9. Avaluació clínica en el nen (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació Clínica en Fisioterapia de l'Aparell locomotor
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 15/11/2014
Descargas 44

Vista previa del texto

Avaluació clínica en el nen.
1. Estadístiques.
La tassa de mortalitat en menors de cinc anys en el món ha descendit de 12,6 milions en 1990 a 6,6 milions en 2012.
Espanya i Catalunya presenten una tassa de mortalitat infantil de 3,1 i 2,7 per mil nascuts vius, respectivament.
A Barcelona, la mortalitat infantil es baixa i es manté bastant estable en l’últim període de 2000 a 2011.
Actualment, les malformacions congènites segueixen sent la primera causa de mort infantil.
Les principals mesures per prevenir la mortalitat infantil: planificació familiar, control gestacional i neonatal.
Encara queda marge per la reducció de la mortalitat infantil, com la implantació d’un model de política familiar similar al de Suecia.
- 16 mesos de baixa maternal i paternal (2:2:12) En el cas de bessons, la baixa es de 32 mesos.
Es rep el 80% del sou durant la baixa o 400€/mes si mai van treballar.
300€/ms si el pare/mare decideix no tornar a treballar.
100€/mes per cada fill fins els 18 anys.
No es permet portar nens a la guarderia menors de un any.
2. Desenvolupament fetal.
Fecundació: dos gàmetes (càrrega genètica haploide (n)). Divisió per meiosi. Les cèl·lules somàtiques són diploide (2n) i es multipliquen per mitosi.
Fases de la divisió zigot fins etapa de mòrula, en que hi ha una divisió cel·lular sense augment de mida: mòrula, blàstula, gàstrula.
Fases de creixement intrauterí Estadis del desenvolupament humà, des del dia de la concepció. I fases de creixement intrauterí de diferents animals.
Fetus a terme. El part té lloc entre les setmanes 38 i 42 de l’embaràs.
Antropometria de la pelvis femenina. Els diàmetres AP i lateromedial, determinen l’amplada del canal del part.
3. Evolució humana.
Quan naixem ens trobem en una situació d’immaduresa. Aquest fet es pot explicar per el desenvolupament de la capacitat craniana. Aquest ens consumeix un 25% de la nostra energia i ens permet aprendre noves capacitats. Però per dur a terme això necessitem un crani moes gran. Es diu que naixem avanç per que sinó el cervell no passaria per el canal. Hauríem de néixer als dos anys.
Ximpanzé es un animal molt agressius dintre del seu organigrama social. En canvi els bonobos arreglen tot amb el sexe. La diferencia entre els bonobos i els homosapiens tenim un 1,2% de diferencia en el material genètic. L’antropologia ha estudiat els hàbits social del pan paniscus.
Arbre taxonòmic del gènere Homo. Veiem que Goril·les i Pòngids abandonen l’arbre molts anys abans.
Bonobo (ximpancè pigmeu) – pan paniscus Ximpancè – pan trgoglodytes Diferenciació en mil.lions d’any i tant per cent que es diferencien del nostre DNA.
Plec simiesc: línia continua en tota la ma. No es habitual però es normal. L’oposició del polze també ho tenen els ximpanzés i també utilitzen utensilis.
També pareixen per davant, tret molt característic de humans.
Naixem amb les fontanel·les obertes per tal de que es desenvolupi el cervell posteriorment. La majoria de parts son cefàlics, surt primer el cap i posteriorment a les espatlles ja surt sol. El fetus te el cap mes gran per tal de que per gravetat pesi mes, es pugui donar la volta dins la placenta i sortir de cap.
3.1. El part.
- Te lloc entre les setmanes 37 i 42 de la gestació.
Humans: part vaginal. Part cefàlic (eutòcia).
Cesària (“caedre”-“lex caesarea”) Inici del període de dependència matern El part en altres mamífers de la família hominidae 4. Etapes del desenvolupament humà.
Prenatal: vida intrauterina.
Neonat: un mes.
Infància: fins els 6 anys.
Nen: dels 6 als 12 anys.
Adolescent: dels 12/14 anys fins als 18/20.
4.1. Cànon de proporcions del cos humà.
El cap marca la mida base. La relació en l’home adult estàndard és de 1/8 de l’alçada, mentre que al nen és de ¼. En el nadó i el fetus aquesta proporció és encara més baixa.
5. Malalties genètiques i malalties hereditàries.
Congènites: con genitus: “Allò que s’engendra conjuntament amb”. Les malalties congènites es duen a causa de trastorns hereditaris o adquirits, que incideixen durant el període embrionari, del desenvolupament o durant el part. Ex. Brida amniòtica, peu bot, polidactília.
Polidactília: molts Malaltia congènita.
dits.
