Tema 13 - Recuperació de funcions (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Neuropsicología
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

Apunts tema 13 - Roser Pueyo

Vista previa del texto

asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com TEMA 13. RECUPERACIÓ DE FUNCIONS: Els estudis amb gent hemisferectomitzada que ja vam explicar al primer tema, van permetre (sobretot en nens) arribar al concepte de plasticitat cerebral. Exemple: aquest any una nena es va recuperar d'una greu epilèpsia després de desconnectar-li un hemisferi, i va aconseguir parlar i moure's de manera més o menys efectiva. Plasticitat cerebral: Qualsevol canvi en l'estructura o funció cerebral al llarg de la vida d'un individu. No només l'entenem com la recuperació després d'una lesió, sinó també com el propi procés d'augment de l'estructura i funció cerebrals per aprenentatge (típic exemple dels taxistes). El més habitual en neuropsicologia no és que es recuperi de la lesió (la neurogènesi s'entén poc encara i es dóna en pocs llocs), sinó de recuperació de la funció (noves circuteries per la plasticitat). És a dir que si s'extirpa el frontal per un tumor, no es regenera el frontal, sinó que una part de les seves funcions es recuperen per la creació de nous circuits neurals. 13.1. MECANISMES NEURALS DE RECUPERACIÓ DE FUNCIONS: Mecanismes de recuperació espontània que permeten la recuperació de funcions després de la lesió. Exemples: - En els infarts isquèmics, l’eliminació de la penombra isquèmica: si torna a entrar sang i oxigen en les poques hores de la presentació de la penombra, aquesta se soluciona, i la funció es recupera. Però només si es dóna en les primers hores, ja que sinó la zona s'infarta i es perd. - En les hemorràgies, l'eliminació dels efectes de compressió: en el moment en què els efectes de compressió desapareixen, la funció es recupera. Per tal que això succeeixi, la sang s'ha d'eliminar en uns dos mesos. Per tant, la recuperació espontània en els primers dos-tres mesos de l'hemorràgia i els efectes de compressió, s'explicaria així. - Cascades bioquímiques: mal funcionaments per certs canvis (com ara problemes en les membranes cel·lulars que alliberen un excés de glutamat, per exemple en el cas dels TCs, això -canvis iònics- porta a l'afectació dels segons missatgers, seguit de l'ARNm, la síntesi de proteïnes i finalment la inflamació) seguits de la recuperació des de les primeres setmanes fins als primers mesos. Són funcions que s'han afectat per complicacions que s'han generat, però no per lesions en sí. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com - Diàsquisi: mecanisme que genera un mal funcionament/alteracions en zones que no estan lesionades, però que estan molt connectades a zones que sí (no necessàriament en contacte físic, sinó en zones allunyades però molt connectades). Exemple: persona amb lesió a l'àrea de Wernicke, que presenta una afàsia de tipus global (perquè Wernicke està molt connectada a Brocca): diàsquisi intrahemisfèrica. Tot i així, es poden donar altres tipus de diàsquisis com cerebel·loses (cervellcerebel) o interhemisfèriques. És important tenir-la present perquè si no es tracta la zona no lesionada però en mal funcionament, es pot acabar necrosant i perdent-se (ex: les fibres que connecten la part del cervell lesionada amb el cerebel, com que la zona està lesionada, s'aniran perdent, perdent-se també i conseqüentment la part del cerebel). Per tant, hem de contar amb aquests mecanismes de recuperació espontània. 13.2. FACTORS DE RECUPERACIÓ Els factors de recuperació són allò que mirem a la gent per pensar en les seves possibilitats de recuperació després d'una lesió. Exemples: - L'edat: un nen pel tema de plasticitat, més o menys a l'any, tindrà unes seqüeles menys desadaptatives en les funcions que no estan encara desenvolupades com el frontal. Abans de l'any no es compleix, i la plasticitat no té un efecte tan gran perquè les neurones encara es troben en migració. A part, les lesions difuses són pitjors en els nens, i solen generar un retràs, de manera que el tipus de lesió també es té en compte sota la variable edat. - Variables premòrbides: no tothom es recupera igual d'una lesió en funció de com estava prèviament a aquesta. Les persones