FISIOLOGIA ANIMAL - Principis fisiològics (I) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

PRINCIPIS FISIOLOGICS (I) INTRODUCCIÓ – Fisiologia animal Ciència que estudia el funcionament dels organismes animals des de tots els punts de vista i a tots els nivells de l'organització biològica.
La “funció” (fisiologia) és la base de la “disfunció” (fisiopatologia).
Com s'integren la fisiologia i la genètica? - L'organització funcional dels organismes depèn del seu bagatge genètic, per processos de selecció.
L’objectiu final dels gens és produir sistemes de funcionament coordinat.
“Funció” i “disfunció” tenen una base genètica.
Per entendre com una variació genètica afecta a un organisme viu cal conèixer i entendre la seva fisiologia.
ORGANITZACIÓ FUNCIONAL La cèl·lula és la unitat bàsica vital, la unitat funcional dels éssers vius CÈL·LULA Organismes unicel·lulars Organismes pluricel·lulars Especialització Cèl·lules diferenciades Migració i formació d’estructures multicel·lulars especialitzades Teixits, òrgans i sistemes ORGANISME PLURICEL·LULAR Societat de cèl·lules diferenciades estructural i funcionalment amb l'objectiu comú d’assegurar la supervivència de l'organisme.
Es precisa un mitjà adequat per mantenir la viabilitat, activitat i coordinació dels sistemes cel·lulars.
MEDI INTERN Medi ambient orgànic, contraposat a el “medi extern” (ambient extern a l'individu).
HOMEÒSTASI Medi intern i medi extern estan sempre en contacte.
Cal assegurar les condicions del medi intern perquè les cèl·lules mantinguin la seva activitat.
Homeòstasi : Constància del medi intern.
Sistemes d'autorregulació: Participació de totes les funcions orgàniques.
Contribució dels sistemes orgànics a l'homeòstasi: - Sistema respiratori: Captació d'O2 i eliminació de CO2 Sistema digestiu: Aportació de nutrients i H2O i eliminació de substàncies no aprofitables Sistema renal: Eliminació de productes del metabolisme cel·lular i manteniment de l'H2O corporal Sistema circulatori: Transport orgànic de nutrients Sistema locomotor: Cerca d'aliment i protecció Sistema reproductor: Assegurar la supervivència de l'espècie Sistemes nerviós i endocrí: Regulació general de les funcions orgàniques.
SISTEMES DE CONTROL HOMEOSTÀTIC Manteniment de la constància del medi intern – assegurar un medi intern estable que garanteixi la viabilitat, activitat i coordinació dels sistemes cel·lulars.
L’homeòstasi és un mecanisme de regulació del medi intern, un sistema de control degenerat amb sentit biològic.
Hi ha dos tipus de sistemes, els negatius i els positius. El que els diferencia és el que fan sobre la variable.
SISTEMES DE RETROALIMENTACIÓ (FEEDBACK) SISTEMES DE FEEDBACK NEGATIU S'activen davant el canvi d'una determinada variable orgànica. Tendeixen a minimitzar el canvi d'aquesta variable (tornar a l'estat original).
Són els més freqüents en els sistemes biològics.
Exemples: PH, temperatura corporal, etc.
EXEMPLE SISTEMES DE FEEDBACK POSITIU S'activen davant el canvi d'una determinada variable orgànica. Tendeixen a incrementar el canvi experimentat.
COMPONENTS DEL SISTEMA DE CONTROL HOMEOSTÀTIC Quelcom aferent COVE de la NT eferent perifèria; quelcom ROL SE’N VA a la perifèria.
LOC Aquest feedback, aquest control reflex, actua a nivell local (“Por qué le interesa a mi pierna lo que le pasa a mi pulgar?”).
Són reflexes que permeten l’autoregulació d’òrgans i teixits.
PROPIETATS DEL FEEDBACK - Mantenen les variables orgàniques dins un rang determinat: el rang de control.
És a dir, no mantenen una variable en un valor constant, la deixen oscil·lar ja que és més rentable energèticament parlant.
Fora del seu rang de control un sistema de feedback és inefectiu; perd el control sobre la variable.
- Enfront d'un canvi permanent, no retornen la variable al seu punt de partida però minimitzen la magnitud del canvi.
PARÀMETRES D’EFICÀCIA DELS SISTEMES FEEDBACK - Com més petit és el marge d’error, més efectiu és el feedback.
Com menor sigui el temps de resposta, més efectiu és el feedback.
El concepte de guany és un factor de retroalimentació important. Es mesura dividint la resposta no controlada entre la resposta controlada.
PARÀMETRES Guany >1  Resposta no controlada > Resposta controlada  Feedback negatiu (per tant serà més eficaç com més gran sigui el seu guany).
Guany <1  Resposta controlada > Resposta no controlada  Feedback positiu Guany =1  Resposta controlada = Resposta no controlada Si el denominador és més gran que el numerador vol dir que amb mecanismes de control hi ha encara més canvi i per tant es dóna un feedback positiu.
Si el numerador és més gran que el denominador vol dir que amb mecanismes de control es minimitza el canvi i per tant es dóna un feedback negatiu.
Si el numerador és equivalent al denominador vol dir que FR=1 i que no influencia el fet que hi hagi mecanismes de control o que el feedback que estem analitzant no controla la variable en qüestió.
RITMICITAT DELS SISTEMES DE CONTROL Els sistemes de control: - Operen dins d'un marge d'error Minimitzen canvis en una variable Conseqüències funcionals: - Pràcticament tots els paràmetres orgànics són variables oscil·latòries en continu canvi Oscil·lacions minimitzades pels sistemes de control Dependents de factors interns i externs (ambient) No totes les variables es controlen en la mateixa mesura. El grau de control depèn de la importància vital de cada variable.
CONCEPTE DE BALANÇ - Mesura de l'estat d'un determinat paràmetre orgànic (de tipus metabòlic i energètic) al llarg d'un cert període de temps.
Aplicat freqüentment a paràmetres de tipus metabòlic / energètic que impliquen un intercanvi entre el mitjà intern i l'extern.
Un paràmetre pot estar en tres estats de balanç 1. Balanç neutre El paràmetre considerat es manté estable en l'organisme. Entrada en l'organisme = Sortida de l'organisme. Els sistemes de control tendeixen a mantenir un balanç neutre.
EX: Un individu adult sa està en balanç neutre de la majoria de paràmetres metabòlic.
2. Balanç positiu El paràmetre considerat tendeix a acumular-se (augmentar).
Entrada en l'organisme > Sortida de l'organisme ( guanya més del que perd).
EX: Individus en creixement solen tenir un balanç metabòlic positiu.
3. Balanç negatiu El paràmetre considerat tendeix a reduir-se (disminuir).
Entrada en l'organisme < Sortida de l'organisme (perd més del que guanya).
EX: En estats patològics sol haver-hi balanços metabòlics negatius.
...