MICRO Tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 02/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Microbiologia 2n Curs Biologia UAB TEMA 1.- El món dels microorganismes - Objecte d’estudi de la Microbiologia La microbiologia es l’estudi de microorganismes o essers vius que no es veuen a simple vista.
- Els microorganismes definició i tipus Hi ha microorganismes cel·lulars com virus; i acel·lulars com prions (proteïnes infeccioses).
- Descobriment dels microorganismes Cal destacar la importància de microscopistes com Robert Hooke (1635-1703), que va veure floridures; i com Antoni van Leeuwenhoek (1632-1723), qui va veure bacteris. La microbiologia no va fer servir microscopis en un inici, sinó unes lupes molt ampliades.
Un microbiòleg es un científic que ha près essers per veure, cultivar, analitzar, identificar, produir i eliminar microorganismes. El microbiòleg domina tècniques per treballar amb microorganismes.
Els pares de la microbiologia van ser Pasteur (alimentació) i Koch (salut).
- Pasteur i la derrota de la generació espontània Louis Pasteur (1822-1895), en l’àmbit de l’alimentació, va demostrar que no existia generació espontània, teoria que postulava que el que fa malament els aliments es desenvolupa dins d'aquests.
Hi ha experiment de Pasteur on agafava un matràs on ficava líquid no estèril, s'escalfava el coll del cigne i s'esterilitzava el líquid. Els partidaris de la generació espontània esperaven la degradació del líquid, cosa que no va passar. Els passos de l'experiment van ser: a) El líquid no estèril es abocat al matràs. El coll es modifica i s'esterilitza el líquid amb escalfament extensiu.
Es força el vapor a sortir fora.
b) El líquid es refreda lentament. La pols i els microorganismes del medi ambient queden atrapats en l'extrem doblegat o primera part del tub sense arribar a entrar. En passar el temps el líquid resta estèril indefinidament i hi ha un final obert amb tota la pols i microorganismes acumulats. Es a dir, res neix dins el líquid.
Microbiologia 2n Curs Biologia UAB c) Si s'inclina el flascó el líquid estèril queda en contacte amb la pols i els microorganismes. Com a conseqüència, en un temps molt curt els microorganismes creixeran al líquid, doncs hi ha hagut contaminació. El coll de cigne es deixava obert perquè entres l'aire (sense això no sortiria bé).
- Els postulats de Koch: Malalties produïdes per bacteris que es podien aïllar.
Robert Koch (1843-1910), en l’àmbit de la salut i les malalties infeccioses, va descobrir bacil de tuberculosis i va descriure postulats de Koch relacionant el bacil amb la malaltia. Les malalties eren produïdes per bacteris que es podien aïllar.
Relació microorganismes-malaltia: Postulat 1: el patogen sospitós ha d'estar present en tots els casos de malaltia i absent en el cas d'animals saludables.
Postulat 2: l'organisme sospitós ha de créixer en un cultiu pur. En un cultiu de laboratori en placa amb agar amb mostres tretes d'animals malalts es desenvolupaven colònies del patogen sospitós. En les mostres d'animals saludables no hi ha organismes presents.
Postulat 3: les cèl·lules d'un cultiu pur de l'organisme sospitós han de provocar malaltia en l'animal saludable. I de fet, s'inocula l'animal saludable amb cèl·lules infectades amb patogen i per observar-ho.
Postulat 4: l'organisme ha de ser aïllat i demostrar que es el mateix que l'original. De la sang o teixit extret i observat del microscopi, practicant l’aïllament al laboratori.
S'observa el patogen sospitós, i en un cultiu de laboratori en placa de petri es demostra que es el mateix organisme que abans.
Microbiologia 2n Curs Biologia UAB - Cultiu pur, clon, soca i espècie bacteriana La microbiologia va suposar un gran avanç per l’alimentació, conservació d'aliments i la salut.
Per tenir un medi adequat per al bacteri cal agar i nutrients en una placa de Petri. S’utilitza la tècnica d’escotament per diluir o escampar els bacteris, i així creixeran i es multiplicaran en milions. Cada tipus de bacteri té un tipus de multiplicació concret, i per tant quan formi una colònia aquesta serà d’un tipus concret. Les colònies son el creixement derivat d'un únic bacteri.
- Taxonomia polifàsica Taxonomia polifàsica: el conjunt de colònies obtingudes de l’individu A formen una soca de Mycobacterium tuberculosis. El conjunt de colònies obtingudes de l’individu B formen una altra soca de Mycobacterium tuberculosis. El conjunt de totes les soques obtingudes de M.
Tuberculosis aïllades formen l’espècie M. Tuberculosis. L’espècie bacteriana es el conjunt de totes les soques aïllades que comparteixen característiques que els permeten diferenciar d'un altre grup. El conjunt d’espècies que s'assemblen a M. Tuberculosis formen el gènere Mycobacterium, que conte diferents tipus (Leprae, Paratuberculosis ...).
Per descriure què és una espècie bacteriana he de definir una soca tipus. Una espècie bacteriana està constituïda per la soca tipus i un conjunt de soques que s’assemblen suficientment a la soca tipus com per ser incloses dintre de la mateixa espècie.
Totes les especies bacterianes descrites han d'estar en col·leccions de soques internacionals. És obligatori tenir la soca tipus en dos col·leccions i com a mínim a dos països diferents. Les soques de referencia estan a les col·leccions però no son soques tipus, i poden ser rares.
Taxonomia genètica: Hibridació DNA-DNA: si dos soques presenten un % d’hibridació dels seus DNA igual o superior al 70% pot ser que formin part de la mateixa espècie.
Si una soca te el 97% d'homologia amb una altra en la seqüenciació del gen que codifica pel rRNA 16S, poden formar part de la mateixa espècie.
Concepte de genoespècie: espècie en base a característiques genètiques, però no nomes per això, ja que per aquest criteri s'accepta espècie. Una genoespècie és en base a característiques genètiques i fenotípiques. Parlem de genoespècie quan son pràcticament idèntics a nivell genètic però són molt diferents a nivell fenotípic.
Pertanyen a mateixa genoespècie però no a mateixa espècie:  Shigella spp (poc sacarolitique, inmovils) i Escherichia coli (sacarolitiques i movils).
 Mycobacterium microti i Mycobacterium tuberculosis.
 Bacilus anthracis i Bacillus thurigiensis.
Microbiologia 2n Curs Biologia UAB Les genoespècie s'han de poder diferenciar d'altres especies per tècniques mes senzilles que les espècies.
- Nomenclatura de les espècies S’utilitza el sistema binomial de nomenclatura. A més del concepte espècie, existeixen moltes altres categories taxonòmiques.
La sistemàtica és la ciència de la descripció i definició dels taxons i la nomenclatura. Una de les primeres aplicacions de la sistemàtica va ser la identificació d’espècies diferents. La sistemàtica te com a principal objectiu classificar; en canvi la identificació te com a objectiu principal establir ràpidament i de forma senzilla la identitat d'un determinat bacteri.
Exemple d’utilització de la sistemàtica: Grampositiu, si te catalasa es Streptococous, i si no en te es Staphylococcus. Dins Staphylococcus hi ha S. Aureus i fils blanc. Aprofitats coneixements de sistematica i taxonomia. Es redueix a minima expressio per identificar (sistematica).
...