LLIÇÓ 7 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Diferencias Individuales
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 20/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 7: TEMPERAMENT I MODELS BIOLÒGICO-FACTORIALS DE LA PERSONALITAT La personalitat està relacionada d'alguna manera amb la intel·ligència. La personalitat és la nostra manera de fer, de comportar-nos en diferents situacions.
1. MODEL GLOBAL DE LA PERSONALITAT Conceptual: és una estructura dinàmica i organitzada de mecanismes emocionals, recursos cognitius i actitudinals que constitueixen l’esquelet psicològic de la individualitat i que determina les formes pròpies de conducta expressiva i adaptativa de cada persona al seu ambient.
Metodològica: és un constructe hipotètic complex que té funcions moduladores/mediadores a la cadena causal del comportament. És un constructe perquè no és observable.
La personalitat és un constructe complex, que està compost per altres de més simples. Està formada per:     Temprament (temperamentum = barreja): la base emocional, fortament influït per la nostra biologia, per la genètica. Components emocionals Caràcter (charassein = marca gravada): es forma amb el pas del temps: recull les nostre vivències). Component actitudinal i motivacional Intel·ligència (inter-legere= coneixement + raonament): la manera com processem, com ens adaptem a l'entorn... Component congitiu Constitució bio-física (biotipus): el nostre sistema nerviós central i el nostre sistema endocrí (neurotransmissor), té efectes importants sobre el temperament. Configuració individual i somàtica 2. EL TEMPERAMENT Els éssers humans tenim un càrrega biològic que influeix en la nostra conducta. La pregunta és quin és l'abast de la influència dels processos biològics en la nostra personalitat? La paraula temperament té dues accepcions: 1. Allport/Kagan: és la naturalesa emocional d'un individu, és a dir, el nucli emocional de la personalitat adulta 2. Buss i Plomin: trets de la personalitat que s'hereten, per tant, es troben presents ja en la infància. El temperament es diferencia de la personalitat per la càrrega genètica. El temperament que es troba present en la infància forma part de la personalitat de l'adult, ja que és molt estable.
TIPUS DE TEMPERAMENT INFANTIL Si ens centrem en la segona definició, una de les classificacions més acceptades és la de Chess i Thomas (1977). Hi ha 2 tipus de temperaments, tot i que podríem considerar-ne un tercer:   Temperament fàcil: nens bastant oberts i adaptables a les noves experiències, accepten les novetats, humor positiu, bon estat d'ànim, nivells baixos/mitjans d'energia i uns hàbits/ritmes força regulars Temperament difícil: són actius, irritables, amb ritmes/hàbits irregulars, un estat d'ànim negatiu, no  accepten novetats, tenen una mala adaptació a situacions noves, alts nivells d'energia (explosions d'ira) i reaccionen intensament davant de canvis o novetats en la seva rutina Temperament inhibit CASPI (2000) El temperament infantil prediu la personalitat adulta.
Projecte Dunedin: estudi longitudinal que va començar entre el 1972 - 1973 i es va arribar a un acord per incloure tots els nens nascuts en aquests anys en la investigació. Els fan passar unes proves cada x anys. La segona fase fou incorporar a la seva descendència en l'estudi.
Hi ha dades mèdiques, dades de les professions, del rendiment acadèmic, el nivell socioeconòmic de les seves famílies i de l'actualitat, dades de delinqüència... És un estudi prospectiu.
3. HISTÒRIA: EL TEMPERAMENT GREC La idea de que existeix una base biològica de la personalitat humana (temperament) es remunta a l'Antiga Grècia (400 anys a.C.). Hipòcrates va proposar que les persones es podien agrupar en 4 tipus d'individus: colèrics (irritables), melangiosos (depressius), sanguinis (optimistes) o flemàtics (tranquils). Cada tipus de personalitat, era reflex d'un excés d'un d'aquests quatre fluids corporals bàsics (humors). Aquesta idea ha estat molt influent en temps més moderns.
