COLONIALISME (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Introducció a la història
Año del apunte 2016
Páginas 17
Fecha de subida 26/04/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

COLONIALISME: L’APROPIACIÓ IBÈRICA DELS TERRITORIS D’ULTRAMAR (XV-XVI) MARTA MARTÍNEZ MANENT HISTÒRIA COLONIALISME MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA COLONIALISME: L’APROPIACIÓ IBÈRICA DELS TERRITORIS D’ULTRAMAR (XV-XVI) Del segle XVI al XVIII hi ha un consens en què el descobriment d’Amèrica és un esdeveniment importantíssim. ANTECEDENTS DE CONQUESTA I ASSENTAMENTS MÉS ENLLÀ DELS LÍMITS D’EUROPA La conquesta espanyola de les illes Canàries (1402-1496) no va ser una conquesta senzilla pel que fa al pla militar degut a la forta resistència d’algunes illes. En l’àmbit polític tampoc va ser fàcil perquè van confluir els interessos particulars de la noblesa (volien enfortir-se econòmicament i políticament a través de les conquestes d’illes) amb els de l’estat, bàsicament el Castellà, que volia expandir els seus territoris i enfortir la Corona. S’hi distingeixen dos períodes de conquesta: - La conquesta senyorial: és la que dur a terme la noblesa en benefici propi i sense la participació directa de la Corona.1 Aquest període es pot dividir també en dues fases: la coneguda com a conquesta betancuriana o normanda, que és duta a terme al 14021405 i que afecta a les illes de Lanzarote, el Hierro i Fuerteventura, i la conquesta senyorial castellana, duta a terme per nobles castellans que s’apropien amb compres, cessions i matrimonis de les primeres illes conquistades i hi incorporen La Gomera el 1450. - La conquesta reial (1478-1496): és la conquesta duta a terme directament per la corona de Castella durant el regnat dels Reis Catòlics. Aquests van armar i finançar en part la conquesta de les illes restants per dominar: Gran Canaria, La Palma i Santa Cruz de Tenerife. La conquesta va arribar a la fi amb la conquesta de Tenerife el 1496, integrant-se així a l’arxipèlag canari de la Corona de Castella. 1 La Corona és qui atorga el dret de conquesta a canvi d’un pacte de vassallatge del noble conquistador cap a la Corona. 2 COLONIALISME MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA AMÈRICA O EXPANSIÓ TRANSATLÀNTICA IBÈRICA El segle XVI és una etapa de grans canvis i transformacions que marquen la vida política i econòmica del Vell Món. És al descobrir l’existència del Nou Món que els primers cronistes i historiadors descobreixen els límits del seu propi coneixement, tant a nivell històric com geogràfic. Així doncs, podem veure que hi ha una ruptura epistemològica dels principis antropològics, temporals i geogràfics del Vell Món per donar lloc a una nova natura, els nous bàrbars i les noves fronteres. Aquests nous descobriments fan que els primers navegants i cronistes del Nou Món coneixen els límits del seu propi descobriment natural i geogràfic, els falta molt coneixement. L’any 1493, per exemple, Cristòfol Colom escriu una carta a Luis de Santangel descrivint la natura de Cipango com un jardí edènic verd i colorit. Veiem doncs, que desconeixen moltes coses i es senten meravellats per elles. Hi ha altres casos: - Amerigo Vespucci: cartògraf i navegant que descriu de manera poètica les incomparables belleses d’un paisatge completament nou i divers i diferents del d’Espanya. - Pietro Martire d’Anghiera: descriu la naturalesa americana com a una cosa exuberantment feliç, i representa els seus habitants com a un estat de puresa original. 3 COLONIALISME - MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA Gonzalo Fernández de Oviedo: autor de Historia General y natural de las Indias, una obra on es veu que l’autor percep la natura americana en termes de meravella, ho representa tot de manera molt radical, de manera incommensurablement diví. Ens trobem en un període de col·lapse demogràfic, al Carib no queda ni un indi, però l’autor no parla d’això, sinó de la seva natura. Les meravelles del Nou Món desafien l’enteniment humà, però també la seva capacitat de percebre la realitat. Les pinyes, famosa història d’Oviedo que vol portar la pinya a Espanya però es podreix, i les figues de tuna provoquen un erotisme estètic al descriure les qualitats de les fruites. Com que no pot portar la pinya, la pinta, i apareix així una tècnica estètica importantíssima on les paraules i les imatges tenen el mateix valor. Hi ha una nous