Apunts Agronomia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 1º curso
Asignatura Agronomia i Economia Agrària (No gram i lleg.)
Año del apunte 2017
Páginas 32
Fecha de subida 21/07/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Agricultura i Producció d’Aliments 1. CONCEPTE, ORIGEN I EVOLUCIÓ DE L’AGRICULTURA El productes vegetals són font bàsica de l’alimentació humana i animal. Agronomia=agricultura.
Etimològicament la paraula agronomia té el seu origen en les paraules llatines “ager” camp, i “culturae” conreu. Fa uns 8.000 anys, neolític, els homes comencen a tallar boscos per poder començar a fer un ús productiu de la terra.
Ressenya històrica Paleolític, nòmades: es desplacen per aconseguir aliments.
Neolític, comença a ser sedentari, descobreixen la domesticació dels vegetals. Paral·lelament s’inicia el procés de domesticació dels animals. Així doncs, trobem que l’activitat agrícola i ramadera son inseparables. És la base de la civilització actual.
Egipte, grans aportacions en la producció vegetal. Caracteritzats per les tècniques de regatge.
Imperis grecs i romans. Millora de totes les tècniques agrícoles.
Entre S.IV i VII. Hi ha un estancament en les tècniques agrícoles. El saber agrícola queda en mans dels monestirs.
Islam, increment de les tècniques de regadiu.
s XIII – XIVIntroducció d’espècies asiàtiques s XV – XVIIntroducció d’espècies americanes (patata, tomàtiga, tabac, sucre...) S. XVII Revolució industrial, es comencen a fabricar màquines i intrínsecament relacionat s’incrementa la concentració i emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera. Així es comencen a substituir animals com els bous o cavalls de força per les màquines. Amb la industrialització s’incrementa la producció.
s.XX, dues guerres mundials. Després de la segona guerra mundial hi ha escassetat d’aliments. El progrés de la ciència i la tecnologia units dona lloc a la revolució verda que consisteix en la millora de la maquinària, la selecció i la millora genètica i els biocides(compostos químics que ajuden a combatre i protegir els cultius). Gràcies a la revolució verda és possible l’agricultura tradicional, intensiva.
Al final del segle esdevé una revulsió als productes agroquímics, és un ressorgiment de fer altres tipus d’agricultura (ex: agricultura ecològica, basada en els anys 20,30) CONCEPTE D’AGRICULTURA: activitat humana que inclou ciències i pràctiques que l’home utilitza per a obtenir productes vegetals de màxima qualitat i màxim rendiment possible.mitjançant l’explotació racional dels recursosnaturals.Actualment s'inclouen: els aspectes socials, ambientals, econòmics(operacions de mercat, relacions amb la industria) obtenció de tot tipusde màquines i materials que s'utilitzen al camp.
SISTEMES DE PRODUCCIÓ: combinació de produccions i factors de producció a dins d’una explotació determinada.
S. Agrícola: el propòsit és la producció i obtenció de productes vegetals.
S. Ramader: el propòsit és la producció i obtenció de productes ramaders.
S. Agrari(agropecuari): considera la producció de vegetals i animals i representa unsistema mixt de producció equilibrat Els sistemes de producció impliquen sempre una valoració econòmica, donat que pretenen obtenir un benefici.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU CLASSIFICACIÓ: FACTORS DE PRODUCCIÓ: tradicionalment s’han classificat en extensius i intensius. La diferència es troba en com s’aconsegueix la producció.
Extensiva: baix rendiment de la collita i proporcionalment alt benefici econòmic.
Intensiva: benefici econòmic a través dels elevats rendiments de la producció.
Periurbana: es desenvolupa en l’àrea de contacte amb la zona urbana.
2. SISTEMES DE PRODUCCIÓ EN FUNCIÓ DE...
- - LOCALITZACIÓ AGROECOLÒGICA: forestals(llenya), silvopastorals(pasturar herbes que creixen sobre els arbres), prats i pastures(naturals o antròpics), conreu habitual( espècies herbàcies, llenyoses i guarets).
SISTEMES DE CULTIU: secà(extensiu), regadiu, protegit(protecció durant una etapa del cicle biològic del vegetal), forçat(hivernacle), [intensiu].
ALTERNATIVES AGRÍCOLES: dites així pel concepte de la sostenibilitat. Tipus: Agricultura ecològica: És un mètode específic de producció que té per objectiu obtenir productes de la màxima qualitat respectant el medi ambient mitjançant l’ús dels recursos naturals i sense aplicacióde productes químics de síntesi.
Biodinàmica(filosofia de vida relacionada amb el moviment dels astres durant els anys 20 i 30. No és un mode de conreu sino un mode de vida. D’aquest tipus d’agricultura esdevé l’agricultura ecològica.
Agricultura sinèrgica(quan dos o més elements s'uneixen sinèrgicament creen un resultat que aprofita i maximitza les qualitats de cadascun dels elements) agricultura entre convencional i ecològica. Producció integrada(utilitza el mínim de productes necessaris, selecciona el millor de l’ecològica i de la intensiva), conservació(no es llaura), de precisió(a través de satèl·lit).
3. REALCIONS ENTRE AGRICULTURA I...
- - - ALIMENTACIÓ ANIMAL: l’agricultura proporciona: les matèries primeres per l’obtenció de pinsos, els farratges necessaris per l’alimentació d’herbívors i els subproductes per l’alimentació animal. Així l’alimentació animal permet: conservar i/o millorar la fertilitat del sòl, rendibilitzar les zones de muntanya practicant pasturatge i l’aprofitament dels subproductes agrícoles i de la indústria agroalimentària (palla, bagàs, polpa de cítrics etc..).
Així com també l’obtenció d’aliments d’origen animal com carn, llet, ous...
ECONOMIA: La relació agricultura/economia és directa degut que l’agricultura proporciona els aliments per la població, de la mateixa manera que genera mà d’obra per a la industria, iIncrementa la demanda de productes industrials (tractors, fertilitzants, insecticides, etc.) i contribueix a la formació i control de de capital (ex: crisis importants econòmiques poden generar-se per a l’escassetat de producció de blat.) MEDI AMIENT: És considera com un sistema establint relacions difícils i complexes entre elles. Per tant pareixen relacions positives i negatives. Així mateix L’agricultura pot repercutir adversament sobre els recursos naturals per l’úsincorrecte de la terra i pràctiques agràries equívoques.
