Tema 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a la Investigació Social
Año del apunte 2015
Páginas 28
Fecha de subida 31/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 2: ELS ENFOCAMENTS DE LA RECERCA Maneres d’entendre la CP, aproximar-nos-hi, perspectiva de la REALITAT de CP. L’acabes fent teu perquè és difícil de treure i posar. N’hi ha algun que et predomina més que l’altre.
A la Ciència Política només hi ha 7 enfocaments. 6 d’ells tenen mètodes propis, mentre que el feminisme és un enfocament que sempre es mira des de prèviament un altre enfocament. (ex: marxisme feminista).
1. CONDUCTUALISME: com és la realitat, quina relació hi ha entre 2 fenòmens.  generalització o Objectiu: explicar el comportament polític a nivell individual i agregat.
o Definició de “política”1: processos polítics associats amb la política convencional i els governs.
o Què es considera una contribució científica 2: producció de lleis generals i expectatives teòriques falsificables. Exemples: - Llei Duverger: els sistemes electorals majoritaris (només votes 1 persona)  condueixen a un sistema bipartidista  Efecte mecànic: surt una persona escollida perquè té major nombre de vots.
 Efecte psicològic: evitar que el vot quedi perdut, canviant la teva preferència.
o Sistemes proporcionals  condueixen a un sistema multipartidisme Mètodes preferits: gairebé de manera exclusiva són quantitatius. Les dades utilitzades per explicar la realitat tendeixen a ser quantitatius: (enquestes en un gran nivell de persones, dades agregadess..) o Relació amb el món de la política 3: neutralitat del recercador, sense valors .
Ontologia: fundacionalista Epistemologia: positivista.
Expliques la relació entre dues variables.
Fortaleses 1. Permet amb molta facilitat que l’estudi sigui replicat. (ex: fer el mateix estudi en un altre temps).
1 Manera d’entendre la política des d’aquell enfocament.
Què s’entén per un bon coneixement, quina aportació fas al coneixement, en base a què.
Fins a quin punt creus que la recerca ha de tenir rellevància per a la transformació social, o aplicació pràctica per les institucions.
2 3 Júlia Mumany Pesarrodona 2 2. Això comporta una especificació molt clara de tot l’estudi (expectatives teòriques, dades utilitzades i tècniques ).
Critiques 1. Descripció atomística dels processos socials (Té un èmfasi molt fort en l’individu, no tenint gaire en compte aquelles variables socials que, segurament, tenen una gran importància)  infraestimació de la importància dels canvis socials i polítics de major profunditat 2. No hi ha lloc per a la teoria normativa o arguments morals (ja que busquen la producció de lleis generals pròpies de mètodes científics, i no en concepcions o valors morals).
3. Sobre-èmfasi en allò que pot ser (fàcilment) mesurable i segon pla per altres coses que poden ser teòricament importants però no mesurables. (Ex: si faig èmfasi en els comportaments observables, corro el risc de només estudiar allò que és fàcilment observable] 2. Elecció racional: utilitza molt la teoria de jocs 4 Deriva de l’enfocament conductualista (behavioralista), encara que utilitza una metodologia d’economia, enlloc de la psicologia o la sociologia.
Pretén formalitzar el comportament dels individus, fer una abstracció, partint de la idea de la racionalitat dels actors (maximitzar la seva utilitat).
 Objectiu: No estudia només els condicionants del comportament dels actors polítics, sinó també modalitzar aquest comportament individual, mitjançant la identificació de preferències. Abstracció de comportaments individuals, per poder tenir una simplificació de la realitat, que ens ajudi a explicar-la i a predir comportaments futurs.
 Definició de la política: condicions per a l’acció col·lectiva en el món de la política convencional.
 Contribució científica: Producció de lleis generals amb capacitat predictiva.
 Mètodes preferits: quantitatius  Relació amb el món de la política: assessorament lliure de valors, des de l’expertesa, sobre com organitzar la política.
 Actitud vers la teoria normativa 5: Similar als conductualistes, la teoria normativa com a hobby.
branca matemàtica aplicada que estudia les situacions estratègiques en què els jugadors interaccionen i escullen diferents accions en un intent per maximitzar els guanys o retorns / Estudi de les situacions de cooperació i conflicte entre dos o més jugadors i de quines accions- eleccions individuals depèn la resolució del problema.
4 Concepcions de principis filosòfics d’alt nivell, concepcions morals respecte grans conceptes que ens guien l’organització de la societat, etc. Desenvolupa arguments respecte aquests conceptes. (quan s’apliquen, s’incompleixen..) 5 Júlia Mumany Pesarrodona 3 Ontologia: parteix igualment d’una posició fundacionalista.
Epistemologia: positivista + insistència en la necessitat d’una “teoria general” exclusivament deductivista amb l’objectiu d’imputar mecanismes causals que no són observables.
COM ES PRODUEIX AQUESTA TEORIA DE JOCS? Assumpció (efecte): els individus o actors són racionals  Els actors juguen amb unes preferències, alimentades pel seu interès estratègic per tal de maximitzar el benestar individual al mínim cost.
o S’escull la millor opció o estratègia entre totes les possibles mesurant la importància relativa o utilitat associada a cadascuna de les alternatives.
o Les preferències dels actors són estables en el temps. (si no fos així no podríem jugar a res).
o Interacció estratègica i equilibri (mínim de dos individus o actors): aquests jocs no són interminables en el temps. Acaben quan s’obté un equilibri: quan no pots maximitzar els beneficis perquè els altres actors no canvien la seva preferència/comportament individual.
 Equilibri de Nash. (cada individu pren la millor decisió que pot, tenint en compte les decisions dels altres).  serveix per analitzar el resultat de la interacció estratègica de diversos prenedors de decisions, proporcionant una forma de predir el que succeirà si diverses persones o institucions estan prenent decisions a la vegada, i si el resultat depèn de les decisions dels altres.
Parteix de l’individualisme metodològic.  Tots els fenòmens socials són explicables per les preferències, creences i les seves accions.
Problemes del rational choice No en totes les decisions individuals racionals condueixen a la maximització de la utilitat - No tenim informació completa. Informació imprecisa de les alternatives(imprecises, manca de temps..) o manca d’habilitats per processar la informació.
- Recurs de l’heurística  drecera cognitiva (marca abstracte que a través d’un coneixement ens permet extreure unes preferències ). [Ex: l’etiqueta/ideologia del partit et serveix com a drecera cognitiva per atribuir al candidat comportaments futurs al parlament] - Recurs a la reputació dels altres actors: igualar o superar les estratègies o accions passades dels altres actors.
En algunes situacions no hi ha una solució racional. La decisió racional d’interès propi afecta negativament a tots els participant. Per exemple: o Tragèdia dels Comuns  individus actuant pel seu propi interès poden, en última instància, destruint un recurs compartit i limitat, fins i tot quan és evident que no els hi convé que el destrueixin.
Té gran part de reflexió teòrica. Quina relació hi ha dels valors morals amb la recerca? Júlia Mumany Pesarrodona o 4 Dilema del presoner  joc de suma o nul·la. Dos jugadors poden cooperar o traïr-se. (Maximitzar els beneficis individuals independentment dels beneficis dels altres). L’Elecció racional duu ambdós jugadors a trair-se malgrat que la recompensa individual seria major si cooperessin.
o Problema de credibilitat: L’exemple de les dictadures. L’oposició pot fer el que vulgui amb el dictador i, per tant, no té perquè cumplir amb la decisió que primer li ha proposat en aquest.
