Tema 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos psicològics: Memòria
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3.
1.LES GRANS TRADICIONS EN L’ESTUDI EXPERIMENTAL DE LA MEMÒRIA Durant el segle XX els diferents enfocaments que podem encontrar en la psicologia de la memòria poden enquadrarse en una de les dos grans tradicions, que s’han diferenciat en la seva forma de definir les característiques de la memòria humana, així com per les seves idees sobre el que ha de ser explicat, el que es rellevant i el que no.
 Associacionisme (Ebbinghaus): predomina fins als anys 50. Recull aquells plantejaments fonamentats en l’associació i es caracteritza per considerar a la memòria com l’encarregada de conservar les copies de la realitat. Tenen una concepció del subjecte passiva, merament receptor d’estímuls i emissor de simples i directes respostes a aquests estímuls, com si fos un aprenent d’associacions  Cognitivisme (Bartlett): predomina a partir dels anys 50. Te els seus fonaments en els aspectes cognitius de la memòria i a l’explicar el funcionament d’aquesta. Trenca amb la idea de la memòria com a copia literal i ressalta la seva importància, partint de la consideració de que l’organisme processa la informació en base de les seves experiències i coneixements. Tenen al subjecte com a actiu, que selecciona, reinterpreta, elabora i emmagatzema informació i en funció d’aquest processament de la informació respon, es a dir, actua.
Aquestes dues concepcions van més allà del propi concepte de memòria i s’estenen a la visió del funcionament del comportament humà. Així, l’associacionisme considerava a l’organisme com responent a situacions estimulars carregades d’informació, mentre que els plantejaments cognitius veurien l’organisme operant directament sobre la informació de l’estímul.
En la visió actual, s’accepta que el subjecte no registra passivament l’informació, però no es produeix un rebuig total de la associació, sinó de la associació estímul-resposta. L’associació es produeix a nivell de contingut i es produeix un canvi en la metodologia d’estudi que permet que la investigació no es quedi reduïda al laboratori.
D’acord amb Baddeley l’estudi de la memòria es balancejaria entre el risc de la simplificació d’Ebbinghaus i de la tradició associacionista, amb el seu corresponent perill de caure en la trivialitat i l’èmfasi de Bartlett i la tradició cognitiva en la complexitat de la memòria humana, amb el seu corresponent perill de la impossibilitat de comprensió.
8 1.2- EBBINGHAUS VS BARTLETT EBBINGHAUS:  Pioner de la investigació experimental en la memòria.
 Va trencar amb l’ús dels mètodes introspectius.
 Va demostrar la possibilitat d’utilitzar el mètode experimental en l’estudi dels processos cognitius i va simplificar l’estudi de la memòria per fer-lo abordable.
 Va utilitzar com a material d’estudi les síl·labes sense sentit.
 També analitzava els resultats de manera quantitativa, d’acord amb un model matemàtic.
 Va plantejar una metodologia del mètode de l’estalvi o reaprenentatge, utilitzant així una mesura indirecta de la memòria: encara que el subjecte sàpiga que està avaluat de memòria, el reaprenentatge es considera una mesura indirecta. De fet, estudiava l’estalvi de temps en funció del nombre de repeticions amb el que li permetria establir la seva coneguda “corba de l’oblit”.
 Els seus plantejament teòrics van ser associacionistes. Els seus estudis són de “laboratori” (ho feia a casa seva però va mantenir sempre una rigorositat experimental i científica). En els seus estudis sobre memòria va treballar amb un únic subjecte, ell mateix.
*No hi ha una influència d’Ebbinghaus al conductisme: no coincideixen en línia temporal i a més, no estudia ER.
BARTLETT:  Va ser l’antecessor de la moderna psicologia cognitiva (no és un psicòleg cognitiu).
 Es va proposar analitzar el record tal i com es dona en la vida quotidiana, rebutjant els plantejaments d’Ebbinghaus i els u estudi de síl·labes sense sentit.
 Va enfocar, així, l’estudi de la memòria en situacions més naturals. Té un plantejament teòric que podem catalogar de cognitivista.
 El seu punt de vista va ser funcionalista, amb una perspectiva genètica i social, que sostenia n enfocament constructivista del subjecte, des d’una postura de la psicologia de l’acció.
 Va introduir el concepte d’esquema en psicologia, proposant dels seus anàlisis que la memòria era un procés esquemàtic i constructiu.
 Va intentar demostrar que tot i la complexitat del material amb significat també podia estudiar-se en el laboratori.
 Els seus mètodes van ser la reproducció repetida i la reproducció serial.
 Aquestes metodologies són considerades directes.
 Va defensar la influència del coneixement previ sobre el record. En els seus estudis sobre la memòria va treballar amb varis subjectes experimentals.
9 Teoria de l’acció dona èmfasi a l’acció de recordar, no parla obertament de facultats/memòria. Parla de processos dinàmics.
Diferències Ebbinghaus/Bartlett: - Diferent marc teòric: associacionisme VS cognitivisme Diferent metodologia: reaprenentatge o mètode de l’estalvi (indirecta) VS reproducció serial o repetida (mesura directa).
Diferent material: material significatiu VS no significatiu Diferent nombre de subjectes: subjecte únic VS varis subjectes.
Diferent plantejament experimental: situació artificial del laboratori VS situacions quotidianes. (simplicitat VS complexitat) Diferent anàlisi dels resultats: quantitatiu VS qualitatiu Diferent consideració o valor del record: record literal VS record constructiu Diferent consideració del subjecte: passiu (còpia literal) VS actiu (modifica, emmagatzema informació...) Diferents aportacions: corba de l’oblit VS record esquemàtic (concepte d’esquema) 2.L’ENFOCAMENT ACTUAL DE LA PSICOLOGIA DE LA MEMÒRIA: LA PSICOLOGIA COGNITIVA La psicologia cognitiva domina la escena psicològica des de mitjans del segle XX fins a l’actualitat i a desplaçat el paper hegemònic que va exercir el conductisme durant les dècades anteriors. La majoria dels autors consideren que en els anys 50 i 60 es va produir una “revolució cognitiva” que va canviar els suposats bàsics de la nostra disciplina.
