Apuntes AIF Profesor Cuartero (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Evaluación instrumental en fisioterapia (AIF)
Año del apunte 2014
Páginas 22
Fecha de subida 03/12/2014
Descargas 26
Subido por

Descripción

Apuntes del temario dados con el profesor Cuartero.

Vista previa del texto

L’EXPLORACIÓ: Analitzar i recollir unes dades mínimes que et permeti conèixer el pacient.
AVALUACIÓ DEL PACIENT: En l’avaluació és la part de l’exploració en la qual hem de vigilar més els tòpics o prejudicis, ja que és el primer contacte amb el pacient i la nostra experiència personal i les nostres creences no han de condicionar el tractament. Així i tot, podem obtenir molta informació fiable.
Quan es parla de dolor, el que ens dona més informació són els símptomes. NO hi ha forma de mesurar exactament el dolor. Hem de saber mesurar i discriminar el dolor.
Aspectes qualitatius: els signes.
El professional fa un equilibri entre lu qualitatiu i lu quantitatiu.
CONCEPTES GENERALS: OBJECTIUS: - Obtenir un mínim de dades per donar resposta a les demandes del pacient/subjecte. Identificar els problemes d’aquest i el seu nivell funcional.
Elaborar/ planificar un programa terapèutic segons aquestes dades.
Avaluar els resultats d’aquest programa terapèutic establert. ( Mirar si les hipòtesis fetes són adequades i el tractament ha fet el seu efecte).
Cal recordar que el pacient pot obstaculitzar l’avaluació, en el sentit que no pot ser conscient de la seva afectació, pot tenir alteracions de la cognició, afàsies, etc. Els pacients no sempre reclamen l’ajuda dels fisioterapeutes A més, també hem de recordar que en el món de la rehabilitació hem de ser molt conscients de l’entorn; és a dir, en les condicions ambientals que es trobarà el malalt i poder personalitzar un tractament de forma més acurada.
DIFICULTATS: - - Fiabilitat: Interanalítica vs intranalítica.
Validesa: En quan que l’observació sigui apropiada a allò que volem mesurar.
Sensibilitat: És la capacitat que té el test per detectar els subjectes que pateixen un problema, pel que estem passant aquest test, específic per la malaltia. Que siguin capaços de detectar els canvis.
Especificitat.
Evitar les distorsions de les nostres observacions, que poden ocasionar-se per la nostra opinió, sentiments, situació emocional, etc.
És important autoanalitzar-nos per conèixer el nostre estat anímic i que aquest no interfereixi en el tractament amb el pacient.
CARACTERÍSTIQUES DE L’AVALUACIÓ: Aquest procediment (avaluació) el realitzarem: - En un primer contacte amb el pacient Com a control de l’evolució del pacient Davant de modificacions de la planificació terapèutica En el tancament de l’episodi o resolució de la demanda Proposta de possibles HIPÒTESIS.
ANAMNESIS: - - Identificació del pacient Característiques del pacient (intentar conèixer el màxim d’ell.., laborals, personals, entorn..) Hàbits i oci ( si per exemple ha patit una fractura la qual li evitarà realitzar la seva feina, tenir en compte que el pacient necessita temps per assimilar el que li ha passat, no dir-li directament o no precipitar-se en el diagnòstic).
Demanda o motius de consulta Nivell funcional previ a la lesió.
Nota: a l’hora de realitzar plans d’exercicis, s’intentaran personalitzar de manera que es puguin intercalar en la rutina diària. D’aquesta manera, augmentes les probabilitats de què el pacient les realitzi. També és adequat pactar amb el pacient aquests exercicis.
MOTIU DE CONSULTA: Concretar demanda del consultant: - Que li pasa? Que ho modificar? Des de quan li passa? Si passa durant una tasca, un gest, en quin horari? A CONSIDERAR: Cal considerar que: - - Nivell cognitiu: ( poden haver problemes, que el pacient tingui problemes de comprensió per idioma..) Malalties associades Motivació: tenir clars el “rol” del pacient, ja que trobem típics rols de víctima, autoritari, etc. que poden condicionar el tractament. Ex: el marit te una lesió i la parella li fa més cas.. el pacient no està motivat a curar-se...
Nivell nutricional Necessitats d’informació: el pacient sempre surt de la consulta amb menys informació de la que li hem donat (segons estudi, es queden amb una mitjana del 25% de la informació) i no sempre es queden amb la més rellevant. Cal informar al pacient poc a poc, no dir-li que mai més podrà fer la seva professió.
A vegades tendim a informar excessivament al pacient.
- Actuacions mèdiques: tenir en compte els diferents tractaments mèdics per coordinar adequadament el tractament mèdic amb el fisioterapèutic.
Recorda: La comunicació ha de ser planera i senzilla.
Exemple: Un home amb anorèxia,va venir amb dolor cervical. És important saber perquè està així, si la pèrdua de massa corporal i pes ha sigut progressiva o de cop.
Saber si es fatiga molt o no, si es mareja..
