Història del Dret. Tema 7 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas o Economía - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 18
Subido por

Descripción

Apunts d'història del dret de la classe del profesor Josep Capdeferro de la universitat Pompeu Fabra.

Vista previa del texto

Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco HISTÒRIA DEL DRET TEMA 7: L’HUMANISME I ELS SEUS EFECTES : REFORÇAMENT DE LES ESTRUCTURES D’ESTAT I FRACTURA RELIGIOSA A EUROPA.
CONTINUACIÓ I/O REFORMA DEL SISTEMA DEL IUS COMMUNE 7.1 EL CONTEXT EUROPEU DURANT L’HUMANISME I L’INICI DE L’ALTA EDAT MODERNA (S. XV-XVI) El 1348 hi ha la Peste Negra, que sumada a la Guerra dels Cent anys (1337-1453) i múltiples guerres civils provoquen una marca a Europa (destrucció i malalties—Alta mortalitat).
La caiguda de l’Imperi Romà d’Orient (Bizanci, Constantinoble) l’any 1453 contra els otomans provoca l’expansió de l’Imperi Otomà cap a Europa.
Apareix l’humanisme com a fenòmen cultural que es centra l’estudi de les ciències en l’home. Això repercuteix en diversos àmbits, com el jurídic, social, polític i econòmic. Es condueix la mentalitat de l’època cap a una anàlisi crítica dels fets (no superstició o tradició) i l’antropocentrisme. L'humanisme va ser el gran fenomen cultural que posa a l'home al centre i que intenta deixar a Déu en un lloc secundari.
Això és perquè es comença a conèixer el món i per tant, se sentien forts i confiats i ja no necessiten que tot s'expliqui en base a Déu.
El prestigi que fins al moment tenia la religió el va prenent la filosofia. L'Església segueix existint, però es converteix i queda reduït a un poder temporal molt fort, el terme “quedar reduït a” l'hem d'agafar entre cometes, ja que segueix tenint molt poder. El que li queda al Papa és el paper d'àrbitre en la política internacional. Ex: La butlla Inter coetera (1493) d'Alexandre VI que pretén el dominus mundi, i determina el repartiment del nou continent entre els castellans i els portuguessos S’estén també una organització política medieval i la idea de les monarquies compostes (confederals). A Espanya, per exemple, es veu que sobre les Corones de Castella i Aragó, Carles I configura la monarquia Hispànica Universal després de la conquesta de Navarra (s. XVI).
A més a més, succeeixen diverses guerres entre Carles I i Francesc I de França, es saqueja Roma (1527) i es confirma el domini continental d’Hispània el 1559 amb el tractat de Cateau-Cambrésis.
La batalla de Lepant marca el 1571 la rivalitat entre otomans i hispànics (representant l’Islam i el Catolicisme) a la Mediterrània.
La derrota de l’Armada invencible de Felip II el 1588 a Anglaterra mostra com a Espanya aniran perdent poder marítim comparat amb les forces angleses i holandeses.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco 7.2 EL DESENVOLUPAMENT I/O TRANSFORMACIÓ DEL DRET ROMANO -CANÒNIC: TARDOR DEL IUS COMMUNE La decadència i maduració de l’ius commune tardà durarà entre s. XV- XVIII i estarà ocasionat per una pragmatització del sistema (l’objectiu és utilitzar el sistema per guanyar els plets, no millorar-lo), que provoca millores del dret, però també un desgast.
A Castella hi haurà un ius commune intervingut pel rei que tindrà una expansió meritosa cap a Llatinoamèrica.