Agencia : focus en la capacitat que tenen d’actuar els individus Estructura: elements culturals, polítics, institucions… etc. Aquesta estructura facilita o limita l’agència, malgrat que els propis individus també tenen influencia en l’estructura.
Fortaleses 1. Malgrat que hi ha certa arbitrarietat en com es distribueixen les preferències, fa ben explícites les assumpcions (efectes) sobre les preferències, interessos i objectius dels actors, (ens permet la identificació del comportament esperat) (heurística que ajuda a establir categories).
2. Són exportables a totes les ciències socials, metodologia comuna.
3. Parsimònia  amb poques variables podem explicar força. Sempre es tendeix a emfatitzar aquells elements més importants.
4. Fins i tot en les circumstàncies en què l’acció és irracional, ofereix un estàndard contra el qual avaluar una acció i indica les variables que poden fer desviar de la racionalitat.
Crítiques 1. Sociològica: L’èmfasi excessiu que posa en el comportament individual dels actors. Està massa centrat en l’agència, i hi ha una desconnexió amb l’estructura. Les preferències que tenen els individus són exclusivament individuals, però que en tant que és membre d’un grup social, l’estructura social afecta al comportament individual (classe, gènere, religió, ubicació geogràfica…).
2. Feminista  en aquestes preferències s’està assumint que és un ésser aliè al gènere (que equival al mirall amb la masculinitat; els individus tenen diferents interessos segons la seva posició social, econòmica, de gènere, classe, raça…). Moltes vegades, però, no és un ésser neutral, sinó que s’ha inspirat en la figura masculina.
3. Psicològica  algunes vegades els individus no només actuen per la racionalitat egoista (self-interest), sinó també per altruisme, per maximitzar el benefici de la col·lectivitat.
4. Politològica  Moltes de les variables (ex: preferències) no són directament mesurables i, per tant, no es poden falsificar. Problema de tautologia. També es critica la desconnexió dels processos històrics i no es té prou en compte els elements culturals.
Júlia Mumany Pesarrodona 5 3. INSTITUCIONALISME OBJECTIU: explicar els orígens, la finalitat i les conseqüències de les institucions.
Definició de “política”: regles, normes i valors que governen els arranjaments 6 polítics i interaccions socials.
Contribució científica: utilitza teories, corrent reflexiva (analitzar de manera crítica les teories existent). Volen fer un pont entre els elements d’agència (individual) i d’estructura.. Fonamentada empíricament, informada per teoria, i reflexiva (posició crítica vers la/es teoria/es).
Explicar com funcionen i com la interacció social està condicionada per les institucions.
Mètodes preferits: Mètodes: qualitatius més que quantitatius.
Actitud vers la teoria normativa: model de referència normatiu, així com una transferència amb la política pràctica. Connexions entre anàlisi empíric i teoria normativa. Les institucions tenen valors i quan avaluem una institució hem de tenir en compte per a què funcionen. El refer fons normatiu tendeix a estar present.
Ho estudies amb dades empíriques i tenint en compte els valors morals que constitueixen la societat.
Relació amb el món de la política: Auto-percepció com a col·laboració amb els actors que practiquen la política (policy makers, p.ex). Incidir mitjançant recomanacions.
❖ Ontologia - Caràcter fundacionalista  podem observar allò que estan fent els individus i quina estructura tenim. Allò que no és directament observable és el procés de com els individus es veuen condicionats per l’estructura, i com l’agència influencia l’estructura.
Tant els individus com les institucions són la base primigènia de la realitat.
La realitat està conformada per les interaccions socials que tenen lloc en el si de les institucions.
❖ Epistemologia - Predomina el realisme  hi ha fets que no són directament observables, sinó que cal identificar i entendre la realitat “externa”, la construcció social d’aquesta realitat per poder explicar les relacions entre aquests fenòmens socials .
- També trobem alguns elements de tipus positivista i interpretativista.
3.1 Vell institucionalisme  prové de l’estudi de les constitucions, lleis (dret públic)… , i l’operació formal (rols i competències) Està limitat als espais de política més formal, a les principals institucions polítiques. .
3.2 Nou institucionalisme  Se centra en la manera en què individus i institucions interactuen – les institucions afecten, a través dels seus valors inherents, el comportament social i tenen impacte en les 6 Disposar en l’ordre que convé, en la manera més adequada a un fi. (arreglo) Júlia Mumany Pesarrodona 6 polítiques públiques (March i Olsen, 1984; Lowndes, 1996, 2001). Els individus segueixen les normes, però l’agència dels individus és la que dóna forma a les institucions.
Amplia en la definició d’institucions, i aquestes no són aleatòries (les creen els propis individus, no de manera aleatòria sinó voluntària) El concepte “Institució”: Les regles del joc (no són neutrals) que estan guiant la interacció social (repetitives i estructurades), i que donen als individus unes pautes concretes per a l’acció. Aquestes regles ens donen un significat de caràcter social i ofereixen el context on tenen lloc (espais o contextos institucionals).
Són estructures socials, polítiques, econòmiques i culturals, costums, pràctiques, rutines, mecanismes de cooperació social, ordre i governament, que determinen les regles del joc.
Exemple: Els parlaments com contextos institucionals.
 Són espais de lluita i negociació  Reflecteixen els recursos i poder dels que les creen i, simultàniament, afecten la distribució dels recursos i poder en una societat.
Quan pensem en institucions, hem de deixar de pensar en Parlament, sinó en regles, normes, còdics, que influeixen en la interacció.
Les institucions importen perquè donen forma al comportament individual, tendeixen a ser estables en el temps pq sinó no ens entendriem, no podríem generar espectatives d’actuació, i estan condicionant l’acció possible.
Hi ha diferents corrents: ✓ Històric : Les institucions són llegats estables d’esdeveniments contingents i lluites polítiques o estratègies deliberades  Importància de la història en general.
Les institucions modelen les capacitats dels actors per a l’acció.
 Molt aplicat a la història d’àrees sectorials de polítiques en particular (Skocpol, Tilly, Elias, Pierson).
Importància de les decisions inicials sobre les decisions futures. Et marquen el futur  “dependència del camí” o path dependency (Pierson, 1996, 2004) .
[Ex: com va afectar el llegat colonial al desenvolupament dels països un cop es va independitzar? Aquesta condiciona les institucionals actuals d’aquesta. ] ✓ Sociològic Enfocament realista.
Júlia Mumany Pesarrodona 7 Les institucions proporcionen i estan limitades per valors comuns,normes que les legitimen  tendència a l’estabilitat, a frustrar el canvi i a reproduir-se.
Les institucions creen sistemes simbòlics, guions cognitius, esquemes morals, que produeixen els individus de “marcs de significat” (com un codi comú). Allò que fan les institucions és dotar als individus d’una lògica d’adequació que els individus adequin el seu comportament a la norma.
(‘logic of appropriateness’) (Chappell, 2006).