METODOLOGIA: Motiu de consulta Exploració general: - Postura/ deformacions/ moviments quotidians Pell/ contorns i relleus ossis Coloració mucoses Signes específics/ altres Estat funional global Exploració segmentària.
Cas 1: artritis reumatoide infantil.
Cas 2: limfedema i incapacitat de realitzar pronació complerta amb un braç (anteriorment intervinguda d’una mastectomia) degut per la quimioteràpia.
Cas 3: microinfarts cardíacs (angina de pit) que passaven desapercebuts, i que gràcies a la curiositat del fisioterapeuta es diagnosticaren correctament. Això ens ensenya que cal ser curiosos a l’hora d’indagar en l’estat de salut del pacient.
INSPECCIÓ: Just quan el pacient entra per la porta ja fem un judici. Els especialistes en psicologia afirmen que dos moments molt importants en l’exploració són l’inici (salutació) i el final (acomiadament).
Nota: En els defectes esternals la funcionalitat de tots les òrgans intratoràcics no serà tan eficient com en una persona sana. Pectum excavatum/pectus carinatum.
Nota: Quan ens trobem amb una limitació del rang articular haurem de tenir en compte la integritat de l’articulació, el balanç muscular i afectacions nervioses.
Proves Jointplay: Per avaluar el joc articular.
És molt important fer palpació, la teràpia manual ens serveix per a veure les limitacions en el joc articular.
LA PALPACIÓ: L’estimulació cutània en les seves formes variades, que tant el recent nascut com el nen rep, és de fonamental importància per el seu desenvolupament físic i psicològic.
El nen necessita carícies i afecte..
És important demanar permís a l’hora de fer una palpació, fer-ho amb seguretat.
Karen Lewit: La palpació ens dona informació del sentit del moviment i del tacte, de la posició, i a més produeix una interacció amb el pacient.
La palpació compren tres processos: - La detecció L’amplificació La interpretació Segons Beal el terapeuta ha de respondre a tres criteris: - La percepció, amb capacitat de sentir impressions tàctils, per tant, ha d’entrenar la mà ( el tacte).
La transmissió d’aquestes impressions tàctils mitjançant la propiocepció del terapeuta.
La interpretació de la informació obtinguda a través de la palpació, que suposa: atenció, objectivitat i experiència.
Resulta evident, que tot professional que fa us de les seves mans com a eina de correcció, han de ser capaços de: Sentir, Valorar I Jutjar amb certa precisió Tot plegat caracteritzat per una certa agilitat l’estat de diversos processos així com els paràmetres fisiològics o patològics.
La palpació pot estar referida a les pròpies estructures palpades i a estructures relacionades amb les que estem parlant.
CARACTERÍSTIQUES DETECTABLES EN LA PALPACIÓ: Amb la palpació detectem: - - Amplitud articular Sensació del joc articular Grau d’induració: tota la musculatura d’una zona està molt dura, pot estar dura per un edema, per radioteràpia..
Grau d’edema ( tipus d’edema, presencia fòvea). Tenim edema venós i edema limfàtic, el limfàtic és ric en líquid i proteïnes. És el que produeix una pèrdua de mobilitat. En extremitat superior l’edema limfàtic és secundari a cirurgies, pacients cardiòpates o per una congestió a nivell pulmonar es creen edemes a les extremitats. Signes: no pots fer un pesic.
Tensió teixits Presència de dolor en punts de rellevància clínica Presència de deformitats Karel Lewit exposa: que la palpació és una de les nostres principals tècniques diagnòstiques, a pesar d’això, es extremadament difícil expressar amb exactitud, amb paraules, la informació que ens arriba.
Tècnica per la palpació: Llavors consisteix mitjançant el contacte amb la superfície corporal del pacient, recolli dades sobre: - Resistència Mobilitat Temperatura Humitat Asperesa Aquesta palpació es possible gràcies a les terminacions nervioses de pressió o tàctils (Paccini) i els òrgans propioceptius.
OBJECTIUS DE PALPACIÓ: - Detectar textura tissular anormal - Detectar asimetries - Detectar alteracions o particularitats durant el rang articular - Detectar els canvis de la palpació, si hi ha millora o empitjorament.
Quan palpem anem a buscar la estructura per avaluar-la. Quan avalues l’estructura estàs fent una avaluació de com es comporta en funció l’extremitat.
L’estructura i la funcionalitat depenen una de l’altre, la palpació serveix per detectar les dues.
EL FENOMEN BARRERA: Al moure una articulació des d’una posició natural suposa primer una amplitud de moviment on la resistència (R) és uniforme i despreciable, però quan arribem al final moviment augment gradualment la R. En el moment en què la R comença a augmentar, és a dir, quan trobem la més mínima R parlem del fenomen barrera.
Dit d’altra manera: quan abans percebem la barrera, per el diagnòstic, així com per la teràpia, millor serà el nostre sentit de palpació i la nostra tècnica. D’això se’n dedueix que la barrera normal és tova i elàstica i pot fer-se saltar amb facilitat. Per altra banda, una barrera patològica o restrictiva és aquella que es troba massa prest i és abrupta.