4. TIPOLOGIA FÍSICA I PERSONALITAT El psiquiatre Kretschmer (1925) va proposar que la personalitat es podria relacionar amb l'estructura corporal. Va suggerir l'existència de 3 tipus de físics i que en funció d'aquest hi havia un tipus de malaltia mental més probable:    Pícnic (obesos): maniacodepressius Muscular: absència de malaltia Astènic (prims): esquizofrènics Sheldon (1940), més interessat en aspectes normals i no patològics de la personalitat, va associar els tres tipus de Kretschmer al nivell de desenvolupament de cadascuna de les tres capes embrionàries, que va anomenar somatotipus. El somatotipus té tres números que fan referència al nivell de desenvolupament de cadascuna e les tres capes embrionàries que va de l'1 al 7. Les categories haurien de considerar-se com a dimensions continues i no dimensions discretes.
  Endomorfisme (gras): èmfasi o desenvolupament excessiu del sistema digestiu. Temperament viscerotònic: relaxats en els seus moviments, tolerants, complaents, sociables, càlids, equilibrats emocionalment i amb una disposició per la comoditat física...
Mesomorfisme (musculatura): desenvolupament dels ossos, músculs i teixit connector.
Temperament somatotònic: postura i moviments assertius, agressius, competitius, vigorosos,  resistents al dolor i la fatiga, gran estima cap a ells mateixos i amb una gran necessitat d'aventura i exercici físic...
Ectomorfisme (prim): desenvolupament de la pell i del sistema nerviós. Temperament cerebrotònic: rígids en a postura i el moviment, inhibits, recelosos socialment, tendència a l'aïllament i la privacitat, poca vida social, inhibits, emocionalitat baixa i excessiva activitat mental...
Sheldon va trobar correlacions de 0,8 entre tipus físic i personalitat, però cal tenir en compte que era la mateixa persona qui avaluava de forma subjectiva ambdós aspectes. Quan dues persones diferents valoraven tipus físic i personalitat, les correlacions disminuïen fins a 0,2.
Tot i això, si realment existeixen correlacions, encara que baixes, caldria preguntar-se per quès es donen i realitzar investigacions per donar-hi resposta. Hi ha una pregunta i és que si la personalitat pot canviar en canviar l'estructura personal. Per exemple, poden haver-hi hormones implicades en les diferències en el desenvolupament de certes característiques físiques i que alhora estiguin darrera d'algun aspecte de la personalitat (testosterona). També podria ser que les persones musculades tinguessin, més èxit en els seus intents de ser dominants i assertius i acabessin establint aquesta personalitat. O que les persones dominants i assertives tendeixen a entrenar-se més fins a convertir-se en musculades...
Tot i això, en l'actualitat, la recerca entre tipus físic i personalitat ha desaparegut gairebé completament i ha deixat pas a aproximacions més científiques.
5. ESTUDI CIENTÍFIC DEL TEMPERAMENT Models biologico-factorials: són models biològics perquè estan influïts per la biologia i originats en la tradició mèdico-psiquiàtrica i factorials perquè tenen una estructura jeràrquica.
EYSENCK És l'autor més representatiu dels models biològico-factorials. Fou un psicòleg molt actiu entre els anys 3090. És un dels pares de la psicologia diferencial. A finals de la 2GM es va centrar en l'estudi dels sistemes de classificació de les malalties i la fiabilitat dels diagnòstics. Estava marcat pels estructuralistes alemanys (Wundt) i per la Psicologia anglesa (comparada i aplicada) i els seus estudis tenen un plantejament marcadament psicobiològic i evolucionista. Se'l considera un dels precursors de l'aproximació de la Psicologia a les Ciències Naturals. Va defensar una visió científica natural i aplicada, i de la seva pràctica professional en contra de la Psicologia populista i sense bases contrastades. Era escèptic i ho mesurava tot.
S'interessà per àmbits com: personalitat i temperament, genètica de la conducta, psicologia clínica, psicopatologia, intel·ligència, actituds, conductes sexuals, tabaquisme, criminologia, actituds socials, pseudo-ciències... Va fundar la revista PAID, referent en l'àmbit de les DDII. Va consolidar les bases de la perspectiva disposicional de la personalitat i va enfortir i aportar evidència a favor de la perspectiva biològica (com Gray). Fou un divulgador/polemista de la Psicologia com a ciència.
Defineix la personalitat com una organització més o menys estable i duradora del caràcter, temperament, intel·lecte i físic d’una persona, que determina la seva adaptació única a l’ambient. Reconeix la importància dels hàbits apresos (conductisme) però afirma que les DDII sorgeixen de la nostra herència genètica. Ús d'una metodologia hipotètico-deductiva i va seguir un model descriptiu, explicatiu i predictiu. Ús tant del mètode correlacional com de l'experimental: integrà els models estadístics i explicatius del comportament per explicar la personalitat.
