa de recerca: el que s’hauria de fer. Però no es porta a terme fins al cap de molts anys.
Weber ( què s’havia d’estudiar) com s’enfocava el projecte de recerca  “Habremos de estudiar las relaciones de poder que originan esta específica publicidad que se da en la prensa”  “El hecho de que la prensa sea hoy, necesariamente, una empresa privada, capitalista”  “¿cómo y en qué medida influye el desarrollo capitalista de este sector en la posición social de la prensa en general y en su papel en la formación de la opinión pública?”  ¿Cómo consigue la prensa el material informativo que ofrece al público? ¿Y qué es lo que, en resumidas cuentas, le ofrece?”  “¿Cuál es el origen y cuál es la vía usual de aprendizaje profesional de un periodista y qué se le habrá de exigir después profesionalmente?”  “¿Qué efectos tiene ese producto en el que confluyen diversos procesos que habremos de investigar antes de que se pueda poner a la venta en los kioskos matutinos?” Recerca en comunicació: Naixement Pes dels EUA (i posterior hegemonia) (1920-1940). Naixement d’una cosa que té continuïtat. Els EUA marcaran la pauta de la recerca. Té un pes fonamental.
1920 Recerca acadèmica. Universitat de Chicago (on té lloc) Robert E. Park i Walter Lippmann (periodista i científic social) Park: Estudia a Harvard i estada a les Universitats Europees. A Europa, defensa la seva tesis doctoral que parla dels conceptes de masses i públic. És un dels autors que s’interessa per la interacció entre els individus i la societat (el seu entorn social). El context de la Universitat de Chicago és el context del interaccionisme simbòlic.
Lippmann: Nord-americà, fill de jueus alemanys (moviments migratoris de EUA). És periodista i és científic social. A més, està vinculat a diferents etapes de la vida amb l’Administració. És l’autor del que es considera el primer llibre de recerca en comunicació, el primer llibre que és cerca monogràficament en els mitjans de comunicacióPublic Opinion (1922).
“el científico social puede superar las fuerzas de la deriva social, de la falta de especialización y de disciplina de los gobiernos de la época. La democracia requería la participación de la ciencia y de la racionalidad científica para dar respuesta a las nuevas necesidades estructurales de la Sociedad contemporánea”. El científic ha d’aportar la seva racionalitat científica per donar 11 Teories de la Comunicació resposta a les noves necessitats estructurals de la societat. Plantejament amb síntonia amb el de Pulitzer.
Recerca en comunicació: Lippmann Ideari recerca comunicativa EUA: Raons per estudiar els mcm .Lippmann publica la seva obra, però fa més d’això. Lippmann planteja l’ideari de recerca comunicativa americana Posa èmfasis:  MCM, creen la primera cultura popular nord-americana (diferenciada). Estudi acadèmic per ajudar-ne desenvolupament i implantació  MCM, mecanisme idoni per crear idea nacional nord-americana  Post IGM+ sufragi universal: MCM imprescindibles per arribar a tota la població (política).
Acadèmics: assessorament en l’ús polític MCM i creació imatge polítics democràtics  Nous mercats  Estudis científics sobre persuasió comercial, publicitat i ús dels mcm per al desenvolupament del consum massiu. Lippmann considera que es fonamental que hi hagi un estudi científic sobre la persuasió per convèncer als consumidors.
 MCM: Nova diplomàcia  Imatge dels EUA; cinema, publicitat de productes de consum internacional, música de consum, agències de notícies, impulsors dels “ideals” de la democràcia EUA.
Lippmann: Primer autor a analitzar la relació entre ciutadans i mitjans de comunicació; rol dels periodistes, i dels mitjans, com a mediadors entre la realitat social (la política) i la ciutadana Public Opinion, fonament de la recerca en comunicació Vigència de la seva obra:  M. Dolores Montero (1993.18): “ el temps ha corroborat plenament la intuïció de W.
Lippmann, o , més tard, de R. E. Park, en considerar els mitjans de comunicació com a modeladors de les formes de coneixement i de la cultura en general.
 Teoria Agenda Temàtica: els mitjans de comunicació influeixen i determinen els temes sobre els que pensa la gent.
Societat de masses 1910-1930: Recerca comunicativa i teories de la societat de masses (Social+ Filosofía) Industrialització + Urbanització: Dos processos que han anat conjuntament i que han comportat moviments migratoris (del camp a la ciutat, o més amplis). Aquesta societat envers la societat agrairia tradicional ha comportat:  Aïllament i massificació dels individus.
 Trencament dels vincles amb els grups de referència (família) Els individus deixen d’estar units físicament amb els seus grups de referència (grups que viuen en una casa de pagès, per exemple) a ser grups més petits (una única família que viu sola) Individus (audiència) passius, molt influenciables, irracionals, ignorants Dos enfocaments: Enfocaments crític ( perjudicial) / integrat (més positiu: estén la democràcia a la població sencera) 12 Teories de la Comunicació Enfocament “crític”-Europa  Intel·lectuals formats en la societat preindustrial: Contra els mitjans de comunicació, influència negativa, vulgaritzadora; “reticència a estudiar-los”.
 Pes de la filosofia. José Ortega y Gasset- La rebelión de las masas (1930) Ortega y Gasset- Societat de masses Caues: Desenvolupament tècnic+ Democràcia liberal Conseqüència: Crisi cultural  La multitud accedeix als llocs de visibilitat, consum i poder de la societat “La muchedumbre, de pronto, se ha hecho visible. Se ha instalado en los lugares preferentes de la Sociedad. Antes, si existía, pasaba inadvertida, ocupaba el fondo del escenario social: ahora se ha adelantado a las baterías, es ella el personaje principal. Ya no hay protagonistas: solo hay coro” (Ortega y Gasset) “Los invidiuos que integran esas muchedumbres preexistían, pero no como muchedumbre.
Repartidos por el mundo en pequeños grupos, o solitarios, llevaban una vida divergente, disociada, distante […] Ahora, de pronto, aparecen bajo la especie de aglomeración, y nuestros ojos ven dondequiera muchedumbres. ¿Dondequiera ¿NO, no; precisamente en los lugares (…) FALTA.
Ortega y Gasset- Societat de masses Relació no equilibrada entre dos grups: massa (individus indiferenciats) i minoria (individus especialment qualificats); l’individu de la minoria és el “que s’exigeix més que els altres”.
Enfocament “crític” La societat hauria de ser guiada per una minoria MCM: promouen una cultura vulgaritzada, nociva; fomenten més participació de les masses incultes a les societats industrialitzades  Gran capacitat d’influència (negativa) (no estudiada empíricament) Individu perd protagonisme:  Capacitat de reflexió  Capacitat d’actuar/determinar els afers de la seva incumbència Enfocament “integrat”-EUA Sociologia – Teoria de l’agulla hipodèrmica (no és una teoria científica, és un clima d’opinió. NO té fonamentació d’estudis empírics i quan es fan es demostra que no és així) En quina dosis s’ha de posar la persuasició perquè arribi a la gent (veus, imatges, opinions, etc).
Interès pels mitjans de comunicació (no societat en general) No “teoria”; clima d’opinió 8primer terç s.XX)  Concepció “societat de masses (individus aïllats)  Ús propaganda a Europa 13 Teories de la Comunicació  Pes del conductisme (estímul-resposta) Individus aïllats reaccionen davant dels estímuls de manera similar.
Cal trobar la manera d’administrar els estímuls (quantitat, condicions, etc) Mitjans totpoderosos, a favor de l’emissor, audiència passiva 1938- La guerra dels mons, d’H. G, Wells (adaptació d’Orson Wells) Superació: Funcionalisme (Merton-Lazarsfeld) Hegemonia Monisme metodològic 29/10/14 Multitud, massa, públic, audiència Societat de masses, 1910-1929  Massa – rel. Comunicació masses Definició “progressiva”: Park, 1903-4 (Tesis de Públic i masses: estudia quins son els primers autors que han parlat de massa i com ho han fet) Primer cop concepte de masses : 1981: Sighele (criminòleg) La folla delinquente –“massa” criminal; altres tipus. (Folla=massa, multidud) Què es la massa en termes antisosocials, criminals.
Alguns dels elements que atribueix a la massa seran compartides per altres tipus de masses, no necessàriament la massa criminal.
Sighele diu que la Massa són: Individus heterogenis; no agregat d’individus Pes emocions; caràcter efímer, no perdura en el temps (continuïtat de les idees de Sighele) Allò característic de la massa és un comportament determinat. Adequant el seu comportament a la de la massa. (Aquesta idea que comença amb Sighele que té continuïtat).
Concepte de massa “el carácter propio de la masa consiste en que no puede considerarse simplemente como la suma de sus partes. Es decir, el comportamiento del grupo como un todo es totalmente diferente del que cabría esperar de cada uno de sus miembros individuales si actuaran solos” (Park, 1996:363)  Comportament  Adequació del comportament de l’individu dal del grup  Pes emoció “las capacidades individuales de los individuos se neutralizan mutuamente; por el contrario, su afectividad resulta recíprocamente reforzada, de tal modo que el todo se configura como una unidad dominada por un sentimiento cuya fuerza viene a ser equivalente a la suma de las intensidades de las emociones individuales” Gustave le Bon psicòleg social La psicologie des foules (1895) “la masa no puede considerarse como un simple agregado, sino que es más bien una entidad colectiva cuya unidad se basa en un tipo especial de dependencia recíproca entre los individuos que la componen” (Park, 1996:367) Entitat diferent que es caracteritza per la reciprocitat dels individus Le Bon es el primer autor que parla de: 14 Teories de la Comunicació  Independència “espai”: Condicions psicològiques. La massa no requereix copresència. La massa ha de compartir uns estats afectius.
 Requisits 1. “La desaparición de todo contenido de conciencia individual y particular de los Componentes de ese grupo; es decir que el individuo se sumerja en la masa, o lo que es lo mismo: la comparecencia de lo instintivo y de lo común, que defienden la vida de la especie.
2. “El movimiento de los sentimientos y los pensamientos de todos en la misma dirección”.
Multitud, massa, públic, audiència L’autor que sistematitza els conceptes fonamentals (multitud, massa, públic) és Herbert BlUMER (1939) – Massa i mitjans de comunicació.
Definicions per Blumer:  Multitud: Reunió de persones en un espai compartit (copresència). Hi ha cert tipus d’organització. Convocatòria per una acció (és planificada). La multitud existeix en la societat de masses, però ha existit en societats anteriors. No és pròpia de la societat de massa.
 Massa: Comportament (massiu): Adequació de l’individu al grup. No hi ha una organització, és efímera, inestable, heterogènia, individus anònims, pràcticament sense interacció entre individus (no es coneixen entre ells)  interacció mínima. Blumer diu que s’ha fonamentat la massa, el que ha donat a un variat tipus de massa (és definitòria del nou tipus de societat urbanitzada i industrial).
