Tema 9. Alteracions en la resposta a fàrmacs (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 3º curso
Asignatura Farmacologia
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 06/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia Tema 9. Alteracions en la resposta a fàrmacs Alteracions en la resposta Hipersensibilitat receptors: Bloqueig constant del receptor i el cos reacciona amb un increment a la sintesi de receptor per tenir mes possiblitat d’unio amb l’agonista i el problema apareix quan es retira l’antagonista del receptor i llavors a nivell presinaptic tenim una cadena hipersensiblitat i l’agonista provoca una resposta molt més exagerda.
Ex. beta-bloquejants que s’utilitzen en la hipertensió, tenen receptors a nivell de cor oque quan es bloquegen la noradrenalina no es pot unir igual i no te el mateix efecte, s’augmenta el nombre de receptors. Si el medicament es retira la noradrenalina s’uneix molt més, taquicardia, augment frequencia cardiaca.
Tolerancia farmacologica: anem incrementant la dosi de farmac per obtenir la mateixa resopsta.
Desensibilització receptors: downregulació, disminucío sintesi recpetor per una estimulació constant de l’agonista.
Ex. benzodiacepines produeix la tolerancia Autoinducció metabolisme: Ex. barbiturics, produeixen inducció del seu propi metabolisme Interaccio medicamentosa: molt frequent en la població, sobretot gent gran que pren 3-4 farmacs. Farmacodinamica: a nivell de receptor. La interacció pot ser sinergia o antagonisme. La sinergia pot ser de suma o addició i de potenciació. La suma dels efectes parcials dels farmacs es igual a la suma final, a l’efecte que veiem. En la potenciació , l’efecte final és més gran a la suma dels efectes parcials dels dos fàrmacs.
Ex sinergia de suma: amfetamines (inhibeix la recaptació)+ IMAO (utiltizats en depressió, disminueix metabolisme noradrenalina). Dos framcs amb mecanismes diferents pero que convergeixen en el mateix efecte farmacologic, que es l’augment de la noradrenalina. Aquest cas es produeix accidentalment.
66 Farmacologia Ex. sinergia de suma: diuretics (augmenta eliminació aigua, disminueix volum sanguini, disminueix pressió arterial) + IECAs (inhibidor de l’enzim convertidor d’angiotensina, ECA passa de angiotensina I a angiotensina II i provoca efectes que augmenten la pressió arterial).
Tambe dos farmacs amb mecanismes d’acció difernt, convergeixen en l’efecte terapeutic.
Ex. potenciació: trimetoprim + sulfametoxazol , els dos son bacteriostatics, inhibeixen el creixment bactetria i quan es combienen es converteix en bactericides per tant no nomes inhibeixen el creixment bacteria sino que també els maten. L’efecte dels dos junts es mes gran que l’efecte de la suma dels dos per separat.
A nivell farmacodinamic tambe trobem casos que produeixen antagonisme com per exemple les benzodiacepines.
Les benzodiacepines acuten sobre el receptor benzodiacepinic produint efectes depressors, si un pacient ingereix una gran quantiat de benzodiacepines per revertir l’efecte es dona flumazenil que antagonitza el receptor de benzodiacepines.
A nivell farmacocinetica F1 (modificador) F2(modificat) Efecte sobre F2 Absorció Atropina Molts fàrmacs Disminueix el Retrassa l’absorció buidament gàstric i la motilitat intestinal Distribució Molts fàrmacs Molts fàrmacs Desplaçament F2 Augmenta l’efecte del fàrmac 2, augmenta l’eficàcia Metabolisme Inducció del metabolisme- > barbitúrics Anticoagulants orals, Anticonceptius, Hipoglucemiants Augmenta metabolisme dels fàrmacs 2 Disminueix l’eficàcia dels fàrmacs 2 Inhibició del metabolisme-> Disulfiram , Al·lopurinol, IMAO Anticoagulants orals, Mercaptopurina (antineoplàsic), Analgèsics opiacis Disminueix el metabolisme Augmenta la eficàcia Probenecid Penicil·lina Disminueix la excreció Augmenta el temps de vida mitja Excreció Conseqüències Al·lopurinol: inhibeix la xantinooxidasa , serveix pel tractaemnt del gota, inhibeix l’enzim final del metabolisme de les purinees (mercaptopurina).
IMAO: inhibició analgesics opiacis Disulfiram: s’utlitza per la deshabituació dels alcohòlics, inhbieix l’acetaldehid… 67 Farmacologia Interacció a nivell de la distribució Paceint tractament amb warfarina qu e és un anticoagulant, es mesura el temps de protrombina com a mesura de la eficacia del farmac.
Veiem que hi ha una disminució de la warfarina plasmatica amb un augment del temps de protrombina. L’hidrat de cloral s’introdueix i el que fa és actuar com a hipnòtic. Veiem una dimsinució de la warfarina però l’efecte incrementa i això es perque es queda mes lliure del normal, més efecte però disminució plasmatica perque esta als teixits la warfarina.