+ Durant segles l’agricultura ha contribuït a la creació i conservació dediversos i valuosos hàbitats semi-naturals que, avui, configuren la majorpart del paisatge i acullen una gran proporció de la seva riquesa zoològica.
Contaminació del sòl, l’aigua i l’atmosfera Fragmentació d'hàbitats Pèrdua de biodiversitat vegetal Desaparició de vida silvestre AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU L’Agricultura sustenta una variada comunitat rural que té una funció bàsica en la conservació del medi ambient.
4. ESPECIES CULTIVADES I BALANÇ PRODUCTIU - Distribució de la superfície geogràfica/superfície agrícola sòl urbanitzat 0% cultiu herbàcis 19% cultius llenyosos 11% prats, pastures 67% - Espècies més cultivades guarets 2% altres 1% AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU - Comarques més productives: Noguera, Urgell, Segrià, Pla d’Urgell, Garrigues, Baix Ebre, Montsià.
- Perspectives de l’agricultura catalana - Constitueix un sector econòmicament estratègic dins d’Europaper l’activitat del sector agroalimentari.
- Ha de ser més competitiva en relació als preus i cost deproducció - L’agricultura catalana permet la innovació tecnològica perquè lapoblació activa és dinàmica - L’agricultura catalana té la vocació d’apropar-se a la demanda, al’agricultura de mercat - És la base de la cohesió del país, socialment i ambiental.
- centres d’origen de les principals espècies cultivades i animals domèstics (revolució neolítica) - Balanç productiu AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU El clima Es defineix clima com les variacions atmosfèriques que es donen en un indret determinat. Cal remarcar que el concepte de clima i temps no és el mateix. El temps, per la seva banda son les interaccions que es produeixen a l’atmosfera en un lloc i un temps determinat. En el clima interaccionen: vent, aigua, temperatura i radiació solar.
1. RADIACIÓ SOLAR Energia que arriba a la Terra procedent del Sol. Una petita part queda absorbida per la capa d’ozó i el vapor d’aigua atmosfèric. La vegetació n’aprofita un 0,2%. Es mesura en W/cm2.
La seva distribució no és homogènia, pot variar segons la posició de la Terra, l’estació de l’any... Hi destaquen tres tipus de radiació solar: a.Radiació ultraviolada (UV), molt nociva i perillosa per la vida.
b.Radiació visible, és la que permet la fotosíntesi.
c.Radiació infraroja, produeix l’escalfament del planeta i, per tant, retinguda pels gasos presents a l’atmosfera, l’efecte hivernacle. A més també és la que possibilita la vida.
Les zones on trobem més quantitat de radiació són els tròpics i a mesura que s’augmenta la latitud aquet va disminuint.
Efecte albedo: capacitat de refracció de llum solar que tenen els materials. Com més foscos més absorció de llum. La neu és l’element que més refracció provoca(80/90%). La radiació solar conjuntament amb la posició i inclinació de la terra determinen les diferents estacions de l’any.
2. TEMPERATURA Paràmetre que condiciona el clima. És l’efecte de la radiació solar sobre l’atmosfera. La temperatura de l’aire depèn de la latitud, l’altitud i la continentalitat.
- LATITUD. Determina la zona climàtica.
ALTITUD. Influència en les temperatures.
CONTINENTALITAT. Factor climàtic caracteritzat per una gran oscil·lació tèrmica diürna i anual i per una gran sequedat.És característica de l’interior dels continents, principalment pel fet que no hi arriben les influències de les masses oceàniques. La Terra és una mala conductora de calor.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Valors de temperatura crítics per als vegetals: Temperatura òptima: : Permet el desenvolupament màxim de les funcions dels vegetals.
Temperatura cardinal: Tº màxima i mínima per sobre de la qual les funcions vitals de la planta ja no es donen.
Temperatura crítica: Tº per sobre de les quals les funcions de les plantes pateixen un dany irreversible.
Plantes psicròfiels:Segueixen actives per sota els 0ºC.
Plates termòfiles:Segueixen actives per sobre els 40ºC Termoperiodisme: necessiten un increment/variació de temperatura per realitzar el seu cicle biològic.
Vernalització: necessitat d’un període fred per començar la gemmació.
3. AIGUA Molècula essencial per ala vida. Existeixen diversos tipus de precipitació: pluja, rosada, boira, neu i calamarsa. La pluja és la precipitació més important per aportar aigua als ecosistemes.
En canvi la neu és important pel seu efecte amortidor ( forma estructura esponjosa) i protector del sòl. En canvi la calamarsa té un gran potencial per malmetre els cultius i les collites.
La serra de Grazalema és el lloc que més precipitacions recull en la península. Pluja molt concentrada en època de pluja.
- Precipitació anual: - Distribució: Àrea afectada - Freqüència: - Intensitat: Humitat atmosfèrica: Quantitat de vapor d’aigua que hi ha en un volum d’aire determinat.
a. Saturació → Màxim contingut de vapor d’aigua en aire.
3 b. Humitat absoluta (g/m ) → Quantitat de vapor d’aigua en aire en un moment determinat.
c. Humitat relativa (%)→ Quantitat de vapor d’aigua en aire en relació al que hi podria haver. L’higrotermògrafmesura la humitat relativa i la temperatura.
4. VENT Té un efecte dessecant. Del vent en podem mesurar el gradient de pressió (diferència de pressió entre dos punts), la direcció i la velocitat mitjançant un anemòmetre.
5. EVAPOTRANSPIRACIÓ (ET) = EVAPORACIÓ + TRANSPIRACIÓ.
Evapotranspiració potencial (ETP) → Màxim de vapor d’aigua que s’evapora pels vegetals.
Evapotranspiració real (ETR) → Vapor d’aigua que s’evapora en un moment determinat.
ETP = ETR → Màxima activitat vegetal Factors que afecten l’evapotranspiració: Radiació solar ↑ Temperatura de l’aire i aigua ↑ Humitat relativa ↑ Humitat del sòl ↑ Pressió atmosfèrica ↓ Vent ↓ Textura del sòl i la fulla ↓ Concentració de CO2 ↓ Fórmula de Turc: ETP = 0,4 t (IG + 50) / t + 15 AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU La fórmula de truc relaciona evapotranspiració, evaporació, i temperatura.
