Luter (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 19/11/2014
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

LUTER El 1522 va publicar una traducció del Nou Testament. Molts traductors començaven a traduir La Bíblia pel Nou Testament perquè era la part més fàcil i més recent. Luter fa sempre una traducció de textos originals, i la llengua d’arribada és l’alemany. El 1534 publica l’Antic Testament i el Nou Testament junts, La Bíblia íntegra. Entremig, el 1530, escriu Cartes sobre la traducció, un text justificatiu, escrit arran d’unes crítiques que ha rebut de la seva traducció del Nou Testament, i que és un dels textos més famosos a favor de la traducció no literal. Aquest text és un gran legat a favor de la traducció necessàriament manipulativa, la traducció lliure, oposada a la traducció literal. Com tots els protestants, Luter defensa la traducció pel sentit, la divulgació de La Bíblia per a tothom i, en el seu cas, l’alemanyització de La Bíblia, amb una base retòrica alemanya, un text funcional i proper. No li interessa una Bíblia escrita en un to que reflecteixi una base retòrica llatina. Defensa La Bíblia escrita en un alemany genuí, un anostrament, una adaptació a la llengua d’arribada. Però l’alemany no existia com a llengua unificada, sinó com un conjunt de dialectes escampats a un territori que sovint no s’entenien els uns als altres, sense gota de prestigi ni de tradició. Són uns dialectes no estandarditzats, no regularitzats, no és una llengua ni té al darrere una tradició que serveixi de precedent per a traduir un llibre com La Bíblia. I aquest és el gran mèrit, traduir La Bíblia a una llengua que no existeix. Luter, doncs, forja una nova llengua a partir d’aquests dialectes. Com a estandarditzador de la llengua, agafa trets geogràfics definitoris de cadascun d’aquests dialectes, també alguns trets socials, i en fa una barreja. Així construeix una llengua nova, l’alemany modern. I això ho fa no creant, sinó traduint. Ho fa perquè tothom s’identifiqui i senti aquesta llengua com a pròpia. El fet que tothom se senti identificat en aquesta llengua és decisiu, perquè és imprescindible per estandarditzar una llengua que tothom la senti seva.
Per fer això i que tingués èxit, Luter va haver de construir una obra amb un gran valor literari, indispensable per l’èxit final. Encara avui dia, La Bíblia de Luter es considera una gran obra literària alemanya. Va ser un gran gramàtic, traductor i escriptor. La seva Bíblia es va publicar el 1534, i ell va morir el 1546. En dotze anys se’n van fer 430 edicions, i cada edició constava d’una gran quantitat d’exemplars. Són, per tant, unes 30 edicions per any, unes 3 edicions cada mes. Va ser un èxit sense precedents, sense paral·lelismes ni comparacions. S’hi han d’afegir el valor de l’original, el valor de la traducció com a monument literari i el valor de la creació de la nova llengua funcional. La llengua que s’imposa és la llengua de Luter.
A Dresde es va publicar el mateix Nou Testament de Luter però amb el nom d’una altra persona, que va ser autoritzat per l’Església catòlica tot i ser el mateix text. [Pàgina 8 del dossier] ...