Interació amb aliments A nivell farmacodinamic es a dir a nivell de mecanisme d’acció tindriem els IMAO + tiramina que esta present als formatges curats, vi, alcohol… i que augmenta la’alliberació de la noradrenalina. Els dos prodquen un increment de noradrenalina mes grans de l’esperat. Els pacients que estan amb antidepressius IMAO no poden fer alt consum dels laiments dits abans perque sino tenen un incrment de noradrenalina.
La tiramina es metabolisme pel mateix enzim que els IMAO i per tant es matne mes temps es pren combinat.
A nivell d’absorció , la presencia d’alients a le’stomac produeix una disminució de l’abosrció perque hi ha competeneic aentre farmac i aliment.
Les tetracicilines tenen molta afinitat pel calci, no es poden coadministra amb derivats lactics.
A nivell de metabolisme, el suc d’aranja (pomelo) produeix una inhibició p450 per tant inhibeix molts farmacs que van per aquesta via.
Interacció tabac/alcohol El tabac es un inductor del metabolisme, conte moelcules que son clares inductors del metabolisme que son les HAP (hidrocarburs aromatics policiclics) que tambe es troben a la carn a la brasa.
L’alcohol pot potenicar efecte de farmacs com els depressors., a nivell farmacodinamic.
A nivell farmacocinetic l’alcohol es un inductor del metabolisme , però si el pacient es alcoholi croni i es cirrotic , pot haver una inhibició perque hi ha menys fetge , menys hepatocits i menys acrtivitat enzimatica.
68 Farmacologia Influència de l’hàbit de fumar sobre l’aclariment metabòlic de fàrmacs 3. factors indnividuals - factors genetics: la farmacogenetica estudia les variacions i polimorfismes que tenen els pacients que donen lloc a la variabiltat en efectes famracaolgics en efeiciencia i en efectes secundaris. Els polimorfismes han d’estar més d’1% en la població. Els polimorfismes que afectin a enzims o transportadors afecten a la farmacocinetica.
Ajustament dosis en funció del fenotip metabolitzador CYP2D6 és l’enzim metabolitzador dels antidepressius.
Els metabolitzadors lents tenen polimorfismes que tenen una disminucío pronunciada de l’activitat de l’enzim i metabolitzen mes lentament els antipsicotics. IM: intermedis, EM: extensive, tenen els al·els normals pel gen, UM: ultrarpapids, tenen mes de dos copies per l’al·lel actiu, tenen mes capacitat de metaoblisme.
69 Farmacologia Els metabolitzadors lents per la paroxetina s’hauria d’administar un 60% de la dosi que s’administra normalment, seria suficient per arribar a les concentracions plasmatiques perque metabolitzen lent.
En els metabolitzaodrs ultrarapids s’ha de donar mes dosi perque metabolitzen molt. S’hauria de donar un 40% mes de la dosi estandard que s’esta donant ara.
Com de important es coneixer els polimorfismes d’un pacient? CYP2D6 catalitza el pas de codeina a morfina per un proces d’oxidació. Si tenim CYP3A4 inhibit adquireix la via CYP2D6 com a prinicpal, el pacient es ultrarapid i el pacient te una alteracio renal i no elimina per tant tenia una intoxicació perque metabolitzava rapid i no eliminava.
Distribució unimodal distribució bimodal o trimodal, normalment es una psista de que poden haverpolimorfismes genetics que donen variabilita tla metaoblisme del farmc. Normalemnt uan dosi normal tindriem uan campana de gaus com la unimodal en la població.
Pero si hi ha dues o tres campanes vol dir que hi ha polimorfisme sque dterminene aquesta vriabilitat.
70 Farmacologia Edat grafic Edat influeix en resposta al faramcs.
En edat avançada es pot produir a nivell farmacodinacmic Farmacocinetic els bebes no tenen sistemes conjugació, no emtaoblisme ingual, no eliminació igual i gent gran metabolitzen menys i menys capacitat d’eliminació, incrementa la vida mitja del faramcs en exgrems de la vida i per tant hem de disminuir la dosi de farmac.
Benzodiacepina (grafic) En el sexe a la practica no hi ha diferencies pero hi poden haver diferncies perque les dones tenen mes teixit adipos i per tant els farmcs liposobluses tindrien mes diposit. Canvis a nivells hormonals tambe les hormeos es metaoblitzen en iguals vies que els farmacs..
Podrien haver diferencies entre sexes pero no es el que esperariem El pes tambe es important pero despres es una dosificaicó estandard. Es fa nomes amb anestesies o amb gent obesitat morbida i augmenta molt el volum de distribució, mes volum adiposl. Una dona embarassada que augmenta el volum de distribució, no s’ha d’administrar farmacs en embarassades perque no es coneix l’efecte sobre el fetus i si s’ha de donar algun el que sigui mes antic el farmac i es sapiguin millor l’efecte. S’ahuria de donar mes dosi perque augmenta el volujm de distribució.
Les persones amb malalties com cirrosi o a nivell renal, que es metaoblitza o excreta menys, s’hauria de donar menys dosi.
Diferencies Els ratolins tenen una activiat enzimatica molt gran, vida mitja mes petita.
71 Farmacologia 72 ...

Comprar Previsualizar