amb una major reserva cognitiva (QI, educació, activitats de lleure com saber tocar un instrument, etc.) i bona salut física, es recuperen molt millor per exemple, de les demències, de manera que una bona reserva cognitiva és un indicador d'una molt millor recuperació. D'altra banda, les malalties prèvies també hi tenen un efecte, per exemple, quan es té una lesió cerebral quan ja es tenen problemes vasculars o depressió, és pitjor. - Variables mèdiques: les causes que hagin provocat la lesió i el dèficit, la seva gravetat, la localització, tipus, etc. seran un determinant del pronòstic. Hi ha dèficits com ara els executius, que per si sols, i pel fet de tenir-los ja són conceptualment pitjors per recuperar-se (indicadors d'un pitjor pronòstic), ja que la dificultat en la planificació producte de la lesió executiva, impedeix o dificulta molt el tractament. Un altra d'aquests dèficits seria l'anosognòsia, ja que si no es té consciència del dèficit, el tractament s'impedeix més. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Per tal de saber com serà la recuperació, s'han de mirar aquests tres factors, però també un factor importantíssim: les condicions ambientals, el recolzament ambiental (ambient enriquit). Edat -Moment lesional: abans de l’any, a l’any i fins el 5è any de vida, després del 5è any. -Tipus de lesió: focal vs. difusa. FACTORS DE RECUPERACIÓ Variables premòrbides Variables mèdiques -Reserva cognitiva: QI, educació, professió i activitats de lleure. -Malalties prèvies. Condicions ambientals -Etiologia (causes): Espai enriquit. *Tipus. *Característiques de la lesió (localització, extensió, uni/bilateral, focal/difús). -Seqüeles (conseqüències): *Anosognòsia. *Alteració de funcions executives. 13.3. INTERVENCIÓ NEUROPSICOLÒGICA - Principis de la Rehabilitació Neuropsicològica: Per tal de poder dur a terme una bona intervenció neuropsicològica, hem de partir de models teòrics i de coneixement basat en l'evidència sobre la funció alterada. Per exemple, partirem del model teòric de la memòria per abordar ka seva intervenció i tractament. Cal dur a terme intervencions basades en l'evidència empírica que han funcionant prèviament, i aquestes evidències cal anar a trobar-les principalment en articles de revisió sistemàtica (hi ha certes institucions que se n'encarreguen com la CEBM). Si no hi ha revisions sistemàtiques, buscarem assajos amb grup control aleatoritzat --> estudis de cohort --> estudis de casos control --> sèries de casos o case reports i finalment i en últim lloc l'opinió dels experts. Les buscaríem a partir del Medline (o www.thecochranelibrary.com, que és específica per a revisions sistemàtiques). En segon lloc, caldrà utilitzar activitats jeràrquicament organitzades: s'ha d'anar de tasques més senzilles a tasques més complexes, i ho jerarquitzaríem dins de la pròpia funció (ex: rehabilitaríem primer l'atenció selectiva, seguida de la sostinguda i finalment la dividida). Ens hem d'assegurar que tot allò que anem rehabilitant es consolidi, per la qual cosa és necessari proporcionar la suficient repetició perquè funcioni. Hem de prendre les decisions de la rehabilitació segons el rendiment del pacient, però s'ha de ser flexible en l'adaptació dels objectius a cada pacient (ex: a una persona amb alteracions visuoespacials i anòmia que treballa de cara al públic, necessita més intervenció de l'anòmia, perquè és l'aspecte que més el perjudica a nivell laboral, en aquest cas). asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com S'ha de facilitar la generalització, és a dir, que les millores es vegin també en la vida diària i quotidiana de la persona. Per generalitzar la rehabilitació, partiríem de tasques el més ecològiques possible. Per tal d'afavorir la generalització, seria adient incloure en el disseny del tractament tasques per afavorir-la, identificar els reforçadors en l'ambient natural (quan aconsegueixi fites positives, és apropiat reforçar la persona amb reforçadors com ara que el temps de recuperació serà menor), emprar materials i situacions similars al context real, utilitzar exemples (no exemplificar a un nivell molt abstracte i teòric, sinó a partir de situacions o contextos fàcilment imaginables i ecològics per a la persona) i usar mesures de seguiment. ...