Apunts Tema 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introducción al derecho
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 16/01/2015
Descargas 2
Subido por

Descripción

Apuntes intro dret 1r trim

Vista previa del texto

Tema 2: Normes i Branques del Dret Les Normes Anomenem norma a una relació entre unes circumstàncies concretes -un cas determinat- i una solució o conseqüència d'aquestes circumstàncies. Distingim tres tipus: • Normes Socials: S'originen de forma difusa gràcies a costums o a la moral actual o vigent i consisteixen en normes de convivència o cortesia. Les seves sancions són lleus i no estan aplicades per l'Estat ni per cap institució -no estan institucionalitzades-. Un exemple d'aquesta norma seria cedir el seient, ja que si no ho fas existeix cert rebuig o crítica social.
• Normes Morals: S'originen d'una moral universal -els principis ètics universals, que gairebé tothom considera correctes- o del pensament o la racionalitat humana -que ha pensat aquests principis-.
Aquestes normes determinen què es pot fer i què no -que és ètic i què no ho ési posseeixen com a sancions internes -remordiment...- i socials -rebuig...-. Com les anteriors, no estan institucionalitzades. Un exemple d'aquesta mena de prescripcions o prohibicions podria ser el deure de no matar.
• Normes Jurídiques: Són prohibicions dictades per una autoritat -normalment l'Estat- i regulen les accions dels individus i de les organitzacions per tal d'afavorir o incentivar al bé comú o a “l'interès general”.
A més d'això, el principal tret d'aquesta mena de normes és que la sanció està institucionalitzada, és a dir, és aplicada per una institució -generalment l'Estat- i en les quals s'utilitza la coerció -l'amenaça de força física-. Les normes jurídiques tenen els següents elements: ◦ Caràcter: Estableix si l'acció està prohibida -no la pots fer-, està permesa -la pots fer- o és obligatòria -l'has de fer-. Si una norma prohibeix o obliga, és una norma de mandat. Si permet quelcom, és un permís.
◦ Contingut: Quina acció és qualifica com a prohibida, permesa u obligatòria.
Les normes poden ser concretes -es refereixen a una acció específica- o abstractes -es refereixen a accions genèriques, com delinquir-.
◦ Condició d'Aplicació: En quines circumstàncies s'aplica la norma. Poden ser hipotètiques -abstractes- o categòriques -rotundes, concretes◦ Autoritat: L'emissor de la norma, depenent de qui sigui pot ser un reglament, una ordre ministerial, una llei...
◦ Subjecte Normatiu: A qui se li aplica la norma. La norma pot ser general -afecta a tothom igual- o particular -afecta a individus concrets-.
◦ Ocasió: Espai i/o temps on ha de complir-se la norma (Catalunya, Espanya...). La norma pot ser d'ocasió geogràfica -es compleix en un lloc concret- o d'ocasió temporal -es compleix en un període de temps determinat-.
◦ Promulgació: Com està senyalada la norma -escrita, oral o d'un altre manera com les senyals de trànsit...-. Poden ser normes escrites o consuetudinària.
◦ Conseqüència Normativa: Estableix què succeeix amb el subjecte normatiu si incompleix la norma. La norma pot ser positiva -si la sanció és un premi o quelcom beneficiós- o negativa -la sanció és perjudicial-. Alternativament, les normes poden ser sense o amb sanció.
Normes i Principis Dins de les normes jurídiques, distingim entre: Regles Primàries: Imposen deures i prohibicions i en cas d'incompliment instauren o imposen sancions.
• Regles Secundàries: Es refereixen a les regles primàries -podríem dir que són normes sobre normes-. Estableixen com es poden identificar, crear, modificar, derogar o aplicar normes jurídiques primàries.
A més, atorguen poders normatius -estableixen qui pot fer normes i com-, ja que es dirigeixen principalment a les institucions -Estat...-. Hi han tres tipus de regles secundàries: ◦ Regles de Canvi: Estableixen les competències per crear, modificar i invalidar -derogar- normes i permeten així dinamitzar el sistema jurídic -permet adaptar-lo o modificar-lo segons les necessitats-.
◦ Regles d'Adjudicació: Regulen l'aplicació de les normes jurídiques, és a dir, determinen què poden fer els tribunals i els jutges i com es solucionaran els conflictes.
Cal dir també que amb aquestes regles es monopolitza l'ús de la força física, exercit pel Dret.