Classificació dels climes de Papadakis → Descripció dels climes de la Terra basada en cultius i conreus indicadors (característics d’unes temperatures i precipitacions determinats).
Diagrama ombrotèrmic → Recull de temperatures i precipitacions mitjanes anuals.
6. RELACIÓ D’ESTRATÈGIES AGROECOLÒGIQUES RELACIONADES AMB EL CLIMA Estratègies agroecològiques relacionades amb el clima: - Tallavents → Retenció de la humitat i protecció del vent.
Collites d’aigua → Horts protegits en zones amb poca aigua.
Terrasses → Retenció de la humitat i del sòl.
Ombrejadors → Impedeixen el pas de les radiacions solars.
Hivernacles → Regulen les condicions climàtiques (humitat, temperatura, ...) Solarització → El Sol escalfa unes lones, eliminant gèrmens i males herbes.
Síntesi: La precipitació, la temperatura, la radiació solar i el vent són factors que limiten el creixement dels cultius i en conseqüència, la producció d’aliments per l’home i els animals.
Els índexs climàtics faciliten la predicció de la producció del cultius.
Els límits tèrmics i hídrics d’alguns cultius considerats “indicadors” permeten una classificació del clima d’interès agrari (classificació agro-climàtica o de Papadakis).
Les emissions de les activitats agràries (CH 4 i CO2), entre elles la ramaderia, estan modificant la composició de l’atmosfera i, a la vegada, aquest canvi climàtic influeix en la producció agrària.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU El sòl Sistema viu (no hem de considerar un suport de la planta únicament) i dinàmic (interacciona amb l’aigua, etc.). És el resultat de l’acció del clima i éssers vius sobre la roca mare. El sòl és bé escàs, no renovable a mig termini i amb perill de degradació.
1. PERFILS I HORITZONS A: superficial i amb la majoria de plantes.Capa més afectada ja que és l’horitzó on es duen a terme les feines de conreu y també perquè està exposada a agents meteoritzants com l’aigua i el vent. Horitzó de entre 15 – 20 cm.
-Ao: matèria orgànica sense descomposar.
- A1: color fosc. Presència d’humus.
- A2:predominen minerals. Lixiviat intens.
B: colors clars i acumulació de sals.Arriben arrels d’arbres però no les arrels dels cultius anuals, per tant, no el malmeten normalment les feines de cultiu (50 cm).
C: fragments de la meteorització de la roca mare.No té importància pel cultiu.
2. PROCESSOS DE FORMACIÓ DEL SÒL Fenòmens (atmosfera, biosfera, hidrosfera) dóna lloc a la meteorització. El sòl permet el desenvolupament vegetal gràcies a la seva estructura i composició química. Satisfà a la planta de sosteniment físic, reserva d’aigua i font de nutrients.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU 3. TEXTURA, ESTRUCTURA I POROSITAT composició del sol basada en la composició i el tamany de les partícules que conformen el sòl. Grava>arena>llim>argila.
- Sorra → 2 – 0,02 mm.
- Llim → 0,02 – 0,002 mm.
Representació piramidal - Argiles → < 0,002 mm Els sòls més fèrtils són els sòls francs (40% sorra, 20% argila, 40% llims) = òptim.Retenen aigua i nutrients, no tenen problemes d’aïrament, no s’entollen, etc. (mig).
Els sòls argilosos retenen nutrients, presenten problemes d’aïrament, etc. (extrems), es a dir, que tenen gran capacitat de retenció de l’aigua i nutrients (les argiles són partícules molt petites amb carga negativa, per tant reaccionaran amb l’aigua i els nutrients), però d’altra banda causen problemes de drenatge que asfixien les plantes.
Els sòls sorrosos no retenen nutrients, presenten un bon aïrament, etc. (extrems), es a dir, que els sòls arenosos tenen bona ventilació i capacitat de penetració, però no retenen l’aigua i els nutrients suficient temps per a que les plantes els puguin captar.
4. ESTRUCTURA I POROSITAT Forma que tenen d’ordenar-se les partícules del sòl (agregats). L’estructura és molt important els cultius ja que l’estructura granular és la més fèrtil, perquè dóna propietats importants al sòl. Les estructures es classifiquen segons la seva mida i resistència: Estructura granular (partícules amb forma esfèrica; 1-2 mm). Facilita molt el pas d’aigua, n’hi ha molt espai entre partícules.
Estructura laminar (formen làmines).
Estructura prismàtica (es distribueix en un volum formant agregats de forma geomètrica).
- Sòl sense estructura (no forma agregats) → Gra lliure (sorra platja).
→ Sòl massiu (no té línies de fractura com una massa d’argila).
→ Sòls on les partícules s’han destruït; partícula degradada i s’han convertit en sòls massius o pastosos per efecte de la contaminació com sals que destrueixen els agregats. Estructura característica d’un sòl sobreexplotat.
Porositat: Espai no ocupat per partícules sòlides i que està expressat com a percentatge de volum. Depèn de la ventilació, permeabilitat, circulació de l’aigua i penetració de les arrels. Els porus es classifiquen segons la seva mida en: - Grans (gairebé sempre contenen aire).
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU - Mitjans (aigua que pot accedir fàcilment la planta).
- Petits (o capil•lars que gairebé sempre contenen aigua). Reten molt fortament l’aigua on fins i tot la planta té dificultat per extreure-la.
5. MINERALITZACIÓ I HUMIFICACIÓ La mineralització és el procés on els microorganismes descomponedors (cucs de terra, bacteris, fongs, llevats...) descomponen la matèria orgànica.La matèria orgànica és transforma en compostes minerals (fosfats, nitrats, sulfats...) que podran ser assimilats per la planta.
Paral•lelament és dóna el procés d’humidificació que és l’acumulació de matèria orgànica de difícil descomposició, ja que no tot és pot mineralitzar (lignina; part de la paret vegetal o els residus propis dels organismes descomponedors → humus).
6. MATÈRIA ORGÀNICA DEL SOL S’entén per matèria orgànica el conjunt de compostos orgànics que es troben al sòl. La matèria orgànica procedeix de biomassa morta (vegetals, microorganismes i fauna agregada), sent la vegetació la principal font. Per a què un sòl sigui fèrtil els valors han d’oscil·lar entre el 2/3%.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU - Àcids fúlvics→ fracció soluble en medi alcalí i que no precipita en medi àcid (polisacàrids aminoàcids, compostos fenòlics, etc).