[Exemple: La institució del matrimoni, conté normes socials que governen la conducta sexual (monogàmia), la cura d’infants (compartida), drets de propietat (iguals) i en cas de divorci la custòdia compartida].
Relacions co-constitutives de les relacions entre els actors i les institucions. Al mateix temps una dóna forma a l’altra.
[Exemple: Com el gènere “fa” institucions (els valors socials que impregnen les societat, donen lloc a les institucions) i les institucions “fan” gènere (quan regulen, també estan creant societat  quan prohibeixen les parelles homosexuals, es creen ciutadans de 1a i 2a classe, excluint-ne els quals no es reconeixen com a heterosexuals). La societat influència les institucions. ] ✓ Rational choice: Els actors busquen superar problemes derivats de l’acció col·lectiva i maximitzar el seu poder. Aquestes regles ens permet establir pautes de convivencia, que ens permetran maximitzar les nostres utilitats. Qui té més poder, alhora pot influir més en les normes que guien la interacció.
El disseny institucional és sempre instrumental  mai és aleatori. Sempre obeeix a uns determnats interessos, i les institucions desapareixeran quan ja no serveixin als interessos. (qui té la capacitat d’imposar els seus interessos sobre la resta). Solen tenir una manipulació estratégica per part dels qui tenen el poder.
✓ Institucionalisme discursiu: Posa èmfasi en la construcció de significats, en el rol de les idees el discurs sobre els interessos, preferències i comportament dels actors  Les institucions són estructures que restringeixen i al mateix temps faciliten la construcció de significats.
Utilitzarà l’interpretativisme Considera que la construcció de discursos són fonamentals alhora de determinar les accions dels actors, i gràcies al discurs d’aquests actors estratègics es configuren les institucions.
Les institucions també són lloc de lluita per la imposició dels discursos. Qui té + poder, + capacitat d’imposar el discurs.
Júlia Mumany Pesarrodona 8 Les maneres de definir un problema afectarà doncs com es defineixen les solucions i les respostes.
 Exemple: Les quotes de gènere, més èxit en el cas de la política que de l’economia (Verge i Lombardo, 2015).
 Política: Igualtat de resultats i política de la presència defensada per una varietat d’actors. Diagnosi com a problema “de demanda”.
 Economia: Preval la igualtat d’oportunitats i la meritocràcia; preferència per una baixa intervenció de l’Estat en l’economía Les institucions poden canviar per: 1. Factors exògens  com a resultat d’una crisi, canvi cultural, xoc extern, element aliè a l’institució (political juncture). Regles formals que, a causa d’aquests factors, les institucions es transformen i s’adapten.
Ex: Les regles formals sobre el treball remunerat de les dones va canviar durant la I i la II GM per augmentar la producció.
2. Factors endògens  canvis que experimenta la propia institució, de manera gradual i lenta, que donen resposta a les necessitats canviants d’aquesta davant de la societat. Ex: exèrcits que abans servien per atacar altres països, ara s’utilitzen en operacions de manteniment de la pau.
Quins són els condicionats institucionals que expliquen el canvi històric? Ex: Institucionalisme Pregunta de recerca: Per què els serveis públics dels EEUU difereix tant de l’estat del Benestar dels països europeus? El fet d’haver estat un estat que va néixer de nou (EEUU), i no una monarquía absoluta, fa que no hi hagi una burocracia prèvia.
En els EEUU hi ha un federalisme competitiu (legislatiu, judicial i governamental): el poder a Washington té uns poders diferents als quals tenen els estats. Això dificult la homogeneitat per oferir serveis. Per tant, hi ha una gran heterogeneitat. També predominen els valors socials individualistes. El fet que la constitució estigui redactada així, no contempla gaire la possibilitat de fer reformes de carácter més social, més igual a les fetes a Europa.
Júlia Mumany Pesarrodona 9 Política com a procés social 1. Feminisme(s) Moviment social que data del s.XIX (moviment sufragista). Sorgeix en el context de les revolucions liberals burgeses. L’èmfasi és en la desigualtat de drets entre els gèneres. La mesura d’acció és una reforma de l’estat que imposila igualtat de forma legal, per deixar de discriminar les dones en qüestions de: treball, matrimoni, etc.
No és pròpiament un enfocament, sinó que és una visió dins d’un altre enfocament. Et fa tenir una concepció de la política molt més àmplia. Ex: marxisme feminista.
És un moviment molt divers que engloba: o Feminisme social: la base de la discriminació no és només pel fet de normes socials que les discriminen, sinó que hi ha una base material que oprimeix a aquestes dones: Hi ha una explotació sistèmica de les dones, que dificulta que les dones puguin introduir-se en el món del treball.
o Feminisme radical: Anàlisi del sistema de poder construït a partir d’una ideologia masclista on l’ús de la violència opera com a mecanisme de control constant (el patriarcat).
o Cultura/diferencia: l’èmfasi és com la discriminació de les dones està fonamentada en el menyspreu social d’aquells trets associats a la feminitat. [ex: té menys valor social aquells àmbits més feminitzats].
Volen revaloritzar-lo i crear un nou “ordre simòbil” o Post-estructuralista: subcorrent dins de l’enfocament interpretativista. Focus en la naturalesa contingent i discursiva de totes les identitats de gènere. Com els discursos estan creant desigualtat. En parlen:  Teoria queer: individus que agafen trets dels 2 gèneres, etc.
 Feminisme negre i feminisme post-colonial  no és el mateix la discriminació que pot patir: una dona blanca de classe mitjana, que una dona negra de classe baixa.
Conjunt de teories que desenvolupen un corpus en la definició d’igualtat entre homes i dones. Es fixen en com es forma la desigualtat, i com combatre-la.
Aproximació a la CP o Objectiu: anàlisi de com els fenòmens polítics estan atravessats pel gènere. Com la desigualtat de gènere opera dins de l’àmbit polític. (anàlisi de les dinàmiques de gènere) o Definició de “política”: Àmplia  Inclou: “allò personal és polític”. Les relacions de poder de gènere al centre de la recerca.
o Què es considera una contribució científica: Aproximació plural de paradigmes metodològics però ús crític de tots ells. Pots utilitzar més enfocaments alhora. La contribució científica dependrà de l’altre enfocament, però sempre amb la mirada de gènere.
Júlia Mumany Pesarrodona o 10 Mètodes preferits: La divisió quanti/quali no és el més definitori – tot i que, en general, més qualitatius que quantitatius. El fet d’incoporar nous paradigmes, afectarà amb que hagis d’utilitzar diferents mètodes.
o Relació amb el món de la política: La implicació política és part de l’impuls feminista. Tenen un caràcter d’implicació en els moviments socials.
o Actitud vers la teoria normativa: Té un component explícitament normatiu (parteix sempre des d’elements normatius, teòrics). Conté una agenda d’acció per a la transformació social/canvi polític  Feminisme com a teoria crítica  perquè conté un plantejament de canvi social, transformació de la realitat.
 Ontologia  Aproximació plural però amb fortes tendències realistes (crítiques) i interpretativistes.
 Epistemologia  No és apolítica.
 La ciència és part de l’estructura que perpetua la desigualtat entre dones i homes:  El gènere influeix en les concepcions del coneixement.
 Relacions de poder determinen a qui és reconeix autoritat en la producció de coneixement.