A = Barrera anatòmica F = Barrera fisiològica P = Barrera patològica N 0 = Posició neutra N 1 = Posició neutra patològica Si mantenim una estructura en pressió alliberar moltes articulacions.
aconseguim TÈCNICA D’ALLIBERACIÓ MIOFASCIAL (TLN): L’alliberació miofascial o inducció miofascial és un concepte de tractament de les lesions de l’aparell locomotor mitjançant tècniques de compressió manual en tot el sistema fascial amb l’objectiu d’eliminar les limitacions funcionals. Un mètode agradable i relaxant en el que el fisioterapeuta comprimeix i estira determinades zones del cos facilitant l’alliberació, la relaxació i l’equilibri.
John Barnes descriu la TLM (Tècnica d’Alliberació Miofascial) com l’aplicació suau d’una pressió passiva a estructures miofascials restringides, aquest estirament es fa en la direcció que estirarà els teixits fins a la barrera col·làgena.
Mark Barnes assenyala, que l’alliberació miofascial és una tècnica tàctil pels teixits tous que facilita l’estirament de els fàscies restringides. S’aplica una pressió sostinguda a la barrera hística i després de 90-120 segons el teixit es sotmetrà a canvis histològics en quan a la seva longitud, permetent que es senti la primera descàrrega. El terapeuta seguirà alliberant fins a una nova barrera hística, sostenint la compressió quan aquesta es troba. Després d’unes poques descàrregues, els teixits es fan més blans i flexibles.
LA MOBILITAT: Presència de signes de patiment articular, com sorolls articulars ( crepitacions fines, gruixudes i chasquidos, hi ha crepitacions quan hi ha artrosi).
Característiques de la mobilitat articular: (depèn de): - Edat Sexe Raça Entrenament Aspectes globals de la mobilitat articular: - Hipomobilitat ( repòs absolut, inflamació..) Mobilitat normal Hipermobilitat ( inestabilitat,) Qualitat del moviment.
- Arc dolorós Sensació terminal ( end feel) o Tope elàstic o Tope ferm- elàstic: a nivell lligamentós o Tope dur: xoc d’estructures òssies.
ANÀLISI DE LA POSTURA La postura depèn majoritàriament de l’aparell locomotor. En fisioteràpia donem importància a la postura perquè pot ser causa de lesions a l’AL. Així doncs, entenem la postura com un “hàbit”. La postura és reeducable.
Disposició del cos que pot ser estàtica o dinàmica, depenen dels ossos, lligaments, fascia...
Les dades que obtenim ens permeten inferir el que passa en el cos quan està en moviment.
L’ESTÀTICA: Les postures estàtiques són aquelles que mantenim en absència de moviment. Com a fisioterapeutes, quan vegem una postura concreta hem de pensar quins factors han pogut ocasionar aquella postura. Aquests factors poden ser: - Estat d’ànim: Hem d’intentar entendre que ens ha portat fins on estem observant.
Edat: Naixem amb una postura aproximadament precària, amb l’edat l’anem estilitzant i quan envellim hi ha canvis en l’aparell locomotor i per tant, en la postura. Aquests canvis són: pèrdua d’elasticitat, debilitat muscular, alterament de la propiocepció, etc.
Etc.
La postura té diverses funcions: - Funció antigravitatòria d’estabilització.
Funció d’orientació i interfase amb el món exterior.
El to muscular, juntament amb els reflexes, juguen un paper molt important pel manteniment de la postura. Aquests sistemes treballen íntimament per mantenir el centre de gravetat dins la base de sustentació.
La postura es basa bàsicament / el que ens permet estar de peu són els músculs. HI ha reflexes ascendent i descendent i juguen respectant 2 lleis de la gravetat.
Les reaccions que mantenen la postura són: 1. Reaccions de sustentació: Coordinen els músculs agonistes i els antagonistes perquè a cada segment hi hagi una bona postura.
2. Reaccions d’adaptació postural: Modifiquen la nostra postura per poder arribar a un objecte. Les terminacions propioceptives estan a nivell del coll i dorsal pricipalment.
3. Reaccions de redreçament: Quan hem perdut l’equilibri o l’estem perden comencem a recuperar-lo. El primer que redrecem és el cap. S’intenta mantenir la verticalitat per una correcte fonació i equilibració. La visió té importància en relació amb la motricitat.( Si miro cap el terra, caure).
4. Reaccions d’equilibració o tonic-cinètica: Reaccions per tornar a col·locar el centre de gravetat dins de la base de sustentació.
Taula Reaccions Posturals: Sustentació Tòniques Adaptació postural Fàsiques Redreçament*1 Equilibri de la postura Fàsiques Fàsiques Manteniment passiu postura Adaptació postura a una fita determinada Recuperació de la postura Manteniment actiu de la postura *1: En el redreçament, sempre es redreçarà primer el cap per a mantenir la correcta funcionalitat del cervell (arribi irrigació, etc.).