- Àcids húmics → fracció soluble en medi alcalí i que si precipita en medi àcid formant flòculs de color “pardo” (compostos aromàtics units a aminoàcids, pèptids, etc. i de elevat pes molecular).
- Humines → conjunt de compostos humificats no estraïbles i difícils d’aïllar per estar fortament lligats al materials argilosos.
La relació entre carboni orgànic i el nitrogen total contingut en els materials orgànics serveix per comparar el grau de descomposició de la matèria orgànica, és un indicador de la degradació del sòl.Com més baixa sigui la relació C/N la descomposició de la matèria orgànica serà major.
La mineralització del nitrogen es produeix: 7. FORMACIÓ DEL COMPLEX ARGILO-HÚMIC El complex Argilo - Húmic és la part del’humus insolubilitzada en forma de complex estable amb la fracció argilosa. Format per la part orgànica i mineral del sòl. Com M.O i argiles tenen càrrega negativa provoca la inestabilitat i infertilitat del sòl. Per això és fa necessària la presència d’àtoms carregats positivament per cohesionar-les i formar un sòl estable i fèrtil.
sols alcalins: Ca sols neutres moderadament àcids: Fe sols àcids bores en argiles: Fe y Al AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU 8. AIGUA I ARE AL SÒL Aigua higroscòpica o pel·lícular→ Aigua que s’enganxa a la superfície de les partícules (poc aprofitable ja que està fortament retinguda) o dit d’una altra manera, és una pel·lícula formada per molècules d’aigua que formen enllaços i que en conjunt queden molt fixades. Aquesta aigua no és útil, ja que no es pot aprofitar. Està sempre present, només marxa si s’escalfa el sòl a 100ºC.
Aigua capil·lar → Entre les partícules, dintre els capil·lars, retingudes per forces capil·lars (la podrà aprofitar la planta si el capil·lar és gran; diàmetre < a 2 mm no la podrà aprofitar).
Aigua gravitacional → Porus d’aireació (aigua està poc temps i es perdrà per colació). Ocupa els porus grans i marxa ràpidament cap el fons, sobretot quan els horitzons més profunds estan secs. Aquesta aigua no es útil per a la planta.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU · Punt de marciment → no pot aprofitar l’aigua la planta.
· Capacitat de camp d’alguns sòls és una mesura senzilla de fer.
· Aigua útil: No l’aprofiten de la mateixa manera els diferents cultius.
la capacitat de camp es defineix com la quantitat d’humitat o aigua que conté el sòl després que l’aigua gravitacional hagi marxat.
· Els ions positius es van intercanviant en el temps (1%) durant la interfase sòlid – líquid.
· Surt el calci de les partícules per formar part del solut de la planta, on aquesta l’aprofita en el seu metabolisme.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU mesura de la quantitat de electrons en forma canviable que pot retenir un sòl. La planta pot aprofitar-los com a nutrients ja que s’alliberen i canvien un per l’altre. No tots els cations ++ ++ + + s’intercanvien de la mateixa manera: Ca >Mg >K >Na .La CIC proporciona els nutrients disponibles per a la planta 9. pH DEL SÒL 10. SALINITAT La salinització del sòl es produeix per factors naturals o antròpics com per exemple l’abocament massius de fertilitzants que un cop es reguen poden lixiviar i contaminar la zona. La salinització pot comportar altres problemes com la desestructuració del sòl, formant-ne de pastosos. Al litoral la salinització és natural. El conductímetre s’utilitza per mesurar la quantitat de sal present en un medi determinat.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU 11. ELS ORGANISMES DEL SÒL La diversitat d’organismes presents al sòl és immensa, hi ha des de protozous fins lumbrícids, simbionts que descomponen la matèria orgànica i substàncies tòxiques, airegen el sòl i ajuden a solubilitzar els nutrients.
12. LA FERTILITAT DEL SÒL La fertilitat és l’estat d’equilibri nutricional i d’estabilitat estructural del sòl que permet subministrar nutrients en quantitat, forma i proporcions adequades per el creixement de la planta.
- Parlem de fertilitat física quan: - Textura equilibrada.
- Porositat equilibrada.
- Disponibilitat d’aigua.
- Aireació suficient.
-Parlem de fertilitat química quan: - Contingut adient de marcronutrients i micronutrients.
- Retenció del sòl (pH òptim).
- Capacitat de retenció i reserva de nutrients.
- Parlem de fertilitat biològica quan: - Contingut adient de matèria orgànica.
- Activitat biològica AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU La fertilització 1. ELEMENTS MINERALS ESSNCIALS Composició de les plantes: Aigua → 85 % Matèria seca → 15 % Matèria orgànica (C, O, H) → 90 – 95 % Matèria mineral → 5 – 10 % - Nutrients minerals essencials → Són els que exerceixen una funció específica i no poden ser substituïts per altres, de forma que la seva absència impedir completar el cicle biològic. Són un total de 13 elements: Macronutrients primaris: N, P, K.
Macronutrients secundaris: Ca, Mg, S.
Micronutrients (oligoelements): Fe, Mn, Zn, Cu, Mo, B i Cl.
Comportament en el sòl dels macronutrients primaris El Nitrogen (N) El nitrogen es pot presentar en 4 formes diferents: - 2 formes químiques solubles Nnítric (NO3 ): Soluble en aigua, es perd per lixiviació.
+ en aigua a través de les quals Namoniacal(NH4 ): Soluble en aigua i retingut al complex argilo–húmic.
entra a les plantes.
Norgànic (NH2): Mineralització (passa a ser N amoniacal).
Ngas (N2): Es troba als porus del sòl, és assimilat per alguns microorganismes.
Norgànic → Namoniacal → Nnítric El Fòsfor (P) El fòsfor és poc soluble i un element poc mòbil en el sòl. En els sòl, el P pot estar immobilitzat (no assimilable) per: - Àtoms metàl·lics (Al, Fe) de les argiles.
Complex argilo-húmic (ponts de Ca).
Col·loides electropositius (hidròxids de Fe i Al).
Col·loides orgànics (complexos fosfo-húmics).
El Potassi (K) El potassi és un element poc mòbil (queda retingut en àcids orgànics) i molt soluble en aigua.