bàrbars que faran que es passi d’una alteritat definida (jueus i musulmans) a una alteritat per definir (els indis americans). Aquests són els que s’han d’incorporar en els paràmetres conceptuals d’Occident. La natura és representada també coma un paràmetre edènic, mentre que els bàrbars són indígenes, caníbals, sodomites i només provoquen el desordre social (és la descripció que en donen els naturalistes). Aquesta imatge tant positiva, però, desapareixerà aviat i quedarà en segon pla. Apareixerà l’indígena com a ésser ferotge que ataca i fa la guerra als espanyols, i a partir del 1495 es confirma l’existència de pràctiques caníbals entre els habitants de les illes del Carib, per la qual cosa es tenen proves irrefutables (ossos humans) de la “monstruositat” dels bàrbars. La història de les Índies entre 1492 i 1520 demostra que el saqueig va acabar amb el pla de Colom d’utilitzar de manera racional els recursos del Nou Món ja que en pocs anys els recursos humans i naturals ja s’haurien exhaurit. Al llarg d’aquells anys (1492-1514) la població espanyola va patir un col·lapse demogràfic: va passar de 500 mil habitants a 32 mil. Hi ha un autor que planteja dues tesis relacionades amb això: - Bartolomé Clavero: planteja que el tractament jurídic dels indígenes americans pel dret castellà i l’eventual i posterior, especialitzat, indi, implica una esquerda entre el dret generat al Vell Món i la realitat del nou continent. Planteja també que en l’actualitat s’acostuma a ignorar la identitat dels pobles indígenes i conseqüentment, del conjunt de drets que la per identitat els pertoca. A partir d’aquí, amb la desfeta del Carib, s’inicia una crítica ferotge per la conducta violenta dels espanyols i portuguesos a Amèrica, la qual cosa s’anomenarà la “Llegenda negra”. 4 COLONIALISME MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA Aquesta teoria del canibalisme va afavorir l’esclavització dels indígenes, i d’aquesta manera es van finançar les despeses de les campanyes de conquesta i de descobriment o exploració. Alguns conqueridors fins i tot ho van veure com una premissa per poder utilitzar la violència física i ideològica contra aquells que treballaven a les mines d’or i per els de Cuba i l’Espanyola, com farà Pánfilo de Narváez. Finalment, doncs, al segle XVI els imperis ibèrics han aconseguit donar la volta al món i arribar a les altres Índies (Moluques i Filipines), contactant amb imperis com el de Japó i la Xina, i establint així un imperi global. 5 COLONIALISME MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA LES MOTIVACIONS DE COLOM PER ANAR AL NOU MÓN Hi havia diverses motivacions: - Les comercials: abans el comerç era bàsicament a nivell mediterrani, però amb els nous territoris les transaccions econòmiques es desplacen cap a l’Atlàntic. Es troba un nou camí per anar a les Índies orientals que aporta grans moviment de comerç sobretot d’or, marfil i espècies, i apareixen els mercaders genovesos (Marco Polo) experts en aquest comerç que quan la dinastia Ming tanca l’Imperi Xinés als estrangers, arriben a la idea de trobar una nova ruta per arribar a l’Extrem Orient rodejant Àfrica. Com que Colom estava obsessionat amb l’or, com bé es pot veure en alguns dels seus escrits, el comerç era una de les seves principals motivacions. - Les religioses: Todorov considerava que les principals motivacions de Colom eren religioses o messiàniques, i per tant, la conversió dels bàrbars del Nou Món. Anaven, però, acompanyades de motivacions politico-socials. 6 COLONIALISME MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA ELS EUROPEUS DECIDEIXEN CONQUERIR I COLONITZAR ELS TERRITORIS D’ULTRAMAR Hi ha diferents raons per les quals els europeus decideixen conquerir i colonitzar els territoris d’ultramar: - EL DESENVOLUPAMENT DE MILLORES TÈCNIQUES: apareixen nous invents com els instruments de navegació per mesurar la latitud (brúixola, astrolabi, quadrant), nous tipus de vaixells (la caravel·la, de petit tonatge i tres mastelers, de formes arrodonides i incòmode per la falta d’espai, però molt ràpid. Usa els impulsos laterals del vent amb l’orientació de les veles, però no pot navegar contra el vent), les cartes de navegació (representen la nova cartografia del segle XVI, i per realitzar un bon treball calia coneixements teòrics, i era fonamental la pràctica, la intuïció i les habilitats personals. Colom no posseïa tot això, per això feia