7. Teoria 19.04.16 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes de Recerca en Comunciació
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 03/05/2016 (Actualizado: 03/05/2016)
Descargas 54
Subido por

Vista previa del texto

Maria Sansolí Mètodes, 2n de Periodisme 5. L’aplicació de les tècniques qualitatives El QUANTITATIU és una norma molt marcada per un procés molt fàcil, encara que a simple vista sigui més difícil. El supòsit seria una hipòtesi que has de demostrar però que no necessita variables.
5.1 L’entrevista en profunditat i les històries de vida L’ENTREVISTA EN PROFUNDITAT és una tècnica que s’utilitza, la interrogació qualitativa. Si volem aprofundir en el perquè de les coses faríem una tècnica de profunditat en la persona.
Se solen utilitzar quan la nostra mostra no és molt accessible o és molt determinada d’un grup.
Per exemple, si volem conèixer l’opinió dels directors de cinema sobre la indústria, faríem entrevistes, perquè es tractaria d’una mostra qualificada.
Es fa també per complementar. Per exemple, els estereotips dels refugiats podem complementar-la amb una entrevista en profunditat dels caps de premsa.
L’ENTREVISTA pot ser: 1. NO ESTRUCTURADA: una història de vida 2. SEMI-ESTRUCTURADA: tenim un guió però no les preguntes explícites 3. ESTRUCTURADA: les preguntes tal qual El que és bàsic és que l’entrevistador és més un psiquiatre, ha de deixar parlar l’entrevistat.
L’investigador pot reconduir, però l’important és que parli l’altre perquè el que volem saber són unes idees concretes. La MOSTRA és intencional, no probabilística i no representativa. Si es fa sobre grups concrets. El comportament i desenvolupament: portar gravadora i tenir consentiment. Les sessions; els instruments són la gravadora, el micròfon, etc.
5.1.1 Les històries de vida No conèixer el tema, sinó conèixer la persona, la trajectòria d’aquesta i la seva vida d’un col·lectiu. Per exemple, els processos de mobilitat dels emigrants, hauríem de contactar amb emigrants perquè ens expliquessin la seva experiència.
A les histories de vida l’entrevistador no ha de parlar, tot i que si reconduir; és com una teràpia.
També has de firmar un consentiment per publicar la informació. És una mostra NO probabilística. L’anàlisi del contingut amb Atlas.ti és més conceptual que no pas concret i pautat com el SSP; trobarà quants cops.
Maria Sansolí Mètodes, 2n de Periodisme 5.2 Tècniques de grup: grups de discussió, grups focals i m. Delphi Per a poder dur a terme qualsevol dels dos s’ha de: 1. Buscar la relació amb l’objecte de la recerca i el problema.
2. Seleccionar la mostra.
3. Establir els grups de discussió necessaris.
4. Utilitzar instruments i materials.
5. Realitzar la sessió.
6. Analitzar les dades i fer l’informe final.
Hi ha diferencies entre aquestes metodologies.
GRUPS DE DISCUSSIÓ ≠ FOCUS GROUP 5.2.1 Grup de discussió El GRUP DE DISCUSSIÓ la mostra és heterogènia i el que busquem és l’oposició entre figures diferents (classe social, camp/ciutat, ideologia, edat, religió, nivells d’estudis. De 6-12 persones.
5.2.2 Focus group El FOCUS GROUP la mostra seria homogènia amb la idea que tinguem tants grups com postures a la societat. Que la gent s’expressi per intentar analitzar el tema. Per això, hem de saber els desitjos de la gent, 5.2.3 Altres tècniques de grup - TÈCNICA DELPHI per preveure com aniran determinades coses en el futur i normalment s’estableix per definir polítiques públiques futures. La tècnica consisteix a seleccionar 10 experts sobre un tema; aquests deu experts ens trauran uns temes amb què redactarem una enquestaqüestionari. A més a més, aquests experts ens recomanaran 10 experts més després de respondre a preguntes obertes, les quals ens deixaran uns temes concrets amb què farem el qüestionari. Total que tindrem 100 experts als quals es passarem l’enquesta.
- ROLE PLAYING com un grup de discussió però cadascú dels seus participants adopta un rol. Es fa per temes de consum, en publicitat. És una de les tècniques basades en el psicodrama - PHILIP 66 quan tens un grup molt gran i no hi pot haver un grup de discussió perquè hi hauria gent que parlaria molt i altres poc. El que fa el Philip 66 és tenir 6 grups de 6; l’investigador no està al grup, sinó que les 6 persones debaten sobre uns temes, i els apuntes, i després un representant discutirà entre tots els altres representants dels altres grups i l’investigador.
Maria Sansolí Mètodes, 2n de Periodisme 5.3 L’observació participant i no participant Ve de l’escenografia i en comunicació s’utilitza molt per anàlisi de les redaccions o d’espais i també quan parlem de comunicació a la ciutat.
 OBSERVACIÓ PARTICIPANT: participes en el grup que estudies, per exemple si estudies una redacció i hi treballes.
 OBSERVACIÓ NO PARTICIPANT normalment pot ser encoberta  OBSERVACIÓ OBERTA el que estan observant ho saben.
 OBSERVACIÓ ENCOBERTA és que no ho saben, tot i que sempre necessites permís.
Els ELEMENTS DE L’OBSERVACIÓ són: el primer de tot és demanar el permís; després d’això has de fer un estudi d’espai i acompanyar-los en tot moment ja sigui a l’oficina o al bar. Si és oberta podem gravar, si és encoberta portem una llibreta i anem prenent nota. Hem d’estar sempre a tots els espais. Normalment hi estarem 1 mes o 2, màxim 3. Hi anem cada dia unes quantes hores que s’han de dividir als diferents espais. Els informants són anònims, ja sigui oberta o encoberta la investigació, no podem publicar els resultats amb el seu nom.
5.4 Exemples pràctics o Producción ciberperiodística: Nuevos retos y oportunidades para la investigación de Enric Castelló i David Domingo.
o Etnografía y observación en los medios de comunicación nativas digitales. El caso de VilaWeb de Mar Iglesias.
o Los usos sociales de la televisión de James Lull ...