- + K de canvi: ions K en el complex argilo–húmic.
K de compostos orgànics: assimilable post-mineralització.
K fixat: en la xarxa cristal·lina de les argiles.
K mineral: formant part de minerals.
Nnítric Namoniacal P K Soluble en aigua Soluble en aigua Insoluble en aigua Soluble en aigua Molt mòbil (lixiviació) Poc mòbil Poc mòbil Poc mòbil 2. ADOBS I FERTILITZANTS Fertilitzant → Qualsevol producte capaç d’actuar en sentit positiu sobre la fertilitat del sòl.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Adob → Qualsevol producte que conté un o més elements químics indispensables pel creixement vegetal (macronutrients).
“Tots els adobs són fertilitzants però no tots els fertilitzants són adobs”. Ex: calcària d’encalcinar.
La producció d’adobs es basa en criteris d’eficàcia, qualitat, seguretat i comptabilitat amb el medi ambient.
Riquesa de l’adob → És el contingut de l’adob en elements fertilitzants útils o assimilables per les plantes. S’expressa en %.
Unitat fertilitzant → Necessitat de N, P i K que té cadascun dels cultius.
UF de N = 1 kg net de N UF de P = 1 kg net de P2O5 UF de K = 1 kg net de K2O Classificació dels adobs A. Pel seu origen a. Adobs inorgànics (minerals): són productes procedents del regne mineral (naturals).
O bé preparats per medis químics (síntesi), físics o físico-químics.
i. Simples: contenen un únic macronutrient (N ó P ó K).
ii. Compostos: contenen més d’un nutrient essencial primari (N, P, K). Poden ser binaris o terciaris.
Compost: conté més d’un macronutrient i s’obté per barreja d’adobs simples.
Normalment en forma de pols. Es presenten en forma granulada i amb elevada concentració.
- Complex: conté més d’un macronutrient i s’obté per reacció química.
Els adobs compostos són els que tenen més d’un macronutrient (N, P, K) en proporcions ben definides. La riquesa s’indica amb 3 números que expressen el % (Ex: 15 – 15 – 15). En les combinacions de 2 elements (binàries) l’element absent s’expressa com a 0.
b. Adobs orgànics (matèria orgànica): són qualsevol material que pugui ser enterrat al sòl amb la finalitat de generar humus. Són productes orgànics d’origen animal o vegetal i que contenen un o més nutrients essencials per les plantes.
i. Origen animal: Són els adobs orgànics tradicionals.
- Fems: Formats per la barreja de la palla del jaç dels animals, les dejeccions líquides i les femtes, transformada per fermentació. No són tots iguals, la seva composició química varia en funció de l’espècie animal, la qualitat de la palla, el tipus d’alimentació de l’animal, el temps de fermentació, ...
Entre el 30 – 50 % de la matèria seca ingerida per l’animal es troba en les femtes.
- Purins: Es consideren un femsv líquid format per orina, femtes i restes animals, matèries minerals i aigües de neteja i de pluja. Cal reduir-ne el volum ja que són altament contaminants (sòls i aigües subterrànires), els excedents no incorporables al sòl s’han de tractar, no em poden llençar directament a la naturalesa. Actualment, se’n evapora el volum i se’n extreu energia i un adob sec.
- Efluents de digestors: El CH4 alliberat pels animals (digestió metanogènica) és transformat en biogàs.
ii. Origen artificial.
- Adobs verds: cultiu de plantes de creixement ràpid, s’incorporen quan es troben en floració.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Cultius de cobertora: es sembren entre fileres del conreu.
Lleguminoses: Veça, Tramús, Fava Gramínies: Civada, Sègol, Raigràs Crucíferes: Colza, Mostassa.
Restes de collites (rostolls).
Enterrament de palla.
Fems artificials (compostatge): obtenció de fems a partir de restes vegetals, el procés de fermentació és similar al de fems naturals. Es fa en explotacions que no tenen animals.
iii. Origen divers.
- Compost d’origen marí.
- Compost d’origen urbà.
- Compost d’origen industrial: Fang de depuradores i residus agro-industrials.
B. Per la forma de presentació a. Sòlid: pols, cristalls, grànuls, ...
b. Líquid: solució d’adobs sòlids (més car i menys utilitzat) c. Gas: amoníac anhidre (NH3), és més ric en nitrogen, cal aplicar-lo quan la situació realment ho requereix i amb equips especialitzats.
- 3. PROCÉS DE FERMENTACIÓ DELS FEMS Els fems no es col·loquen directament al camp, sinó que primer es realitza un procés de fermentació. La fermentació es produeix de tres maneres segons la presència o absència d’oxigen i el material fermentat: 1. Fermentació cel·lulòticaaerobia (tº = 60 ºC) → Fermentació aeròbia, té lloc a la part superior de la pila, en contacte amb l’oxigen.
C6H12O6 + N2 + O2 → 2·NH3 + 6·CO2 + 3·H2O 2. Fermentació cel·lulòtica anaeròbia.
C6H12O6 → 3·CO2 + 3·CH4 + Àcids orgànics 3. Fermentació de matèries nitrogenades (urea) → Fermentació anaeròbia.
CO(NH2)2 + H2O → CO2 + 2·NH3 Compostatge El compostatge és el procés aerobi en el que es produeix una degradació bioquímica en el que la matèria orgànica és transformada en un producte ric en humus i minerals, sense mala olor, per acció de microorganismes.
Compost → És el producte orgànic obtingut a partir de diversos residus orgànics després del procés de compostatge.
4. APLICACIÓ D’ADOBS EN EL CICLE DE CULTIU 1. Abans de la sembra (ADOB DE FONS) → Adobs de fòsfor i potassi, consisteix en enterrar els element no mòbils (P i K).
2. Sembra (ADOB DE SEMENTERA) → Sals d’amoni o urea (Namoniacal, poc mòbil).
3. Vegetació (ADOB DE COBERTORA) → Nnítric o nitrats (molt mòbil, es perd per lixiviació).
5. ESMENES Esmena: Incorporació de petita quantitat de material en el sòl que permet transformar les seves propietats d’acord a les necessitats del cultiu.
Esmenes arenoses → Correctores de la textura, incorporar sorra en sòls argilosos.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Esmenes argiloses → Correctores de la textura, incorporar argila en sòls arenosos.