molts errors al seu Diari) i la Carrera de Índies (és la connexió marítima entre Hispanoamèrica i la península, que pren la seva forma definitiva al 1530 degut a l’augment comercial). - EL FINANÇAMENT PRIVAT DE LES PRIMERES ETAPES DE LA CONQUESTA: les expedicions de descobriment i conquesta suposaven importants inversions inicials, i tot i que s’esperava que fossin els territoris d’ultramar qui s’autofinancessin amb els seus propis recursos, van ser els banquers i mercaders peninsulars i estrangers qui ho van fer, degut a la prominent promesa dels importants guanys que es preveiem d’Àsia i Amèrica. Pel que fa a la inversió privada, s’exigia molt de capital immediat, la qual cosa provocava un impacte considerable en l’organització dels imperis hispanolusitans que necessitaven alguns guanys per pagar als inversors en els descobriments. Molt sovint, aquestes campanyes de descobriment estaven formades pels seus propis inversors (com Pizarro i Almagro a Perú). Va arribar però un moment en el segle XVI que la Corona no podia finançar les campanyes militars a les fronteres americanes per les escasses garanties d’aconseguir guanys, i per la mateixa raó l’imperi espanyol no va recolzar expedicions de conquesta al sud-est asiàtic. - L’ESPERIT DE RECONQUESTA I CROADA DAVANT L’ENEMIC TRADICIONAL I HEREDITARI, EL MÓN MUSULMÀ: les conquestes cristianes al nord d’Àfrica, de les Índies i l’enfrontament amb l’Imperi Otomà justifiquen aquesta explicació, i les campanyes van ser liderades per les capes socials menys afavorides durant la Reconquesta, les quals van decidir embarcar-se cap a un Nou Món obert a noves possibilitats. 7 COLONIALISME MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA - COLONIALISME I “ATZAR GEOGRÀFIC”: el món atlàntic era més ric que no pas l’índic, i al segle XV, l’emperador dels mars, Zheng He, va explorar l’oceà índic i va arribar a Somàlia i fins i tot més lluny. No va trobar gaire coses de valor, però sí molts territoris amb societats densament poblades, i aleshores va decidir recular perquè la cosa es complicava. Va abandonar l’expedició aleshores per les denses societats del Magrebí que impedien una conquesta ràpida, mentre que, per contra, a Amèrica, Colom i altres exploradors van descobrir rius d’or i altres metalls, i els portuguesos van trobar una font de mà d’obra barata i esclava a la costa oest d’Àfrica. - COLONIALISME I ESCLAVITUD: els genovesos i italians es fan especialitzar en el tràfic d’esclaus, i els jueus conversos també hi estaven molt implicats. Estem en una època on els esclaus no han desaparegut, mai ho fan a Europa, tot i que la demanda és molt petita. Amb el descobriment dels nous territoris, doncs, l’esclavisme és una conseqüència i no una causa. A la costa oest d’Àfrica, els portuguesos desenvolupen les feitories, unes illes on s’establia la base d’esclaus i or a l’interior del continent. És un comerç que es desenvoluparà després del viatge de Cabral (1500) al Brasil i els següents a la Índia i les Moluques. És també, doncs, quan apareix el comerç triangular: primer, els europeus van a l’Àfrica a buscar esclaus, seguidament els porten a les colònies americanes per treballar i per acabar, porten els productes obtinguts del treball a Europa. Angola, per exemple, formava part de l’estructura tripolar (Lisboa, Brasil i Luanda) que intercanviava cachaça (licor fort) i tones de mandioca a canvi d’esclaus a l’Atlàntic sud. Després de la unió de les dues Corones (1580-1640), el comerç d’importació d’esclaus negres es monopolitza pels portuguesos, i els espanyols són els introductors de la canya de sucre a les Canàries, al Carib i a Brasil, sempre amb la demanda d’esclaus negres. L’any 1629, la WIC mobilitza soldats, armes i vaixells al nord-est del Brasil per fer-se amb les regions sucreres. Set anys després de la conquesa, els brasilers i ens portuguesos contraataquen per reconquerir Angola: s’envien tres flotes successives (1645-1648), però només la última aconsegueix mantenir Angola sota poder portuguès, del 48 al 52. Posteriorment, al segle XVIII, els anglesos desenvolupen una economia de plantació de cotó i sucre basada en la mà d’obra esclava a Amèrica del Nord i el Carib. 