Es pot fer una primera aproximació a la seva definició utilitzant les paraules de Rivière que la defineix com una ciència objectiva de la ment, considerada com un sistema de coneixement.
La psicologia cognitiva va recuperar l’estudi dels processos superiors, que havia sigut abandonat per el model conductista, i es va interessar més per l’aspecte informatiu dels estímuls que per les seves característiques físiques i en conseqüència per el comportament com a resultat de la cognició Així la psicologia cognitiva es basa en la suposició de que els patrons de conducta observable, juntament am les experiències subjectives privades, depenen de successos mentals inobservables que impliquen mecanismes i processos mentals. L’objectiu fonamental de la psicologia cognitiva es identificar aquests successos i determinar les relacions entre ells i entre aquests i les conductes observables (Ruiz Vargas) Els pressupòsits bàsics d’aquest plantejament teòric són:  Pressupòsit mentalista: la psicologia cognitiva no entén ni explica científicament el comportament humà sense incorporar constructes interns mentals.
 Pressupòsit computacional: l’activitat mental conscient consisteix en un sistema de processament simbòlic de propòsit general (aplicable a qualsevol tasca o circumstància). Els processos mentals consisteixen en activar, manipular i transformar símbols, els quals es relacionen amb coses en el mon extern. El propòsit de la investigació psicològica es especificar els processos i representacions simbòliques que estan per sota els nostres actes.
10  Pressupòsit restrictiu:els essers humans tenen limitacions en la seva capacitat de processar informació, causades per les estructures i recursos de que disposen.
 Pressupòsit funcionalista: la ment constitueix un nivell d’anàlisis legítim en si mateix, és a dir, que no hem de buscar la explicació dels processos mentals en els fenòmens físics que li serveixen de suport, sinó que els hem de comprendre per ells mateixos en quant a la funció que exerceixen.
Les influències externes a la Psicologia són:    Teoria de la informació Lingüística generativa-transformacional de Chomsky Ciència dels ordinadors Entre les influències internes podríem destacar:  Psicologia soviètica  Jean Piaget i l’escola de Ginebra  La psicologia britànica (Bartlett, Btroadbent)  Psicologia social cognitiva (Lewin i seguidors) Molts dels psicòlegs cognitius han adoptat la metàfora explicativa de la ment com a un ordinador. Aqueta interpretació ha tingut dues variants:  Interpretació forta (paradigma computacionalista): té una definició literal de la metàfora ment-ordinador si la ment és un sistema de còmput guiat per regles sintàctiques la podem considerar funcionalment idèntica a un programa d’ordinador.
 Interpretació dèbil: no assumeix literalment la identitat ment-ordinador, sinó que la considera una font d’inspiració per a construir models mentals, en un sentit més general, i maneja termes informàtics per a referir-se a les operacions mentals.
La idea que la investigació sobre la programació dels ordinadors va deixar clar que era pràcticament impossible entendre les relacions input (estímul) – output (resposta) d’un ordinador sense fer referència al procés simbòlic. Això va portar a plantejar-se que no era raonable ni lògic intentar seguir explicant el comportament humà limitant-se simplement a relacions externes (estímul – resposta), tal i com feia el conductisme.
Així, els nous plantejaments sobre el funcionament de la memòria contemplen a l’organisme operant directament sobre la informació de l’estímul interioritzat. El desenvolupament de la tecnologia va fer aparèixer una nova analogia: el subjecte processador d’informació. Per tant, si el subjecte interactua amb el seu medi no només responent a la situació estimular sinó en base de la seva experiència prèvia i operant de forma activa sobre la informació és lògic que agafi importància el coneixement previ que te el subjecte. Així, els nous plantejaments es preguntaran com s’utilitza, es representa, s’adquireix i s’emmagatzema aquest coneixement.
La memòria adquireix un lloc preferencial dins de les investigacions de la psicologia i es fa necessari conèixer les seves estructures i processos per entendre com es processa i es representa la informació. Aquesta influència de la ciència dels ordinadors en l'estudi de la memòria, dins d'aquest marc teòric, va dirigir els treballs en dues direccions: 11  Estudi sobre l'estructura de la memòria per analogia amb els ordinadors (visió estructural de ma memòria)  Estudi dels codis i formes de processament de la informació (visió processual de la memòria).
L’estudi de la memòria va estar reforçat, també, pel reconeixement que els processos cognitius en general i especialment els processos perceptius implicats en el reconeixement de patrons i objectes, necessiten recórrer a l'existència de coneixements previs emmagatzemats a la memòria. Les idees de Garzón i Seoane, ens permeten resumir tres característiques del estudi de la memòria en aquesta nova orientació, que sintetitzarien els canvis que es van produir a partir dels anys 50 del segle XX:  El subjecte no registra passivament la informació, no és un mer receptor, sinó que l’elabora en funció dels seus coneixements previs: el subjecte que aprèn és un processador actiu d'informació. Es produeix un èmfasi en els processos interns.
 No es produeix un rebuig total de l'associació, sinó de l'associació estímul-resposta. L'associació es produeix a nivell de contingut.
 Es produeix un canvi en la metodologia d'estudi. Si bé no es renúncia al mètode experimental, apareixen nous mètodes. La investigació no queda reduïda als laboratoris i s'utilitzen noves tècniques i materials.
12 ...