 La ciència ha estat tradicionalment esbiaixada al gènere (gender-biased) i tendeix a ser “cega” al gènere (gender-blind).
3.1. Biaixos i ceguesa al gènere del coneixement  Exclusió/invisibilització de les dones en la recerca:  Com a recercadores, degut a pràctiques discriminatòries.
 Com a subjectes d’estudi, degut als biaixos androcèntrics.
 Incorrecta interpretació dels resultats empírics:  Traducció de la/es diferència/es com inferioritat o desviació respecte els paràmetres masculins.
[ex: aplica els paràmetres masculins als femenins]  Tractament dels rols de gènere occidentals com universals.
 Transformació de les diferències estadístiques en diferències innates.
 La ciència política (incloent la teoria política normativa) han contribuït a perpetuar (i sovint a legitimar) l’exclusió de les dones de l’esfera pública.
 Producció d’un coneixement on les experiències i interessos de les dones o les relacions de poder són invisibilitzades.
 Producció de teories dels fenòmens socials no útils per a la transformació social i la inclusió dels grups en posicions subordinades.
Júlia Mumany Pesarrodona 11 Dones i democratització Els països occidentals són els que històricament han defensat els drets de les dones.
Si no hi haguessin hagut els moviments dels sufragistes, el dret a vot femení s’hagués aconseguit més tard.
El feminisme és un dels moviments original on es desenvolupa la desobediència civil.
Un país es democratitza a través d’aspectes culturals i econòmics.
Gènere i militarisme L’exèrcit et fa un home, els homes van a l’exèrcit i defensen la pàtria.
Quin és el rol que s’ha de definir per masculinitat? EL GÈNERE COM A CONCEPTE Mentre que el sexe és una característica biològica, el gènere és la construcció social de la masculinitat i feminitat. (expectatives, rols assignats..etc) Simone de Beauvoir: “No es neix, sinó que s’esdevé dona”. No hi ha res determinista en el fet d’haver nascut d’una manera biològica o altra.
“El gènere és un element constitutiu de les relacions i interaccions socials basades en les diferències percebudes entre els sexes” (Scott, 1986).
Cadascun de nosaltres participem en el “fer gènere”. És l’element performatiu del gènere.
Tot allò que aprenem a performar, ens ve per uns elements estructurals socials, que opera en 3 eixos indestriables o Hetero sexualitat normativa: una parella s’ha construït socialment per aquella integrada per dos individus de diferent sexe. Té comportament normatiu perquè es sanciona si no es compleix.
o La divisió sexual del treball: el fet de ser home o dona indica el desenvolupament d’unes tasques o unes altres.
o Hi ha una sèrie d’elements (normes) que constitueixen una ideologia de gènere i naturalitzen jerarquies de poder. Les normes socials tenen impacte en els rols de gènere que s’acaben desenvolupant.
 Hi ha un sanció social quan es viola aquesta norma.
 El sexe és converteix en una categoria d’estatus amb implicacions polítiques; estableix relacions de poder (Millett, 1969; Lovenduski, 2005).
Júlia Mumany Pesarrodona 12 La construcció d’un ‘ordre de gènere’: el patriarcat El patriarcat és un sistema de dominació basada en el gènere, que ha fet d’una característica biològica, una categoria política que dóna drets i obligacions diferents.
Es manté a través de la ideologia de gènere, amb el consens. Tal i com funcionen les coses es com han de funcionar. Assumim que les capacitats i temperaments que tenim deriven de la nostra pròpia biologia. [ex: la cura de les criatures està més desenvolupat en les dones].
A partir d’aquestes capacitats se’n deriven els rols, i això es tradueix en una determinada ocupació de l’espai i posició en el context, que alhora es relacionen tots entre ells.
Tot això es va construint a partir de: La socialització Ciència: o Escola o La representació dins de la ciència o Amics o El percentatge de dones estudiant carreres o Família o Mitjans de comunicació Mites i religió: o científiques Educació i mercat de treball Ex: cap dona pot agafar cap responsabilitat o Discriminació salarial religiosa.
o Discriminació a l’hora de contractació.
Júlia Mumany Pesarrodona 13 El sistema de dominació es manté mitjançant la violència.
Com analitzar el gènere des de la CP?  Premissa: És difícil pensar en un aspecte de la política que no estigui afectat pel gènere.
 Rebuig a les definicions de política derivades de la tradicional divisió entre esfera pública i privada.
 Incloure el gènere en la recerca (en la teoria, en les observacions...).
 Utilitzar el gènere com a categoria analítica (Beckwith, 2005):  Com a categoria: Ens permet identificar com el gènere és socialment construït i quins resultats produeix en diferents contextos. Com el fet de ser home o dona produeix resultats concrets i diferents en els àmbits. On estem veient el gènere?  Les categories ‘dona’/’home’ no són monolítiques  Intersectionalitat.
 Com a procés: Les estructures, les institucions, les polítiques tenen un impacte diferenciat en dones i homes.
 Els actors es mobilitzen per contestar, resistir i subvertir les definicions imposades de gènere i provocar el canvi social o polític. Hi ha, per tant, un element d’agència important, no perdem la capacitat de transformació.
Com el gènere fa institucions i les institucions fan gènere (feminisme institucionalista)  Tots els individus dins un espai institucional tenen gènere – així com altres identitats (ex. etnicitat, orientació sexual...).
 Rols diferenciats per a homes i dones.
 L’experiència dels participants varia segons el seu gènere.
 Percepció de les oportunitats i els obstacles.
 Possibilitat de canvi, presència numèrica i percepció de l’agència.
 Cada espai institucional té una cultura de gènere pròpia que interactua amb aspectes de gènere més amplis que s’estan negociant i renegociant en el conjunt de la societat. Es reprodueix l’ordre de gènere però amb particularitats pròpies de cada institució. Està relacionat perquè els trets que segueixen en àmbit general, també es seguirà en àmbits més específics.
 Els règims de gènere.
Com analitzem el gènere de les institucions? (feminisme institucionalista)  Les regles formals (escrites, codificades) sobre el gènere són relativament fàcils d’identificar. Però no sempre és fàcil “veure” perquè la discriminació opera molt sovint a través d’institucions informals (Kenny, 2014).
 Pràctiques, regles, rutines, convencions, rituals  no escrits  Creades, comunicades i imposades fora dels canals oficials Júlia Mumany Pesarrodona 14  Les institucions informals basades en la masculinitat i la feminitat són claus per a la creació i manteniment de relacions asimètriques de poder (Kenny, 2007).
 Les institucions informals moltes vegades bloquegen els canvis en les institucions formals (Chappell and Waylen 2013: 6).
 Exemple: Les quotes (electorals) de gènere  Canvi en les “regles del joc” formal (en els criteris del reclutament polític).
Ciència política feminista: Implicacions  “Una bona ciència política feminista és tan sols una bona ciència política!” (Lovenduski, 1998).
 Compromís actiu dels i de les politòlogues feministes.
 Els “triangles de vellut” (velvet triangles) (Woodward, 2004). Feministes de l’àmbit acadèmic, social i institucional treballen conjuntament per promoure el canvi social.
 Policymakers – acadèmia – societat civil (moviment feminista).