“La massa està representada per la gent que participa en la conducta massiva, com aquells que s’excesiten per algun esdeveniment nacional, aquells que participen d’un “boom” d’un país, aquells que s’interessen per una prova d’assassinat que és notícia a la premsa, o aquells que participen en una àmplia migració” (Blumer, 1939) Blumer Blumer parla de massa per als els mitjans de comunicació, però a mesura que ho investiga, a profunditza i diu que: “ens troben en un tipus de massa”. Característica específica d’altres tipus de massa: Massa i mcm  PÚBLIC = Massa+ Activitat de selecció (comparteixen una cosa) Agrupació no pre-establerta; “espontània”; fragments de coneixement compartit  Primer estadi d’opinió pública . Cadascú sentin noticies, veiem pel·lícules diferents... Tenim elements de coneixement compartit que dona un primer estadi d’opinió pública.
Superació: Funcionalisme i concepte d’audiència. Blumer no parla d’audiència. La conceptualització es fa en termes de massa i públic. L’audiència s’introduirà amb la teoria funcionalista.
Objecte de la sessió 2.1. Funcionalisme Context i orígens 15 Teories de la Comunicació Supòsits bàsics (Parsons) Princips bàsics (Merton) Teories d’abast intermedi (Merton) Recerca empírica (Lazarsfeld) Funcions de la comunicació Teoria dels dos graons 1940-1960: El camp d’estudi  Comunicació de masses: Legitimació de l’estudi científic o EUA o Estudi científic des de les ciències socials o Auge del funcionalisme Funcionalisme Orígens Europa, s. XIX Comte, Durkheim, Spencer Desenvolupament EUA, s.XX Talcott Parson, Merton Funcionalisme- Orígens. EUR  Contexts o Política: RF; Democràcia burgesa o Economia: Revolució industrial o Societat: Societat industrial i urbana o Culturalment: Pes de la ciència  les ciències naturals com a model científic. El funcionalisme neix en un context en el qual el paradigma són les ciències naturals (monisme metodològic)  Funcionalisme o Societat i cos humà  Entenen que si volem estudiar el cos humà, hem d’estudiar les conseqüències que resulten d’una part del cos humà. Si ho volem fer de la societat, és igual. Hem de mirar una part. Ex: la família, l’Església. És comparable amb el cos humà. La societat es pot estudiar de la manera comparable a com s’estudia el cos humà. També defensaran que les diverses parts de la societat (com les del cos humà) porten al funcionament de tota la societat.
Funcionalisme –Supòsits bàsics 1. Societat = sistema integrat, format per elements interdependents, organitzats T. PARSON (1902-1979) 16 Teories de la Comunicació Teoria global: vol plantejar una teoria total.
La societat per Parson és un sistema integrat, on hi ha un elements interdependents que tenen una organització determinada. Noció bàsica de Parson: Sistema Sistema (total) de l’acció social: Sistema social+ sistemes de personalitat individus+ sistema cultural.
Sistema: estructura (estàtica) i funcions (dinàmica). El sistema social no és una foto fixa, sinó que té elements de dos tipus.
Funcionalisme –Supòsits bàsics Sistema de l’acció social: cada sistema, part independent, organització pròpia; alhora, interdependent amb els altres.
Les funcions dels diversos components del sistema social són una forma d’ajustament, dels subsistemes i a l’exterior  Tendència a l’estabilitat 2. Consens en valors bàsic manté cohesionat i ordenat el sistema social/ La societat s’autoregula posa èmfasi Sistema plorar, equilibri democràtic 3. Les institucions socials satisfan necessitats  desenvolupament harmònic, estabilitat, ordre del sistema social.
Funcionalisme – Parson i Merton Talcott Parsons. Colorado. Springs 1902- Munic, 1979 Robert K. Merton. Filadèlfia 1910- New York, 2003  treball amb Parson una temporada, però te diferències d’idees amb Parson i marxa de la universitat de Hardvard a Columbia,on treballen la teoria funcionalista.
Les bases teòriques del funcionalisme són de Parsons  objectiu teoria social global. Un grup de sociòlegs liderats per Merton agafen idees de Parsons, però en canvi creuen que la teoria social global no és la via, sinó que s’ha d’anar a un altre tipus de plantejament. S’ha de fer una teoria més concreta (no ha de ser abstracte).
Davant la teoria social de Parsons, Merton i altres plantejaran l’anàlisi funcional.
Punt comú: anàlisi social, ordre, etc.
Funcionalisme: Merton Auge del funcionalisme i recerca en comunicació – Robert K. Merton: Funcionalisme i recerca empírica (comunicació)  Principis bàsics de l’anàlisi funcional  Teories d’abast intermedi Principis de l’anàlisi funcional (Merton) 1. Sistema social =organització d’activitats interconnectades, repetitives i estandarditzades.
Activitat estandarditzada, reiterativa, normativitzada.
17 Teories de la Comunicació 2. Tendència del sistema social a l’equilibri. Desequilibri i forces generadores d’estabilitat.
3. Totes les activitats repetitives contribueixen a l’equilibri: manteniment del sistema FUNCIÓ/ DISFUNCIÓ “Funcions són les conseqüències observades que afavoreixen l’adaptació o ajust d’un sistema donat; i disfuncions, les conseqüències observades que aminoren l’adaptació o ajust del sistema” (Merton, 1984) MANIFESTES I LATENTS Conseqüències objectives buscades, previstes, reconegudes/ no buscades ni reconegudes 4. Algunes accions repetitives són indispensables per a la societat: Funcions crítiques 5. Anàlisi funcional, procediments científics. Observacions empíriques duplicables/ Explicar i predir.
6. Ànalisi funcional, lliure de valors i ideologies “l’anàlisi funcional no té cap compromís intrísenc amb cap ideologia. Això no nega el fet que les anàlisis particulars i les hipòtesis particulars formulades per funcionalistes pugin tenir un paper ideològic perceptible” (Merton, 1984) Teories d’abast intermedi (Merton) No teoria social global; estudi de les conseqüències observables de fets rellevants; fenòmens particulars, tècniques de validació empírica “Les teories d’abast intermedi consisteixen en grups limitats de suposicions, de les qual es deriven lògicament hipòtesis específiques i confirmades per la recerca empírica”.
Estudi d’un fenomen: Identificació de les conseqüències observables + Hpipòtesis + Validació empírica = Conclusió (parcial) Acumulació d’hipòtesis validades= teories socials Funcionalisme: Estudi de la comunicació Mètode científic Recerca empírica Quantitativa Pràctica: Respostes a problemes concrets Paul F. Lazarsfeld Viena, 1901 – Newark (Nova Jersey, 1976) Recerca empírica – Lazarsfeld Estudi funcionalista de la comunicació, sector punta: mass Communications research Paul F. Lazarsfeld (1901-1976) Oficina de Recerca Social aplicada (Universitat de Colúmbia): recerca d’informació útil, pràctica, aplicable 18 Teories de la Comunicació Fonts de finançament de las mass Communication research. Paguen per obtenir recerca d’audiències Mitjans de comunicació de masses (finançats per publicitat) Agències de publicitat i relacions públiques Administració nord-americana Exèrcit Fundacions privades Corporacions fabricants de material radioelèctric ÉS UNA RECERCA ORIENTADA A UNS DETERMINATS SECTORS DE LA SOCIETAT. No farà una teoria global Conseqüències No teoria global Especialitzacions en unes àrees i no en altres- Efectes, audiències i continguts; no “emissor” Aliança fonts de finançament i recerca universitària Mass communication research com a recerca administrada RECERCA ADMINISTRADA (Lazarsfeld, 1941) Demandes de coneixement pràctic i d’aplicació immediata; Plantejades pels grups socials, polítics, econòmics, religiosos i militars; S’orienta a facilitar l’ús social dels mitjans i a aconseguir-ne la màxima credibilitat i eficàcia.
Recerca administrada: Anàlisi Instrumental Ús social dels mitjans- Persuasió Investigador “neutral”? Funcions de la comunicació Lasswell, 1948: “Estructura i funcions de la comunicació a la societat” A. Fixació del camp: L’acte de comunicació QUI-DIU QUÈ-A QUI- PER QUIN CANAL- AMB QUINS EFECTES Continguts/ Audiència/ Efectes- Parcel·lació B. Funcions 1. Supervisió i vigilància de l’entorn 2. Correlació de les diverses parts de la societat en la resposta a l’entorn 3. Transmissió de l’herència social a la generació següent 4. Entreteniment Wrigt, 1954 19 Teories de la Comunicació Lazarsfeld i Merton ,1948 (Text seminari) Funcions no exclusives dels mcm, però més importància Possibles conseqüències: Funcions manifestes, funcions latents, disfuncions.
2.2. Teoria dels dos graons de la comunicació Estudi dels efectes, anys 1940.
Lazarsfeld i altres: Com es formen les actituds polítiques en les campanyes polítiques (persuasió) Objecte: Ànalisi de la influència dels mc en la conducta política. Hipòtesi inicial: gran influència Recerca empírica: Introducció de la tècnica de panel (entrevistes, enquestes) Resultats: 1. Mc causa necessària, però no suficient per al canvi d’actitud política (en contra del que pensaven) 2. El canvi d’actitud depèn, sobretot, de la influència personal que, dins dels grups, exerceixen els líders d’opinió - REDESCOBRIMENT DEL GRUP PRIMARI: Capacitat limitada d’influència dels mitjans.
Influència (personal) dels líders d’opinió.
5/11/2014 Aquests autors porten a terme una recerca empírica per saber si allò que defensava la teoria de l’agulla hipodèrmica es pot confirmar empíricament. Per tant, parteixen de la base de l’agulla hipodèrmica per fer l’estudi empíric, Estudien al llarg d’un temps (campanya electoral) com es formen les opinions dels ciutadans. Per fer-ho introdueixen una tècnica nova; tècnica que permeti enquestar als enquestats durant un temps, per veure si ha canviat la seva opinió (tècniques de pànel). En contra dels pressupòsits de l’agulla hipodèrmica (no verifiquen la hipòtesis)  els mitjans de comunicació són necessaris, però no la causa suficient pel canvi d’actitud política. A més, el canvi d’actitud, depèn de la comunicació interpersonal que s’estableixen dins dels grups.
Com a conseqüència, la sociologia nord-americana redescobreix el grup primari. L’individu a la societat continua vinculat al grup i a més, és més influent que no pas els mitjans de comunicació.
Davant de la teoria de l’agulla hipodèrmica, tenim la teoria de les efectes limitats  capacitat limitada dels mitjans de comunicació per provocar canvis (REFORÇAR LES NOSTRES ACTIDUDS).