Esmenes húmiques → Correctores de propietats físiques, químiques i biològiques; aportar matèria orgànica susceptible de ser transformada en humus i matèries minerals.
o Millora l’estructura.
o Augmenta la permeabilitat i la capacitat de retenció d’aigua.
o Afavoreix l’aeració i la resistència a la sequera.
Esmenes calcàries → Correctores de pH àcid, es realitza un encalcinament, cru o cuit.
Esmenes àcides → Correctores de pH bàsic, es realitza un enguixament.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Morfologia vegetal, creixement i desenvolupament La cèl·lula vegetal eucariota es diferencia de la cèl·lula animal per la presència d’algunes estructures i orgànuls especialitzats que són: - La paret cel·lular: Evita canvis de forma i posició i protegeix la cèl•lula. La paret augmenta de grossor amb l’edat. El seus principals components són la cel•lulosa, l’hemicel•lulosa, la pectina, la lignina i algunes proteïnes. Presenta 3 parts fonamentals: - Paret cel·lular a. Paret primària: és la més externa i es troba en contacte amb LM; és present en tots els vegetals. Està formada per cel•lulosa, hemicel•lulosa i pectina.
b. Paret secundària:: és la interna, contacte amb el medi intern, i més gruixuda, no é troba present en tots els vegetals. El componen més important per a l’alimentació animal és la lignina que condiciona la digestibilitat de l’aliment degut que aquesta és altament indigestible.
c. Làmina mitjana:és el punt d’unió entre dues cèl•lules. El seu component majoritari és la pectina.
- Cloroplasts: Es presenten majoritària a les cèl•lules de les fulles. Realitzen la fotosíntesi i tenen una estructura complexa.
- doble membrana - estroma (matriu) - tilacoides ó lamel·les grana - ADN circular - ribosomes - Vacúols : Tenen funció d’emmagatzematge (aigua, sals inorgàniques, sucres, ...).
Generalment hi ha un gran vacúol.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU 1. PARTS DE LA PLANTA L’arrel Les arrels duen a terme la funció d’ancoratge al sòl i d’absorció, conducció i reserva de nutrients. A més, presenten geotropisme positiu, és a dir, tendeixen a créixer en direcció a les forces de gravetat. N’hi ha de 5 tipus: - Axonomorfa o pivotant: 1 arrel principal de la que en deriven secundàries. Ex: lleguminoses.
Ramificada: L’arrel principal es ramifica en arrels secundàries.
Fasciculada: Totes les arrels són secundàries. Ex: gramínies.
Tuberosa: Arrel fasciculada que acumula substàncies de reserva i s’infla. Ex: moniato.
Napiforme: Arrel axonomorfa que acumula substàncies de reserva i s’infla. Ex: pastanaga.
També existeixen les arrels adventícies, que són arrels que no provenen de l’embrió ni l’arrel principal sinó d’altres estructures com la tija, les fulles, ... i tenen funcions diferents a les d’una arrel normal La tija La tija està formada per nusos i entrenusos. Les seves principals funcions són el sosteniment de fulles i flors, el transport de nutrients entre l’arrel i les fulles i la reserva. En algunes plantes serveix com a medi de propagació (envair espai), i en plantes carnoses també realitzen la funció de reserva d’aigua.
Classificació de les tiges 1. Segons la seva consistència - Herbàcies; tija tova, amb poca lignina i poc ramificades. Ex: canya, enfiladisses, ...
- Llenyoses; poden ser arbustives, arbòries o estípits. Tenen molta lignina, poca clorofil·la i estan molt ramificats.
- Carnoses o suculentes.
2. Segons l’hàbitat - Epigees o aèries; tiges que creixen sobre el sòl, a l’aire. Són la gran majoria.
- Hipogees o subterrànies; són les tiges que creixen sota terra.
- Rizomes.
- Tubercles - Bulbs 3. Segons les modificacions estructurals - Circells; són estructures filamentoses que ajuden a la planta a enfilar-se.
- Estoló; unió entre dues tiges conseqüència de la caiguda d’una tija i la formació d’una nova planta.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Les fulles Les fulles són la part més important dels vegetals. Duen a terme la fotosíntesi i la respiració de la planta, a més de la transpiració (pèrdua de vapor d’aigua). Són la part més digestible i nutritiva.
Lleguminosa Gramínia Fulla composta Nervis ramificats Fulla simple Nervis en paral·lel Fulles sense pecíol, s’uneixen a la tija envoltant-la (beina) Fulla amb pecíol La fulla estípules peu té o dues La fulla té una lígula La flor La principal funció de la flor és la reproducció. Les flors poden ser unisexuals o hermafrodites, d’igual manera que una planta pot ser monoica (planta amb els dos sexes sobre el mateix peu) o dioica (plantes en què un peu és mascle i un altre femella, totes les flors són del mateix sexe per cada peu).
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Inflorescència Espiga: Flor unida a la tija sense peu.
Panícula: Les flors s’uneixen a la tija mitjançant un peu.
Raïm: Un peu per cada flor.
Capítol: Les flors s’uneixen sense peu però amb base.
Pol·linització → Transport del gra de pol·len des del sac pol·línic de l’estamfins a l’estigma. Pot ser anemòfila (la produeix el vent) o entomòfila (la fan els insectes).
Després de la fecundació, l’òvul es transforma en llavor i la paret de l’ovari en la paret del fruit (pericarpi).
El fruits El fruit té la funció de protegir i dispersar la llavor. Està format pel pericarpi (pell), el esocarpi (fruit i fibra en si) i l’endocarpi (protegeix la llavor).
Classificació dels fruits: AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Les llavors La principal funció de les llavors és la disseminació, la propagació i la germinació. També poden actuar com òrgans de reserva. Estan formades per l’episperma, l’endosperma (part majoritària del gra) i l’embrió.
Creixement Cicles de desenvolupament i estadis d’aprofitament Arrel Tija Fulles Període vegetatiu En verd: Es talla l’herba i es porta a la granja.
Pastura: Es porta l’animal al camp.
Flors Període reproductiu Fenc: Es talla l’herba i es deixa assecar al Sol (farratge deshidratat natural), es recull en bales.
Ensitjat: Es talla l’herba i es trasllada a una sitja, on fermenta i serveix com a farratge fermentat (aliment).
Període de maduració Gra: Tot el nutrient del vegetal, elevada qualitat → pinso, aliments, ...
