Tema 5. Temps de treball (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Economía - 2º curso
Asignatura Dret Laboral
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 22/11/2014
Descargas 17
Subido por

Descripción

Apunts de Dret Laboral de 2n d'Economia de la UAB, de la primer part del tema 5, referent al temps de treball.

Vista previa del texto

TEMA 5. TEMPS DE TREBALL I SALARI Jornada Laboral Comuna La jornada de treball és el nombre d’hores que el treballador està obligat a treballar efectivament durant cada sia, setmana, mes o any.
L’article 40.2 de la CE estableix que els poders públics garantiran el descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral. El mandat constitucional s’ha complert a través de l’article 34.1 ET, que estableix el següent: - La durada de la jornada serà la pactada en els convenis col·lectius o contractes de treball.
- La durada màxima de la jornada laboral ordinària és de 40h setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual.
Jornades especials El govern, a proposta del ministre de Treball i Immigració i amb la consulta prèvia a les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, pot establir ampliacions o limitacions en l’ordenació i la durada de la jornada laboral i dels descansos per a determinats sectors i treballs (pesca, mineria…).
- Mecanismes d’ampliació de jornada. 4 mecanismes d’ampliació: I.
Alteració del règim de descansos entre jornades.
II.
Variacions en el gaudi del descans setmanal.
III.
Distingir entre temps de treball efectiu i temps de presència (metges de guàrdia).
IV. Ampliacions puntuals de la jornada de treball.
- Reduccions de jornada. Motivació: són treballs que poden tenir un risc per a la seguretat i salut dels treballadors.
Altres limitacions de jornada no incloses en el reglament - Lactància de fill menor de 9 mesos (34.7 ET).
- Naixement de fills prematurs (37.4 ET).
- Guàrdia legal de fills i cura de familiars (37.5 ET).
- Reducció de jornada de la treballadora víctima de violència de gènere.
La jornada ordinària La durada màxima Elements quantitatius Criteri segons el nombre de setmanes de treball a l’any: - 52 setmanes a l’any natural -4,28 setmanes de vacances (30dies/7dies) - 2 setmanes corresponents a festius (12 festius nacionals i CCAA i dos locals) = 45,71 setmanes efectives de treball a l’any.
45,71 x 40h/setmana = 1828 hores i 34 minuts a l’any.
Criteri segons el nombre de dies hàbils de treball a l’any: - 365 dies naturals - 30 dies naturals de vacances - 14 festius - 48 diumenges - 48 dissabtes = 225 dies hàbils de treball efectiu a l’any.
225 x 8 hores/dia = 1.800h a l’any.
- Els dos mètodes porten a resultats diferents. La jurisprudència s’ha inclinat a considerar el criteri establert en el Acord Incerconfederal CEOE-UGT de 1.826 i 27 minuts a l’any.
Element distributiu • La jornada efectiva de treball és de 40h setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual.
• Aquesta jornada actua com un màxim que no es pot superar ni per conveni ni per contracte.
Al establir mitjana anual de 40h setmanals les hores de treball es poden distribuir: - De forma regular durant tot l’any.
- De forma irregular: Treballant unes setmanes més que d’altres, respectant la mitjana.
Procés I.
Determinar la jornada anual respectant el màxim legal (per ex. 1826,27 hores anuals). La jornada pactada pot ser inferior a la màxima legal.
II.
Distribuir les hores de treball durant d’any: • De forma regular.
• De forma irregular: pactat per conveni o acord entre empresa i representants dels treballadors.
• En defecte de pacte, l’empresari podrà distribuir irregularment les hores de treball al llarg de l’any en un màxim del 10% de la jornada de treball, (amb la limitació de respectar els descansos entre jornades i setmanal).
Límits a la distribució irregular - La jornada màxima anual.
- El nombre d’hores diàries de treball efectiu no pot superar les 9h.
- Per pacte en CC o empresa i representants es pot establir una altre distribució de jornada sempre que es respecte el descans entre jornades de 12h i el descans setmanal.
Especialitats • Jornada dels menors de 18 anys: No podran realitzar més de 8h diàries e treball efectiu, incloent, en el seu cas, temps dedicat a la formació i totes les hores treballades per diferents empresaris.