    Caràcter: sistema conatiu Temperament: sistema afectiu Intel·lecte: sistema cognitiu Físic: dotació neuroendocrina El seu model és una jerarquia d'unitats d'anàlisi que va de baix cap a dalt de menys a més abstracció (conductes específiques, hàbits, trets i dimensions).
Les conductes específiques quan es repeteixen formen hàbits. Un hàbit pot explicar perquè hi ha diferents conductes en diferents situacions. Un hàbit també ve explicat per un tret, aquest ens explica la consistència que hi ha a la base. A dalt de tot hi ha les 3 dimensions.
Segons Eysenck la personalitat es descriu a partir d'un conjunt de trets que influeixen en la conducta i predisposen a certs estats. Les dimensions es basen en l'anàlisi factorial de les correlacions entre aquests trets, els quals són independents els uns dels altres.
Inicialment va proposar un model bidimensional Extraversió - Neuroticisme, que va relacionar amb els quatre humors proposats pels grecs. El colèric es caracteritzava per ser Extravertit i Inestable emocionalment; el melancòlic era Introvertit i Inestable; el sanguini era Extravertit i Estable i el flemàtic era Introvertit i Estable.
Uns anys després va incloure una tercera dimensió: Psicoticisme.
Cada una de les dimensions s'explica per un circuit diferent. El model va passar a anomenar-se MODEL PEN EXTRAVERSIÓ: grau de sociabilitat, activitat i gregarisme de la persona. Sensibilitat a l'estimulació dels sentits.
Puntuacions altes: individus sociables, amb molts amics, no els agrada estar sols, els agrada parlar, fàcilment poden ser indiscrets, els agrada arriscar-se a iniciar coses i relacions noves, són impulsius, reactius i aventurers, tendeixen a ser desobedients, optimistes i poc perseverants, els agraden les bromes i els canvis, tendeixen a tenir millor salut, i pitjor memòria episòdica. Els extravertits busquen estimulació.
Puntuacions baixes: individus tímids, discrets, tranquils i introspectius, , amb preferència per les activitats solitàries, previsors, seriosos i endreçats, confiables i perseverants, responsables i disciplinats, cautelosos i obedients i amb bona memòria episòdica. Els introvertits fugen de l'estimulació.
Explicació biològica de les DDII en Extraversió: l'excitació cortical del sistema activador reticular ascendent (SARA), localitzat en el tronc de l'encèfal (unió de la medul·la espinal amb el cervell). Aquest sistema activa i desactiva part del còrtex cerebral, participa en el manteniment de l'estat d'alerta i de la concentració i en el control del cicle son - vigília. Els individus amb una baixa excitació cortical en repòs tendirien a la cerca d'estímuls per augmenta aquesta excitació. Per contra, aquelles persones amb nivells alts d'excitació cortical basal evitarien els estímuls intensos, perquè estarien corticalment sobreexcitats.
NEUROTICISME: freqüència i intensitat de les emocions, és a dir l'estabilitat emocional. Força de la reacció a estímuls estressants Puntuacions altes: individus ansiosos, amoïnats i tensos, preocupats pels altres i per un mateix, amb emocions intentes i freqüents canvis d'humor, reactius emocionalment i molt emotius, els costa tornar a la normalitat després d'un pic emocional, tendeixen a dormir malament i a presentar moltes queies somàtiques, sensibles al càstig i a l'estrès, por i ansietat a les conseqüències de les seves conductes. El contrari, els estables emocionalment experimenten poques emocions negatives, són capaços de controlar les seves emocions.
Explicació biològica de les DDII en Neuroticisme: activació del SN estretament lligada al sistema límbic (cervell visceral), encarregat de gestionar les respostes fisiològiques davant d'estímuls emocionals (regula l'estrès). Les persones que tenen un sistema límbic que s'activa fàcilment tendeixen a obtenir puntuacions més elevades en aquesta dimensió.