 Participació en la definició i implementació del gender mainstreaming com a eina de policymaking:  “Que la perspectiva de la igualtat de gènere s'incorpori en totes les polítiques, a tots els nivells i en totes les etapes, pels actors normalment involucrats en l'adopció de polítiques" (Consell d’Europa, 1998; també ONU, UE...).
 Implica la revisió de tots els processos, mesures i procediments.
 Com? Avaluant com afecten a dones i homes de forma diferenciada, ja sigui directa o indirectament, a causa d’una organització social de gènere.
 Objectiu últim: El canvi cultural i organitzatiu en pro de la igualtat de gènere.
4.
EL MARXISME Parteix d’uns principis filosòfics de Marx, del Comunisme del s.XX.
És un enfocament que aporta eines analítiques molt importants.
La lluita de classes és el motor del canvi social:  Marx, Manifest Comunista (1848):  “La història de les societats que han existit fins ara és la història des les lluites de classe”.
 L’explotació de classe és també entre estats (Lenin).
 Imperialisme/Colonialisme Objectiu: com les classes socials (lluita de classes) estructuren els fenòmens polítics.
Definició de “política”: La política és una lluita entre grups socials, en particular entre classes socials.
* Marx, “Manifest Comunista” - la historia de les lluites de classe Júlia Mumany Pesarrodona 15 Contribució científica: èmfasi en el descobriment d’estructures no observables directament que guien, però no determinen, els esdeveniments històrics. La part observable és “les classes socials”, que caracteritzen aquesta realitat. Es pot mesurar i existeix.
En canvi, la part no observable és la mesura directa d’aquests grups, que es deriven de la interacció entre l’agència i l’estructura.
Mètodes: més qualitatius que quantitatius (encara que dependrà de l’objecte d’estudi). Ex: anàlisi de les preferències, discursos hegemònics, interessos, etc.
Relació amb el món de la política: Compromís actiu en la implicació en les lluites dels grups o classes oprimides (activisme i participació en moviments socials, i recerca útil per la transformació.
Actitud vers la teoria normativa: La teoria normativa assoleix la més alta utilitat quan ofereix una guia per a l’acció, per eliminar les relacions de dominació entre classes socials  Teoria crítica.
Hi ha un posicionament normatiu i a partir d’això podem analitzar si, en la realitat, s’està adoptant aquest posicionament.
- Ontologia: fundacionalista Hi ha una realitat “allà fora” que pot ser estudiada i generalitzada; el món funciona de manera previsible.
Les classes són categories polítiques essencials  El món està fet de classes “in all times and all places”.
- Epistemologia: realisme crític Bona part d’aquesta realitat no és necessàriament directament ‘observable’ sinó que és generada per altres mecanismes o estructures socials.
L’objectiu principal és l'explicació  Una teoria científica és una descripció de les estructures i dels mecanismes que generen de manera causal els fenòmens observables.
 Mètode científic marxista (diferències entre el marxisme clàssic i el contemporani) No hi ha recerca lliure de valors  La ciència no deixa de ser un sistema de valors; la ciència és en sí un acte polític perquè té implícit el voler fer un canvi. Si més no, encara que es faci explícit el posicionament, això no vol dir que la recerca no sigui objectiva.
Depenent des del punt de vista des d’on ens ho mirem, això afectarà a les preguntes plantejades.
Mètode científic del marxisme clàssic La base materialista de l’enfocament es manté. Els pilars del marxisme clàssic són: Economicisme: Privilegia les relacions econòmiques perquè aquestes determinen les relacions socials i polítiques.
Júlia Mumany Pesarrodona 16  L’economia política esdevé fonamental.
 No tots els marxistes són economicistes: Kautsky, Lukács, Gramsci.
Determinisme: La política no és un procés original sinó derivat:  Relacions econòmiques  relacions socials  relacions polítiques.
Materialisme: La ‘base’ econòmica determina la ‘superestructura’ (la cultura d’una societat, amb les bases legals i polítiques (institucionals) de la qual es deriva la ideologia o consciència social que protegeix els interessos de la classe dominant.
Estructuralisme: Les estructures, especialment les econòmiques, determinen (causen) les accions dels agents (siguin individus o l’Estat).
EL MATERIALISME HISTÒRIC – D’ON DERIVA? La història com a successió de modes de producció (across time and space). Serveix per explicar les 3 fases: present, passat i futur.
Per tal d’entendre perquè es produeix l’organització de classes, hem d’entendre abans l’economia, que representa la base material i que ens permet explicar les estructures polítiques i socials.
 Modes de producció: Combinació de les forces productives (maquinària, eines, tecnologia, etc.) i les relacions de producció (principalment entre els propietaris i els no propietaris dels mitjans de producció).
 Procés productiu com a conjunt de relacions socials  A través del control de l’excedent una classe passa a dominar-ne una altra.
Fonamentat en el principi científic de la dialèctica:  La naturalesa i categoria de les classes en diferents estadis de desenvolupament econòmic van canviant amb els canvis en els modes de producció.
Júlia Mumany Pesarrodona 17 ESTRUCTURA DE BASE MATERIAL: se’n deriven 1. Forces productives (maquinària, eines, tecnología, etc): què es té i què no es tè? Qui és propietari i qui no?  determinen l’estructura de les classes socials.
2. Relacions de producció: és l’organització social de la producció, entre els propietaris i no propietaris dels mitjans i modes de producción. D’aquests rols diferenciats se’n deriven les classes socials.
És també determinista  les relacions econòmiques determinen les relacions socials que alhora determinen les relacions polítiques.
Aquesta estructura genera i determina la: SUPERESTRUCTURA  acaba proporcionant una justificació del concepte del funcionament de l’economia, la societat i la política. Engloba: - LLeis, institucions - Model de familia que impera en la societat En aquest procés de formació de l’estructura de la base material, s’incorpora un PROCÉS DIALÈCTIC.
- Filosofia de vida, ciencia - Estructura de mitjans de comunicació i la influència sobre la societat - Els discursos - Parteix d’un desenvolupament històric: cada mode de producció representa una tesi que desenvolupa, en el seu si, una (justificació antitesi. / consens) té capacitat d’establir-la la clase dominant que, agafant els seus propis Aquesta superestructura interessos intenta definir-los com asosté interessos globals.
[La classe dominant un ordre, per tant, una tesi. La classe treballadora, per tant, sostindrà una antitesielaconcepte aquella tesi].
D’aquí se’n deriva de “falsa conciencia”: les classes treballadores acaben adaptant el sistema com el qual és el millor per ell.Per procesos revolucionaris sorgirà una síntesi (nou model de classe entre el vell ordre i nou ordre), que tornarà a formar una nova tesi i antítesi perquè seguirà havent-hi antagonisme entre les classes socials.
Classe dominant: aquella formada a partir dels excedents de producción que se’ls apropia i capitalitza Classe treballadora: treballa per produir excedents però ni se’ls apropia ni els capitalitza.
AMOS SR.FEUDALS SÍNTESI ESCLAUS CAPITALISTES  TESI SÍNTESI SERVENTS PROLETARIAT  ANTÍTESI.
És el proletariat la classe social amb més capacitat mobilitzadora, per tant, emancipadora 7, per iniciar un procés d’alliberament per tal d’acabar amb un procés injust i fer una nova classe diferent.
