CINTURA PÈLVICA I GENOLL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura anatomia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   CINTURA  PÈLVICA  I  GENOLL   ARTICULACIÓ  DEL  MALUC:     Enartrosi:   articulació   esfèrica.   Les   superfícies   articulars   són   el   cap   del   fèmur   (2/3   parts   d’esfera)   que   s’articula   amb   una   superfície   còncava   del   coxal   que   s’anomena   acetàbul.   Capacitat   de   moviment   en   els   tresi   eixos   de   l’espai   però   menys   moviment   que   l’articulació   escapulohumeral.   L’articulació  de  la  cadera  ha  de  ser  molt  estable,  per  no  luxar-­‐se.       El  cap  del  fèmur  mira  endavant  i  cap  amunt  (línia  mitja).  Aquesta  orientació  és  l’angle  d’anteversió   del  fèmur.  Entre  12-­‐15º.  S’ha  de  diferenciar  de  l’angle  d’inclinació  del  fèmur,  l’eix  principal  del  cap   i  el  coll  juntament  també  la  línia  principal  del  cos  del  fèmur  (diàfisis),  al  voltant  de  125º.  Coxa  valga   si  és  més  gran  de  125º,  i  si  es  per  sota  coxa  vara.  Com  més  gran  sigui  l’angle  més  inestable  és  la   cadera.  Coxa  valga  més  inestable  que  la  vara.     El   cap   del   fèmur   es   continua   lateralment   per   una   zona   més   estreta   que   és   el   coll   del   fèmur   i   lateralment  al  coll  tenim  dues  tuberiositats:  trocànter  major  i  troncànter  menor.       Acetàbul  del  coxal  hi  ha  dos  parts:     -­‐una  part  en  forma  de  semilluna  =  la  fascies  lunatta,  recoberta  de  cartílag  articular.     -­‐En  contraposició  en  el  centre  tenim  una  zona  més  profunda  anomenada  transfons  de  l’acetàbul  o   fossa  acetabular,  no  està  recoberta  de  cartílag  hialí,  hi  ha  teixit  adipós  que  actua  com  a  element   esmorteïdor   de   l’impacte   entre   el   cap   del   fèmur   i   la   fossa   acetabular.   Aquí   també   hi   trobarem   l’origen  d’un  lligament  important  que  és  el  lligament  del  cap  del  fèmur  també  anomenat  lligament   rodó.   S’insereix   a   la   fosseta   del   cap   del   fèmur.   En   el   transfons   de   l’acetàbul   es   produeix   la   confluència  dels  tres  ossos  del  coxal:  ilion,  isquion  i  pubis.  Ossificació  produïda  al  cap  dels  anys  del   naixement.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Els   extrems   de   la   carilla   semilunar   queden   separats   per   un   espai   que   anomenem   escotadura   acetabular  on  hi  ha  el  lligament  transvers  de  l’acetàbul  que  va  d’un  extrem  de  la  carilla  a  l’altre,   està   recobert   de   cartílag   hialí   i   col·∙labora   amb   la   superfície   articular.   A   traves   de   l’escotadura   acetabular   torbarem   el   pas   de   vasos   sanguinis   que   arriben   al   centre   de   la   cavitat   acetabular   passant  per  l’escotadura  acetabular  i  el  lligament  transvers,  que  irrigaran  el  cap  del  fèmur.       Cavitat   acetabular   té   un   fibrocartílag   en   el   seu   marge   que   és   el   rodet   acetabular   o   labrum   acetabular.   Aquest   fa   mes   profunda   la   superfície   articular,   esta   enganxat   al   marge   de   la   cavitat   acetabular  i  abraça  la  perifèria  del  cap  femoral  (fa  com  un  anell).       Angle  de  declinació  =  angle  torsió  =  angle  de  anteversió.       Hi  ha  una  càpsula  articular  que  és  un  manegot  fibrós  que  envolta  la  superfície  articular.     Lligaments  intrínsecs  que  són  engruiximents  de  la  càpsula.     -­‐Lligament   iliofemoral:   origen   sobre   marge   superior   de   l’acetàbul   i   inserta   sobre   la   línia   trocantèrica.  Hi  defineixen  dos  fascicles:  fascicle  lateral  i  medial.     -­‐Lligament  pubofemoral:  superfície  pectinia  del  pubis  fins  la  zona  del  trocànter  menor.     -­‐Isquiofemoral   (cara   posterior)   abraça   per   darrera   el   coll   femoral   i   acaba   insertant-­‐se   en   la   cara   medial  del  trocànter  major.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Lligament   intracapsular   i   extrasinovial:   lligament   del   cap   del   fèmur   també   anomenat   rodó.   Es   troba   a   l’interior   de   l’articulació,   enganxa   el   cap   femoral   amb   el   fons   de   l’acetàbul.   Recobert   de   membrana  sinovial.       