• La jornada de horari nocturn: El treball s’efectua de les 10 de la nit a les 6 del matí, podent ser ampliada aquesta franja per CC (36.1 ET). El treball no superarà les 8h diàries de treball de mitjana en un període de 15 dies i es prohibeix les hores extraordinàries.
• Jornada a torns (36.3 ET): El treball a torns implica que el treballador presta la seva activitat en hores diferents en un determinat període de dies o setmanes. Per exemple: dues setmanes de 14:00h a 22:00h i les dues següents de 6:00h a 14:00h. En aquest cas es prohibeixen les jornades extraordinàries i no es pot superar les 8h diàries.
Jornada laboral extraordinària Concepte Tenen consideració d’hores extraordinàries aquelles hores de treball que es realitzen sobre la durada màxima de la jornada ordinària de treball (35.1 ET).
Tipus • Hores extraordinàries comuns: Són les realitzades a proposta de l’empresari sense necessitat de que concorri una causa que justifiqui la seva realització.
• Hores extraordinàries de força major: Són les hores realitzades per sobre de la jornada ordinària de treball pactada per a prevenir o reparar sinistres. No computen per a la jornada laboral ordinària ni per al límit d’hores extraordinàries.
Remuneració Per CC o contracte de treball s’ha d’optar entre: - Remunerar les hores extraordinàries en un import que mai pot ser inferior al de l’hora ordinària.
- O compensar-les per temps equivalent de descans retribuït.
En absència de pacte, s’entén que les HE seran compensades amb descans dins dels 4 mesos següents a la seva realització.
Límits • No superaran les 80 hores anuals.
• No s’inclouen en aquest còmput de 80h anuals: - Les HE realitzades per força major.
- Les HE compensades amb descans dins dels 4 mesos següents a la seva realització.
Voluntarietat vs obligatorietat • Realitzar HE té caràcter voluntari.
• Un cop es pacti de forma voluntària en el CC o contracte de treball realitzar HE en determinades circumstàncies, aquestes s’hauran de fer de forma obligatòria quan la situació es produeixi.
• Les HE de força major són en tot cas obligatòries.
Obligació de l’empresari de registrar la jornada diària a efectes de determinar les hores extraordinàries realitzades.
Prohibicions: No poden fer hores extraordinàries els menors de 18 anys.
Horari i calendari laboral Horari Concepte Mitjançant l’horari de treball es distribueix el període de concret de treball i de descans, indicant el principi i el final de la jornada diària (STS 09/12/93).
Tipus - Horari rígid: No es pot fer cap modificació,.
- Horari flexible Pots canviar l’horari (entrar una hora abans, sortir una hora abans.
- Horari a torn: Varia d’una setmana a una altra.
- Horari nocturn: De 10 de la nit a 6 del matí.
Distinció - Jornada: Determinació de les hores que s´han de treballar en un període de temps determinat.
- Horari: Determinació del temps exacte en que cada dia s´ha de prestar serveis respectant la jornada prevista Fixació - Per conveni col·lectiu.
- Per contracte de treball.
- No es pot imposar posteriorment de forma unilateral per una de les parts. Les MSCT (Modificació Substancial de les Condicions de Treball) o el despenjament de conveni permeten a l’empresari modificar l’horari unilateralment, de forma justificada. Les MSCT són per modificar l’horari pactat al contracte. El despenjament de conveni es per modificar l’horari pactat per conveni.
Calendari laboral Concepte Anualment l’empresa elaborarà el calendari laboral, exposant-se un exemplar en un lloc visible de cada centre de treball (34.6 ET). Cal una consulta prèvia als representants legals dels treballadors.
Contingut - La jornada de treball: dies de treball a l´any i hores de treball cada dia.
- Diumenges i mig dia de descans setmanal.
- Festes laborals.
- Dies recuperables (ponts).
- Vacances anuals.
- Horari de treball (torns de treball).
Interrupcions de jornada Descansos Descans Setmanal Concepte (37.1 ET) Dret a descans mínim setmanal, de dia i mig ininterromput que, com a regla general, ha de comprendre el dia complert del diumenge i la tarda del dissabte o el matí del dilluns.
El descans setmanal dels menors de 18 anys ha de ser, com a mínim, de 2 dies ininterromputs.
El descans setmanal és retribuït.
Distribució El descans setmanal pot ser acumulat per períodes de fins a 14 dies, és a dir treballar fins a 11 dies i gaudir 3 dies de descans.