8 COLONIALISME - MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA COLONIALISME I GÈRMENS: hi va haver un col·lapse demogràfic a Amèrica entre el 1492 i el 1514, i l’Escola de Berkeley assenyala que les epidèmies contagioses, com la grip, la verola, i el xarampió, en són la causa. Els europeus no tenen defenses per combatre aquests gèrmens, i altres pobles asiàtics i xinesos que no tenen aquestes avantatges genètiques. Tot i així, els asiàtics van trobar poblacions amb les mateixes resistències que ells a les malalties. Àfrica és molt hostil i complicat per als europeus - EVANGELITZACIÓ: A més de la potent força que impulsava als europeus a anar a Amèrica, hi ha també el sentiment profundament religiós que sorgeix de segles de lluita contra els musulmans. Volen estendre el cristianisme i que així s’enforteixi. El rei Ricard parla de la conquesta espiritual, una lluita que la protagonitzen les ordres mendicants, sovint guiats per un esperit messiànic heretat de la Reconquesta de la Península Ibèrica pels cristians sobre els musulmans.2 Així doncs, com que no hi havia prou seculars, els regulars són els que es faran càrrec de l’evangelització de les Índies (com que no hi havia prou seculars per evangelitzar tot el continent, s’usen els frares i se’ls permet evangelitzar. Això sí, es crearan “escoles” per formar seculars que ja seran natius americans). Després del Concili de Trent (1543-1563), però, apareixen els jesuïtes al continent que suposaran una autèntica lluita contra la Reforma Catòlica.3 Són molt importants sobretot per l’educació (aporten el seu model) i les missions 2 Els seculars pertanyen a ordres religioses, mentre que els regulars no. 3 La seva máxima autoritat és el General i el Papa de Roma. 9 COLONIALISME MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA COM UNS POCS EUROPEUS ACONSEGUIREN CONQUERIR A MOLTS INDIS - UNA TECNOLOGIA MILITAR SUPERIOR: a partir del segle XVI, els estats europeus ostenten tecnologies superiors als seus competidors islàmics i asiàtics, i per tant podran arribar a llocs on altres no podran. Alguns punts d’inflexió són Viena (1529), Malta (1565) i la batalla de Lepant (1571), una croada contra els turcs que va liderar el papa Pius V. A partir d’aquí, Amèrica es construeix en una frontera mòbil on la riquesa es concebia en forma d’or, esclaus i el botí. Hi ha dos clars exemples on es planteja la pegunta de com es possible que amb pocs homes es poguessin conquerir aquelles terres: la conquesta de Mèxic i del Perú. A Mèxic només hi havia uns 400 homes comandats per Cortés i que van derrotar tot l’imperi asteca en menys de dos anys, i al Perú 170 homes i 62 cavalls comandats per Pizarro van derrotar més de 5mil inques a la seva fortalesa. Alguns historiadors declaren que el triomf de Mèxic és degut a la maquinària bèl·lica i a la superioritat moral i mental (eren una civilització superior a l’asteca). A aquesta teoria de Prescott, però, s’hi fan algunes crítiques: es crítica l’eurocentrisme de l’historiador ja que les cultures americanes van aprendre a utilitzar ganivets, armes de foc, cavalls i pólvora, elements que van ser molt importants després per a la comercialització i creació d’aliances amb els europeus. A més, hi ha proves que petits pobles, com els araucans, iroquesos, pequot i chamarros tenien la capacitat de sobreviure als marges de l’imperi espanyol, oposant molta resistència. - UNA TECNOLOGIA SUPERIOR DE SIMBOLITZACIÓ: segons Prescott, els asteques eren una cultura dominada pel seu coneixement cíclic del temps, i per tant no van saber actuar davant la inesperada invasió espanyola. El que van fer els espanyols va ser enganyar al poble asteca, que es van pensar que Cortés, que ja havia estat informat abans per la seva amant i per un infiltrat que tenia al poble, era l’heroi Quetzalcoatl, l’heroi de la seva historia. Aquesta historia parlava de l’heroi que retornava al poble després de 50 anys, i els asteques van deixar-lo passar i el van adorar en confondre’l, ja que Cortés va actuar com a tal. - ALIANCES NATIVES: hi ha especialistes que defensen que és impossible que derrotessin aquests pobles amb pocs homes, cavalls i armes de foc, això no podia ser suficient, i afirmen que per derrotar-los van reclutar aliats natius. Aquests aliats van integrar forces invasores americanes, no espanyoles (això és una tàctica que apliquen 10 COLONIALISME MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA també els imperis emergents, com Anglaterra o Holanda). Això els proporcionà una millor adaptació al terreny, i a més tenien valuosos intèrprets (com Guerrero, espanyol que va fer costat als maies del Yucatán) i efectius militars que van ser imprescindibles per la conquesta i colonització de grans imperis. En conclusió, doncs, els imperis colonials van necessitar l’ajuda dels grups indígenes locals.4 4 Prescott escriu al seu llibre History of the Conquest of Mexico que assegurava que la conquesta de Mèxic havia sigut índia, una versió corroborada per altres historiadors que defensaven que els soldats utilitzats per la conquesta havien sigut indis. 