Palla: Molta fibra i poc nutrient, baixa qualitat.
Fruit Llavors + Valor nutritiu ↑ Proteïna ↓Fibra - Valor nutritiu ↓Proteïna ↑Fibra AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Fisiologia de les plantes. Fotosíntesi i nutrició vegetal Els cloroplasts Els cloroplasts són orgànuls cel·lulars localitzats majoritàriament en les cèl·lules del mesofil·le.
Són visibles al microscopi òptic per la seva gran dimensió i color verd.
Estructura i funcions del cloroplast Doble membrana (externa e interna) Estroma: matriu interna → Biosíntesi d’hidrats de carboni.
Tilacoides: estructura laminar de doble membrana.
Grana: tilacoides apilats (pigments) → .Captació de la radiació Lamel·les: unió entre grana.
Ribosomes i DNA: síntesi de proteïnes.
La fotosíntesi La fotosíntesi és el procés mitjançant el qual les plantes capten energia solar i la transformen en energia química que permet sintetitzar els components cel·lulars.
Fases de la fotosíntesi 1. Fase lluminosa: Té lloc en els grana. L’energia es transforma en ATP i NADPH que s’utilitzaran en la fase fosca. Necessita llum per a produir-se.
Quan un fotó es capturat per un pigment fotosintètic, es produeix l’excitació i la sortida d’un electró que s’incorpora a la cadena de transport d’electrons. Aquests electrons són restituïts pels de la fotòlisi de l’aigua. Després d’una sèrie de reaccions d’oxidoreducció, l’energia de l’electró es converteix en ATP i NADPH.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Fotosistema: Grup de pigments.
Fotosistema 1: Associat a les formes de clorofil·la a, que absorbeix a longitud d’ona de 700 nm, P700.
Fotosistema 2: Absorbeix a una longitud d’ona de 680 nm, P680. Es produeix la fotòlisi de l’aigua i l’alliberament d’oxigen.
Fotofosforilació a. Acíclica: Acoblada al transport d’electrons des de l’aigua, en el fotosistema 2 a través d’una cadena transportadora d’electrons cap al fotosistema 1, on la ferredoxina cedeix 2 + electrons al NADP perquè es redueixi a NADPH.
b. Cíclica: Té lloc al fotosistema 1, és independent de la fotòlisi de l’aigua i de la formació de NADPH.
2. Fase fosca: Es realitza a l’estroma. Consisteix en la biosíntesi d’hidrats de carbonis mitjançant processos enzimàtics que requereixen ATP i NADPH produïts a la fase lluminosa. No necessita ni llum ni foscor per a produir-se, és indiferent.
Fases del cicle de Calvin a. Carboxilativa: El CO2 es combina amb un compost de 5 carbonis per acció de l’enzim Rubisco i posteriorment es divideix en dos compostos de 3 carbonis (àcid fosfoglicèrid) per l’acció del mateix enzim.
b. Reductiva: L’àcid fosfoglicèrid es redueix a gliceraldehid-3-fosfat. Utilitzant ATP i NADPH produït a la fase lluminosa.
c. Regenerativa / sintètica: De cada 6 molècules de gliceraldehid-3-fosfat, 5 s’utilitzen per regenerar la ribulosa-1,5-difosfat i l’altra s’utilitza per sintetitzar glucosa i nous compostos orgànics.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Tipus de fotosíntesi i el seu interès agrícola A. Plantes C3: El primer compost estable produït durant la fotosíntesi és de 3 carbonis.
Són pròpies de zones amb climes temperats i freds. Presenten fotorespiració, que disminueix el rendiment fotosintètic. L’enzim responsable és la Rubisco.(bifuncional).
L’enzim Rubisco és la proteïna soluble més abundant en el cloroplast i probablement una de las més abundants a la naturalesa.
B. Plantes C4: El CO2 es combina amb un compost de 3 carbonis formant àcid oxalacètic (AOA), de 4 carbonis, per acció de l’enzim PEP-carboxilasa. L’AOA passa a piruvat i perd una molècula de CO2, que entra al cicle ce Calvin. Són les plantes amb més interès agrari.
Les plantes C4 presenten 2 corones de cèl·lules concèntriques amb cloroplasts diferents de manera que la captació del CO2 i la biosíntesi de productes estan separades en l’espai → s’evita la fotorespiració. Així, l’enzim Rubisco no té funció oxigenasa i l’eficàcia de les C4 pot ser el doble de les C3.
C. Plantes CAM (Metabolisme Àcid de les Crassulàcies): Són plantes adaptades a condicions ambientals extremes.
Els estromes estan tancats durant el dia i oberts durant la nit. El CO 2 es fixa sobre el piruvat, transformant-lo en oxalacetat, que es converteix en àcid màlic i s’acumula als vacúols.
Durant el dia l’àcid màlic passa al citoplasma, es descarboxila i el CO 2 entra al cicle de Calvin. Si s’esgota l’àcid màlic, s’obren els estomes i es realitza la fotosíntesi C 3.
Avantatges del metabolisme CAM: - Transpiració reduïda.
- Balanç positiu CO2 en estrès.
- Adaptació a altes temperatures, elevades salinitats, elevada radiació, ...
Síntesi - La síntesi d’1g de matèria orgànica seca requereix el CO 2 contingut en 2400 L d’aire.
Els pigments principals són les clorofil·les a i b.
El rendiment de la fotosíntesi és molt baix (1,2% C3, 4,5% C4).
Els intents de reproduir la fotosíntesi no han tingut èxit.
Equació general de la fase lluminosa: + + 12·H2O + 12·NADP + 18·ADP + 18·Pi → 6·O2 + 12·NADPH+H + 18·ATP Equació general de la fase fosca: AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU + - + 12·NADPH+H + 18·ATP + 6·CO2 → C6H12O6 + 12·NADP + 18·ADP + 18·Pi + 6·H2O Equació general de la fotosíntesi: 6·CO2 + 12·H2O → C6H12O6 + 6·O2 + 6·H2O Nutrició mineral Forma d’absorció MACRONUTRIENTS PRIMARIS Element - Nitrogen (N) Nitrat (NO3 ) ò + amoni (NH4 ) Fòsfor (P) H2PO4 i HPO4 - -2 + Potassi (K) K MACRONUTRIENTS SECUNDARIS Ca Magnesi (Mg) Mg +2 -2 Sofre (S) SO4 MICRONUTRIENTS +2 +3 Ferro (Fe) Fe i Fe Manganès +2 Mn (Mn) +2 Zinc (Zn) Zn + +2 Coure (Cu) Cu i Cu -2 Molibdè (Mo) MoO4 -2 Important per la formació de clorofil·la i citocrom.