És aplicable al descans setmanal el Rd 1561/1995, de Jornades Especials, permetent que el dia i mig de descans es separi, és a dir, gaudir del dia complert i el mig dia per separat.
Descans durant la jornada Concepte (34.4 ET) En jornades diàries continuades que excedeixen de 6 hores, s’ha d'establir un període de descans durant la jornada d’una durada no inferior a 15 minuts.
Aquest període de descans és temps de treball efectiu si així s’ha establert o s'estableix per conveni col·lectiu o contracte de treball.
Els treballadors menors de 18 anys, el període de descans ha de tenir una durada mínima de 30 minuts i s’ha d'establir en jornades diàries continuades que excedeixin de 4 hores i 30 minuts.
Festes laborals Concepte Els treballadors tenen dret a 14 dies festius anuals amb caràcter retribuït i no recuperable.
Les festes són de caràcter estatal, autonòmic i local.
Estatals • El Govern pot traslladar al dilluns el segon grup de festes d'àmbit nacional que tinguin lloc entre setmana per tal d´evitar els “ponts”.
• En tot cas s´ha de traslladar al dilluns immediatament posterior quan el festiu coincideixi amb un diumenge.
CCAA • Les comunitats autònomes, dins del límit anual de 14 dies festius, - poden assenyalar les festes que per tradició els siguin pròpies.
- i substituir a aquest efecte les d'àmbit nacional incloses en el segon grup i, en tot cas, les que es traslladin a dilluns.
• Si alguna comunitat autònoma no pot establir una de les seves festes tradicionals perquè no coincideix amb diumenge un nombre suficient de festes nacionals pot afegir-se un festiu més, amb caràcter de recuperable, arribant a 15 festius.
Administració local Poden fixar un màxim de dos festius dins dels 14 anuals.
Els festius laborals són retribuïts i no recuperables.
Si per raó de la producció un treballador ha de treballar un festiu laboral se li compensarà amb un descans en un altre moment i si no és possible se li retribuirà les hores treballades en un festiu en un 75% més que les hores ordinàries.
Vacances L’article 40.2 CE reconeix el dret a les vacances periòdiques retribuïdes.
Durada: • El període de vacances anuals són retribuïdes i no substituïbles per compensació econòmica, excepte acomiadament.
• El període ha de ser el que s’hagi pactat en el conveni col·lectiu o contracte individual.
• En cap cas la durada pot ser inferior a 30 dies naturals.
Fixació de la data: • La data del seu gaudi l’han de fixar de comú acord l'empresari i el treballador, seguint l´establert pel conveni col·lectiu sobre planificació anual de les vacances.
• En cas que hi hagi desacord entre les parts, la jurisdicció competent ha de fixar la data.
El calendari de vacances: s’ha de fixar en cada empresa. El treballador ha de conèixer les dates de les vacances com a mínim dos mesos abans.
Per conveni col·lectiu es pot millorar el nombre de dies de vacances.
El dret de les vacances es genera anualment en funció dels dies efectivament treballats.
Permisos L´article 37.3 ET: El treballador, si ho avisa i ho justifica prèviament, es pot absentar de la feina conservant el dret a remuneració per algun dels motius i pel temps següents:  a) 15 dies naturals en cas de matrimoni.
b) Dos dies pel naixement d’un fill, per la mort, accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessiti repòs domiciliari de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Si el treballador necessita fer un desplaçament el termini és de quatre dies.
c) 1 dia per trasllat del domicili habitual.
d) Pel temps indispensable per al compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic i personal, incloent-hi l'exercici del sufragi actiu.
e) Per exercir funcions sindicals o de representació del personal.
f) Pel temps indispensable per fer exàmens prenatals i tècniques de preparació del part.
Per conv. col·lectiu es poden establir millores al permisos establerts legalment.
L´article 37.4 de l´ET recull altres permisos: • Permís de lactància en supòsits de naixement de fill, adopció o acolliment fins que el menor faci nou mesos. Els treballadors tenen dret a una hora d’absència del treball, que poden dividir en dues fraccions.
• Permís per part prematur o que hagin de romandre hospitalitzats: - dret a absentar-se durant una hora.
- a reduir fins a dues hores la jornada amb reducció proporcional de salari.
...