Les postures depenent de la persona divergeixen lleugerament, degut a que les peculiaritats anatòmiques de cada un són diferents. Degut a això, cal dir que la postura no és només un hàbit, sinó una manifestació de l’anatomia de la persona. A més, aquesta postura també pot venir determinada pels hàbits físics i per tant, la societat que envolta l’individu (en un individu tonificat, les postures incorrectes seran més infreqüents).
La societat d’avui en dia ens porta a augment de pes, sedentarisme..
EXPLORACIÓ DE LA POSTURA: Primer de tot, començarem per l’observació, en la qual ens fixarem en els acromis, pectorals, espines ilíaques, canells, etc. També ens fixarem en el tipus de recolzament que presenta el pacient sobre el terra.
Observació: - - Estructures de referència: La fem amb una base de referència: bàsicament òssia i després muscular. Les estructures òssies de referència simètrica són: clavícules, escàpules, pelvis i les mames.
Valorem les simetria o les asimetries.
Llei de la compensació: sempre que hi ha un desplaçament segmentari en un sentit, hi haurà altre desplaçament cap a l’altre cantó per a ho compensar-ho, degut a què si no fos així, el centre de gravetat sortiria de la base de sustentació. ( ex: escoliosi).
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA POSTURA: - - Les males posicions mantingudes.
Retraccions musculotendinoses Malalties neurològiques Alteració de la propiocepció: per exemple els pacients que han fet quimioteràpia poden tenir parèsies i no senten els palmells ni les plantes dels peus.
L’acció de la gravetat Dolor.
Les professions condicionen notablement la nostra postura, ja que consisteixen en accions repetides que poden originar descompensacions.
LINIA DE GRAVETAT: Línia vertical imaginaria que travessa el centre de gravetat, pressuposant una certa alineació en una postura correcta, el seu recorregut és: Visió lateral: La línia vertical imaginaria passa per: Pavelló auditiu extern, per la majoria dels cossos vertebrals cervicals, per l’articulació de l’espatlla, cossos vertebrals lumbars per S1/ S2, darrera de l’articulació del maluc, lleugerament per davant dels genolls i per davant del mal·lèol extern.
Visió anterior o posterior: Línia mitja del cap, línia mitja del tronc equidistant ( entre mig) a les dues escàpules, a les cames, genolls i finalment, dels talons en un punt fixa entre els talons i dins de l’àrea de sustentació.
Això ens situa dins d’un patró de normalitat.
ANÀLISI DE LA DISTRIBUCIÓ DEL NOSTRE RECOLZAMENT El 45-46% del pes corporal sobre talons. El 30-47% de pes corporal sobre l’avantpeu.
Menys del 10% del pes corporal en el mesopeu.
En estudis recents, s’ha observat com el centre de gravetat d’un cos en bipedestació es troba en el 55% de la talla del subjecte, que correspon a un punt situat lleugerament anterior a S2. En sedestació, el centre de gravetat està a nivell de l’apòfisi xifoides.
ENTORN RECOMANABLE PER ANALITZAR LA POSTURA Condicions que afavoreixen l’exploració: - Un ambient acollidor: climatització, privacitat.
Realitzar l’exploració descalç i en un terra llis Realitzar l’exploració amb el pacient en roba interior L’espai cal que permeti fer l’exploració axial i anteroposterior Explicar prèviament al pacient cada procediment a fer.
EXPLORACIÓ POSTURA: ESPECIFICACIONS Proves d’exploració de la postura: - - Alteracions anteroposteriors de la postura: Com la cifosi o escoliosi. Es mira amb la línia de la Plomada.
o Exploracions dinàmiques de la postura ( tests d’Adams i test de la postura en recolzament monopodal).
o Afectació de la mobilitat costal Alteracions axials de la postura: Comparar simetria / asimetria de relleus ossis i dels plecs cutanis Observar els recolzaments.
FACTORS GENERALS QUE INFLUEIXEN EN LA POSTURA: - Informació genètica Ambient de l’individu Hàbits i entrenament FACTORS ESPECÍFICS QUE INFLUEIXEN EN LA POSTURA - Limitació de la mobilitat del subjecte. Per exemple: per pèrdua de flexibilitat, enllitament perllongat, etc.
Ideals de postura erronis en la joventut.
Manca d’entrenament personal.
Dèficit general de moviment.
Treballs asimètrics.
Canvis davant situacions fisiològiques (embaràs).
Augment del pes.
Entrenaments erronis (planificació i realització).
Estats d’ànim emocional.
EXPLORACIÓ SEGMENTÀRIA - Balança articular Balança passiu: Podem torbar: o Restricció de la mobilitat o Rigidesa o Bloqueig Així doncs, en l’exploració segmentària observarem la quantitat i qualitat de moviment de cada segment ossi de la columna (Test Adams (el pacient es toca els peus amb les mans i es va aixecant a poc a poc, i mentre anem observant el moviment vertebral)).
Tests d’Adams ens permet valorar: La quantitat de curvatura de la columna vertebral.