Quan el proletariat s’imposi, es destruiran totes les classes i no hi haurà cap que domini sobre l’altre societat sense classes – SOCIALISME.
No hi ha diferència entre TREBALL i CAPITAL.
Els individus es poden classificar entre el que tenen i no tenen.
PER QUÈ NO S’HA ARRIBAT AL SOCIALISME? Per tal que aquesta revolució pogués dur-se a terme, les condicions objectives8 i subjectives 9han de coincidir.
Si no, sorgirà l’anienació i la falsa conciencia, i llavors és quan el proletariat comparà l’hegemonia de la classe dominant.
7 Emancipació = procés d’alliberament Júlia Mumany Pesarrodona 18 Sense la consciència social no hi ha possibilitat de mobilització i, per tant, d’emancipació.
El sistema capitalista segueix perquè fa que no coincideixin les condicions objectives amb les subjectives (interessos) de la classe treballadora (també per mitjà de la coacció). Per això no hi ha una revolució i no s’arriba a la situació sense classes.
Pesa molt més l’estructura que l’individu. La seva classe social limita les capacitats d’acció que té.
Del marxisme clàssic al marxisme contemporani Canvis econòmics, socials i polítics:  Desencant amb la URSS (manca de democràcia, excessiva burocratització) i caiguda de la URSS.
 Avenços tecnològics de la segona meitat del segle XX han erosionat el rol dels treballadors/es en la producció econòmica.
 La internacionalització del capitalisme/globalització ha conduït a la reinterpretació de l’economia política marxista.
 Canvis en el rol de la dona ha estimulat el marxisme a conceptualitzar el paper del gènere i la seva relació amb la classe.
Marxisme contemporani: Relectura del mètode científic marxista Es rebutja l’economicisme:  La política no queda relegada a l’economia  Economia política crítica.
Es rebutja el determinisme:  Rol important a les idees.
 La lluita polítiques per l’hegemonia (Gramsci).
Es rebutja l’estructuralisme:  S’accepta el protagonisme de l’agència  Les estructures no determinen les accions dels agents però les faciliten o restringeixen.
 Els agents, en tant que reflexius, poden deconstruir i reconstruir les estructures.
 No es privilegia la classe sinó les diferents formes de desigualtat estructural (classe, gènere, raça/ètnia).
 Les desigualtats socials són les causants de les crisis econòmiques i es consoliden amb les pròpies crisis (Huke et al 2015).
Però es manté la base materialista.
L’economia política (crítica) dins el marxisme contemporani Economia política es la interacció de les institucions econòmiques, polítiques i socials.
Situación d’explotació per part de la classe dominant: “a class in itself”  ets una classe perquè no tens els recursos que té la dominant 9 Situació de presa de conciencia que els teus interessos no coincideixen amb els imposats per la classe dominant. “A class for itself”  una classe amb interessos, amb conciencia de classe, etc.
8 Júlia Mumany Pesarrodona 19 Que sigui crítica és perquè prové d’una posició marxista.
Les seves anàlisis estan enfocades en les causes i conseqüències de les desigualtats.
L’economia se situa en un context més ampli d’interaccions socials i institucions polítiques: o Economia política: Com les institucions i els entorns polítics, socials i culturals influencien la l’economia (mercats, relacions de producció, etc.).
o Històrica: Les especificitats de cada moment/lloc són factors crucials per entendre i analitzar la lluita de classes (les lluites socials).
o Materialista: Anàlisi dels processos històrics en una realitat material.
Importància de les classes socials i de les lluites socials en les dinàmiques de l’economia.
o Crítica:  Diàlectica: tesi-antítesi-síntesi  Teorització reflexiva.
 Oferir una crítica a la societat capitalista en el seu conjunt; examinar de manera crítica la totalitat de les condicions socials.
L’economia política (crítica): exemples  Exemple: Capitalisme, patriarcat i estat de benestar  Aliances entre capitalisme i patriarcat (Hartmann):  Com el capitalisme s’adapta al patriarcat: la segregació ocupacional i discriminació salarial (s’inicia amb el “salari familiar”).
 Com el patriarcat s’adapta al capitalisme: la divisió sexual dels treballs; custòdia legal de les criatures.
 El gènere de l’estat de benestar (Fraser)  Les dones són les principals proveïdores de benestar (dins la família i l’Estat) però no tenen el mateix suport que els homes en l’estat de benestar.
 Les retallades en benestar a instància de les polítiques neoliberals, segueixen una ortodòxia patriarcal.
Altres línies de recerca del marxisme contemporani Àrees d’interès en l’economia política marxista: Com diferents règims d’acumulació s’assenten i es reprodueixen en les economies nacionals i regionals, i el significat dels canvis recents en la forma d’organització del capitalisme a l’economia global o de l’impacte en els estats de benestar.
 Exemple: La restauració del poder de les elits econòmiques.
 Exemple: La construcció del discurs hegemònic de l’austeritat.
Júlia Mumany Pesarrodona 20 Els marxistes entenen la utilitat pràctica de la recerca com aquella que serveix per augmentar el coneixement que és capaç de provocar el canvi social (Tant, 1999: 124).
 Exemple: La mobilització social emancipadora.
Exemple: La restauració del poder de les elits econòmiques Exemple: el “consens de Washington” o pensament neoliberal (lectura Harvey, 2005).
 Restauració o reconstrucció del poder de les elits econòmiques  Restablir les condicions per a l’acumulació de capital.
 La llibertat individual com a valor central de la civilització comporta una visió de l’aparell estatal que ha de facilitar les condicions per a una profitosa acumulació de capital (empreses, multinacionals i capital financer):  Casos “experimentals” que servirien per a la difusió de “models”: Xile, 1973; crisi del deute 1980s a Amèrica Llatina; El capitalisme ha passat d’un procés d’acumulació basat en l’expansió del treball assalariat a una acumulació per despossessió, basat en el capitalisme financer i l’augment del deute (Harvey).
5. INTERPRETATIVISME Política: Disputa constant per la imposició d’un discurs respecte de la realitat Contribució científica: no hi ha possibilitat de lleis generals. Totes les interpretacions són subjectives.
Mètodes: només qualitatius.
Relació amb política: es comenta però no tenim perquè relacionar-nos amb policy-makers.
Teoria normativa: la teoria normativa cobra una gran importància, en el que respecta als valors a partir dels quals nosaltres analitzarem. És difícil separar allò que és empíric dels valors.
 Objectiu: Descobrir i presentar com el món és interpretat pel pensament i la pràctica dels éssers humans.
 Definició de “política”: La política és la lluita per la imposició d’una narrativa (discurs).
 Què es considera una contribució científica: La cerca és de comprensió no de ‘veritats’ ni ‘lleis’.
 Mètodes preferits: Qualitatius.
 Relació amb el món de la política: Diferents respostes però la tendència és a comentar les batalles narratives del món de la política.
 Actitud vers la teoria normativa: L’anàlisi política és essencialment disputada i té de manera necessària un contingut normatiu.
Júlia Mumany Pesarrodona 21 Ontología: Antifundacionalista: o La manera com els invidisu interpreten la realitat (importància de l’agència) determina l’estructura.
o A partir de característiques estructurals dels individus, no podem establir una relació causal pel que respecta sl interessos.
o La interpretació de la realitat està en constant canvi, i sempre hi ha disputa per imposar aquesta interpretació.
o Emfatitza la construcció social dels fenòmens socials.
o No hi ha evidència externa de les creences.