Una altra manera de com s’ha formulat és amb els dos graons de la comunicació perquè: “el impacto de los medios, es por lo común, muy limitado, debido a que la lealtad al partido elegido y las conexiones sociales interfieren y neutralizan los mensajes de los medios masivos en los que no se tiene tanta confianza como en la propia familia, los amigos y los compañeros de Trabajo. La influencia no va directamente de los medios a los individuos, sino que llega a la mayoría de las persones a través de un número pequeño de persones informadas que filtran las noticies para todos los demás” [ los llamados líderes de opinión”] Mitjans  van a un nombre de persones interessades per un tema.
1graó: comunicació de masses 2grao: per xarxes de comunicació interpersonal d’aquests persones informades arriba a altres individus.
20 Teories de la Comunicació Teoria dels dos graons (two step flow of communication) [ Teoria dels efectes limitats/Enfocament de la influència personal] Dels mcm als líders d’opinió (comunicació de masses) Dels líders d’opinió als membres dels grups primaris (comunicació interpersonal) Els mitjans tendeixen mes a reforçar actituds que canviar-les.
Objecte de la sessió 2.3. Teoria Crítica Escola de Frankfurt Integrants Plantejaments-Teoria crítica Estudis sobre cultura Aportacions i crítiques Influències Introducció    Intel·lectuals alemanys; jueus; marxistes  defensava la necessitat de transformació de la societat cap a un altre sistema més just. Un sistema que no oprimís als treballadors, sinó que fossin objectes.
Principis del marxisme: abolir la propietat privada, la fi de les classes socials. Defensa que els sistema econòmic d’una societat determina la cultura d’una societat. La infraestructura determina la supraestructura. La cultura no depèn de com està organitzada la societat, sinó que està determinada per això.
Anys 1930 – Emigració EUA. Impacte de la “cultura de masses”. Els intel·lectuals emigren a EUA i acabaran a la Universitat de Columbia.
Reflexió sobre la cultura.
Membres principals Theodor W. Adorno (Filosofia, sociologia, psicologia, música) Max Horkheimer (Formació comercial, psicologia, sociologia, filosofia social) Herbert Marcuse (Filosofia) Walter Benjamin  és un dels que volia marxar més tard a EUA. Va morir a Portbou.
Fases Institut de Recerca Social, 1923 1923-1933; Primera fase alemanya 1933-1950: Exili als EUA  Teoria Crítica. És aquí quan neix l’Escola de Frankfurt pròpiament dita.
21 Teories de la Comunicació 1950-1970: Retorn a Frankfurt. Influència 1970—Declivi i reorientació.
1923-1933; Primera fase alemanya Institut per a la Recerca Social Recerca empírica basat en el marxisme clàssic (determinisme econòmic). Estudi de la infraestructura econòmica. Després no faran recerca empíric. Recerca de caràcter interdisciplinari.
1931- Horkheimer, director (primer catedràtic de filosofia social i a partir d’aqui pasa de ser director de l’Institut per a la Recerca Social). Orientació interdisciplinària: Economia + Història + Filosofia +Psicoanàlisi (Erich Fromm  portarà la dimensió de la psicoanàlisi) 1933-1950: Exili als EUA Escola de pensament diferenciada; base: teoria crítica  Teoria que neix de la relació crítica i dialèctica amb altres escoles de pensament. D’una banda amb el marxisme ortodox i d’altre amb el funcionalisme positivista.
Complexa i volgudament antisisemàtica Crítica a d’altres escoles: Relació dialèctica amb el marxisme ortodox (fa una puntualització, precisió) i amb el funcionalisme positivista (en fa moltes). Precisions que fan:  Marxisme ortodox: defensa que l’economia determina la cultura. Ells que han començat defensant això, ara diuen que és veritat que hi ha una relació molt forta, però hem de tenir en conta que entre les condicions de la producció econòmica i la cultura hi ha les característiques de personalitat de l’individu. Per tant, aquest determinisme el baixen d’intensitat.
 Funcionalisme: hi ha una llarga sèrie de diferències Defensa i promoció del canvi social, i denúncia de tot allò que s’hi oposi. Actitud de canvi i de crítica contra tot allò que vagi contra el canvi social.
Teoria crítica: Crítiques al funcionalisme positivisme  S’oposa al canvi (defensa el manteniment de l’ordre establert encara que no ho digui)  Defensa la neutralitat científica i el valor científic de la quantificació com a garantia d’objectivitat  Aparença  Éssers humans = Objectes (cont.) TEORIA CRÍTICA: No hi ha “fets socials”; “interacció constant entre allò particular i allò universal”; els aspectes parcials de la realitat responen a la totalitat  estudi de les relacions dialèctiques aspectes parcial/totalitat; contextualització històrica.
 TOTALITAT “Allò que existeix”- Conjunt de fets realitzats històricament mitjançant una pràctica social determinada que s’emmarca en el conjunt de l’activitat humana i, per tant, en les lluites constants que resulten del procés de confrontació.
22 Teories de la Comunicació [èmfasi: conflicte; lluita de classes]  La teoria critica es nega a acceptar el món en aparença: no admet una realitat social objectivable i empíricament verificable; els fets no són “naturals”, estan perfumats socialment, històricament  Investigador: no pot ser neutral, té valors que influeixen en la seva obra. Tasca: Identificar els valors i transmetre’ls i canvi social. Actitud de denúncia.
“Aturs, crisis econòmiques, terrorisme, la situació total de les masses –tal com aquestes l’experimenten- no és deguda a escasses possibilitats tècniques, tal com podria succeir en el passat, sinó a unes relacions productives que ja no són adequades a la situació actual” (Horkheimer, 1937) Teoria crítica Volgudament antisistemàtica a conseqüència de la seva voluntat, contextualitzadora i de comprensió de la totalitat.
No dóna lloc a una doctrina; més aviat a una crítica social. (NO hi ha recerca empírica) Base de treballadors sobre cultura per comprendre, explicar i denunciar tot allò que s’oposa al canvi social.
Estudis sobre cultura L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica (W. Benjamin, 1936). Benjamin planifica un diagnòstic en el qual tots coincideixen. Hi ha diferències en el pronòstic.
Paper de l’art (cultura) en la societat de masses: què i com canvia en l’art.
Benjamin explica que la cultura: Històricament mecanismes de classe: cultura alta i cultura popular.
Revolució Industrial- Burgesia al poder canvis significatius perquè es produeix la creació d’un mercat cultural. Per tant, hi ha canvis en el paper de l’artista i en el paper de l’art ( cada vegada més té una funció estètica).
Mitjan s. XIX – Tècniques de reproducció.
Art, proximitat de la crisi (comença amb la fotografia, ja que permet les dues coses següents): a) Reproducció de la realitat b) Reproductivitat de l’obra d’art Obra única i irrepetible; distanciament físic i psicològic No original; degradació “autor” (qui és l’autor d’una pel·lícula?). L’ obra es torna pròxima i abastable.
Conseqüència: Pèrdua de l’AURA (distanciament, inaccessibilitat; singularitat) “la manifestació irrepetible d’una llunyania per propera que pugui estar” Fi de l’art auràtic. Canvi de valors: passa de ser de culte  d’exhibició 23 Teories de la Comunicació Crisis que comença amb la fotografia, per Benjamin al cinema té la seva significació màxima: Significat ple dels canvis.
Pronòstic: valoració positiva/ Institut, negativa.
Aquest és el diagnòstic en el qual Adorno i els altres estan d’acord. Les variacions es deuen a terme en el pronòstic. Per a Benjamin, és una valoració positiva, ja que es promou el canvi social mentre que per als altres és negatiu perquè amb aquesta situació no hi ha revolució, sinó el manteniment del sistema.
Dialèctica de l’Il·luminisme (Th. Adorno, W. Horkheimer, 1943) (es podia traduir a dialèctica de l’il·lustració) Indústria cultural- Crítica a la cultura de masses Èmfasi – Com es produeix la cultura  és allò rellevant. La producció determina la cultura (és un pensament marxista bastant ortodox) “Engany de les masses”. Les masses no creen (no creació perquè són un subjecte), però sí que consumeixen ( sí consum- sí objecte). Cultura com a negoci reconegut.
Industria cultural  Concepte frankfurtià: Denúncia  Oposat/crític a “cultura de masses”/ èmfasi en com es produeix la cultura (=mercaderies); cultura com a negoci (sistema capitalista); eliminar la capacitat crítica dels productes culturals.
 Consum d’ideologia: conformisme i resignació (Indústria cultural: recepció acrítica determinada per a la lògica de la producció).
 A la industria cultural no es separa el temps entre oci i feina;  La publicitat com a pilar ideològic.
Escola de Frankfurt Aportacions/ Crítiques Aportacions  Concepte d’indústria cultural; valor històric de denúncia; (generalització i banalització posterior)  Èmfasi en l’emissor; primer –i durant anys- únic corrent que l’estudia. L’estudi de Frankfurt posa el focus en l’emissor i l’estudia.
Crítiques:  Atorgació d’un pes excessiu al determinisme de la producció i menysteniment de l’audiència ( menysté l’audiència: consideració de la audiència passiva). D’altra banda, una altra de les crítiques a l’Escola de Frankfurt és que no fa estudis empírics.
 To pessimista.
 Des del positivisme: Anàlisi “no científica” -> crítica del funcionalisme Influència:  Jürgen Habermans (1929). Teoria crítica. Filosofia/ Sociologia. Opinió pública.
Influència en tres àmbits 24 Teories de la Comunicació  Economia política de la comunicació i teoria crítica [dimensió econòmica: actitud de denúncia]  Estudis culturals [èmfasi cultura]. Naixeran en Regne Unit (dels 1960 en endavant) i entre els fundadors dels quals hi ha Richard Hoggurth.
 J. B. Thompson – Teoria interacció En contra del quantitatiu (funcionalisme). Escola de Frankfurt exemple de dualisme metodològic: un per les ciències socials i un altre, per les naturals.
12/11/14 2.4. Teoria de l’agenda temàtica  Objecte d’estudi Anàlisis de la capacitat dels mitjans per establir l’agenda de temes públics (llistat de temes), però també llistat prioritzat de temes.
Hipòtesi: En difondre continguts (informatius o de ficció), els mc determinen els temes sobre els quals el públic pensa i parla.
Aquesta teoria matisa la teoria anterior (dins de la perspectiva empírico-analítica). Els dos graons neguen la teoria de l’agulla hipodèrmica. L’agenda temàtica, sense entrar a considerar la teoria dels dos graons, consideren la alta influència dels mitjans.
Agenda temàtica-Precedents Escola de Chicago [P.Interpretativa] Explicita vincles, lligams amb la perspectiva interpretativa. Per això, la teoria de l’agenda temàtica es situa en un altre pla, perquè es declara vinculada amb autors com Park o Lippmann que a principi de l’any 20 ja havien estudiat des d’una perspectiva gens quantitativa el paper de la premsa (Lippmann) per moldejar les nostres formes de coneixement de l’entorn.