Però també ens permet veure la tensió, veiem com els músculs espinals es van tensant i finalment es tensa el gluti, quan li diem que retorni a la posició inicial primerament es tensen: isquisos, para, glutis, para i espinals.
SINES D’ALARMA: - Dolor que no millora en repòs o canvi postural Dolor que no millora després de TTO 2.4 s Conducta de dolor Càncer actiu (dolors dorsals es poden associar a càncer de pulmó).
Febre o situació de immunosupressió Elevat risc de fractura ( osteoporosis) Malaltia associada, MEG, pèrdua de pes Simptomatologia neurològica progressiva Alteració esfinteriana Severa rigidesa matutina POSTURA ERECTA: Postura erecta: El nostres cos està en equilibri quan el centre de gravetat cau dins de la base de sustentació.
Hi ha molts òrgans que ens donen la posició.
LA POSTURA: A vegades quan hi ha reaccions d’hipertonia en zones que ajuden a l’equilibri hi pot haver una inestabilitat. Per exemple quan el trapezi està hipertònic el pacient pot tenir inestabilitat, ja que la musculatura cervical està molt implicada en la postura .
Quan hi ha una lesió en la musculatura de la postura, normalment sol anar associada a trastorns vegetatius (alteració vestíbul que provoca desequilibri i per tant, contracció de musculatura cervical). De la mateixa manera, la visió també intervindrà en la postura.
Així doncs, la visió medial/central informarà dels desequilibris lateromedials; i la visió lateral informarà dels desequilibris antero-posteriors.
L’equilibri ens manté la postura i el to i ens dona una noció de la ubicació en l’espai ( propiocepció). El control de la postura ve donat per una tasca, el entorn i les característiques del propi individu.
El sistema musculoesquelètic ha de: - Vèncer la força de gravetat Regular la postura i els nostres sentits( aferències).
Aferències porturals: l’afectació en aquesta informació provoca alteracions del to postural. Aquestes provenen: - Ulls( reflex oculocefalogiro) Auditiu ( vestíbul coclear) Receptors musculatura cervical- propiocepció.
Peus ( captors podals)- propiocepció.
Cerebel El millor equilibri: centre de gravetat baix, major base de sustentació segons el pes.
EXPLORACIÓ DE L’EQUILIBRI: TEST DE ROMBERG: Per mesurar l’equilibri.
Es demana al pacient de mantenir-se dret amb els peus junts i els ulls tancats. Cal situar-se a prop d’ell com a mesura de prevenció per possible caiguda. La proba és positiva quan hi ha un cert balanceig, de vegades irregular i que en ocasions pot acabar amb la caiguda.
La característica essencial és que el pacient es torna més inestable amb els ulls tancats.
Les característiques essencials del test són les següents: 1) El subjecte està dret amb els peus junts, els ulls oberts i les mans als costats 2) El subjecte tanca els ulls mentre l’examinador observa durant un minut sencer.
PROBA DELS INDEX DE BARANY: Pacient en sedestació, sobre la cadira amb respatller. Demanem que mantingui l’esquena recolzada i flexioni els braços a 90 graus.
L’avaluador es situa davant del pacient, col·loca els dits polzes davant de les mans del pacient. Posteriorment demanem al pacient que tanqui els ulls i comprovem que no hi hagi desviament de les extremitats superiors. ( Repetir amb extensió, flexió rotació cervical..).
Avantatges davant de la prova de Romberg: - El pacient està assegut i es sent més segur, per tant els resultats no son atribuïbles a l’ansietat o nerviosisme de la prova.
El desviament només pot ser lateral respecte els seus braços.
PROBA DE LA MARXA A CEGUES O DE BABINSKI -WLL: El pacient fa 3-5 passes endavant i els mateixos enrere, amb els ulls tancats, En subjectes sans la trajectòria es una línia recta.
En el síndrome vestibular perifèric la marxa es normal amb els ulls oberts, però al tancar-los, hi ha la tendència a girar en direcció a l’oïda lesionada reproduint una marxa en estrella o en bano o en ballesta.
En el síndrome vestibular central hi ha alteracions de la marxa amb els ulls oberts i tancats, produint una marxa atàxica i tremolosa, sense un predomini lateral en les desviacions.
“PISOTEO” A CEGUES O PROBA D’UNTERBERG: Consisteix en repodrir la marxa.. es positiva quan hi ha una desviació de la teva posició superior als 30 graus.
EL pacient marca el pas, sobre el terreny, sense produir cap avançament, a un ritme de 50 passes per cada 30 segons. Pot sensibilitzar-se la prova demanant que es mantinguin els braços en flexió de 90 graus i en extensió de colzes, per davant d’ell.
En condicions normals, el pacient manté la mateixa posició al final de la prova. En la síndrome vestibular perifèrica, el subjecte es desvia un angle superior a 30º, en direcció a l’oïda lesionada.
ALTRES INSTRUMENTS DE MESURA: EQUILIBRI ESTÀTIC: - Eurofit ( fer un recolzament unipodal( d’un peu).
Proba d’equilibri forma en T ( aixecant la cama).