PSICOTICISME: grau de duresa de la persona, fredor emocional i racionalitat. Puntuacions altes: individus solitaris independents, freds en les seves relacions, dominants, agressius i egocèntrics, impulsius i desinhibits, desafien el perill, tenen poca por al risc, tenen una l'alta sensiblitat a la recompensar, manipuladors, irresponsables, el plaer a curt termini, són poc sensibles a les normes socials i a l'autoritat i amb una baixa empatia, tendeixen a provocar problemes i no es relacionen bé amb els altres, mostren una manca de sentiment de culpa o penediment, racionals i en general aptes per activitats intel·lectuals, creatives i revolucionàries, amb propensió a conductes estranyes i comportaments delictius, relacionat amb psicopatologia paranoide, manicodepressiva, esquizofrènia i conducta antisocial.
Persones psicopàtiques poden tenir diferents tipus de conductes depenen del grau d'adaptació que tinguin: persones amb molt de psicoticisme i baixes puntuacions en intel·ligència és molt probable que acabin sent criminals. Però si tenen puntuacions altes en intel·ligència podrien acabar sent banquers, grans empresaris... Segons l'ambient on vius i les altres dimensions acabaràs sent una cosa o l'altre.
Explicació biològica de les DDII en Psicoticisme: nivells alts de testosterona i nivells baixos de monoamina oxidasa (MAO), un enzim que actua com a regulador dels processos de transmissió nerviosa en el SNC de d'alguns NT. És la dimensió menys desenvolupada i no es tenen gaire evidències biològiques.
Per avaluar aquestes tres dimensions va crear el Eysenck Personality Questionnaire (EPQ), on a més d'una escala per cada dimensió es controla la validesa dels resultats amb una escala de Lie que ens permet detectar mentides i desitjabilitat social, és a dir si no ens podem creure els resultats perquè s'han falsejat.
2. ZUCHERMAN Els seus primers experiments es van centrar en els efectes de la privació sensorial, és a dir què apssava en aïllar una persona de qualsevol estímul tancant-lo en una caixa fosca i sense contacte amb l'exterior. Va trobar que existien DDII en la tolerància a la situació de privació. Va proposar una dimensió, molt relacionat amb el d'Eysenck, que va anomenar Percaça de Sensacions (Sensation Seeking, SS), una tendència a cerca i explorar situacions noves i estimulants: “Necessitat de rebre sensacions noves, variades i complexes provinents d’experiències, i la voluntat per sentir riscos físics i socials per prendre part d’aquestes experiències” “Cerca d’experiències i sensacions intenses, noves, variades i complexes, la voluntat d’experimentar i participar en experiències que comporten risc físic, social, legal i financer” La composen les següents quatre dimensions:     Percaça d'aventura i risc: tendència a involucrar-me en activitats de risc i aventura Percaça d'experiències: preferència per activitats que suposen experiències noves i excitants (no tenen perquè suposar un risc) Desinhibició: associat a conductes desviades o de risc per la salut, consum de tòxics, conductes sexuals de risc...
Susceptibilitat a l'avorriment: fa referència a la facilitat per avorrir-se, necessitat de canviar d'activitat Va trobar que aquesta dimensió presentava diferències significatives (variabilitat) en edat, reduint-se les puntuacions extremes a partir dels 40 anys, i en gènere, sent els homes més precaçadors de sensacions que les dones.
Va integrar aquesta dimensió en un model de cinc dimensions més ampli, empíric i amb mes fonamentació biològica que els Models lèxics de Cinc Factors, que va denominar els Cinc Alternatius, ja que considerava que la rellevància dels trets no té perquè venir donada per la seva representativitat en el llenguatge natural. Els Cinc Alternatius, incloent-hi la Percaça de sensacions:     Extraversió: activitat general, esforç per la feina, sociabilitat i amics i intolerància a la soledat Neuroticisme - ansietat (N -Anx): emocions negativa (ansietat, depressió i hostilitat) Agressió - hostilitat (Agg - Ho): comportaments agressius i antisocials. Al pol oposat: ser agradable i cordial Impulsivitat no socialitzada (Imp) - percaça de sensacions (SS): actuar sense pensar, cerca experiències excitants i de risc A nivell biològic l'aspecte central d'aquest model és el de la Monoaminoxidasa (MAO). Les persones amb altes punutacions en la dimensió de SS acostumen a presentar nivells baixos de MAO.
TEMPERAMENT: ACORDS      Varia entre individus, base de les diferències individuals És moderadament estable en el temps Important influència genètica Apareix precoçment a la infància (innat i seleccionador) És mesurable ...

Comprar Previsualizar