 No hi ha una reacció mecànica predeterminada (no hi ha causalitat) de la posició individual estructural o històrica.
 Estructura-agència  L’estructura és necessàriament indeterminada, canviant segons van canviant els significats que donen els individus (Bourdieu).
Epistemologia: Interpretativisme o Construcció de significats, análisis de les interpretacions que en fan els autors, que en aquest cas és la propia realitat.
o No fa distinció entre la teòria i el mètode d’anàlisi.
o Coneixement a partir de la producción de interpretacions.
PREMISES TEÒRIQUES DEL CONSTRUCTIVISME o No hi ha veritats objectives. Allò que veiem és la interpretació des del corrent majoritari, fet que no vol dir que la realitat hagi de ser necessàriament així. És una crítica al coneixement assumit.
o Tot coneixement és sempre específica a nivel històric i cultural.
 El coneixement és sempre incomplet i variable segons el context social i pot canviar en el temps, per tant, és provisional.
o El coneixement és fruit de la interacció social. Malgrat que no busquem veritats, acaba havent-hi una veritat comuna.
o Diferents formes d’entendre el món condueixen a diferents interaccions, és a dir, a accions.
COM INTERPRETA LA “REALITAT” EL RECERCADOR? - No té pretenció de generalització i d’el·laboració de lleis.
- El recercador fa les seves pròpies interpretacions  Interpretació de 2n ordre: interpreto allò que altres interpreten sobre les seves vivències.
 3r ordre: interpreto allò que els altres interpreten sobre una realitat aliena.
Júlia Mumany Pesarrodona - 22 “thick description”: per evitar les critiques de subjectivitat, els recercadors han de donar molts detalls respecte com s’ha el·laborat el treball de camp, identificació de fonts d’on s’han tret les dades, información específica del context a partir del qual s’està treballant.
També cal fer una comparació d’altres interpretacions existents que, en algún moment, podrien revertir la situación i posar-se com a opinions dominants.
DISCURSOS I MARCS INTERPRETATIUS Hi ha actors que tenen més influència que altres a l’hora d’establir la veritat predominant.
 Els discursos com a construccions de significat creats i posats a la pràctica a través de la interacció social.
 Procés obert on diferents ideologies pugnen per una concepció disputada de la realitat social.
 El discurs regula què es pot dir/fer en un context social i cultural.
Teoria del Punt de Vista Feminista (Feminist Standpoint Theory):  Què podem aprendre de com funciona la societat a partir del punt de vista dels grups històricament exclosos (les dones)?  “Strong objectivity” / Objectivitat forta  No pretén buscar un punt de vista absolut, universal “no situat”, sinó que permet reconèixer que tots els sabers són socialment i històrica situats.
 Els individus organitzen la vida social al voltant de “webs of significance”, de la utilització de marcs interpretatius (frameworks) (Geertz):  Articulació intencional/estratègica de demandes (Bacchi 2005, 204) Teoria del punt de vista feminista Saben jugar amb les regles del joc, amb aquella veritat preestablerta, però també amb les seves vivències personals.
Mètode: anàlisi del discurs La definició del problema té a veure amb el marc interpretatiu que estiguem utilitzant.
 Estudi del llenguatge  Patrons en les expressions escrites i orals.
 Comprendre quines realitats es creen amb el llenguatge i com ocorre (Jaques Derrida, Michael Foucalt, Jaques Lacan, Richard Rorty). [ex: com canvia la concepció de la immigració a partir del llenguatge].
 El poder es filtra en el llenguatge  El llenguatge com a ideologia:  Deconstrucció del discurs per identificar els processos d’inclusió i exclusió.
 El que “veiem” és producte dels discursos que s’utilitzen/utilitzem  Qüestiona assumpcions  Exemple: En les polítiques públiques, la batalla sobre la definició del problema és crucial per entendre com s’estableix l’agenda política. P.ex. La prostitució.
Júlia Mumany Pesarrodona 23 Feminisme post-modernista:  No només els valors no es poden amagar sinó que hauríem de reflexionar sobre els nostres valors i prejudicis.
 Preguntes de recerca centrades en la definició i construcció del gènere i les diferències de gènere en els discursos i processos polítics (p.ex. Legislació, polítiques públiques).
Exemple: Violència domèstica com a excepció vs. violència de gènere/violència masclista ON TROBEM EL DISCURS I COM ES CONSTRUEIX? Júlia Mumany Pesarrodona 24 Discursos i llenguatge: post-marxisme i post-estructuralisme  El llenguatge descriu i crea (proporciona representacions) de la pròpia realitat (incloent les identitats i les relacions socials, per tant, incloent els subjectes).
 Rebutja la perspectiva marxista de la ideologia com a “falsa consciència”:  La realitat social es basa en el discurs, no en una realitat material que divideix els individus en classes  La política té primacia.
 Els interessos canvien quan els actors alteren la seva comprensió del món i recalculen llurs prioritats:  El discurs és el mitjà pel qual es produeix el canvi social:  El paper dels “empty signifiers” o significants buits en el canvi social:  El cas del vel a França El concepte de “poble”: de Laclau a Podemos.
Exemple: La construcció del “pueblo” a Podemos “Todo cambio político en un sentido progresista pasa por constituir al pueblo como actor colectivo (un marxista no estaría a favor perquè la clase social ja està constituïda). Y esto requiere la agregación de demandas: demandas individuales que confluyen en imágenes comunes y una cierta dicotomización del espacio político” (Laclau).
“Una visión antiesencialista (no hi ha veritats permanents) y hegemónica de la política permitía imaginar que había condiciones que no se veían a simple vista pero que estaban ahí (la veritat no és directament observable).
No eran certezas, pero eran potencialidades de una intervención u otra, que dibujan una frontera y pueden tender a construir una nueva mayoría popular de ruptura. La crisis orgánica del régimen de 1978 — que no crisis de Estado — el surgimiento del 15M y las posibilidades abiertas para la contrahegemonía y la postulación de un pueblo nuevo.» (Errejón & Mouffe, a Creando Pueblo).
Exemple: La hipòtesi Podemos “Si asumimos que bajo determinadas condiciones (en nuestro caso de crisis orgánica), se puede generar discursivamente una identidad popular politizable electoralmente, en nuestro país se daban esas condiciones. Se trataba, en nuestro caso, de agregar las nuevas demandas derivadas de la crisis en torno a un liderazgo mediático capaz de dicotomizar el espacio político. No es difícil, con los elementos dados, entender nuestra hipótesis. En España había una crisis orgánica y de régimen que había generado las condiciones para la articulación de un discurso dicotomizador capaz de construir con los materiales ideológicos nuevos del 15M un sujeto popular frente a las elites (...). Aquel proceso de reflexión contaba con un conjunto de experiencias políticas de referencia y un dispositivo para la comunicación política muy preciso” (p.18).
Júlia Mumany Pesarrodona 25 “Disputar el reparto simbólico de posiciones al adversario, pelear los «términos de la conversación», fue nuestra tarea político-discursiva más importante. En política, quien decide los términos de la disputa decide en gran medida su resultado” (p.22).
