Baixa Edat Mitjana (6) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Baixa Edat Mitjana
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 04/05/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Catedral de Reims: laberint i tomba d’Hug Libergier (arquitecte) Apareixen representats els arquitectes a diferents punts del laberint. Hi ha representades unes vares i també hi ha representades maquetes. Parla del prestigi de l’artista i l’arquitecte. Comença a formar part del gòtic radiant.
Catedral de Reims És la catedral reial, de la coronació dels reis de França. Era un lloc d’una gran importància simbòlica. És un gran edifici amb una gran capçalera. Va ser promoguda fonamental per l’arquebisbat i el Capitoli; la monarquia també va participar-hi.
La façana es fa entorn de 1240-50, té unes grans claravolles, uns grans arcs apuntats transparents, també te una triple portada, tot i que no tenen timpans; són substituïts per vitralls. A les portes, hi ha uns pinacles que tenen uns gablets on hi ha escultures representades. La porta del mig té un pinacle més allargat.
Des de l’interior també es veuen els vitralls i la rosassa. Hi ha una galeria (que és el trifori) entre la rosassa i el vitrall de la portada. Gairebé no hi ha pràcticament mur, sinó que hi ha molta llum. Les columnes de la nau gairebé són llises, que a partir dels dentells augmenten de tamany fins arribar a les voltes tripartides que es van simplificant. Cada vegada els arcs són més apuntats i es va donant cada vegada més verticalitat i monumentalitat.
(Al 1200 la monarquia es converteix en la monarquia agemònica més poderosa d’Europa.) Amiens, 1200-1270 Es comença a fer durat el gòtic clàssic i acaba al gòtic radiant. gran monumentalitat, els claristoris són més grans, i els arcs apuntats també són molt grans. Això ens porta fins a Beauvais. El 1284, la catedral de Beauvais (capçalera i es construïa la nau), es va enfonsar quan es va fer la nau.
El claristori té unes finestres estilitzades d’uns 18m d’alçada, amb uns arcs que gairebé s’ajunten amb les finestres del trifori, i aquestes s’ajunten gairebé amb el deambulatori. Tenen uns arcs gegantins, i els pilars circulars són elementals.
La capçalera també és molt monumental feta als voltants del 1260.
Saint Denis, nau, 1231-1240 En època de Suger només es va fer la capçalera i la façana occidental.
El nou abat, Eudes Clelement, va promoure la reconstrucció de la nau carolíngia que Suger no havia modificat. L’autor va ser un dels grans arquitectes del segle XIII, Pierre de Montreil.
No és una estructura monumental com les que hi havia anteriorment, hi ha una gran construcció de transparència absoluta a la nau que connecta amb el transsepte. La reforma es deu a que el monarca Lluís IX estava pensant en fer un gran mausoleu al mig del creuer, portant les tombes dels antics reis i els seus avantpassats. Així, aconseguiria que les oracions sobrevolessin les tombes i que les misses es celebressin sobre les tombes.
Sainte-Chapelle, 1241-1244 Sant Lluís la mana construir i es construeix molt ràpidament; en 4 anys. És una capella molt simbòlica, al·legòrica, política i espectacular. És del palau reial dels reis de França situat al mig de la illa que hi ha entre el Sena. És un edifici que crearà canons que intentaran ser copiats.
Són dues capelles superposades (inferior i superior). El 1241 el rei decideix adquirir una relíquia que el situa en una posició important: la corona d’espines que Jesús va portar durant la passió.
Té una gran forma de caixa. Té una rosassa. La part superior és la més espectacular. És una capella pensada pel rei i per la seva cort. Ja no hi ha divisió en trifori, claristori, etc. És tot vidre fins la part inferior. A la part central del fons de la capella, hi havia una caixa on hi havia la relíquia. és l’exemple del gòtic radiant. No té trifori o claristoli, amb la incorporació de bigues de ferro a l’interior dels pilars, s’aconsegueix eliminar mur i aconseguir transparència i lleugeresa.
A les parets hi ha figures d’apòstols, i diferents imatges de l’antic testament, moments històrics del poble d’Israel, les seves lluites, etc. Es representaven com el poble escollit.
Hi ha una gran quantitat d’elements simbòlics a l’edifici, entre elles, l’escultura d’un apòstol d’ivori, un vitrall on hi ha representada la coronació d’espines de Crist, ivori de mare de Déu amb el nen, etc. La rosassa té l’episodi del judici final.
Imatges a l’època gòtica Imatges de les catedrals gòtiques: Les catedrals seran grans escenografies de programes escultòrics. És una època on hi ha una assimilació d’un nou naturalisme en àmbits catedralicis i palatins (palaus, cases nobles, etc). Es crea un procés de major sofisticació (2a meitat S.XII). Hi ha diferents opcions estètiques i diferents formes.