Sindactília: unió dels dits per una membrana.
Sdr Poland: no hi ha pectoral Hereditàries: aquelles malalties transmeses genèticament que tenen com a característica que es transmeten de generació en generació. (autosòmiques dominants, recessives o malalties lligades a cromosoma X). Ex. Hugtiiton, duchenne, hemofília.
No totes les malalties congènites són hereditàries ni totes les malalties hereditàries es manifesten al néixer.
Eco tridimensional Eco convnencional Fractura de fèmur. Fractura obstètrica. Congènita. Es forma un callo de fractura en dues setmanes. Metabolisme ossi molt mes gran. Immaduresa de l’aparell locomotor (podem doblegar un os, fractures plàstiques: es dobleguen però no es trenquen) 6. Avaluació clínica als nens.
Principals característiques fisiològiques específiques dels nens: - Velocitat del metabolisme ossi - Immaduresa de l’aparell locomotor Sensibilitat als dèficits nutricionals Vulnerabilitat del sistema immunitari (placenta-calostro). En mamar es cedeixen immunoglobulines al nadó per tal de que guanyi immunitat i minerals.
Capacitat d’aprenentatge: si aprenen mals hàbits és molt difícil de treure’ls.
Malalties especifiques de la infància.
El raquitisme és una malaltia per trastorns del metabolisme de la vit D. Pot afectar tots els ossos.
Causes: dèciit exposició solar, dèficit absorció, alteracions en la cadena de formació Vit D. … Tibies vares, augment tendència fractures, tòrax de colom, escoliosi.
6.1. Característiques especifiques del sistema locomotor al nen.
- Adaptació al canal del part (primer traumatisme de la infància)(solapament dels ossos cranials per passar pel canal del part) Presència de les físis de creixement (ossos fèrtils) Capacitat de remodelació òssia (reparació de fractures) Metabolisme ossi accelerat (alta velocitat de recanvi) Deambulació (procés d’aprenentatge) Epífisis de tracció (apofisitis) Les estructures per poder caminar no estan madures, ni les cames i peus, ni la lordosi lumbar.
7. Historia clínica al nen. Generalitats.
És una història clínica adaptada a l’edat del pacient i a la qual se si donarà una gran importància a la historia familiar i social.
Ens trobarem principalment amb dificultat en l’expressió verbal del nen, la interpretació (tipus de plor...) i la dificultat de localitzar el problema. Amb un gran percentatge de dolors referits.
El nen rarament enganya i també podrem obtenir molta informació de l’escola. L’entorn familiar és fonamental però no ha de ser el protagonista. (Fractures determinades de maltractament infantil. Radiografia d’altres localitzacions amb calls a altres zones a diferents temps) Els pares tenen tendència a interpretar simptomatologia. Sempre hem de fer cas al que ens diuen.
7.1. Interrogatori.
- Antecedents familiars molt importants: malalties heredofamiliars, salut dels germans...
Situació nutricional i hàbitat, molt important Preguntes amb llenguatge senzill, clar, directe i adequat a l’edat No dirigir les respostes en base a ala formulació de la pregunta. Ex.“et fa mal aquí, oi?” Sempre hi ha d’haver els pares al davant. (Problemes legals amb l’exploració als nens) És complicat entendre el concepte de dolor Intentar sempre relacionar el dolor amb l’activitat. Que es fa a l’escola, a casa, amb els amics, al parc...
En cas de contraindicacions en la informació facilitada per els familiars, cal destinar la que sembla més fidedigna (més creïble).
Valoració de la resposta dels nenes: TDH, relació amb els pares, atenció...
7.2. Condicions de l’espai on realitzar l’interrogatori i l’exploració.
- Espai ample amb poques barres Sensació de proximitat del professional. Ús de tamborets amb rodes.
L’ús de la bata “blanca”. El primer contacte dels nenes amb els professionals de la salut són les vacunes.
Presència d’elements per a distreure l’atenció i jugar L’ideal és que els pares agafin els fills(caminar de la mà, posar-los a la camella, estirarlos) Mai agobiar al nen amb la presència de molt professionals ni tampoc de molts familiars.
Intentar que els germans restin esperant fora.
Hem d’aconseguir els nostres objectius a través del joc o la distracció.
Intentar el màxim de relaxació possible. Els nadons amb biberons o mama.
Treure la roba. Alerta amb els adolescents o prepúbers.
Sempre amb els pares davant: problemes legals amb menors Mai començar per l’àrea on refereix el dolor.
- L’exploració ha de concebre’s com un joc, en què l’explorador distreu contínuament l’atenció del nen per focalitzar el problema.
Conèixer l’anatomia del nen i els canvis anatòmics d’acord amb la cronologia.