Hi ha dues maneres d’estudiar l’ius commune, dues grans línies de treball sobre els textos justinianencs i canònics - - Mos Italicus: Consisteix en continuar la tasca dels glossadors i comentaristes, que segueix un sistema acumulatiu, i que introdueix alguns retocs com comentaris i comparacions de sentències judicials (el sistema esdevindrà jurisprudència). Els juristes que incorporen les sentències es diuen decisionistes (introdueixen sentències comentades). Els contractistes realitzaran dictamens (consilia, communes opiniones). Els tractadistes, els decisionistes i els contractistes són pragmàtics perquè el que volen és solucionar els problemes als clients o a altres juristes. Es dóna ja més importància a l'home, per resoldre conflictes i per guanyar diners. És un sistema eminentment doctrinal, que successivament esdevindrà sobretot jurisprudencial. Hi ha un triomf de la praxi. Podem dir que és la degeneració del sistema?.
Mos Gallicus (humanisme jurídic) origen francès, no itàlic. Presenten una visió molt crítica sobre els textos del dret canònic i Justinià (tant històrica com filològica) i genera les seves pròpies concepcions. Neix en un context de guerres de religió a França ( Hugues Donneau, François Hotman, monarcòmans...). Tot i ser pocs, acaben establint les bases del dret futur europeu. D’aquí justament naixeran els ius naturalistes racionalistes perquè establiran que el dret de Justinià no és el dret natural sinò que l’home ha de redactar el nou dret positiu i dret natural.
Gràcies a la impremta (XV) la literaura jurídica transnacional circula amb abundància escrita en llatí. Els grans tribunals (Sacro, Regio, Consiglio a Nàpols o Tribunal Cameral de l’Imperi) es configuren i es prenen autoritat (es poden anomenar també Cours de Parlament, Senat, Audiències o Chancillerias depenent del territoris). Les sentències elaborades en els diferents Tribunals servien d’exemple en els tribunals del propi país i d’altres entorn Europa. Es combinen tres funcions; gestió burocràtica, consell polític i assessorament jurisdiccional (sistema més just) En general es crea un respecte reverencial cap a la jurisprudència judicial, com es pot observar en el cas d’Anglaterra, on a l’època d’Eduard I el common law era primordial. Tanmateix, a l’Europa continental l’intervenció de la monarquia en els tribunals ocasiona que aquests esdevinguin més servils, i la població deixa de confiar en els tribunals i es basa directament en el dret (subjectiu). En resum, el dret i els tribunals predominen en la majoria dels territoris, tot i que algunes monarquies encara lluiten contra el ius commune i es volen conduir cap al decisionisme o absolutisme.
Comencen a predominar els arguments o raons d’oportunitat per damunt dels de legalitat; les decisions ja no es prenen per respecte a la llei sinó per interès comú (predomini de la política per sobre del dret) ja que els reis dominaven els tribunals i per aixó els tribunals tenien desprestigi.
Emanen moviments culturals i jurídics del sistema del ius commune, que preparen la seva transfiguració: - Segons Escolàstica: juristes de l’escola de Salamanca que assessoren les decisions polítiques de la monarquia i creen tot l’aparell polític.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco - Iusnaturalisme racionalista: Amb autors com Hugo Grotius, Puffendorf...
7.3 L’EVOLUCIÓ DELS IURA PROPIA HISPÀNICS (S. XV -XVII), EN EL MARC DEL SISTEMA DEL IUS COMMUNE (ANHELANT SUPERAR-LO?) Hi ha un camí cap a els drets nacionals, que eclipsaran la visió universalista del ius commune, amb l'aparició de la idea de frontera. Els drets propis van creixent i es van desenvolupant, dins del marc de ius commune i cada poder públic dins del seu territori va dictant les seves normes. Aquí es produeix un canvi molt important, ja que els monarques es creuen que poden legislar (força creixent de la vocació conditor iuris). Això és un pas molt important, perquè això havia estat impensable fins aleshores, ja que era un dret del poble. Per tant, al S. XV, XVI i XVII el propi monarca legisla i anirà implementant aparells d’Estat cada vegada més complexos i burocratitzats.