Pablo Iglesias (2015), “Entender Podemos”, New Left Review 93: 8-32.
Fortaleses i crítiques  Fortaleses:  Gran utilitat per a l’estudi de valors i ideologies.
 El constructivisme s'utilitza en totes les ciències socials (sociologia, història, ciència política, antropologia, filosofia, etc.).
 Crítiques:  No expliquen adequadament la realitat material. Perquè un individu o institució actuï sobre una determinada perspectiva del món, no vol dir que la seva perspectiva determini els efectes de la seva acció, els quals depenen de com la resta reaccionin i constitueixin col·lectivament una realitat material.
 No poden explicar la solidesa i persistència de les institucions:  Contrarèplica: Si les institucions es mantenen és perquè es transmeten les idees i creences.
 No ofereixen una base per criticar la realitat social:  Contrarèplica: L’anàlisi del discurs pot exposar la manipulació de les idees per l’obtenció de beneficis particulars.
6.
TEORIA NORMATIVA (POLÍTICA) Construcció teòrica respecte els valors i principis fonamentals, però no acostuma a ser empíric com els altres enfocaments. És tot una reflexió teòrica.
En la aplicada també hi haurà un anàlisi de cas, com s’apliquen els conceptes en aquell cas. Serà una metodologia molt diferent.
És una metodologia amb arguments fonamentats i que puguin passar el test de la crítica.
No hi hauria d’haver gaire divisió entre l’anàlisi empíric i els discursos, valors.
Les preguntes de recerca haurien de tenir rellevància per a la societat i la política. La rellevància ha de tenir un comportament normatiu.
Escassa teorització de fenòmens als que s’atribueix una rellevància clara.
Les conclusions que derivem del nostre estudi poden justificar-se molts cops des de perspectives morals, que parteixen d’aspectes normatius.
Les ciències socials són ciències de la societat i per a la societat.
Júlia Mumany Pesarrodona 26 La teoria normativa només existeix en contextos de democràcia, pluralista. Els temes que s’han tractat no han variat gaire respecte de la Grècia clàssica.
La rellevància de la rellevància Rellevància per a la societat = importància normativa  Les ciències socials són la ciència no només sobre sinó per a la societat.
 Una actitud d’indiferència no té connexió amb l’”objectivitat” científica’’ (Weber, 1949: 60).
 La teorització normativa ha de tractar els fets així com el treball empíric ha de tractar els valors; no habiten móns diferents (Gerring & Yesnowitz, 2006:108).
La Ciència Política no pot existir sense la Teoria Normativa! (Strauss, 1957):  És impossible una ciència política “lliure de valors”.
 Teoria normativa i pluralisme  Tots els temes “importants” al final són una qüestió de judici o conflicte de valors.
 Els temes de la teoria política no han variat gaire des de la Grècia clàssica  El bé comú, la comunitat política, drets i llibertats, obligacions, igualtat.
Objecte de la teoria normativa La teoria normativa no és objectiva, depèn d’un conjunt de creences concretes. Hi ha voluntat de pensar sobre la societat, per establir diferents propostes per tal de millorar el seu funcionament.
- Aplica conceptes morals normatius, posant-los a prova.
 Part de la comunitat científica ha reconegut que els valors informen la seva recerca.
 Molta recerca empírica té un ideal normatiu implícit que de fet no se’ns presenta com una assumpció normativa; d’altra banda molta recerca normativa es basa en hipòtesis que avui dia poden ser comprovades de manera empírica.
 Objecte d’estudi: Descobrir i aplicar conceptes morals a l’esfera de les relacions polítiques i a la seva pràctica.
 La contribució de la teoria normativa és, de fet, aclarir els arguments i subratllar els valors que comporten les decisions polítiques.
 Investigació de la naturalesa, causes i efectes del bon i el mal govern  Afecta la qualitat de la vida humana (Miller, 2003).
 Les proposicions normatives no són opinions! La teoria normativa: propòsits La teoria normativa beu dels seus propòsits, a partir dels quals hi haurà diferents enfocaments.
Júlia Mumany Pesarrodona 27 Pluralisme d'enfocaments i estils de raonament vinculats als propòsits pels quals les anàlisis normatives poden servir (Bauböck, 2009): 1. L'anàlisi avaluativa analitza críticament les institucions o polítiques existents. Aquesta crítica pot ser positiva, amb l'objectiu de millorar les institucions i polítiques a través d'una reforma per parts, o ser totalment negativa, amb l'objectiu de privar-les de legitimitat.
 Per exemple, la divisió entre l’esfera pública i privada en el contracte social (Susan Okin, Carole Pateman).
2. L'anàlisi justificativa se centra en analitzar les condicions de legitimitat per a les institucions i les polítiques existents.
 Per exemple, la justificació per a les quotes de gènere – la infra-representació de les dones com un problema de democràcia (Anne Phillips); la justificació per a la secessió (Allen Buchanan).
3. Un tercer objectiu de l'anàlisi normativa és aspiracional en el sentit que parteix de certes normes bàsiques i intenta extreure’n, d'una manera extensament deductiva, principis necessaris per crear institucions i polítiques justes.  definir una sèrie de principis i valors que haurien de guiar les accions de les institucions.
Aquest mode analític és generalment desenvolupat per les teories de la justícia, la llibertat i la igualtat (Rawls).
4. Les anàlisis preceptives estan destinades a orientar les accions i decisions polítiques. Aquest tipus d'anàlisis són contextuals, concretes i aborden les condicions i dilemes del món real.
Les teories de la justícia transicional (Huntington); ètica de l’emergència en contextos de guerra (Walzer).
EL MÈTODE EN LA TEORIA NORMATIVA Tres mètodes principals (Glaser, 1997): 1. Assegurar que els arguments morals són internament consistents.
a. A partir de la lògica formal I la filosofia analítica.
2. Assegurar la correcció de les premisses empíriques dels arguments.
a. A partir de la història i l’antropologia social.
b. El coneixement és el producte de la reflexió i l’observació (p.ex. Revisió de la perspectiva considerant les implicacions socials d’una convicció).
3. Mesurar les conclusions dels arguments contra les pròpies intuïcions morals. Quines crítiques rebran els meus arguments? Com em protegiré d’aquestes? a. Aquest mètode no suposa cap neutralitat.
Júlia Mumany Pesarrodona 28 Teoria normativa aplicada  aplicar les concepcions dels elements normatius a nivell empíric. S’agafa un estudi de cas i se li busca aplicar, a nivell normatiu, quines són les conseqüències de determinades accions. A partir de casos empírics fas reflexions filosòfiques.
Estudi de cas per il·lustrar els arguments normatius (Thatcher, 2006):  Quan és legítima la secessió d’un estat? (Buchanan)  Les polítiques multiculturals erosionen l'estat de benestar? (Banting i Kymlicka)  Quan és justificable una intervenció militar? (Walzer)  “Com es banalitza el mal”? (Arendt)  “Què té de dolent la prostitució”? (Pateman)  Com s’equilibra la llibertat religiosa amb l’obligació de l’estat de proporcionar educació? (cas dels Amish als EUA o dels cristians fonamentalistes) ...

Comprar Previsualizar