Exploració en decúbit i en bipedestació Exploració per zones anatòmiques L’exploració ha de ser ràpida: el nen es mou, manca de paciència, plor...
Molt important la deambulació per la sala, sols o de la mà Mesura antropomètirca del perímetre cranial.
7.3. La inspecció.
La inspecció començarà des que el nen entra per la posta. S’haurà de inseccionar de forma general: les extremitats superior, inferiors, raquis i tòrax. D’aquesta manera es valoraran asimetries, deformitats, el to muscular, l’actitud, les proporcions i la calitat dels movients. S’ha de tenir en compte també el hàbit postural i haurem de despullar el nen per tal de dur a terme correctament aquesta inspecció, ja que la roba ens pot ocultar molt informació. En aquesta acció, tampoc ens podem oblidar de la inspecció de la pell: taques cafè amb llet, angiomes, fibromes, taques mongòliques, pilositat, cicatrius, sinus sacres, etc.
La taca mongòlica apareix entre un 80 i un 90% dels asiàtics, es tracta de una melanocitosi dèrmica congènita. Hiperpigmentació focal i mal delimitada, sense transcendència i que sovint desapareix espontàniament. Problema de migració dels melanòcits de la cresta neural a les capes més basals de la pell.
8. Motius ortopèdics de consulta més freqüents.
- Intoeing (caminar amb les puntes cap a dins) i outoeing (caminar amb les puntes cap a fora) Coixesa: depèn del grau d’anteració femoral (45º en nen a 15º en adult) Deformitat del raquis: Normalment són per ergonomia (escoliosis és una deformació en les tres dimensions) Deformitats toràciques Peus plans Genu var i genu balg Deformitats cranials. Plagiocefàlia (pla per darrere) Asimetries Dolors de creixement: són simètrics. Tenen molta relació amb l’esport, apareixen sobre tot a la nit i són de curta durada.
9. Les fractures en els nens. Característiques diferencials amb l’adult.
- Presència de fisis de creixement actives Periosti molt prominent Gran capacitat de consolidació Gran capacitat de remodelació òssia Tractament ortopèdic en la majoria Possibilitat de sobrecreixements Temps d’immobilització curt Rehabilitació funcional autònoma Fractures especials. Epifisiolisis, fractura en tija verda i fractura en rodet Els nens tenen la capacitat de remodelació òssia molt ràpida, de manera que en moltes fractures únicament es crearà un call ossi que es remodelarà sol de forma autònoma sense la necessitat de cirurgia. D’aquesta manera, passem de angulació a una situació recte de l’os.
Aquest segueix les lleis de Wolff i HueterVolkman, es llima per un costat, es reabsorbeix, i es crea os en l’altre de forma que tenim una reorientació de l’epífisi.
Brides antòmiques: problemas traumatics intrauterins congènits. Formades com a veritables torniquets al voltat d’extremitats.
Sobre tot provenen d’un efecte en les capes anatòmiques, creant cordons de dues capes que esntrenyen una extemitat.
Es pot operar intrauterinament peró pot arrivar a tenir consequencies tals com l’amputació.
Adaptació cranial al canal del part: no hi ha solapament dels diferents ossos cranials, facilitant la deformitat per a passar pel canal.
Fontanel·les. La frontal tanca als 18m.
Craneocefàlia: sinostosis precoç de les fontanel·les.
La coixesa a la infància pot arribar a tenir múltiples causes.
El nen no te arrugues a les plantes del peu i no tenen pont. La majoria dels peus plans són laxes.
Pectus excabatum. Deformitat congènita. També existeixen: pectus carinatum, en qulla...
Caràcters secundaris sexuals: pels.
Plor en el nen: molt important i difícil de definir la causa.
Craniosinostosi: segellat prematur de les sutures cranials.
Asssociada o no a altres problemes congènits o adquirits, com el retard mental.
Oligofrènia. Disminució de capacitats intel·lectuals Implantació baixa de les orelles en moltes discapacitats intel·lectuals.
Taca mongòlica- melanocitosi dèrmica congènita. Es tracta d’un acúmul de melanòcits a diferents parts del cos però predominantment a nivell de la zona lumbar baixa i glutis. No hi ha hagut migració des de la cresta neural primigènia. No té trascendència i generalment desapareix sol (fins a 10m) (els alvins no tenen melanina a l’ull, es veuen vermells per que es transparenten les venes) Angioma Taques cafè amb llet típiques de la neurofibromatosi. Malaltia genètica del sistema nerviós (HAD).
NF 1- Vion Recklinghausen, taques cafè amb llet i neurofribromes en els trajectes dels nervis.
NF 2: neurofibromatosi que afecta el SNC, parells cranials.
Peu bot (zambo en castellà).
Malaltia congènita *Gatejar: no sempre es fa.
...