11 COLONIALISME MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA LA LEGITIMACIÓ JURÍDICA DE LA CONQUESTA I EVANGELITZACIÓ D’AMÈRICA - Les butlletes papals: els papas, quan tenen noticia de l’existència d’un món del qual no es té gens d’informació, confien en els reis Catòlics. - El Patronat Regi o Indià: a finals del XV, la Corona representava i substituïa molt sovint el poder eclesiàstic a través d’instruccions i butlles que delegaven el seu poder. Per exemple, el 1508 el papa Juli II va convertir el monarca en recaptador i gestor dels béns eclesiàstics i amb la possibilitat de poder crear noves missions, esglésies, etc. Així doncs, la relació entre el Papat i la Corona s’inverteix parcialment: el que abans havia sigut de l’església ara passa a ser poder dels reis de la Corona, que poden evangelitzar i organitzar l’església a Amèrica i Àsia. - La Capitulació: és un contracte entre el rei espanyol i un particular per allistar a l’exèrcit i conquerir un territori determinat, posant-lo així sota la sobirania espanyola. El contracte consistia en què les despeses de l’expedició anaven a compte del conqueridor, i a canvi obtenien el títol de governador i una part de les terres i el botí aconseguit. Hi ha dos clars exemples dels homes de frontera: Hernán Cortés (no pot ser noble, i marxa a Amèrica perquè el reconeguin ja que allà pots aconseguir l’ascens social només si ets capaç de remuntar l’exèrcit i anar més enllà. És un clar exemple de la meritocràcia d’Indianes: esdevé part de la noblesa a través dels seus mèrits) i Francisco Pizarro (aquest sí que tenia capitulació). - Les retòriques de la conquesta: l’any 1492 Cristóbal colom conquereix Amèrica en nom dels Reis Catòlics, i a partir d’aquí els espanyols van seguint una cerimònia de ritus plena de símbols i disposicions protocol·làries que havien de fer-se de manera pública, fent així que la cultura americana anés desapareixent. Tot això ho fan a través de la toma de possessió, l’acta de fundació i el requerimiento. L’objectiu d’aquest últim era sotmetre els natius a la sobirania dels Reis Catòlics demanant-los que acceptessin el seu nom. A més a més, tenien el deure de predicar la fe cristiana: si els natius acceptaven, es podien quedar les terres, però si ho rebutjaven, els espanyols els podien fer la guerra justa i prendre’ls les terres. 12 COLONIALISME MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA Aquest requerimiento va fer que hi hagués una constant amenaça de guerra que va ser un dels aspectes distintius del colonialisme espanyol, ja que cap altre govern europeu va sotmetre els subjectes colonials com ho va fer la Corona espanyola. Aquests document però, no anava realment dirigit als indis (bàsicament perquè no el podien llegir, i per tant, no el podien entendre), sinó que anava dirigit a les altres potències europees que competien entre sí per l’ocupació dels nous territoris del Nou Món. 13 COLONIALISME MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA CONQUESTA I POBLAMENT A principis del segle XVI, al Carib es posen en pràctica els primers assajos de reorganització de la població nativa. Apareixen grans nombres de construccions i ordenances promulgades que reflecteixen l’interès de la Corona per a què els indis assimilin els seus mateixos costums i forma de viure i de govern espanyola. Aquest principi s’anomena policia (o bona sociabilitat), i es fa efectiva amb la república de Indis, que està separada de la República dels espanyols. * La idea de família és la protecció de que no hi hagi una raça impura, és a dir, que no entri gent dins la família que no sigui de la mateixa raça, cultura, religió, etc. La dona en aquesta època és inferior, i per cassar-se necessitaven el permís del pare. S’imposa doncs una llei sobre qui pot tenir sexe amb aquestes dones i qui s’hi pot casar, per protegir el llinatge. Les categories que amenacen això són las del centre de la imatge, i separen els espanyols dels indis. 