R.E. Park – The Immigrant Press and Its Control (1922) The City (1925)- Funció assimiladora dels periòdics: Capacitat per crear temes públics W. Lippmann – Public Opinion (1922) La premsa com a vincle entre la realitat i la imatge que en tenim (“ The World Outside and the Pictures in Our Heads”).
Funcionalisme: Harold D. Lasswell Funcions: Vigilància de l’entorn i correlació en la resposta a l’entorn Bernard C. Cohen (anys 1960; Ciència política): “Generalment, la premsa no té èxit a l’hora de dir a la gent què ha de pensar, o com ha de pensar, però en canvi té un èxit sorprenent a l’hora de dir-li sobre què pensar”. A la primera part del fragment, Cohen està donant per bó que els efectes limitats de la teoria funcionalista és veritat, no influeix sobre el què ha de pensar, però en canvi emfatitza que sí que té èxit sobre què pensar.
25 Teories de la Comunicació Uneixen dos tipus de precedents de diverses tradicions i que fan seus. Lippman no es vincula a l’agenda temàtica, són MWows i companyia qui diuen que estan a la mateixa traducció de Lippmann, Anys 1970- Context  Canvis en l’organització de la recerca. Estudis de la influència dels mitjans en les visions del món dels individus considerats socialment. Volen explicar l’estudi de la influència socialment , no individual, ni petits grups. Perspectiva macro. Societat valorada globalment.
 Piscologia cognitiva vs. Conductisme  influència sobre el coneixement, i no la conducta.
Agenda temàtica- Hipòtesis McCOMBS, M; SHAW, D.L “ The Agenda Setting Function of Mass Media”, a Public Opinion Quaterly, 1972 Hipòtesi: “Mentre que els mcm poden exercir molt poca influència en la tendència o la intensitat de les actituds (EFECTES LIMITATS), es parteix de la hipòtesis que estableixen l’agenda per cada campanya política i influeixen la rellevància de les actituds cap a les diverses qüestions polítiques.” Capacitat limitada d’influir en les actituds. Parteixen de la hipòtesis que els mitjans de comunicació estableixen l’agenda i la rellevància de les actituds cap a les diverses qüestions polítiques. Els temes al quals els mitjans donen rellevància, són els quals dona rellevància l’agenda pública.
Fan la hipòtesis i volen establir una teoria. Per això, han de tenir uns resultats a partir de validació empírica (observació de la realitat) i quantitatiu (estudi d’enquestes...) Estudi de Chapel Hill (Carolina del Nord)  Pre-test: Identificació mitjans d’informació: diaris, setmanaris i TN vespre (NBC I CBS).
Anàlisis de contingut quantitativa.
 A/C (12/09; 06/10) mostra representativa, notícies principals i secundàries. Ho han de mirar en d os moments per veure si hi ha transcendència o no.
La de mitjans de setembre amb la pública d’octubre per mostrar una transferència.
 Enquesta (18/08-06/10); mostra representativa d’indecisos.
Estudis: Etapa inicial Funkhouser, 1973: EUA, anys 1960 Cobertura informativa- Percepció pública-Realitat Relacions AP (agenda pública)-AM ( agenda de mitjans) i AM- Realitat  AP AM: Cobertura temes i importància + cobertura dels temes, + importància li dona el públic  AM Realitat: Cobertura esdeveniments noticiables (Vietnam, conflictes urbans, crims...) prèvia. La major cobertura mediàtica de fets noticiables de l’època es dona abans que a la realitat allò no arribi al màxim. Per saber quan arriba al màxim, ho fa amb estudis quantitatius.
26 Teories de la Comunicació Ex: Vietnam: Cobertura, 1966; màxim, 1968 Dificultats: “indicadors” de “realitat”. El màxim ho calcula quan reben més soldats i diners. No és lògic que la cobertura sigui prèvia, i es deu a la dificultat de trobar indicadors vàlids per mesurar la realitat.
McCombs i Shaw, 1977- Relació de Causa efecte d’agenda de mitjans i agenda pública.
Efectivament, allò que s’havia intuït al primer estudi, es dona. Es una nova confirmació.
Confirmació de la CAUSALITAT. Alguns autors critiquen la posició, ja que no tenien en compte el funcionalisme. McComs i Shaw, davant d’això, fan més complexa l’explicació i ho amplien a la influència personal i la comunicació interpersonal. HI ha variació en funció dels temes i si són entorpidors.
Universitat de Yale, anys 1980- Validació experimental.
Evolució: Desenvolupament comunicació política i estudi d’informació general i ficció.
AT. Evolució- Tipus d’estudis AT- Tipologia d’Acapulco     Tipus I: Estudi AP: AM (conjunt de temes)  AP (opinió pública) Tipus II: AM (conjunt de temes) Apersonal (individu) Tipus III: Agenda 1 tema únic AP (opinió pública) Tipus IV: 1 tema  Apersonal (individu) Agenda temàtica: Resultats Marc temporal AT, El procés d’agenda és lent i acumulatiu. No és un efecte immediat.
Marc temporal ideal, depèn de la qüestió tractada.
Formació de l’AM: Gatekeeper EUA: President i The New York TImes. Dos gatekeeper a EUA: Quan un tema el tracta el president dels EUA, el tema passa als mitjans. Una altra figura fonamental de Gatekeeper és el diari The New York Times. Si li donen importància a un tema, altres mitjans segueixen el mateix criteri.
Conductor designat, “esdeveniments espectaculars desencadenants” si surts, ves amb algú que no condueixi i porti el cotxe. Introducció a la ficció. Per la formació de l’agenda de mitjans hi ha esdeveniments espectaculars desencadenants com l’11M que entren als mitjans sense cap filtra.
Passen també directament de l’agenda de mitjans a l’agenda pública.
Anàlisis de casos Estudis longitudinals: AM  AP en un sol tema (tipus III) [SIDA als EUA] 27 Teories de la Comunicació SIDA als EUA The New York Times, The Washington Post, Los Angeles Times T/N vespre: ABC, CBS, NBC Realitat: 1981 (maig), 1r cas diagnosticat EUA +10.000 casos – 50% morts VIH com a causa de la malaltia (març 1984) AM: 1985 (juliol). De 14 peces/mes a 143 Rock Hudson (74) –actor- i Ryan White- nen- (117). Personificació de la malaltia. La personificació de la malaltia es fa fonamentalment en un nen, Ryan White, i produeix que hi hagi un canvi i un gran tractament dels mitjans al tema.
2 Gatekeeper: President (Reagan, maig 1987) i NYT (portada, 1983; final 1985, nou redactor especialitzat en el tema del sida) Frames Era inicial (1981-82, 59 peces) Era científica (1983-junu 1985, fonts científiques) Era humana (juliiol 1985-gener 1987, personalització) Era política (febrer 1987- desembre 1988. Debat públic; test obligatori i dret a la intimitat) Relacions AM- AP (i A. Científica) Era inicial: Indicadors del món real i agenda científica Era científica: AM  AP Era humana: AM <-- AP Era política: AM I AC  A política Anys 1990- Segons nivell AT Anys 1970-80 AT centrada en objectes. Temes públics presents a l’agenda i quina importància tenen.
Anys 1980: Qui estableix l’AM? Anys 1990: Segon nivell d’anàlisi (mCombs): atributs. Característiques associades, o aspectes vinculats, a cada tema: “ rol dels mitjans en l’enquadrament dels temes i altres objectes en la ment pública”.
Com es produeix la influència? Priming [Priorització, primacia] –Procés psicològic. L’èmfasis dels mitjans centra l’atenció i estimula la memòria en un sentit o en un altre Conseqüència d’un context previ sobre la interpretació i la memòria Equivalent a selecció de temes 28 Teories de la Comunicació Framing [enquadrament]- Processos mitjançant el quals els mitjans adopten una perspectiva sobre els temes. Concepte de Goffman.
(1) “Aquestes perspectives posen els esdeveniments i els temes dins de contextos particulars i encoratgen les audiències a comprendre’ls de maneres particulars” (Mc Cullagh) (2) “la idea central d’organització d’un contingut informatiu que proporciona un context i suggereix de què va el tema a través de l’ús de la selecció, èmfasi, exclusió i elaboració” (Tankard) (3) “Enquadrar és seleccionar alguns aspectes d’una realitat percebuda i fer-los més prominents en un text que es comunica, de manera que es promou una definició particular del problema, una interpretació causal, una valoració moral i/p una recomanació per al tractament de l’ítem que es descriu” (Entman) 19/11/2014 Objecte de la sessió PERSPECTIVA INTERPRETATIVA Introducció Plantejaments i línies d’estudi Rutines periodístiques Influència continguts  Formats 2.5. Perspectiva interpretativa Introducció Anys 1960-70 Sistema Comunicatiu: Implantació i influència TV (fet rellevant). Les teories intenten dona resposta de la influència dels MCM d’aquesta època.
Recerca: Crisi funcionalisme com a paradigma dominant   - Renova funcionalisme: Agenda Tematica (surt en el mateix període) Noves aproximacions Perspectiva interpretativa : orígens escola de Chicago Perspectiva crítica Perspectiva interpretativa Aportacions de la sociologia interpretativa: Dins de la perspectiva interpretativa hi ha autors que provenen de diferents àrees distintes.
 Interaccionisme simbòlic  Sociologia fenomenològica  Etnometodologia 29 Teories de la Comunicació A diferència de quan parlem del funcionalisme, la perspectiva interpretativa no ha construït un paradigma pròpiament dit. Hi ha perspectives diferents. Els autors de la perspectiva interpretativa, a diferència dels del funcionalisme, consideren que no hi ha una realitat “externa” a l’observador i objectivable (Gofmann creia això també), sinó que la realitat es construïa socialment per mitjà del llenguatge i la comunicació. El llenguatge té un paper fonamental i els mitjans contribueixen en la construcció social de la realitat.
mcm Modelen el coneixement a la societat. Per a ells els mitjans modelen el coneixement de la societat, que no determina!!. No diuen que determina. No són uns efectes directes, sinó més indirectes. Lippmann és el primer autor d’aquesta línia. Modelen sempre és a llarg termini.
 Influència a llarg termini  Manteniment statu quo: no són transformadors  Participació en la construcció social de la realitat.
Línies d’estudi  Pràctica periodística professional (rutines de producció): Introduïda als anys 70.
Organització dels mitjans de producció com a productors. Identifica les rutines organitzatives i professionals dels mitjans de producció d’informació i com aquestes rutines condicionen allò que s’elabora, la informació. Newsmaking: estudis sobre producció periodística.
 Contingut de la informació/ Notícia com a construcció social de la realitat. Estudia el contingut, però fonament l’estudia com a través del contingut es fa una construcció social de la realitat.