Proba de la pica assegut( pacients assegut al terra amb un braç repenjat al terra i a l’altre braç aguantant una pica).
EQUILIBRI DINÀMIC: - Caminar per una bancada ( per una marca).
Time up and go.
En gent molt gran probablement no es podran fer les ultimes proves, ( és normal que tinguin menys equilibri). En aquest tipus de pacient es pot fer algun tipus de test o prova per valorar la marxa i l’equilibri. Es fan tests d’avaluació de l’equilibri o tests d’avaluació de la marxa.
ESCALES: Escala de tienti: Avalua les diferents funcions que es fan per la marxa i per l’equilibri.
Puntuació de la qualitat del moviment per diferents tipus de maniobres quotidianes: seure a una cadira, aixecar-se, equilirbi assegut, volta de 360º, si et pots aixecar amb o sense ajuda dels braços, quants intents calen per aixecar-se..etc.
Hi haurà dos tipus d’escales: la de l’equilibri (de 0 a 16 punts) i de la marxa (de 0 a 12 punts). Una puntuació inferior de 19 significa que el risc de caigudes és alt i per sota de 24 és un risc relatiu.
Escala de Berg: En cada ítem (maniobra, 14 ítems) es valorarà del 0 al 4; aconseguint un mínim de 0 punts i un màxim de 56 punts.
GONIOMETRIA: INTRODUCCIÓ: En rehabilitació: - S’utilitza per determinar el punt inicial d’un tractament.
També per avaluar la seva progressió en el temps. Ens permet valorar com està el pacient i establir uns objectius.
Ofereix una motivació al pacient.
Permet establir un pronòstic, argumentar el modificar el tractament establert o decidir la finalització del procés.
Ex: una espatlla amb fractura d’húmer.. a 90 o 100 graus de flexió ja podem fer tots els moviments, i per tant en gen gran a vegades el tractament acabar al arribar a aquestes encara que la flexió sigui de 120 graus.
OBJECTIU: Definició de goniometria aplicada a les ciències mèdiques.
Goniometria es la tècnica de mesurar de les articulacions formades per la intersecció dels eixos longitudinals dels ossos a nivell de les articulacions.
Els objectius de la goniometria en medicina són: - Avaluar la posició de l’articulació en l’espai ( en els 3 plans) Avaluar l’arc de moviment d’una articulaciño en cada un les tres plans de l’espai.
TIPUS: Es l’objecte més fàcil de portar, normalment de plàstic o metàl·lic.
Una part és el cos que és un porta angles de 180 o 360 graus i Té dos braços: un fix i un que senyala els graus d’obertura.
Hi ha diferents tipus de goniòmetres per adaptar-se a diferents necessitats.
DIFICULTATS EN LA GONIOMETRIA: 1. Saber localitzar els relleus ossis o les referències anatòmiques.
2. És un sistema visual, en el que controlem tres referències, l’eix de moviments, l’alineació correcta del braç fixa i finalment el braç mòbil a mida que succeeix el moviment.
3. Al subjectar els 2 braços ( fixa i mòbil) el terapeuta o observador no pot realitzar fixacions o correccions.
MÈTODE DE REFERÈNCIA 0: Cave i Roberts van descriure per primera vegada el mètode de la referència 0, sent reprès per Mueller i més tard per De Brunner.
Consisteix en mesurar les amplituds a un i altre costat d’una posició de referència ( R).
Aquesta posició està propera a la posició anatòmica: - Els membres inferiors es col·loquen amb els talons junts, les ròtules mirat endavant, malucs i genolls rectes i turmells a 90 graus.
Els membres superiors al costat del cos, amb els colzes, canells i dits rectes, palmells de les mans recolzades sobre les cares laterals de la cuixa, situant els polzes cap endavant.
Aquesta posició, adoptada per cada articulació en que volem avaluar la goniometria, constitueix el 0 de referència. Les amplituds es mesuren a partir d’aquest 0.
POSICIÓ NETURA: La goniometria es fa partint de la posició neutra ( que es els braços enganxats al cos i braços en pronació de 90 graus).
Serà igual que la posició anatòmica, excepte que l’avantbraç es trobarà en 90º de pronació.
FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE LA FLEXIBILITAT I EL RANG ARTICULAR: - - Integritat de les superfícies articulars/o dels elements, que això influirà en la mobilitat. EX: una ruptura del tendó supraespinos ( que es un dels responsable de mantenir l’espai supraacromial) ens comporta un dolor a l’elevació i RI i també una limitació.
El grau de consciència del pacient. Per exemple si un pacient esta sedat hi ha menys resistència muscular i hi ha més laxitud.
Les característiques intrínseques del pacient Quan creixem perdem flexibilitat/ laxitud.
BALANÇ MUSCULAR: L’avaluació muscular compren generalment l’examen de la motricitat voluntària, obviant habitualment la motricitat reflexa. Ho podem realitzar de manera activa, mitjançant l’observació, palpació i mobilització, en els que recollim dades que compararem amb el segment contralateral sempre que sigui possible.