◦ Regles de Reconeixement: Són uns criteris que permeten saber quines normes formen part del Dret o de l'ordenament jurídic. Dit d'un altre forma, determinen quan una norma pot ser considerada una llei o norma jurídica -ho és quan compleix els criteris de les regles de reconeixement-.
A més de les normes o regles, trobem també els principis com una eina jurídica que s'acostuma a utilitzar. Una de les seves funcions és atorgar legitimació al Dret o fer que sigui just. Per exemple, pot servir per decidir què fer en situacions on no existeixi cap llei que reguli una situació concreta o on dos Drets estiguin en conflicte, ja que, a diferència de les normes, els principis poden ponderar-se. Al seu torn, els principis serveixen per interpretar regles -lleis- o justificar-les. A més, els principis són útils en casos difícils.
En essència, un principi és un objectiu que hem d'assolir per ser justos -ex: que ningú es beneficiï de la seva pròpia injustícia. Cal diferenciar els principis de les directrius polítiques, que només són fites com reduir el fracàs escolar.
A la vegada, existeixen dues formes de veure els principis: • Com a Normes: Si els tractem com a lleis, els principis són obligatoris i s'han d'aplicar sempre.
• Com a Eines Judicials: Estableix que els principis estan per tenir-los en compte.
La diferència entre regles i principis s'exposa a la taula següent: Regles (Normes) Principis • Condicions S'apliquen segons les condicions No tenen condicions d'aplicació o són d'Aplicació que estableixi la norma jurídica. lliurement aplicables en certes situacions. O sigui, estan per tenir-los en compte.
Pautes Les pautes són concloents, és a Pautes no Concloents, en altres dir, la conseqüència normativa és paraules, la conseqüència normativa no clara.
és clara o concreta.
En cas de Si hi ha conflicte, no podem dir Permet ponderar o valorar la seva conflicte... que una llei és més important importància de cada principi segons el que un altre i, per tant, una de cas, sense invalidar cap principi.
les normes no és vàlida.
Les Branques del Dret A l'antiga Roma, el Dret estava classificat en: Dret Públic: que regula els interessos col·lectius (l'Estat), és a dir, es regula l'activitat de les institucions públiques • Dret Privat: que regula les relacions dels individus o particulars.
No obstant, aquesta classificació és antiquada i ja no és útil perquè l'Estat intervé amb moltes relacions amb individus o particulars -i, per tant, se'l podria considerar un particular-. A més, certes relacions individuals poden afectar als interessos col·lectius.
Classifiquem el Dret segons els tipus de normes: • Dret Imperatiu: És una norma jurídica o llei que obliga a fer quelcom. O sigui, imposa una conducta.
• Dret Dispositiu: És una norma jurídica o llei que està a disposició de qui la vulgui utilitzar.
• Dret per Defecte: En cas de voluntat expressa dels interessats, s'aplica aquesta llei per evitar buits legals.
L'anterior divisió no és massa efectiva degut a que el Dret imperatiu envaeix el dret dispositiu.
Malgrat tot, encara fem servir la classificació de Dret Públic i Privat per dividir cada branca del Dret. Per tant, tenim que: Dret Públic Dret Privat • Dret Constitucional Estableix la separació de poders, l'organització de l'Estat, els drets i llibertats fonamentals i el procediment democràtic.
No es limita només a la Constitució sinó també a tractats internacionals -drets humans...- o lleis que amplien allò dit a la Constitució.
Dret Civil Regula aspectes relacionats amb la família, la propietat i les obligacions.
Alguns exemples són el matrimoni, l'adopció i els testaments.
La llei més important és el Codi Civil.
Dret Administratiu Regula l'execució de polítiques públiques -actes administratius- i es basa en que l'estat ha de complir les lleis -principi de legalitat-.
A més, ha originat certs drets concrets com el del medi ambient o el fiscal.
Dret Mercantil Fa referència a la figura del comerciant i el comerç. Regula aspectes com la comptabilitat o els tipus de societats.
Com el Codi de Comerç data de 1885, ha sigut ampliat amb nombroses lleis.
Dret Penal Estableix les penes -sancions que afecten al patrimoni i la llibertat de les persones- a les persones culpables de cometre delictes. Ha de ser provada la intencionalitat o, en certs casos, la negligència o la imprudència perquè una persona sigui culpable. Als darrers anys, s'han ampliat els delictes econòmics regulats pel codi penal.