Funcionalitat  de  l’articulació:  es  pot  moure  al  voltant  de  3  eixos  bàsics  de  l’espai:  eix  transversal   que   tots   els   eixos   es   creuen   en   el   centre   del   cap   femoral.   Si   separem   respecte   l’eix   transversal   (horitzontal   de   davant   a   darrera)   només   es   pot   moure   endavant   =   flexió   de   la   cadera,   o   endarrere   =  extensió  de  la  cadera.     Flexió:   lligaments   que   limiten   la   flexió   no   hi   ha   cap   lligament   que   el   limiti,   queda   frenada   pels   músculs,  excepte  el  lligament  el  cap  del  fèmur.  Més  amplia  que  la  extensió.     Extensió:   limitada   per   lligaments   sobretot   iliofemoral.   Isquiofemoral   també   frena   la   extensió,   perquè  tot  i  venir  de  darrera  s’insereix  davant  de  l’eix  i  si  fem  extensió  encara  s’estira  més.       Eix  sagital:   -­‐Abducció  i  adducció.     Abd  limitada  per  lligaments  més  medials:  pubofemoral   ADD  limitada  per  lligaments  més  laterals:  fascicle  lateral  del  iliofemoral.       Eix  longitudinal:   -­‐Rotació  externa:  limitada  per  iliofemoral  i  rodo   -­‐Rotació  interna:  limitada  per  isquiofemoral     ARTICULACIÓ  DEL  GENOLL   Trocloartrosis  que  permet  flexoextensió.   Té  característiques  molt  particulars,  que  permet  fer  rotació  lateral  i  medial.     Hi  ha  dues  grans  articulacions:  articulació  femorotibial  i  articulació  femoropatelar.     Femorotibial:   entre   fèmur   i   tíbia   podem   definir   dues   càmeres   articulars   que   funcionen   independentment.   Venen   determinades   perquè   en   el   genoll   tenim   una   estructura   fibrocartilaginosa   important     =   meniscs   (s’interposen   entre   els   cònidls   femorals   i   tibials   i   fa   que   funcionalment   poguem   diferenciar   una   càmera   superior   o   proximal   =   on   tenen   lloc   els   moviments   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   de  flexo  extensió  =  càmera  femoromeniscal,  i  una  distal  que  és  l’espai  que  queda  entre  el  menisc  i   la  tíbia  =  càmera  meniscotibial,  tenen  lloc  les  rotacions.     Femoropatelar:  acompanya  els  moviments  de  flexoextensió,  la  ròtula  puja  i  baixa  per  davant  del   fèmur.       Superfícies  articulars:     -­‐còndils  femorals  que  formen  part  de  l’epífisi  distal  del  fèmur.  Còndil  femoral  intern  baixa  més  que   l’extern,  no  són  simètrics,  un  és  més  inclinat  que  l’altre,  un  és  més  estret  que  l’altre  i  un  baixa  més   que  l’altre.     -­‐Cara   superior   dels   còndils   tibials:   cavitats   glenoides   tíbia,   pràcticament   és   convexa,   per   això   hi   ha   un   menisc   entre   mig,   perquè   es   puguin   articular   i   abraçar   els   còndils   femorals.   Menisc   incrementa   la   superfície   de   contacte   entre   el   fèmur   i   la   tíbia.   Hi   ha   dos   plans   de   moviment,   un   és   el   fèmur   sobre  el  menisc  que  guia  el  moviment  de  flexoextensio  i  un  altre  el  menis  c  i  la  tíbia,  que  permet  la   rotació  de  la  tíbia  sense  moure  el  fèmur   Menisc  medial  i  lateral  no  són  iguals,  perquè  els  còndils  tampoc  ho  son.     Menisc  intern  s’assembla  a  una  C  i  extern  s’assembla  a  una  O.  CITROEN.     Meniscs   =   manca   de   vasculartizació   fa   difícil   la   reparació.   Estan   innervats   perifèricament.   Estan   fixats  a  través  d’una  sèrie  d’estructures:   -­‐Frens   meniscals:   fibres   de   teixit   connectiu   dens   que   uneixen   els   extrems   dels   meniscs   a   l’àrea   intercondília   de   la   tíbia.   Els   extrems   dels   meniscs   es   diuen   banyes   meniscals:   banya   anterior   i   banya  posterior.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   -­‐Lligament  transvers  del  genoll.  Uneix  la  cara  anterior  dels  dos  meniscs.     -­‐Lligament  coronari:  unió  de  tota  la  circumferència  del  menisc  a  la  perifèria  de  la  tíbia.   -­‐Lligament  meniscofemoral:  lligament  que  uneix  el  menisc  per  la  cara  posterior  el  menisc  lateral   amb  el  còndil  femoral  medial.     Tenim  un  lligament  just  davant  que  és  el  creuat  posterior  que  és  més  gruixut.     -­‐Lligaments  meniscorotulians.   Menisc  en  flexió  va  cap  a  darrera  i  extensió  cap  a  davant.       