Els mitjans de testeig muscular cerquen avaluar les unitats contràctils, en les que inclourem els músculs i els tendons, i així com la seva capacitat per generar forces.
Hi ha una clara indicació en aquells subjectes en els que sospitem o presenten una millora del dany muscular, incloent la força, la potència o la resistència. El deteriorament de la musculatura pot esdevenir per diverses causes, entre elles malalties cardiovasculars, pulmonars, musculoesquelètiques o neuromusculars.
Cal tenir en compte que el pacient estigui estable hemodinàmicament abans de sotmetre’l a aquests testos.
Cal col·locar correctament al pacient per poder afavorir la realització de les proves.
El pacient cal que tingui instruccions precises sobre el que farem i el que li demanem.
OBJECTIUS: - Avaluar objectivament funcionalitat Establir objectius terapèutics Oferir estímuls al pacient Oferir un pronòstic METODOLOGIA: - Ubicar de manera correcta l’extremitat que volem avaluar Iniciar el testeig en aquells casos molt malmesos desgravats i posteriorment prosseguir contra gravetat. ( músculs que no poden vèncer la gravetat) Cal establir la zona proximal que estem avaluant, per evitar l’ús de les compensacions PARÀMETRES DEL TREBALL MUSCULAR: - - Força: o Magnitud o Direcció o Sentit o Punt d’aplicació ( to muscular) Moment de força o per de torsió Treball / potencia Resistència ASPECTES QUE MODIFIQUEN EL RENDIMENT MUSCULAR: - - Morfologia del múscul: Secció muscular Constitució de fibres musculars Aprenentatge i reclutament motor Reflexos inhibidors Relació longitud- tensió ( retorn elàstic, el fem servir per caminar, així gastem menys energia,) Relació velocitat- força - Transmissió de la força Emmagatzemament i recuperació elàstica Fatiga muscular Amb els pacients molt atrofiats guanyem rendiment muscular tot i que no veiem una modificació de la musculatura, no es veu evidenciat en el perímetre del múscul. Això passa perquè hi ha una reordenació muscular i perquè encara s’ha de fer els dipòsits de glucògen i restituir-los per a que tenir a tenir volum el múscul.
FACTORS QUE PODEN INFLUIR EN EL BM: - La longitud del múscul a avaluar El tipus de contracció muscular( excèntrica, isomètrica i concèntrica per ordre de capacitat de la força, de major a menor).
La velocitat de contracció El moment de força Si son músculs mono o biarticulars (en aquests músculs la posició alhora d’avaluar serà importar) La composició dels múscul ( fibres tipus I i tipus II) L’edat / talla, sobretot l’edat. Fins als 18-20 anys hi ha els músculs amb màxima força..
FORMES DE MESURA DEL BM: - - Testos manuals Testos funcionals Dinamometria, a causa d’aquestes la goniometria clàssica ha caigut una mica en desús.
QMA ( quantitativa muscular assessment). És una gàbia sobre la qual modifiquem una serie de sensors. Es fa amb pacients amb grans patologies / importants. É suna tècnca basicament exploratoria i evaluativa.
Bio feed-Back Isocinètics METODOLOGIA BALANÇ MUSCULAR: - Palpació de l’estructura contràctil que volem avaluar. (Musculatura).
L’avaluarem en posició de desgravat ( sense gravetat i sense resistència per evitar la fatiga.
Aplicació de la resistència Estabilització Registre de les mesures GRADACIÓ MESURES: Els graus es registren amb una numeració de 0 a 5. Escala d’Oxford: - 0: no ho ha activitat, ni contracció 1: hi ha contracció muscular 2: hi ha moviment desgravat 3: és el moviment contra gravetat 4: es contra resistència 5 : la normalitat Aquesta graduació numèrica s’afegeix + o – La percepció està influïda per la subjectivitat de l’explorador i condicionada a la temporalitat. ( hi ha molts pacients que no es comporten tot el dia igual, en unes hores n pacient et pot respondre molt be i en unes altres no.
Bàsiques  cures personals, control d’esfínters (a vegades, està considerat com instrumental perquè necessites maquinària per controlar-ho). Higiene, vestit, mobilitat llit, transferències, (alimentació no és bàsica perquè necessites “coses” per menjar, per tant, és instrumental).
QMA: L’estructura serveix per fixar sensors, que va a parar a una cinxa sobre el pacient que el col·locarem en una posició determinada per avaluar uns certs músculs ( diferent segons els músculs que volguem estudiar). Això ens permetrà saber l’evolució de la malaltia, s’utilitza per avaluar la eficàcia de la medicació en les malalties.
Ens dona una corba.
GONIOMETRIA I BA DEL RAQUIS CERVICAL: PALPACIÓ RAQUIS CERVICAL: - Atles: angle mandibul·lar, anterior a l’ECOM, toquem l’AT de l’atles.
C3-C7: per darrera l’ECOM i anterior al trapezi palparem AT d’aquestes vèrtebres.
Diferenciar C7-T1: la primera rota i l’altra no.