14 COLONIALISME - MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA Encomiendas i/o repartimientos: els conqueridors volien esdevenir “encomenders” per poder utilitzar la mà d’obra barata a favors seu, per treure’n benefici prop i aconseguir or i plata, riqueses. El primer en atorgar les primeres “encomiendas” va ser Ovando (1502-1509) a l’illa Espanyola, i ho va fer perquè va veure que com que els indis no podien pagar amb diners, haurien de fer-ho amb el servei laboral. Els espanyols, doncs, es converteixen en senyors dels indis i estableixen un sistema d’encomienda, però aquest es basa en una falsa reciprocitat: els espanyols havien d’educar els natius en la religió cristina, i aquests els donaven favors laborals, però el problema arriba ja que els espanyols no estaven tan preocupats per la recristianització com per guanyar poder i riqueses i apareix molta violència. - A Mèxic, Hernán Cortés: aquest personatge és un coneixedor del col·lapse demogràfic del Carib, i aprofita per afavorir l’assentament i la colonització del territori. - La reagrupació dels indis en poblats, reduccions i congregacions: s’estableix un projecte d’enginyeria social que girava al voltant de tres eixos fonamentals basats en el model romà. Aquests tres eixos són: afavorir l’evangelització, optimitzar la recaptació de tributs i assegurar la disponibilitat de mà d’obra (per la indústria minera, hisenda i altres treballs), ja que els indis es morien massivament víctimes de les 15 COLONIALISME MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA epidèmies i això provoca la consolidació del despoblament. El Virrei Francisco de Toledo (1568-1580) implementa el model de reducció d’indis després de la visita general que va fer al Perú, i on va establir una forta consolidació d’estructures administratives i eclesiàstiques de llarga durada, tot basat en la delimitació espacial del poder polític. 16 COLONIALISME MARTA MARTÍNEZ HISTÒRIA CRÍTIQUES A LA CONQUESTA D’AMÈRICA - Montesinos o l’inici de la consciència crítica: va ser Antonio de Montesinos qui va predicar un sermó d’advent a la illa Espanyola al novembre de 1511, on condemnava amb potència la brutalitat dels espanyols amb els indis, i declarava si era lícit apropiarse de les seves terres. És un discurs molt apassionat que causa molta revolució. - Hernán Cortés: conqueridor que utilitza la força de manera brutal i espanta així el seu rival. Per exemple, talla les mans de 50 emissaris admesos lliurement al campament espanyol i els mutila per espies. Això es relaciona amb l’imperialisme romà, on el càstig per als enemics era la tallada de mans, i és també una pràctica habitual en la conquesta d’Amèrica, així com a Granada, les Canàries i el nord d’Àfrica. - Bartolomé de Las Casas i el seu activisme polític a favor dels indis: és aquest autor qui, a través dels seus llibres i creacions, lluita contra la brutalitat amb els indis i critica la manera en com se’ls ha tractat i se’ls han robat les terres. Algunes de les seves obres són Las Leyes Nuevas (1542), La Brevísima Historia de la Destrucción de la Indias (1552) i Las Casas, que condemnen la violència espanyola i demana l’abolició de les encomiendas. Difon també la seva doctrina a través del manuscrit La restitutio des de 1546 i va causar molt d’impacte. Aquesta doctrina estava implantada per la campanya del confessionari, que establia la no absolució del confessat fins que no portés a terme la restitució del que havia posseït il·legítimament. QUINS SON ELS JUSTOS TÍTOLS DELS ESPANYOLS PER RECLAMAR EL DOMINI DE LES INDIES? El teòleg Francisco de Vitoria publica Relictiones Theologicae i De Indis, dos exemplars que desautoritzen els fonaments teològics que testimoniaven els drets de la dominació i subordinació, qüestionant així si era legítim on no l’ocupació militar i el sentit jurídic del requerimiento. Vitoria interpreta les butlles de donació d’Alexandre VI des del punt de la humanitat dels indis, del seu reconeixement com a éssers humans i apartant-se doncs de la tesi del filòsof Ginés de Sepúlveda, que aprovava l’ús de la violència per a la conversió dels natius indis. Enfrontant els justos títols, doncs, Vitoria relata un principi teòric anomenat communitas naturalis orbis: reconeix el dret de les persones de circular amb total llibertat fora del seu país d’origen, poder establir-s ei comerciar, sempre i quan no atemptin contra el bé comú de la societat. 17 ...