Imatge d’un medalló on apareix una figura d’un noble amb indumentària i atributs reials (corona, joies, etc) dedicant-se a la falconeria (cacera d’aus); mostrant una cavalleria i noblesa sumptuosa. Aquesta cavalleria comença a adquirir protagonisme important a finals del segle XII, degut a la societat feudal creant formes de vida més sofisticades.
A la façana occidental de Saint-Denís promoguda per Suger, veiem unes grans diferencies de com era anteriorment perquè va patir certs atacs, per tant és una façana bastant arrebossada. Hi ha aspectes que defineixen la façana gòtica.
És una gran façana de 3 portes (la central major que les laterals), on hi ha tot d’imatges representades a cada porta.
Hi ha un programa coherent, unitari, no és un programa separat. Hi ha una coherència de tots els programes de les tres portes. El central té el judici final, i els laterals tenen escenes dedicades als Sants que feien referència a la abadia.
A la zona baixa (dels brancals on hi ha columnes avui en dia), s’hi va col·locar figures de profetes i reis de l’antic testament creant una col·lecció de reis, reines, profetes, etc, donant així una unificació. En època de Suger hi havia un timpà decorat amb un mosaic a la porta esquerra per remarcar la antiguitat de l’edifici. Es representa també la mare de déu com a intermediaria entre els homes i la divinitat. (Tot això és refet del segle XIX.) Notre-Dame de Chartres.
Encara hi ha la portada d’època de transició entre romànic i gòtic. El 1144 es va cremar l’edifici, però es van salvar alguns elements i un d’ells és la porta del pòrtic reial, paral·lel a la façana occidental de Saint-Denís. La portada presenta tres portes; la part baixa hi ha columnes decorades en forma d’escultura que fins i tot tenen la pròpia forma d el cos. Representen figures de reis, reines, profetes de l’antic testament...
A la part superior es representa el nou testament, una d’elles és la imatge de la segona vinguda de Crist envoltat per tetramorfs. Hi ha figures d’ancians que lloen i veneren la divinitat i la imatge del pantocràtor de Chartres. És pràcticament una escultura exempta adossada al mur.
Les columnes són completament estàtiques, amb una cert naturalisme, i alhora un anti-naturalisme. Gran sofisticació en les robes i els pentinats. Són imatges de reis, profetes, o figures més aviat reials. Són unes imatges d’una gran alçada i per tant creen certes deformacions. Juguen amb la morfologia de l’arquitectura perquè busquen fer escultures-estàtues.
A la porta dreta, hi ha un timpà dedicat a la Verge. La iconografia de la verge, és encara romànica. Es presenta la verge amb crist. És una imatge monumental i actua com si fos el propi tron del nen, i és una imatge hieràtica. La verge està coronada no només per la aureola, sinó també per una corona. És una imatge de glòria on hi ha personatges que donen encens. A partir del segle XII, la verge esdevé pels devots una figura intermediària. Era vista amb una referència com a mare del fill de déu i també reina dels cels. Esdevindrà un objecte de devoció com a salvació davant la divinitat. La verge serà una dama, que farà d’aqüeducte entre els homes i déu. Tindrà unes grans conseqüències en la iconografia. Esdevindrà la gran protectora.
A la part inferior del timpà hi ha imatges de la infància de crist i altres imatges de la verge. Al voltant del timpà (a les arquivoltes), hi ha representacions de les arts liberals (gramàtica, música...) hi ha escriptors, alguns identificats amb antics savis (Aristòtil).
Hi ha una representació de la reina Saba en una de les columnes. La representació de la indumentària del segle XIII, amb els seus elements decoratius, és una representació de sofisticació visual.
Portada Sud, 1220: representació vegetal als capitells de les columnes, on a sota hi ha figures de personatges. Els capitells representen diferents ordres vegetals.
Porta naturalisme i empirisme (mirar l’exterior, la naturalesa, representar-la).
Representació de personatges de tota la historia de l’església: es representen sants a Chartres, es representa l’església universal; on no només es representa un tema, sinó la historia universal. És per tant, la idea de representar la glorificació i l’apoteosi de l’església. Es representen també sants guerrers/militars (St. Jordi...), personatges del antic testament, etc. Són unes imatges estilitzades amb elements naturalistes amb la representació dels capitells. La cultura militar també va lligada amb la cortesana. El segle XII apareix entre altres coses la literatura cavalleresca (dama-cavaller), definint certes formes de vida idealitzades.