Caretes articulars de les vèrtebres Cartílags: - Hioides: Just en el plec del coll. Palpem la part anterior i les banyes majors (laterals, anant cap a posterior). El trobem alineat amb C3.
Tiroides: part superior C4, part inferior correspon amb C5.
Cricoides: sota el tiroides. Just posterior trobem els polsos carotidis.
Musculatura: trapezi, paravertebrals, elevador de l’escàpula, escalens, ECOM, milohioideu, digàstric, musculocutani (platisma, pot donar lloc a cervicàlgies), etc.
GONIOMETRIA RAQUIS CERVICAL: FLEXIÓ RAQUIS CERVICAL: Posició: el pacient en sedestació, amb peus recolzats i columna lumbar recolzada.
Eix de moviment orifici auditiu.
Braç fix: línia mitja cervical en direcció al vèrtex cranial.
Braç mòbil: orientat cap a les fosses nassals. Posició incial a 90ºm sol·licitem el moviment de flexió cervical.
Mobilitat normal: 0-35º/45º flexió.
Altres alternatives: mesura de la distància de la barbeta a la fossa supraesternal (forquilla esternal). Es mesura en centímetres.
EXTENSIÓ RAQUIS CERVICAL: Posició: el pacient en sedestació, amb peus recolzats i columna lumbar recolzada.
Ei de moviment orifici auditiu.
Braç fix: línia mitja cervical en direcció al vèrtex cranial.
Braç mòbil: orientat cap a les fosses nassals. Posició inicial a 90º, sol·licitem el moviment 0-35/45º extensió.
Altres alternatives: mesura de la distància de la barbeta a la fossa suprasternal (forquilla esternal). Es mesura en cms.
ROTACIÓ DEL RC: Posició: Pacient en sedestació, amb peus recolzats i columna lumbar recolzada.
Eix de moviment sobre el vèrtex cranial.
Braç fix: seguint la línia biacromial. Posició inicial a 90º.
Braç mòbil: orientat a l’extrem del nas Sol·licitem el moviment de rotació cervical.
Mobilitat normal: 0-60º/80º rotació.
Altres alternatives: mesura de la distància del mentó o barbeta a l’apòfisi acromial. Es mesura en cms.
INCLINACIÓ DEL RC: Pacient =.
Eix de moviment sobre darrera espinosa cervical (c7).
Braç fix: seguint l’alineació de les apòfisis espinoses dorsals.
Posició inicial a 0º.
Braç mòbil: la línia mitja del cap, prenent com a referència el vèrtex.
Mobilitat normal: 0-45º inclinació o flexió lateral.
Altres alternatives: mesura de la distància entre l’apòfisi mastoides i l’apòfisi acromial.
Es mesura en cms.
PALPACIÓ: - Escalè anterior: just posterior a la inserció a l’ECOM.
Escàpula: normalment separades per uns 10cm.
Costelles: per sobre del pit: 4a costella (normalment); i per sota: 6a costella.
Fetge: palpació dolorosa o més prominent pot ser un signe d’insuficiència cardíaca.
BALANÇ ARTICULAR RAQUIS GLOBAL: Aparició de ganglis en la zona supraclavicular és un símptoma greu, raó suficient per enviar a urgències de forma immediata.
INCLINACIÓ LATERAL DEL TRONC: Situar L4 i L5, que per situar-les hem de posar les mans a les caderes ( seguir la línia horitzontal).
Posició: pacient en bipedestació, espines ilíaques anterosuperiros alineades i perpendiculars al terra.
Eix de moviment sobre espinosa S1.
Braç fix: es situa per sobre de les espinoses del sacre.
Braç mòbil: la línia mitja vertebral, tenint com a referència C7 que resulta una espinosa força prominent.
Mobilitat normal: 30º inclinació.
Altres alternatives: mesura distància al terra des dels dits homolaterals al moviment de lateralització. Es mesura en cms.
ROTACIÓ DEL TRONC: Opció 1: Posició: pacient en bipedestació, amb el tronc lliure per fer la flexió/extensió de tronc; l’avaluador es situa posteriorment.
Localitzem primer punt, en l’espinosa de L5.
Localitzem apòfisi xifoides.
Cal prendre la distància entre els dos punts en repòs. Tornarem a repetir la mesura un cop sol·licitem el moviment de rotació de tronc.
Opció 2: Eix de moviment sobre el vèrtex.
Braç fix: alineat amb la línia que uneix les dues EIAS.
Braç mòbil: alineat amb la línia que uneix els dos acròmions.
Mobilitat normal: 30º rotació.
FLEXO-EXTENSIÓ DE TRONC: Posició: el pacient en bipedestació, amb el tronc lliure per la flexo-extensió de tronc, l’avaluador es situa posteriorment.
Localitzem primer punt, 5cms per sota de la línia horitzontal que uneix les dues EIPS.
Localitzem un punt a 10 cms de la línia horitzontal que uneix les dues EIPS: Sol·licitem el moviment de flexió i extensió. Al final de cada recorregut fem una nova mesura de la distància entre els dos punts.
...