No només hi ha dos.
Metodologia: Recerca Empírica i Qualitativa (tècniques: observació i participació, AQC, entrevistes en profunditat...). (Els que no fan empírica de l’Ecola de Frankfurt) Qualitativa  diferència amb el funcionalisme. On el funcionalisme fa enquestes, la perspectiva interpretativa fa entrevistes en profunditat que explica les causes, observació participant (els investigadors aniran personalment a les redaccions per veure com es fa la informació), anàlisi qualitativa de contingut...
Èmfasi: Informació (Qui i com es produeix) Objectiu: Descriure/Explicar el procés global de la comunicació de masses (integració de plantejaments microsociològics i macrociosològics). NO una parcel·la, no els efectes, no l’audiència...sinó un intent de teoritzar sobre el procés de comunicació. Plantejaments microsociolòigc (com Goffmann) i plantejaments macrosociològics.
El 90 % dels estudis són de telenotícies.
Producció de la informació (Newsmaking) Gaye Tuchman (1945) EUA: Rutines periodístiques Va tenir molta influència a Europa: Espanya, Itàlia...
Va identificar com les rutines periodístiques condicionen el producte.
Dels fets/esdeveniments a les notícies. Com hi ha un procés de transformació dels fets en fets o esdeveniments noticiables i finalment en notícia. FETS  FETS NOTICIABLES  NOTICIES 30 Teories de la Comunicació Mitjans de Comunicació: oferir resums dels esdeveniments més significatius/ importants que han passat en la última edició del telenotícies. Ho han de fer en poc temps i amb recursos limitats.
Per això, els mitjans necessiten les rutines, disposar dels protocols per actuar per poder reconèixer en l’entorn que hi ha uns fets determinats que són fets susceptibles de convertir-se en notícies.
Reconèixer “fets” com a noticiables  Notícies. Tres conceptes bàsics del newsmaking: 1) Noticiabilitat: Aptitud d’un fet per ser transformat en notícia (procés). Susceptibilitat d’un fet per acabar sent transformat en notícia. La noticiabilitat és un procés, no és estàtica.
2) Perspectiva de la notícia (“Newsperspective”)- D. Altheide Quins fets quotidians són importants?  dimensió pràctica; adaptació al cicle productiu; revisible i planificació.
Els fets quotidians importants són els que els periodistes decideixen que són importants. Per decidir sobre la importància dels fets hi ha un punt de vista pragmàtic. Que ho poguem cobrir i incorporar, és a dir que s’adaptin al cicle productiu. En el fons, alhora de definir els fets importants es prioritzen tots aquells que es poden justificar i que es poden introduir. Les notícies són informacions que passen noves. Amb perspectiva de la noticia Altheide diu una cosa diferent: que tot allò que està per endavant pot ser notícia.
3) Valors-notícia: Esdeveniments prou interessants/ rellevants  notícia?. Elements indicadors que s’apliquen per determinar que esdeveniments són prou rellevants per ser convertits en notícia.
Valors notícia que poden fer referència a :     Contingut: importància i interès Material/ producte: Disponibilitat Públic: Imatge que en tenen els mitjans Competència Homogeneïtzació Rutines periodístiques (Tuchmann) : Estan presentades per etapes, però no és exactament així.
L’1 i el 2 estan interrelacionats 1. Recollida del material informatiu: Periodisme passiu (televisiu)  Sistemes institucionals de recollida i fonts fixes; notícies d’agència; recollida d’informació elaborada.
Altheide: Contradicció ideal: Notícies noves i pràctica: notícies previsibles.
2. Selecció d’informació. Rutines poc visibles, però en canvi tenen alta incidència en tot el procés. Hi ha alguns aspectes que actuen aquí són “previs” a la recollida: contractar agències, tenir un corresponsal, classificació per seccions...
“Durant” la recollida: consells de redacció, valors-notícia conjunts: “interès majoritari” + previsió d’evolució.
3. Presentació de les notícies (telenotícies) Eliminar complexitat. Presentació com a “resum”. La informació (pr. Elaborat) com a simple mirall dels esdeveniments (“no elaborats”).
31 Teories de la Comunicació Per tant les rutines periodístiques el que fan és un procés de descontextualització i recontextualització. De tots el fets possibles treuen un fet de context i el recontextualitzen com a noticia.
Altheide (1974: 179): “ el procés de producció de les notícies contribueix a descontextualitzar, o retirar un esdeveniment del context on es produeix i després el recontextualitza segons els formats de la notícia”.
2ona línia: Influència dels productes informatius i el contingut de la informació  Formats (Altheide).
Situarem a Altheide.
Notícia =forma de coneixement de la realitat social+ modifica la realitat social. Les noticies també defineixen la realitat social i la modifica, no només són una forma de coneixement. Això és a causa de que les notícies proporciona una lògica d’interpretació que es trasllada a la societat: com observar la realitat i com interpretar. Això influeix a la societat. HO fan mitjançant els formats.
Formats: “En termes generals, la lògica dels mitjans consisteix en una forma de comunicació, el procés pel qual els mitjans presenten i transmeten la informació. Els elements d’aquesta forma inclouen els diversos mitjans i els formats emprats per aquests mitjans. (cont.) Els formats consisteixen, en part, a veure com s’organitza el material, l’estil amb què es presenta, la focalització o èmfasi sobre les característiques particulars de conducta i la gramàtica dels mitjans de comunicació. El format es converteix en un marc de treball o una perspectiva que s’utilitza tant per presentar com per interpretar els fenòmens” (Altheide i Snow, 1979:10).
MCM, a través dels formats, proporcionen esquemes d’interpretació i comprensió de l’entorn, David Altheide EUA, 1945-Sociòleg Des de 2011, catedràtic emèrit de l’Arizona State University, on ha treballat de manera ininterroumpuda des de 1974.
2010-2011 URV- Tarragona 2012 – Congrés AE-IEC: “L’ocultació del risc”.
Recerca: Mitjans de comunicació de masses + mètodes qualitatius (interaccionisme simbòlic) Influència dels mcm (i les TIC) en el control social  Anàlisi Qualitatiu de Contingut i /o mitjans des de la perspectiva de la construcció social de la realitat.
D. Altheide- Aportacions Anys 1980: Producció de les notícies com a construcció social de la realitat ACI (anàlisi de contingut interpretatiu)+ Producció: Cobertura televisiva de Grenada (1983), Panamà (1989), Iraq (1991) i Somàlia (1922) Anys 1990-2000: Mèdia i producció de la por “My workd has focused on how news report about “feel” have changed over several dècades”.
32 Teories de la Comunicació 2005- Terrorism and the Politics of Fear  segona guerra d’Iraq “From a social interactionist perspective, Altheide presents his thesis that fear as entertainment informs the production or popular culture and news, generates profits, enables political decisionmakers to cynically manipulate citizens, and can lead to major institutional changes, even war.
The autor dissects in turn: a modern propaganda campaign in the justification of the invasion of Iraqu to the American people; the expansion of control and surveillance of the Internet; and the construction of a “hero fighting terrorisme” to promote patriotism, in the sotry of a promising youn Arizona sports hero, Pat Tillman, who joined the Army an was killid by his fellow Rangers Afganistan”.
2002- Creating Fear: News and the construction of crisis Construcció social de la por, que augmenta en la vida pública. Discurs de la por. Com la por s’ha convertit en una part del discurs públic i una perspectiva per viure l’experiència social? Punt de partida: Consens sobre dos fets socials Cultura popular inclou quantitat relativament gran d’informació i imatges relacionades amb la por (incloent crim i violència) Els membres de l’audiència perceben la vida social com a molt perillosa Quina relació hi ha entre aquests dos fets? Anàlisi qualitativa de contingut Interpretativa sobre l’ús explícit de la por Preguntes de recerca: Amb quina freqüència es presenta la “por” a la informació mediàtica? De quina naturalesa és aquesta “por”? Amb què s’associa la por? Hi ha canvis? Quin rol s’assigna als ciutadans en aquestes informacions? Anàlisi: Materials informatius premsa (1985-1994) i televisió (1990-1994) Resultats: + presència “por” 994, que el 1985 (Los Angeles TImes, +64%; abc, +175%) + presència “por” als titulars  La por es converteix en un marc (informatiu) dins del qual es situen temes diversos (drogues, violència, càncer...) La por es converteix en un frame per interpretar el temes.
Resultats: Evolució de la “por” 1985- por/Sida; 1994- por/violència (incloent drogues i bandes) ....
26/11/14 Objecte de la sessió 2. 6. Espiral del Silenci 33 Teories de la Comunicació Introducció Elisabeth Noelle- Neumann Berlín, 1916 –Allensbach, 2010 Alemanya (Missouri) – Periodisme, filosofia i història 1939 – Doctora en Periodisme 1935 – Rel. Partit Nazi; 1940-42 Das Reich (Després negarà la seva posició nazista) Post IIGM- Canvi (DC)(amb H. Neumann) Assessora: K. Adenauder, H. Kohl, A. Merkel 1961-64: Universitat de Berlín 1964-83: U. Johannes Guttemberg, Mainz Catedràtica de Periodisme Fundadora i directora (fins a 1983) Institut für Publizistik Professora visitant a Munic i Chicago Columnista Frankfurter Allgemeine Zeitung Anys 1970...  formulació de la teoria Model empírico-analític- Funcionalisme: Agenda temàtica, TES (Teoria Espiral del Silenci) (teories vigents de l’època) Influències Corrent Interpretatiu, c. Crític Consolidació Tv. Explicita vincles amb la teoria interpretativa amb Goffman i Lippmann. I amb la escola de Frankfurt.
TES: 1973-1992 1973 Studies in Broadcasting 1974: “The spiral of silenci: a theory of públic opinion”, a Journal of communication 1984 The spiral of silenci. A theory of públic opinion- our social skin ( U Chicago Presss) 2a ed.
Ampliada, 1933.
Introducció-TES   Centrada en l’opinió pública Relació mcm i opinió pública Gran capacitat d’influència mcm McCombs –sobre els coneixments. Aprovava la teoria dels dos graons de la comunicació.
Noelle-Neumann –sobre allò que sabem dels nostre entorn i sobre les actituds i opinions en contra del que havia dit la teoria dels dos graons.
Opinions: +/- susceptibles de canvis Noelle-Neumann: Què passa quan les persones expressen la seva opinió sobre temes (controvertits) que han definit els mitjans de comunicació 34 Teories de la Comunicació TES: mecanisme que permet captar els canvis en l’opinió pública.