* Portada nord, 1210. Portada dedicada a la verge, on a la imatge central apareix la coronació de la verge. Imatge de propaganda de la nova església en un moment de consolidació després de la reforma del segle XI. Representa el triomf de tota la reforma gregoriana.
Al mainell apareix Santa Anna amb la seva filla, Maria (Verge). Li falta el cap però es sap que era femení.
Els programes, eren tan complexes que havien de ser explicats als peregrins.
Les columnes, a la part inferior tenen mènsules, que és el suport sobre el qual es col·loca una estàtua exempta. En una de les mènsules hi ha una representació de Jessé sota l’estàtua de David.
Jop és un personatge de l'antic testament el qual Javé el va fer patir fins a límits insospitats per comprovar la seva fe, apareix en el 3r timpà de Notre-Dame de Chartes.
Notre-Dame de París, Portada.
Hi ha les tres portes també unificades. Es van convertint en un gran aparador amb una gran escenografia per representar la historia de la salvació. Hi ha més arquivoltes que multipliquen les imatges del voltant.
Al centre hi ha la imatge de la representació del judici final, i una de les portes laterals hi ha una iconografia de la verge també acollint el nen. Porta un ceptre (símbol reial) a la mà. És una representació simbòlica de la imatge de la verge, perquè està sota una gran arquitectura i simbolitza l’església. als costats hi ha àngels i el promotor de l’església, reis i el bisbe.
Porta central, 1210. Es veuen ja, certes modificacions. Es mostra un crist diferent, mostrant més la seva humanitat, rememorant la crucifixió. Es comença a creure la idea d’un tercer espai al més enllà que és el purgatori (regió entremig del cel i infern). A la part inferior hi ha la resurrecció dels cossos, de la carn i l’ànima.
Notre-Dame de Senlis, 1185 Al timpà dret hi ha un tema nou: coronació de la verge. Crist corona a la seva mare com a reina dels cels. Esdevindrà un motiu iconogràfic de gran importància durant l’Edat Mitjana. Les imatges de les arquivoltes i dels brancals, tenen a veure amb el tema principal, i es representen els profetes (inferior) i el llinatge reial de la verge (superior). (És reina perquè a l’antic testament formava part d’un llinatge de la casa reial de Judea de David). Moltes vegades això es representa a través de l’arbre de Jesse (pare de David), com a arbre genealògic amb imatges de diferents reis de l’antic testament que acaben amb la verge i el nen.
Portada esquerra: hi ha un altre tema: la verge sent coronada per un àngel i beneïda per crist. Hi ha un clima cerimonial (encens, espelmes, llum, etc). hi ha una escena de la mort de la verge a la part inferior, i a sota hi ha figures de profetes i reis també profetes. Tots porten filacteris i es lliguen amb l’arbre de Jesse. Al mainell (columna que sosté el timpà i genera una separació a les portes) hi ha la figura de la verge reina amb el nen en braços. és una imatge de 1200 i canvia la figura de la verge, ja que comença a intceractuar amb el fill.
Aquesta representació contraposa Maria amb Eva (representada a la part baixa del mainell), ja que una és la que va generar el pecat de la humanitat i l’altra és símbol de la salvació.
A Notre-Dame de Laon l’escultura comença a adquirir un relleu i les columnes estan alliberades del marc arquitectònic i s’integren.
Santiago de Compostela, pórtico de la Glòria, 1188.
Mestre Mateo va fer aquesta obra. Té un estil particular. Mostra una imatge de la parusia, amb els ancians més celebres de la iconografia romànica i gòtica.
Por ten instruments musicals (completament diferents tots). A banda i banda del timpà (als altres dos), hi ha la representació del paradís, i del cel.
Representacions d’arma Christi (objectes que es van utilitzar per torturar a Crist).
Hi ha també unes escultures als brancals amb cert naturalisme, expressivitat i certes emocions. Al mainell hi ha la imatge de Santiago.
Les portes laterals són més simples, amb arquivoltes amb representacions dels càstigs infernals i també dels escollits. Hi ha estàtues que ja no són columnes, i interactuen entre elles.
Notre-Dame de Reims, mur occidental: apareixen figures d’Abraham i Melquisedec. Comunió del cavaller.
Catedral de Bamberg, Alemanya: Figura d’un cavaller medieval eqüestre.
Suposa un apoteosis de l’aristocracia militar.
Catedral de Reims Gran transparència i decoració. El timpà és convertit en un gran finestral convertit en rosassa. Al gablet, hi ha una coronació de la verga, on els àngels apareixen a la perifèria. Hi ha una gran quantitat d’àngels a tota la catedral (és el lloc de coronació dels reis de França).
Mur occidental interior: grans vitralls, i al voltant tot de figures als murs.
...

Comprar Previsualizar