Tema 6. Tronc de l’encèfal (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Anatomia 6. Tronc de l’encèfal El tronc de l’encèfal està format per mesencèfal, protuberància i bulb raquidi (medulla oblongata). Dorsal a la protuberància es troba el cerebel. Entre la protuberància i el cerebel es troba el 4t ventricle. A nivell del mesencèfal hi ha un conducte fi que s’anomena l’Aqüeducte de Silvio.
Peduncles cerebel·losos: axons que comuniquen el cerebel amb els diferents nivells del tronc de l’encèfal.
Piràmides: paquets d’axons Darrera de les piràmides es troben les dues olives bulbars A la part superior del mesencèfal: tubercle quadrigèni colicle superior (visió reflexa) i inferior (audició reflexa). Formen el tèctum.
Els nervis cranials serveixen per comunicar el SNC amb la cara i la major part del cap. N’hi ha 12 parells de NC. Hi parells que son exclusivament sensorials, altres motors i altres mixtos, tenen una branca sensorial i una altra motora. Poden controlar funcions vegetatives o somàtiques.
Els nervis del III al XII surten del tronc de l’encèfal, els dos primeres d’altres llocs.
Es numeren en nombres romans i tenen un nom. Els dos primers son el olfactori (entra, perquè és sensitiu, al telencèfal acaba al bulb olfactori) i l’òptic.
Capten la informació en la mucosa olfactiva.
El nervi òptic entra pel diencèfal i finalitza en el quiasme òptic. Capten la informació en la retina de l’ull.
Els nervis cranials exclusivament sensorials son els dos primers i el VIII (vestibulococlear), porta informació auditiva i vestibular (equilibri). Aquest nervi, entra pel tronc de l’encèfal, entre la protuberància i el bulb.
Els V – VII – IX i X son els mixtos. El V (trigenim) porta la sensibilitat de cara I al cara. Una inflamació en aquest nervi produeix un fort dolor difícil de reduir. La part motora d’aquest nervi, controla els músculs de la masticació .
El VII (facial), la seva branca motora controla la musculatura de la cara, que permet la gesticulació facial. La part sensorial controla el gust de la part anterior de la llengua.
El X (vague) es un nervi vegetatiu que controla molts dels òrgans interns en ambdós sentits, tant sensitivament com motorament (cor, aparell digestiu, pulmons…) Substància grisa La substància grisa de l’encèfal està a l’interior. Està disgregada en diferents nuclis, al voltant d’aquests nuclis hi ha substància blanca.
Hi ha nuclis dels nervis cranials, de la formació reticular i altres nuclis. Els nuclis dels nervis cranials són semblants a les banyes dorsals, ventrals i laterals de la medul·la. Són les regions on finalitzen les neurones sensorials del parells cranials. En aquests nuclis no està el soma. Aquí finalitza un nervi que envia la informació a una altre neurona que l’enviarà a una altra part de l’encèfal. Els nuclis dels nervis cranials tenen el soma en un gangli fora de l’encèfal.
Els nuclis motors dels nervis cranials son les regions on es troben els somes de les neurones motores de nervis cranials.
Als nuclis motors trigèmin arriba la informació per dur a terme que envia als nervis motors corresponents per “realitzar l’acció”.
• Nuclis de la formació reticular.
La Formació Reticular és una regió de l’encèfal que s’estén des del mesencèfal fins el bulb.
Rep aquest nom perquè està formada per molts nuclis i aquí els axons i les dendrites estan molt entrecreuats, formant com una xarxa.
Rep informació de la majoria de les vies sensorials i projecta axons pertot el SNC.
Funcions de la Formació reticular: - El SARA (Sistema Reticular Activador Ascendent) té les funcions de: • Activació general del SNC. Si la persona esta adormida i s’activa el SARA, es desperta.
• Manteniment del nivell de consciència. La majoria d’anestèsics tenen efecte inhibint el SARA.
• Control del cicle son-vigília • Control dels estats d’atenció i alerta - Regula els reflexes musculars - Modulació de les sensacions de dolor (analgèsia).
- Control de funcions vitals • Altres nuclis - Colicles superior (reflexes visomotors) - Controlen els moviment. Exemple: seguir un objecte amb la mirada.
- Colicles inferiors (reflexes audiormotors). Exemple: girar-se al escoltar un soroll, en direcció a la seva procedència.
- Nucli vermell (origen del tracte rubroespinal)  és un dels fascicles que baixen per la medul•la i controla moviments secundaris.
- Substància negra - (origen del tracte neroestriat) nucli dopamanèrgic.
- Substància grisa periaqüeductual - és una regió relacionada amb el dolor (analgèsia) - Àrea tegmental ventral - és un nucli dopamanèrgic, les neurones que surten d’aquí formen la via mesocorticolímbica.
Substància blanca Els fascicles espinotalàmics porten informació de dolor, temperatura i tacte protopàtic (tronc i extremitats). Quan arriben a l’encèfal el travessen i finalitzen al tàlam (diencèfal).
El fascicle de la columna dorsal condueix informació de tacte epicrític i propiocepció conscient (tronc i extremitats). Només arriba al bulb raquidi, transmet la seva informació mitjançant el fascicle lemnisc medial.
Pel tàlem també passa informació d’audició del gust per via aferent. L’olfacte arriba a l’encèfal sense passar pel tàlem.
Com arriben els fascicles descendent a la medul•la? El fascicle corticoespinal creuat és el important pels moviments voluntaris. S’origina a l’escorça motora, arriba al teronc de l’encèfal i el travessen passant per la part anterior (peduncle i piràmide), les neurones d’aquest fascicle, quan arriben a la base del bulb creuen la línia mitja i baixen per l’altre costat. Un cop arribin a la medul3lars aniran sortint per controlar els moviments de les diferents parts del cos.
El fascicle corticoespinal es equivalent a l’anterior però finalitza al bulb perquè controla moviments de la cara i cap.
Aspectes funcionals del tronc de l’encèfal: 1. Via de pas d’informació sensorial i motora entre encèfal i medul·la.
2. Recull i envia a estructures més rostrals informació sensorial de cara i cap (somatosensorial, auditiva, gustativa) i visceral.
3. Rep de l’encèfal i distribueix cap a la perifèria informació motora de cara i cap.
4. Controla respostes vegetativa 5. Organitza respostes reflexes de cara i cap.
6. Control activació cerebral ...