Lligaments  essencials  del  genoll:   -­‐Lligaments  laterals:  lligament  colateral  medial  (lligament  tibial)  lligament  que  és  una  banda  molt   ampla  que  va  des  del  còndil  medial  fins  la  cara  interna  del  còndil  femoral  tibial.  En  el  seu  trajecte   s’uneix   fortament   al   menisc   intern.   Lligament   colateral   extern   (lligament   peroneal),   molt   més   estret  en  forma  de  cordó  que  s’estén  des  del  còndil  femoral  lateral  fins  el  cap  del  peroné.  Aquest   lligament   no   s’uneix   al   menisc   lateral   perquè   entre   les   dues   estructures   s’interposa   el   tendó   d’origen  del  múscul  popliti.     Dins  de  l’articulació  del  genoll  hi  ha  uns  lligaments  de  gran  importància    per  l’estabilitat:   -­‐Lligaments   creuats:   intracapsulars   i   extrasinovials:   lligament   creuat   anterior   i   posterior   (punt   d’inserció  tibial)  En  el  seu  origen  estan  al  revés,  a  dalt  és  més  anterior  el  posterior  i  l’anterior  en  el   seu   origen   és   més   posterior.   No   només   es   creuen   en   el   pla   sagital   sinó   que   també   es   creuen   en   el   pla  frontal.  Van  de  lateral  a  medial  i  de  davant  a  darrera  i  a  l’inrevés.     Càpsula   articular   que   envolta   l’extrem   inferior   del   fèmur   i   la   superior   de   la   tíbia   i   s’insereix   als   marges  de  la  ròtula.  A  ròtula  per  la  cara  superior  esta  unida  a  l  tendó  del  quàdriceps  per  la  seva   part  inferior  a  la  tuberositat  tibial  formant  un  fort  lligament;  el  lligament  rotulià  o  tendó  rotulià,   diferent   que   el   tendó   del   quàdriceps   que   esta   format   per   les   fibres   del   quàdriceps   que   sobrepassen  al  rotulià  i  acaben  inserint-­‐se  sobre  la  tuberositat  tibial.  A  la  ròtula  és  un  os  sigmoïdal:   es   desenvolupa   a   l’interior   d’un   tendó   el   del   quàdriceps.   Quan   estem   en   extensió   complerta   la   ròtula   pràcticament   no   contacte   amb   la   careta   articular   del   fèmur,   només   per   la   part   inferior.   Quan   fem   flexió   la   cara   posterior   de   la   ròtula   es   va   articulant   amb   la   car   anterior   dels   còndils   femorals  i  conforme  incrementem  la  flexió  amb  la  seva  cara  inferior.   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA         FUNCIONALITAT:   la   flexoextensió   té   lloc   al   voltant   d’un   eix   tranversal   que   passa   pel   centre   dels   còndils  femorals,  la  tíbia  esta  quieta  i  rota  la  voltant  de  l’eix.     Flexió  del  fèmur  no  és  un  moviment  de  rotació  al  voltant  d’un  eix,  sinó  que  a  més  llisca  sobre  de  la   superfície,   és   a   dir,   roda   i   es   mou.   Arriba   un   moment   on   el   desplaçament   no   pot   seguir   més   endarrere  i  si  volem  seguir  amb  la  flexió  es  desplaça  cap  endavant,  moviment  de  rodament.  Això   explica   que   els   meniscs   es   moguin,   ja   que   si   el   fèmur   es   desplaça   els   meniscs   l’han   d’acompanyar.   Primer  un  moviment  cap  endarrere  i  al  final  cap  endavant.     Al   final   de   la   flexió,   el   lligament   creuat   posterior   es   tensarà.   Durant   la   flexió   inicial,   es   tensa   el   lligament  creuat  anterior.     A  l’extensió  el  fèmur  que  havia  anat  endavant  ha  d’anar  enrere,  el  lligament  creuat  anterior  al  final   és  el  que  frena.     Laterals:   -­‐Lligament  lateral  intern:  rotació  interna,  no  es  tensa,  rotació  externa  sí  .   -­‐Lligament  lateral  extern:  rotació  externa  es  tensa,  rotació  interna  es  relaxa.   La  rotació  interna  la  frenen  els  creuats  (es  cargolen  més),  si  fem  rotació  externa  es  descargolen.   Si   el   creuat   anterior   està   trencat   fàcilment   podré   agafar   la   tíbia   i   desplaçar-­‐la   cap   endavant   (calaix   anterior).   Si   es   trenca   el   creuat   posterior,   la   tíbia   es   pot   desplaçar   endarrere   (calaix   posterior).   Lligament   colateral   medial   si   es   trenca   es   pot   agafar   la   tíbia   i   desplaçar-­‐la   cap   a   fora   (valgo   de   genoll).  Si  el  colateral  extern  està  trencat  es  pot  agafar  la  tíbia  i  desplaçar-­‐la  cap  a  dins  (varo  de   genoll)     ...