- - A Castella el rei esdevé cada vegada més autoritari i va accentuant la supremacia en la creació del dret, i es desvincula del Dret. Per aixó crea lleis de cites anti-jurisprudencials (1427, 1505), cosa que limita la doctrina al·legable en judicis (restringeix els juristes a qui es pot citar— protecció de la creació del dret reial).
En el cas de Catalunya (Corona d’Aragó i Navarra) preval un dret paccionat (resultat de les reunions de les Corts formades per els representants de l’església, burgesia i els municipis, únic lloc on el rei pot legislar amb els estaments – no deformar el sistema jurídic) i és manté sacralitzada l’observança (protegir l’ius commune).
En general, els diversos països i regions europees creen i dicten cada vegada més normes de dret general i particular (poders públics) Les compilacions són col·leccions sistematitzades (ordenades per materia i cronològicament) de textos legals que recolliran diversos textos originals al voltant de l’Edat Moderna.
- Grans compilacions de dret castellà (1484,1567,1805) que es mantindran perquè serà el rei qui les farà i per tant les manipularà.
Compilacions de dret català: A Catalunya es nomenen juristes per part dels estaments i per part del rei i conjuntament fan les compilacions. Les compilacions més importants de dret català són la compilacions de 1413-1422, la de 1495, 1588-1589 i 1704-1705. D'aquestes compilacions destaca la seva lleialtat a la sistemàtica del Codi de Justinià.
Es poden veure unions i encreuamnet del ius commune i els iura propia en textos com les Decisiones de Pere d’Amigant (dret català), basades en cites de diverses autoritats.
7.4 CRISI DE L’ESGLÉSIA I LA CRISTIANDAT UNIVERSALS (S. XV -XVI) Durant el s. XIV-XV hi ha indicis d’una fragmentació i decadència de l’Església cristiana, paral·lelament a la crisis imperial i de reforçament de les estructures estatals.
Això dóna lloc a tensions entre dos bàndols: - Pontificalistes: els que creien en una esglèsia/monarquia absoluta, governada per un Papat centralitzador i amb autonomia política (a través de decretals) Conciliaristes: que apostaven per formules conciliars (institucions eclesiàstiques on es deliberessin les normes per majoria).
L'Església viu grans tensions, entre qui defensa que el Papa faci dret i els que defensen que aquest es faci de manera assembleària, mitjançant concilis. França no tolera la subjecció incondicional de Roma, i Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco es van nomenant papes a Roma i Avinyó paral·lelament. Hi ha un desterrament dels papes a Avinyó (1309-1377) donant lloc a l'excomunió mútua dels papes. Això origina el Cisme d'Occident (1378-1417) amb el papa Urbà VI a Roma i Climent VII i després Benet XIII a Avinyó.
El concili de Constança (1414-1418) reivindica l'assemblearisme, és a dir, el consens en el si de l'Església i comporta l'elecció d'un papa de consens, Martí V.
Es produeix l'avís de la Reformatio Sigismundi.
Hi ha la fundació i potenciació de les esglésies nacional. L'any 1438 es va fer la Pragmatica Sanctio de Bourges i el gran paradigma es el gal·licanisme.
L'absolutisme del pontifici a la segona meitat del S. XV, (ex: butlla excrabilis de Pius II de 1459) suposa la derrota de les tesis conciliaristes.
Un símptoma d'aquesta decadència de l'Església és la signatura de concordats entre la Santa Seu i les potències polítiques.
Ruptura de l'Església i de la cristiandat universal: Amb l'humanisme, Erasme de Rotterdam (1466-1536), fa una crítica a la traducció llatina de la Bíblia de San Jeroni (la vulgata) i la seva demolició de les construccions doctrinals dogmàtiques superposades.
Martí Lutter (1483-1546) i les seves tesis de Wittemberg de 1517 fan una crítica d'aspectes de l'Església que considera intolerables: 1. Monarquització del alts càrrecs.