Plantejaments de la teoria Supòsits bàsics: -Por de l’aïllament social  Pendents de les opinions, i els comportaments, que suposem/ interpretem que són majoritaris La societat amenaça amb l’aïllament La por a l’aïllament és generalitzada La por a l’aïllament fa que s’intenti avaluar constantment el clima d’opinió -Acceptació/reconeixement = gratificants  Tendència a expressar-nos d’acord amb opinions majoritàries El comportament (expressió o no de l’opinió) és afectat per la valoració de l’opinió pública: punt de vista minoritari, segon pla; punt de vista majoritari, major expressió Paper mc: visions majoritàries/subestimar les minoritàries “Los que están en minoria serán menos firmes al comunicar sus opiniones, lo que les llevarà a una espiral descendente de una comunicación. Curiosamente, los de la mayoría sobreestimarán su influencia y se envalentonarán. Como conseecuencia, los medios de comunicación se referiran a sus opiniones y a sus actividades” (Westl-Lynn, 2005:368) “el resultat és un procés en espiral que incita d’altres individuals a percebre els canvis d’opinió i a seguir-los fins que una opinió s’estableix com l’actitud prevalent, mentre que l’altra opinió serà apartada i rebutjada per tothom, excepciño feta dels durs d’esperit que encarfa s’hi mantenen.
He proposat el terme espiral del silenci per descriure aquest mecanisme psicològic” (Noelleneumann, 1977:144) Tipus d’opinions i TES Opinions durables –costums- i canviants TES Durables: Expressió de l’acord o restar callat Canviants: Observació atenta de la direcció del canvi. En la mateixa direcció, expressió en públic; en sentit oposat, cautela Supòsits i “validació”  Generalització de la por a l’aïllament Metodologia experimental Solomon Asch Avaluació d’un principio moral o estètic “Crec que els fumadors són molt poc considerats. Obliguen els altres a respirar el seu fum, que és dolent per la salut”.
 Per evitar l’aïllament, avaluació continuada del clima d’opinió Obsesrvació personal i mcm 35 Teories de la Comunicació Observació personal: Capacitat quasi-estadística d’avaluació dels individus per saber el clima d’opinió. Quasi- estadística vol dir quantitativa.
Ignoració pluralista: Observació distorsionada i poc precisa MC: Font més aviat indirecta Parlem amb els altres del que hem vist.
Recurs als mc per confirmar/desmentir observacions  Avaluar el clima d’opinió, decisió sobre el comportament – expressar-se o mantenir-se en silenci” “La fuerza de las señales procedentes del campo proio, o la debilidad de las señales del campo de los demàs, es la fuerza de arranque que pone la espiral en movimiento” (Noelle-Neumann, 1993:271) Concepte d’opinió pública TES –Opinió pública Insatisfacció amb les definicions i proposta: Pública + opinió Públic Obert a tothom (lloc públic) Assumptes/ preocupacions de les persones (feina pública dels periodistes) Aspecte psicosocial de les persones: cadascun en el marac de les relacions amb els altres  “ull públic”.
Aspecte psicosocial de les persones (con). : Individus exposats/ refugiats de l’op i s’hi adapten Aspecte descuidat/ poc tractat “el significat que les persones senten en la seva pell socialment sensible” (Noelle-Neumann) Opinió Expressió d’una posició Noelle-Neumann: Nivell d’acord d’una població concreta/ TES: sinònim d’alguna cosa que es veu com a acceptable.
Opinió pública “las postures o comportamientos que uno, si no està aislado, debe expressar en público; en tememas controvertides o cambiantes, las opiniones públicas son las postures que uno puede expressar sin córrer el peligro de quedarse aislado”.
Opinió pública No “discussió racional” entre ciutadans informats i responsables dels assumptes públics (concepte “racional” d’op) = “pressió per conformar”, “clima d’opinió”; “entorn social, extern a l’individu, que pot influir en la seva percepció de la realitat, al marge de la seva voluntat.
TES –Integra plans socials i psicològic 36 Teories de la Comunicació Individu obligat a observar els canvis de l’entorn social per no quedar aïllat N-N: “el mateix teixit de la societat depèn que la gent reconegui i doni suport a un conjunt de valors. I és l’opinió pública qui estableix si aquests valors convencen de la mateixa manera tota la població”.
Aportacions de la TES Model empírico-analític: Recerca empírica i quantitativa MC: AC/C; Opinions: Enquestes (Institut) Resultats: Capacitat d’influència forta dels mcm  No visió àmplia dels fets noticiosos; visió limitada de la realitat (redueix la percepció dels individus) Acumulació Conseqüències periodicitat i estabilitat Efectes dels mcm a llarg termer Conseqüència del consum reiterat de mc Repetició dels mc: entre programes, en el temps...
Consonància Relació amb Lippmann (estereotpis) i p. Interpretativa (producció) Similitud de creences, idees i valors dels mc a causa de: 1. Els supòsits i experiències comunes per analitzar els esdeveniments i els valors de les notícies (valors notícia) 2. La tendència comuna dels periodistes a valorar les pròpies opinions 3. La dependència comuna de certes fonts 4. La forta influència recíproca i l’actitud de competència entre mitjans per constituir marcs de referència 5. La lluita per aconseguir l’aprovació dels col·legues de professió 6. L’homogeneïtat dels punts de vista dels periodistes, que els distingeix com a col·lectiu social Resultat: Efecte consonància  en el tractament de certs temes, grau elevat de similitud.
Ubiqüitat i recepcionista Caràcter públic de les opinions expressades als mc  mc, omnipresents; recurs per formar-nos una opinió Les idees dominants en l’entorn social, influïdes pels mitjans de comunicació Influència alta, i indirecta, dels mc Doble clima d’opinió (climes duals d’opinió) Situacions en què hi ha diferència entre els clima percebut per la població i el clima representat pels mitjans.
37 Teories de la Comunicació Exemples: Percepció de la vida política per part dels periodistes i intencions de vot; intenció de vot i vot efectiu Nucli dur Excepció/ límit a la TES Grup, minoritari, que desafia l’aïllament: disposats a enfrontar-se, s’expressen i volen fer-se escoltar N-N: símil amb el Quixot Espiral del silenci Procés en forma d’espiral descendent Un bàndol: domina l’espai; l’altre, silenciat a poc a poc Part superior: Posició majoritària; part inferior, silenci Tipus: Silenci fi de la discussió o debat/ Silenci tabú (excepció nucli dur) Valoració, crítiques i síntesi  Gran acceptació com a teoria de l’opinió pública EUA: anglès com a llengua oficial; primera Guerra del Golf; judici O.J Simpson; popularitat de les cadenes de ràdio; discriminació positiva; avortament...
 Model emípirico-analític: poques crítiques  Intents d’integració amb altres teories: AT (AGENDA TEMÀTICA) Teories no excloentes Construcció de consensos a societats democràtiques Paper al pla psicològic; necessitat de l’individu de situar-se socialment.
 Algunes crítiques La tendència a no expressar l’opinió i la falta de seguretat en un mateix No validació empírica de la por a l’aïllament com a motor perquè les persones s’expressin en públic Està basada en el sc d’Alemanya ansy 1970 i 1980 Excessiva importància als mc (no valoració grup de referència)  Algunes respostes MC, decisus en l’opinió pública “al utilitzar palabras y argumentos provenientes de los medios de comunicación para discutir un tema, la gente hace que este punto de vista se escuche en público y lo dan a conocer, creando así una situación en la que el peligro de aislamiento se reduce”.
3/12/14 2.7. Estudis culturals Objecte de la sessió ESCOLA DE BIRMINGHAM Estudis culturals 38 Teories de la Comunicació Introducció i objecte d’estudi Característiques Concepte de cultura Concepte de cultura Cultura i mc Aportacions- Stuart Hall; David Morley Línies de pensament Funcionalista (hegemònica): amb els dos glaons, l’agenda temàtica i l’espiral del silnci Interpretativa: Escola de Chicago  CIR(? Cr´tica: (50-60): s’oposa al paradigma dominant Escola de Fankfurt  Escola Crítica. Començen a fer aproximació a altres línies.
Estudis culturals     Influència perspectiva crítica Pes d’Europa Anys 1960-...
Diversitat d’aportacions/enfocaments: conviuen línies diferents. S’han desenvolupat molts estudis de comunicació, però també hi ha de gènere i literaris. Però també dins de l’àmbit de la comunicació hi ha diferents aportacions.
 Extensió territorial: Europa, EUA, Amèrica Llatina...
 Cultura i comunicació. La cultura és el seu centre d’atenció i la cultura avarca també la comunicació.
Anys 1960: Formulació com a corrent de pensament Centre for Contemporary Cultural Studies (Birmingham, 1964), [2002] Centre obert des de 1964 fins a 2002. Escola dels Estudis Culturals que tanca per pressions, per retallades...
Richard Hoggart (1964-1968): creador de l’Escola i primer director. Autor anglès.
Stuart Hall (1968-1979): substitueix a Hoggart. Amb ell, el Centre es centrarà sobretot en els mitjans de comunicació.
Objecte d’estudi: Cultura “contemporània”, societats “de capitalisme avançat” i paper dels mitjans Contextualització: Estructures socials + Dimensió històrica. Voldran explicar la cultura de la seva època, però sempre amb una necessitat de contextualització. Tenen una dimensió històrica i voldran contextualitzar-la en una societat.
Vinculació Escola de Frankfurt (també es preocupava en la influència dels mitjans. La Escola de Frankfurt estudiava la industria cultura, però no ho feien amb la audiència, perquè pensaven que l’audiència venia determinada per la producció), però èmfasi en l’audiència (què fa l’audiència).
Objectiu: Explicar les pautes de preferència del públic en relació amb els mitjans de comunicació per comprendre així quina relació s’estableix entre públic i mitjans de comunicació. Rol de l’audiència en els mitjans. Posició de l’audiència en la descodificació 39 Teories de la Comunicació EC- Característiques 1. Paper ideològic dels mitjans: Paper dels mc per definir/reforçar la ideologia dominant (la manera de pensar de la societat). Ideologia en termes de classe...raça i sexe i d’alguna manera també hi haurà un paràmetre d’edat  Paper ideològic dels mitjans. Per exemple: que fa l’audiència en termes de joves menors d’edat i homes. MC: Definir els problemes polítics i les relacions socials + Produir, reproduir o transformar les ideologies de les audiències. En determinades condiciones, admeten que els mitjans de comunicació no són simples reproductors d’ideologia dominant, però també poden canviar les ideologies de les audiències (l’Escola de Frankfurt deia que ja estava determinada) 2. Continguts: No transparència Codificació lingüística i ideològica Representar una idea dins d’un sistema de significats particulars: Lingüístic i Ideològic. Els continguts no són transparent.
Els mitjans de comunicació en relació als continguts agafen una idea i representen una idea dins d’un sistema de significats particulars. Fem un discurs amb paraules, plans  codis, però s’amaga una ideologia.