Important en la síntesi de clorofil·la.
-2 Bor (B) BO3 i B4O7 Clor (Cl) Cl - És l’element que les plantes necessiten en major quantitat. És un factor limitant per als cultius. Les lleguminoses poden absorbir Natmosfèric a través dels nòdul de Rhizobium.
Forma part de l’ATP, àcids nucleics, substàncies de reserva, ...
És abundant en grans de cereals però escàs en farratges.
És un regulador fisiològic Necessari per a la formació de la paret cel·lular, i els ossos i dents d’animals.
Component de la molècula de la clorofil·la i essencial per a la formació d’alguns aminoàcids i proteïnes.
Forma part d’enzims, aminoàcids, proteïnes i vitamines.
+2 Calci (Ca) Usos Important en la síntesi d’auxines.
Important en el metabolisme del N i en la respiració vegetal.
Essencial en la reducció del nitrat a nitrit.
Important en el metabolisme de glúcids i substàncies reguladores del creixement.
Activador d’enzims fotosintètics.
Absorció i transport de nutrients minerals Les formes utilitzables per la planta s’absorbeixen per la zona pilífera de les arrels (excepte el carboni). L’absorció és en forma de ions (rarament en forma de sals). Els mecanismes d’absorció són: - Transport passiu: difusió lliure de ions.
Transport actiu: es necessita ATPasa.
Transport facilitat: es necessita una substància transportadora.
Deficiències i toxicitat 1. Macronutrients a. Nitrogen. Toxicitat → Metahemoglobinèmia.
b. Fòsfor. Dèficit → En animals provoca baix consum d’aliments.
Toxicitat → Osteoporosi (en animals).
c. Potassi. Dèficit → En animals provoca la Tetània dels prats. En plantes, fulles grogues i punta de les fulles de color bru.
d. Calci. Dèficit → Clorosi i inhibició del creixement de fulles joves. En animals causa febre vitulària.
e. Magnesi. Dèficit → Causa Tetània dels prats en animals (paràlisi).
f. Sofre. Dèficit →Clorosi, disminució del creixement, retràs en la floració i fructificació incompleta.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU 2. Micronutrients a. Manganès → Clorosi i punts marrons.
b. Bor → Coloració marró.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Cultius hidropònics Els cultius hidropònics són cultius sense sòl. Les arrels són submergides directament en una solució de nutrients i creixen sobre substrats inerts per on passa la solució de nutrients.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU Nivells d’organització La filogenia proporciona informació del desenvolupament històric dels éssers vius.
Nivells d’organització: 1. Protòfits: Vegetals unicel·lulars o formats per agregats de cèl·lules gens o poc diferenciades.
a. Unicel·lulars: una sola cèl·lula, esfèrica o allargada. Ex: Euglena.
b. Cenobis: agrupacions de cèl·lules mitjançant substàncies gelatinoses o membranes.
Ex: Nostoc.
c. Plasmodis: masses de plasma plurinucleades. Ex: Ceratomixa.
2. Tal·lòfits: Vegetals pluricel·lulars amb cèl·lules especialitzades en diferents funcions (algues, fongs, líquens i molses). Tal·lus (falsa tija que serveix de suport) sense elements sostenidors.
a. Consorcis d’agregació: cèl·lules lliures que es juxtaposen. Ex: Algues cloròfites.
b. Colònies cel·lulars: són veritables organismes pluricel·lulars, amb cèl·lules similars però amb algunes especialitzades en una funció. Ex: Algues cianofícies com Volvox.
c. Tal·lus filamentós: Cèl·lules unides per tabics comuns amb porus. Distribució polar del contingut de la cèl·lula. Filaments amb simetria longitudinal. Ex: Algues cloròfites.
d. Tal·lus amb veritables teixits: Algues (feofícies) amb cèl·lules apicals que originen teixits tridimensionals. Ex: Fucus.
e. Briòfits (molses): Vegetals amb característiques d’algues i de cormòfits (situats entre mig de les plantes superiors i inferiors). Vida terrestre però en medis humits (teixits protectors incomplets).
3. Cormòfits: Vegetals pluricel·lulars amb un alt grau d’especialització de les cèl·lules.
Adaptats a la vida terrestre. Diferenciació de l’arrel, la tija i la fulla. Ex: Falgueres i plantes superiors.
Adaptacions a la vida terrestre: - Impermeabilització de les membranes cel·lulòsiques → Cutina o suberina.
- Diferenciació d’un teixit superficial → Epidermis.
- Presència d’estomes (porus) en l’epidermis → Intercanvi de gasos.
- Sistemes d’absorció i conducció de l’aigua → Arrels i vasos conductors.
- Elements de suport → Tija.
Nomenclatura botànica Sistemàtica: Estudi de la classificació dels organismes vius en funció de la filogènia (evolució).
Taxonomia: És la ciència que s’ocupa d’agrupar els organismes vius mitjançant un sistema abstracte de categories jeràrquiques.
Nomenclatura: És la disciplina de la taxonomia que s’encarrega de regular els noms dels taxons seguint uns codis internacionals.
Principals famílies d’interès en alimentació animal - Leguminosae → Soja, Garrofa, Alfals, Gliricidia.
Poaceae → Raigràs, Arròs, Blat, Blat de moro.
Apiaceae → Pastanaga, Api, Julivert.
Asteraceae → Girasol, Càrtam.
Brassicaceae → Nap, Bròquil, Colza, Col farratgera.
AGRONOMIA I ECONOMIA AGRÀRIA. Primer parcial. SERGI OLVERA MANEU - Rosaceae → Pomes, Peres, Maduixes, Cireres, ...
Oleaceae → Olivera Solanaceae → Patates, Tomàquets, Albergínies, Boniatos, Pebrots.
Linaceae → Llinassa, LLI.
Algues → Emprades en alimentació de peixos, gambes, tortugues i animals domèstics (gats, gossos, bovins, ovins, porcs i aus).
...

Tags:
Comprar Previsualizar