2. Simonia: Rebre diners a canvi de conferir l'Esperit Sant per la imposició de les mans.
3. Les indulgències: Venen dels pobles germànics, i s'entenen com a remuneració de les culpes. Havia creat una xarxa d'interessos econòmiques.
4. Monopoli eclesiàstic de la lectura i interpretació de la bíblia.
5. La intermediació de l'Església que impedeix una relació directa de la fe entre l'home i Déu. Martí Lutter i els seus successors defensaven una relació personalitzada amb Déu i no tutoritzada. Volia trencar amb la jerarquia de l'Església. Aquesta és la llavor del individualisme actual.
6. ... (fins a 100).
Els hereus de la Reforma i de la desorientació dels fidels són els unitarians, anabaptistes, calvinistes (salvació desvinculada de les obres, lligams amb el capitalisme), ...
En tota Europa van esdevenir guerres per problemes eclesiàstics, entre diverses monarquies europees.
Durant dos segles tot el continent està en un clima de tensions i guerres religioses.
7.5 EPÍLEG PEL QUE FA A L’ESGLÉSIA CATÒLICA: DEL REARMAMENT (S. XVI) A LA TRANSFIGURACIÓ (S. X X) Després de la reforma protestant s’esdevé la reforma catòlica i contrareforma, que representa un intent de contraatac per part de l’Església. Això va resultar un fracàs, ja que van accentuar la importància de les dissensions religioses, en comptes de treure-li pes.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco El catolicisme va formar el Concili de Trento, on es van crear els seminaris diocesans (augmenta el nivell dels mossens) i els registres parroquials. També s’elabora la Companyia de Jesús, una ordre religiosa que es comprometia a lluitar pel catolicisme (sant Ignasi de Loiola). Finalment, Roma va haver de comprendre que era inevitable conviure amb particularisme estatals.
L’any 1917 es va aprovar un nou codi de dret canònic, cosa que posa fi al sistema medieval, i amb el Concili Vaticà II l’església va intentar donar més importància a l’evangelització i el dret missional, però va perdre importància i creients respecte el protestantisme. El dret canònic vigent actual és el que es va elaborar el 1983.
Aquesta divisió de l'Església va ser un cop molt fort, ja que va veure demogràficament molt disminuïts els seus fidels. Per aquest motiu, va evangelitzar i va establir el dret missional com a compensació de les pèrdues protestants. Tot i això, molts d'aquests territoris actualment s'estan convertint al protestantisme MAPES El Mediterràneo y la expansió Otomana (fins 1566) L’Islam es troba fragmentat (no califat) tot I tenir molta força, L’imperi Otomà fa la funció d’unificador de l’Imperi musulmà. L’imperi Otomà és el “descendent” o continuador de l’Imperi Romà d’Orient (ocupa el seu lloc). Les lluites entre otomans i cristians son nombroses.
Europa a finales del siglo XVI El Sacre imperi Romà Germànic té molta importància I poder, i és una unió de pobles units per la lluita contra l’Imperi Otomà I l’Islam, sumat a la mort de l’emperador de l’Imperi (herència).
Una altra gran potència és la monarquia hispànica, que posseeix també el regne de Portugal. El Papa no només controla la cristiandat sinó que regna als Estats Pontificis. Les potencies que aniran agafant més poder són França I Anglaterra s. XVII I XVIII.
Monarquia hispànica a l’època dels Àustria Es mostren totes les possessions occidentals i oceàniques espanyoles. L’Europa de l’època es coneix confederacions de territoris, no unanimitats ni una sola nació ( cada regió té les seves lleis i institucions).
Monarquia hispànica a l’època dels Àustria Hi ha una descompensació en la monarquia hispànica que provoca fragmentacions polítiques i jurídiques, ocasionada per la distribució de les conquestes d’Itàlia (Sardenya, Nàpols, Sicília) i dins la pròpia Península. D’aquí sorgeixen els diferents iura pròpia, per sota del dret comú.
...