3. Audiència activa Codificació i descodificació. L’audiència dels mitjans de comunicació és activa, ja que és un subjecte que fa coses. Té capacitat per fer coses. El desenvolupament de l’activitat de l’audiència s’escriu en termes de codificació i descodificació. Enmarcar l’activitat de l’audiència en codificació i descodificació t’està dient que és activa, però que està determinada. L’audiència és activa en termes que pot posicionar-se davant la codificació. Té tres posicions possibles (preferent-negociada-oposició). No fa el que li ve de gust. La codificació, per tant, condiciona el que farà l’audiència.
4. Posicionament/Influències Influències: Escola de Frankfurt Anàlisi literària (Hoggart) Sociologia europea: M. Weber a Gramsesci  Influència marxista; marxistes i no marxistes.
Recuperen alguns aspectes que Weber havia utilitzat a principis de segle. També influència d’autors marxistes en els conceptes d’hegemonia. Això no vol dir que tots els autors que fan recerca dins dels estudis culturals s’identifiquessin com a marxistes. Són pensadors i poden estar influenciats per els pensaments marxistes, encara que no ho siguin Compromís polític Estudis Culturals- Orígens El “concepte” de cultura Uses of literacy (R. Hoggart, 1958) The Long Revolution (R. Williams, 1961) Making of the English Working Class (E. P. Thompson, 1968): creació de la classe obrera britànica 40 Teories de la Comunicació Cadascú des de la seva perspectiva coincideixen a entendre la cultura d’una manera diferent.
Anàlisi de la cultura contemporània: Nou concepte  Allò que permet entendre el canvi a la societat  Per tots els autors citats que estudien la cultura de la seva època la cultura és l’element que permet entendre el canvi a la societat.
Entendre les transformacions. NO es pot fer una definició simple de cultura com farien els funcionalistes. El que fan es problematitzar l’entorn de la cultura.
Cultura com a “problema” Entenen la cultura com una forma de vida per ella mateixa, en sentit ple. I entenen que hi ha dos tipus d’elements: a) Significats i valors que sorgeixen i es difonen una societat b) Pràctiques a través de les quals s’expressen aquests valors i significats. A través de les pràctiques es vinculen aquests valors com anar a votar, agredir-se després d’un partit de Fútbol, fer un sopar...
Estudis culturals –mitjans de comunicació Cultura i mc Els mitjans travesa totes les pràctiques socials i és la suma de les interrelacions, encara que siguin conflictives o contradictòries, entre aquestes pràctiques.
Concepte extens de cultura: “Democratització” de la cultura. Aquests autors dels estudis culturals tenen un concepte extens de la cultura, ja que cultura ho engloba tot. Voldran dir que hi ha una democratització del concepte de cultura. Si cultura és tot, voldrà dir que és cultura contemporània una novel·la, com el rock and roll, les telenovel·les...tot tipus de contingut són cultura i són interessants per ser estudiats en les mateixes condicions. (Pensem en la seva època). A Europa s’havia vist com cultura vulgar i ara s’incorporen als estudis de comunicació.
Cultura com a procés: recepció i consum (descodificació), producció (codificació) i mediació (interacció) Èmfasi en el canvi, conflicte Resultant de les múltiples interaccions entre els elements que integren una forma de vida: mc Implantació mc, societat nova i canvi en la perspectiva d’estudi  multilateral, incloent mc.
a) Elaboració i difusió de valors (i significats). Ex: Solidaritat b) Elaboració i difusió de pràctiques socials a través de les quals es vehiculen, s’expressen els valors. Ex: El Gran Recapte a través dels mitjans de comunicació.
Línies d’estudi Estudis culturals és un plural i és un plural buscat, ja que engloba bastants coses.
1.
2.
  Cultura i grups socials (classes treballadores i joves) Productes audiovisuals Cinema (Escola de Frankfurt) Televisió: Stuart Hall, David Morley 41 Teories de la Comunicació “Birmingham va ser primer un extraordinari focus d’animació científica, que actuava com a plataforma giratòria per a una tasca multiforme d’importació i d’adaptació de teories (...). En segon lloc (...) va contribuir a desbrossar un conjunt de terrenys d’investigació, relacionats amb les cultures populars i els mitjans de comunicació social, i després, amb temes vinculats amb les identitats sexuals i ètniques. D’altar banda, la combinació de la diversitat en les referències teòriques amb la fluïdesa dels centres d’interès heterogeni dels estudis i procediments agrupats sota la marca de fàbrica del centre, gràcies a les capacitats com a empresaris científics dels seus successius directors” (Stuart Hall, substitueix HOggar el 1968).
Estudis cultures-Stuart Hall Kingston, Jamaica, 1932 Londres, febrer de 2014 1951-Formació a Oxford 1964-1979 Center for Contemporary Cultural Studies, U. BiRMINGHAM 1979 -997 Open University  A diferència de les altres universitat, aquí podia entrar qualsevol, i això li va agradar, ja que podia contactar amb diferents classes socials P. crítica-Marxisme Stuart Hall- Aportacions “En motls aspectes encarna Hall, la situacióliminar, la condició d’interfície dels Culturals studies; jamaicà radicat a Anglaterra, savi i polític, marxista obert a un ampli ventall de contribucions teòriques, universitari de formació literària que s’obre a les ciències socials. L’article més famós de Hall, sobre la codificació i la descodificació (...)” Cuatre elements per situar-nos:  Interrelació processos de codificació i de descodificació  El seu raonament és que en la fase de producció els mitjans reprodueixen i mantenen el sistema de valors hegemònic  procés de codificació –Lectura “promoguda” (prioritzada, preferred) La codificació promou un tipus de lectura per sobre d’altres.
 Polisèmia dels textos (John Fiske).Però per Hall la lectura preferent no hi ha només una única lectura. Encara que els textos estiguin codificats d’aquesta manera, són polisèmics, és a dir, poden tenir més d’un significat.
 “equivalent textuals de la diferència i la diversitat social”. La polisèmia és l’equivalent en els textos de la diferència i de la diversitat social. A la societat hi ha grups diversos, doncs, dins dels textos també hi ha més d’un significat possible. El fet que els textos tinguin més d’una lectura, fa que la lectura preferent no sigui la única. Té avantatges, perquè es la prioritzada, però hi ha més opcions.
Polisèmia (Fiske) “La estructura del texto típicamente intenta limitar sus significados a los que propone la ideologia dominante, però la polisèmia establece fuerzas que se oponent a este control. La hegemonia del texto nunca es total, però siempre debe luchar para imponerse en contra de esa diversidad de significados que (...)” 42 Teories de la Comunicació Descodificació “condicionada”  Lectura preferent, lectura d’oposició, lectura negociada.
L’audiència no pot fer el que li doni la gana, només hi ha tres opcions de lectura, no moltes.
El que depèn que acabem assumint una lectura en detriment d’altres es deu a les subcultures dels individus. L’element que ell identifica és la classe social. Farem una lectura o una altra en funció de la nostra classe social.
Causes: classe social, context de recepció, pràctiques culturals dels grups receptors...  subcultures (classe social).
Model de codificació/descodificació (encoding/decoding) David Morley- Aportacions D. Morley – Aplicació del model teòric de Hall Estudi empíric d’audiència Nationwide, tècniques qualitatives (focus group) Validació empírica, amb observacions  Sobreestimació de la classe social. Per a ell Hall li ha donat massa importància a la classe social.
 Subestimació altres components: sexe i situació familiar “Un mateix home pot ser simultàniament treballador productiu, sindicalista, simpatizant del Partit Socialdemòcrata (de centre), consumidor, racista, propietari d’una casa, maltractador d’esposa i cristià”. Hi ha molts elements que actuen en què faci una lectura o un altre, segons Morley. No hem de quedar-nos només amb la classe social, com deia Hall.
NO només diferències “individuals”. Amb l’element subcultura sí que està d’acord. El que no està d’acord és que subcultura equivalgui a classe popular.
“Nationwide suposa un doble avenç científic (...) fa possible la verificació empírica de la legitimitat del plantejament analític de Hall, sense deixar d’assenyalar-ne les insuficiències i llacunes, ja que barreja qüestions de comprensió, reconeixement, interpretació i reacció. El model de Hall, centrat en la importància de l’estatut de classe, no deixava entendre la importància de l’entorn domèstic de percepció, ni de les relacions dins de la família [...[ “ (Mattelart i Neveu, 2000) Estudi de la recepció televisiva tenint en compte la dinàmica familiar i les relacions entre sexes  Anàlisi de la televisió dins del context d’oci domèstic + Interès per la ficció. No només s’han d’estudiar les notícies, sinó també les ficcions.
Anys 1980: Anàlisi de la recepció Confluència/convergència Funcionalisme (Usos i Gratificacions) Perspectiva Crítica (EC). Venen estudiosos d’aquests perspectives.
EC- Valoració És una corrent d’origen europeu (britànic) que més influència ha tingut a tot el món en estudis de comunicació: Estudis crítics; estudis sobre la dona i/o el gènere...Amb un plural que és molt plural, ja que té un abast ampli. Fins el moment, la teoria funcionalista era que havia tingut més influència mundial.
43 Teories de la Comunicació Interès d’acadèmics d’àmbits diversos, més enllà de la comunicació Un dels punts de crítica que s’ha formulat és fins a quin punt es pot donar valor a la capacitat de l’audiència quan hi ha diferents audiències en termes d’hegemonia. Sexe dominant, edat dominant...En aquestes condicions, quina capacitat de l’audiència? 10/12/2014 2.8. Teoria de la Interacció Objecte de la sessió Comunicació mediàtica: Mitjans de comunicació i societat actual Teoria de la interacció –John B. Thompson Què recordem de...? Goffman: comunicació interpersonal en copresència Escola de Frankfurt: Promoure el canvi social  la ideologia és un element fonamental. Industria cultural condemnada a ser passiva.
Thompson es posicionarà en relació a aquests plantejaments, però sobre tot a mig camí d’un i altre model. Quan parlem de la teoria de la interacció en situem en una línia del interaccionisme simbòlic.
Mitjans de comunicació i societat actual Teoria de la interacció, de John B. Thompson Anys 1980-90 Estudi de les formes d’interacció lligades als mèdia Rols dels mèdia i interacció social Teoria de la interacció Mèdia Formes d’interacció no subjectes a espai (i al temps) compartit simultàniament pels interactuants ( no cal la copresència) A diferència dels plantejaments de Goffman, Thompson diu que els mitjans de comunicació (tv, correo...) generen formes d’interacció que no depenen del fet d’estar compartint un mateix espai, la copresència i tampoc cal compartir el temps.
Conseqüències: Esfera pública i visibilitat dels polítics i la política John B. Thompson Minneapolis (EUA), 1950 primera etapa més teòrica sense dimensió empírica.