Dret Internacional Privat Regula les relacions entre particulars de diferents països mitjançant les normes de conflicte, que estableixen què fer en cada cas.
Dret Processal Penal Regula el poder judicial o el procediment judicial en casos de dret penal o quan s'ha de determinar si un individu és culpable o innocent per certs delictes.
La persona pot defensar-se de l'acusació, mentre que el fiscal ha de provar que és culpable. El jutge decideix si és culpable o innocent. La llei més important és la d'Enjudiciament Penal.
Dret Laboral Regula el contracte de treball i les relacions entre empresari i treballador.
El Dret intervé per reequilibrar el desigual poder de negociació entre l'empleat i l'empresari.
La llei més important és l'Estatut dels Treballadors, però també hi ha tot el dret de la Seguretat Social.
Dret Internacional Públic Regula la relació entre els estats i determina les fronteres dels països i la protecció dels drets humans, entre d'altres.
Es basa en tractats internacions i pactes entre nacions.
Dret Processal Civil Regula el poder judicial o el procediment judicial en casos de dret civil o mercantil. La llei més important és la d'Enjudiciament Civil.
És a dir, tracta disputes entre particulars i s'inicia per una demanda d'una de les dues parts. El jutge ha de decidir a través de les proves quina part té raó. Al seu torn, el demandant pot desistir i concloure el procés.
Dret Comunitari (de la UE) La UE està formada pel Parlament Europeu -representa els ciutadans de la UE-, el Consell Europeu -representa als estats membres- i la Comissió Europea o el govern de la UE. Tots tres òrgans poden legislar. Existeix també un Tribunal de Justícia i un Tribunal de Comptes -que revisa les finances dels estats de la UE-.
Distingim entre el dret comunitari primari -els tractats fonamentals- i el derivat -que prové de les resolucions de la UE.
Al dret derivat distingim entre reglaments -lleis europees més importants que les nacionals-, directives -dirigides a certs països- i decisions -recomanacions-.
El Dret Penal El dret penal és la branca del dret que realitza la funció més evident de control social o de la societat. Per dur a terme aquesta funció, fa servir la tècnica repressiva i les normes de dret imperatiu. Aquesta branca del dret es basa en els següents principis: • Legalitat Penal: La llei haurà d'estar aprovada per un parlament democràtic per poder establir delictes i imposar penes. A més, la llei ha de ser escrita perquè cada individu la pugui conèixer i també ha de complir el principi de taxativitat -ha d'especificar clarament què és delicte i quina sanció o pena hi ha-.
Al seu torn, no pot ser retroactiva si perjudica el condemnat i, a més, les normes penals no poden aplicar-se per similitud o semblança quan són desfavorables.
• Subsidiarietat: El dret penal és l'últim recurs o eina i s'ha d'evitar utilitzar-lo sempre que sigui possible.
• Culpabilitat: Es prohibeix la responsabilitat objectiva -que et jutgin quan el delicte és fruit de l'atzar o no és culpa de ningú pel sot fet de cercar un culpable-.
• Proporcionalitat: La pena ha de ser proporcional al delicte i adequada a l'objectiu que es busca.
• Humanitat de Penes: S'eviten les penes cruels i s'intenta que els presos gaudeixin d'una bona vida. A més, es tendeixen a limitar les penes de presó.
• Resocialització: El delinqüent a ha de ser reintegrat.
• La Justificació de la Pena: La pena pot ser justa segons la teoria de la retribució -el delinqüent s'ho mereix- o la utilitarista -per prevenir delictes-. Actualment es mesclen ambdues teories.
El Dret Civil El dret civil està al servei dels particulars i es basa en: • Autonomia de la Voluntat: Les normes estan a disposició dels individus -són normes dispositives-.
• Igualtat entre les Parts.
• Interessos Generals: En certs casos, la propietat pot ser expropiada perquè la utilitzi l'estat.
• Normes per Defecte: S'activen només en cas de buit legal o quan l'interessat no ha estipulat res.
La llei o norma jurídica més rellevant és el Codi Civil, que regula les relacions personals, familiars i patrimonials. Concretament, es refereix a coses com: • Persona i família: Aspectes com la nacionalitat, el matrimoni...
• Propietat: L'herència o la possessió, entre d'altres.
• Contractes: Estableix el tipus de contracte i la seva validesa.
...