Tema 14: Espermatòfits IV: Angiospermes (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 4
Subido por

Descripción

Apuntes de primero de genética de la universidad autónoma de barcelona de la asignatura de Botánica

Vista previa del texto

TEMA  14  -­‐  ANGIOSPERMAS ANGIOSPERMES   Les   angiospermes   són   les   plantes   dominants   en   l’actualitat.   Hi   ha   moltes   espècies   conegudes   i   els   números   segueixen  avançant.  Plantes  de  Jlors  i  fruits  veritables.   Els  seus  sistemes  vasculars  són  molt  més  eJicients.   En   conjunt   són   un   grup   monoJil·lètic   (totes   provenen   d’un   sol   antecessor).   Aquestes,   actualment   es   poden   dividir  en  tres  grans  grups:   • Ròsides  o  Eudicotil·ledònies  (69%)   • Líl·lides  o  Monocotiledònies  (28%)   • Grups  basals  +  Magnòlides  (3%):  són  les  més  primitives  dins  el  grup.   • Les   primeres   que   van   aparèixer   sempre   eren   arbres   o   arbustos   perennes,   i   l’evolució   va   fer   que   apareguessin  les  formes  herbàcies  (herba,  sense  lignina,  sense  estructures  que  facin  la  planta  gruixuda,   • plantes  que  només  aguanten  entre  uns  quants  mesos  i  dos  anys).   ! Les  fulles  van  començar  essent  simples,  i  es  van  anar  lobulat  Jins  ser  compostes.       • ! !   Les   peces   Jlorals   van   ser   creades   per   atraure   els   animals.   Van   començar   en   peces   Jlorals   nombroses   i   posades  en  espiral,  a  Jlors  cícliques  (comporta  molta  menys  energia  en  la  formació  de  les  Jlors).     • !   Els  estams  van  començar  sent  laminars,  al  seu  àpex  s’hi  trobaven  els  gàmetes,  i  van  passar  a  ser  amb   Jilament.     • ! !   Abans  hi  havia  nombrosos  estams,  i  l’evolució  va  causar  una  reducció  del  seu  nombre  per  adaptació  a  la   pol·linització  per  animals   • •  “N”  estams  !  pocs  estams     Pol·linització   Abiòtica   o   anemòJila   (per   vent)   en   les   plantes   més   primitives   !   ZooJília   (pol·linització   biòtica)  en  les  més  evolucionades    (abiòtica)  !  biòtica   Ovari  súper  !  ovari  ínfer  (per  tal  de  protegir  l’ovari,  que  es  troba  més  endins  en  la  Jlor)     TEMA  14  -­‐  ANGIOSPERMAS • • El  gineceu  va  començar  essent  apocàrpic  (moltes  ampolletes  dins  la  mateixa  Jlor)  !  gineceu  sincàrpic   (una  sola  ampolleta  dins  de  cada  Jlor)    !   Les  inJlorescències  apareixen  primer  en  rams,  a  partir  de  les  quals  es  va  anar  evolucionant  Jins  que  es  a   arribar   a   les   inJlorescències   en   capítols,   les   més   evolucionades,   que   es   tracta   de   Jlors   petites   agrupades   perquè  sembli  que  són  grans.     TEMA  14  -­‐  ANGIOSPERMAS Magnòlides  +  grups   basals Eucotiledònies Monocotiledònies Nº  cotilèdons 1 2 Tipus  d’arrel Fasciculada Axonomorfa Feixos   vasculars En  cercle Dispersos Pinnada  –  reticulada   Patró  venació Nombroses   Peces  Jlorals Paral·lela    Múltiples  de  4  o  5   Múltiples  de  3   DIFERÈNCIES  ENTRE  ELS  GRUPS  PRINCIPALS   • Famílies  importants:   o Fagaceae:   Diversitat  de  7  gèneres  i  670  espècies.  Tenen  una  gran  importància  paisatgística  i  forestal,  així  com   importància  en  la  qualitat  de  la  fusta,  el  carbó  vegetal  i  l’alimentació  (castanyes,  glans).   ▪ Castanea:  castanyers   ▪ Fagus:  fajos     TEMA  14  -­‐  ANGIOSPERMAS   ▪ Quercus:  Roures  i  alzines.   Lamiaceae   o Tenen   260   gèneres   i   7170   espècies.   Es   poden   trobar   en   tot   tipus   de   llocs   diferents,   tant   en   alta   muntanya   Jins   a   selves   tropicals   i   deserts.   Es   tracta   de   gran   part   de   les   plantes   aromàtiques   i   medicinals.  (Farigola,  Espígol,  menta,  orenga,  lavanda,  sàlvia...).  Les  aromes  que  desprenen  les  fulles   en   principi   són   un   mètode   per   espantar   els   animals   per   tal   que   aquests   trobin   que   és   una   olor   desagradable  i  se’n  vagin,  però  en  el  cas  dels  humans  aquest  fet  fa  que  encara  siguin  més  atractives.   o Brassiaceae   Es  classiJiquen  en  419  gèneres  i  4000  espècies.  Es  troben  ben  representades  en  regions  temperades   de   l’hemisferi   nord.   La   seva   importància   radica   en   els   aliments,   ja   que   dins   aquesta   família   s’hi   troben:  coliJlor,  bròquil,  col,  mostassa,  rave,  nap...   o Rosaceae   3000  espècies  classiJicades  en  95  gèneres.  Són  molt  més  comunes  en  l’hemisferi  nord,  concretament   en   ambients   humits,   i   tenen   gran   importància   alimentaria   i   ornamental,   dins   aquesta   família   es   troben:  maduixes,  cireres,  peres,  préssecs,  pomes,  gerds,  ametlles...     o Fabaceae   19400  espècies  classiJicades  en  730  gèneres.  Són  molt  comunes  en  hàbitats  semiàrids.  Fan  Jixació   de   l’N2   gràcies   als   nòduls   radiculars   en   simbiosi   amb   les   micorrizes.   També   son   anomenades   lleguminoses.  Tenen  una  gran  importància  en  aliments,  pastures,  etc.:  mongetes,  llenties,  cacauets,   soja,  pèsols...   o Asteraceae   23000  espècies  classiJicades  en  1500  gèneres.  Colonitzen  un  elevat  número  d’ambients.  Tenen  una   gran  importància  en  aliments,  en  són  exemples  el  gira-­‐sol,  l’enciam  i  l’escarxofa.   o Poaceae   Són  unes  9000  espècies  classiJicades  en  650  gèneres.  Colonitzen  també  un  gran  número  d’ambients.   Tenen  una  gran  importància  en  alimentació  i  pastures,  i  també  un  gran  interès  econòmic    ja  que  es   tracta  de  pràcticament  la  totalitat  de  cereals  que  es  cultiven  en  l’actualitat:  blat,  ordi,  avena,  sègol,   arròs,  mill,  canya  de  sucre...
...