Format al Regne unit Catedràtic de Sociologia Cambridge (des de 2001)  Teoria social i teoria política contemporànies 44 Teories de la Comunicació  Sociologia dels mitjans i la cultura. Aquí és on formularà la seva teoria de la interacció.
Línies de recerca Anys 1980 –Obra de Jürgen Habermans (segona generació de l’Escola de Frankfurt) i esfera pública. Treballs sobre ideologia Anys 1990-2000 –Mitjans de comunicació i interacció. Teoria de la interacció social. Parlarem especialment d’aquesta etapa.
Anys 2000- [2016] – Indústria de l’edició de llibres Anys 1980 J. Habermans i esfera pública. Ideologia Ideology and Modern Culture. Critical Social Culture in the Era of Mass Comunication (1990) “per comprendre les transformacions socials associades a l’ascens de les societats modernes, hauríem de concedir un paper central al desenvolupament i impacte dels mitjans de comunicació” .  primera declaració de principis: per estudiar el canvi social cal estudiar el desenvolupament i impacte dels mitjans de comunicació Els mèdia no són una amenaça als valors socials o a la tradició, ni una manera revolucionària de canviar les nostres experiències sensorials; Els mèdia ens ajuden a mantenir i a renovar el nostre sentit d’identitat, tradició i pertinença.
“Els productes mediàtics, que han estat desconnectats dels seus contextos de producció, són trasplantats a llocs particulars i adaptats a les condicions materials i culturals de recepció”  per tant, l’audiència fa coses, entén que és activa. No està d’acord amb l’escola de Frankfurt que deia que era passiva. L’audiència interactua amb els mèdia i entre ella mateixa.
Audiència activa: Interactua amb els mèdia Les interaccions de l’audiència amb els mèdia constitueix un tret de la vida quotidiana que comporta oportunitats i riscos tant per a les audiències com per als productors.
Anys 1990-2000 Aquesta segona part és el nucli de la sessió Mèdia i societat The Media and the Modernity, 1995 (trad.; Los medios y la modernidad. Una teoria de los medios de comunicación, Barcelona: Paidós, 1998) Political Scandal, 2000 Teoria de la interacció “Puede parecer sorprendente que, entre los Trabajos de los teóricos sociales personalmente preocupados por el desarrollo de las sociedades modernas, tan pocos se hayan ocupado de los medios de comunicación con la seriedad que merecen. (...) Para los teóricos interesados en los procesos de cambio social a largo plazo, los media podrían parecer una esfera superficial y...” 45 Teories de la Comunicació “el uso de los medios de comunicación implica la creación de nuevas formes de acción e interacción en la Sociedad, Nuevos tipos de relaciones sociales y nuevas maneras de relacionarse con los otros y con uno mismo (...) el uso de los medios de comunicación transforma la organización espacial y temporal de la vida social, creando nuevas formes de acción e interacción, y Nuevos modos de ejercer el poder, disociados del hecho de compartir un lugar común”.
Plantejament de Thompson—>hereu de Goffman, però sense copresència i les vinculacions amb la línia crítica.
“La teoría social tiene tanto que ofrecer como que recibir sobre la investigación en comunicación; y, en este sentido, una teoría social de los media podría ayudar a ubicar su estudio en un punto en el que, desde mi perspectiva, le pertenece: entre un grupo de disciplines preocupadas por la emergencia, desarrollo y características estructurales de las sociedades modernas y sus futuros”.
Vinculacions teòriques -1 Perspectiva crítica: Jügen Habermas “Tengo mis dudas sobre si puede recuperarse algunos de los materiales de los primeros teóricos de la Escuela de Francfort, como Horkheimer, Adorno y Marcuse: su crítica lo que llamaron la industria cultural era demasiado negativa y estaba fundada en una dudosa concepción de las sociedades modernas y sus tendencias de desarrollo”.
“Sin embargo, las primeres consideraciones de Habermas sobre la emergencia y transformación de la esfera pública constituyen un Trabajo que aún merece una atenta consideración. La gran fuerza de (...) Habermas reside en que tratan el desarrollo de los media como una parte integral de la formación de las sociedades modernas. Sostuvo (...) que la articulación de la opinión pública a través de los media constituyó una característica vital democrática moderna”.
Vinculacions teòriques-2 “Teòrics dels mèdic” – Marshall McLuchan i Harold Innis Exploren “de manera sistemàtica les relacions entre els mitjans de comunicación d’una banda, i l’organització especial i temporal del poder de l’altra” Vinculacions teòriques -3: l’hermenèutica “una tradició preocupada, a grans trets, per la interpretació contextualitzada de les formes simbòliques (...). Els hermenèutics destaquen el fet que la recepció de les formes simbòliques – incloent-hi els productes mediàtics –sempre implica un procés d’interpretació creatiu i contextualitzat en el qual els individus fan ús dels recursos disponibles per donar sentit als missatges que reben”.
Teoria de la interacció Concepte de poder “De manera genèrica, el poder és la capacitat per actuar d’acord amb la consecució dels propòsits i interessos de cadascú; la capacitat d’intervenir i d’afectar-ne els resultats”.
Tipus de poder segons Thompson  Poder econòmic: grans empreses i bancs 46 Teories de la Comunicació  Poder polític: té veure amb la capacitat per posar d’acord i regular els individus.
Exerceixen el poder els governs.
 Poder coercitiu: tindrà amb veure amb l’amenaça i l’ús de la força. Institucions: la policia, l’exèrcit, institucions penitenciaries.
 Poder simbòlic: aquest és el poder que ens interessa a nosaltres per la teoria de la interacció.
Poder simbòlic : procedeix de l’activitat productiva, transmissora i receptora de formes simbòliques significatives. (...) Els individus estan constantment dedicats a l’activitat d’expressar-se de forma simbòlica i d’interpretar les expressions dels altres; estan constantment compromesos en la comunicació entre uns i altres i intercanviant informació i contingut simbòlic. En aquesta tasca, els individus fan servir diversos tipus de recursos que designaré, en un sentit ampli, com a “mitjans de informació i comunicació” dona poder als individus.
Utilitzaré el terme “poder simbòlic” per referir-me a aquesta capacitat d’intervenir en el curs dels esdeveniments, per influir en les accions dels altres i crear esdeveniments reals, a través dels mitjans de producció i transmissió de les formes simbòliques.
Sobre el concepte “comunicació de masses” De masses (mass): Objeccions Terme equívoc: milers de persones “La característica más destacada de la comunicación de masas no viene dada por el número de individuos (o una proporción específica de la población) que reciben los productos, sino más bien por el hecho de que los productos estén disponibles en principio, a una pluralidad de destinatarios”.
Contraposició amb comunicación cara a cara (unidireccionalitat vs, reciprocitat) Ús de “comunicación mediada” / “comunicació mediática/ “els media” Comunicació de masses: “la producción institucionalitzada i difusió generalitzada de béns simbòlics a través de la fixació i transmissió d’informació o contingut simbòlic”.
C. de masses: Característiques 1. Implica certs mitjans de producció i de difusió tècnics i institucionals 2. Implica una “mercantilització” (commodification) de les formes simbòliques. Producció per al consum. Valoració econòmica i valoració simbòlica 3. Ruptura estructurada entre la producció de les formes simbòliques i la recepció; el contingut no es produeix en el mateix lloc i en el mateix temps que el rep l’audiència; a causa d’aquesta ruptura estructurada, els productors dels mitjans són privats de les reaccions dels espectadors; els productors no són capaços de tenir la interpretació que fa l’audiència de tenir la interpretació que fa l’audiència dels missatges; productors i audiència són actors en situació de desigualtat en el procés d'intercanvi simbòlic  Ruptura estructurada entre productors i audiència 4. La comunicació de masses estén la disponibilitat de les formes simbòliques en l’espai i en el temps.
47 Teories de la Comunicació 5. La circulació pública de les formes simbòliques: Els productes de les indústries mediàtiques estan disponibles, en principi, per a una pluralitat de receptors; canvis en les fronteres entre àmbit privat i àmbit públic.
Interacció i mèdia Abans dels mèdia: “la majoria de les formes d’interacció social han estat cara a cara”; és a dir, “els individus s’han relacionat els uns amb els altres principalment reunint-se o intercanviant formes simbòliques, o participant en altres formes d’acció dins d’un espai físic compartit”.
Amb el mèdia  S’ha separat de l’espai físic (de copresència): la interacció es fa sense necessitat de compartir l’espai  Es pot desenvolupar amb formes noves “d’acció a distància”, que permet que els individus pugin actuar per a d’altres que es troben disseminats en l’espai i en el temps; cosa que, al mateix temps, fa possible que els individus pugin actuar en resposta a accions i esdeveniments que tenen lloc en espais llunyans.
Visibilitat: Transformació i conseqüències Condicions d’administració de la visibilitat (fins s.XX) 1. Ampliació sense precedents del tamany de les audiències capaces de rebre missatges, en termes tant numèrics com de difusió geogràfica.
2. El desenvolupament de la tv ha reemfasitzat la importància de la visibilitat en el sentit restringit de visió (això és, capaç de ser vist amb els ulls), encara que ara la visibilitat es troba separada del fet de compartir un espai comú. D’aquí que l’aparença visual dels líders polítics es converteixi en una característica important de la seva autopresentació davant d’audiències allunyades en l’espai, que poden veure sense ser vistes... Veiem una cosa per televisió i interpretem que ha passat  Reenfatitzar. Ser visible és imprescindible per arribar a aquells que han de ser votats per arribar a les eleccions.
Visibilitat: Noves oportunitats i nous riscos Oportunitats: ha permès als polítics aparèixer davant dels seus electors d’una manera i en una escala que abans no havia existit mai Riscos: Nova fragilitat. Impossibilitat de controlar-la completament. Incidències  Indiscreció i rampells: “Representar un fracàs, en la mesura que l’individu perd el control sobre la seva conducta i apareix aleshores com algú que no té el control total de la situació de les seves emocions, accions o expressions”.
 El tret per la culata: “El problema sorgeix no pas per incompetència o pèrdua de control, sinó més aviat a causa d’un mal judici relatiu a com hauria de ser rebuda i compresa l’actuació per part de les persones que miren o escolten. Com a resultat dels malentès, un missatge que pretenia tenir cert efecte pot produir justament el contrari i en conseqüència, perjudicar el productor mateix”.
 Filtració i escàndol, tenen en comú el fet que “ es poden entendre com una ruptura en l’intent de dirigir la relació entre la regió anterior i la regió posterior de la conducta.
Informació o conducta que els individus volen amargar o ocultar –això és, reservar per a 48 Teories de la Comunicació una regió posterior del comportament privat o activitat coberta- i que de sobte és abocada al domini públic i feta visible a gran nombre de receptors”.
Els ingredients bàsics de l’escàndol Trangressió + Ocultació  Revelació pública + Al·legacions públiques Desaprovació pública 49 ...