Tema 8 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos psicològics: Memòria
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

T.8. LA MEMÒRIA SEMÀNTICA I LA MEMÒRIA EPISÒDICA 1. INTRODUCCIÓ: LA REPRESENTACIÓ DE LA INFORMACIÓ.
Cada individu reté a la seva memòria a llarg termini: Continguts semàntics (significats de les paraules, coneixements del món...). És a dir MEMÒRIA SEMÀNTICA.
Continguts episòdics (esdeveniments amb context temporal i espaial, esdeveniments biogràfics). És a dir MEMÒRIA EPISÒDICA.
Destreses (conduir, nedar, escriure a màquina...). És a dir MEMÒRIA PROCEDIMENTAL.
A l’hora d’estudiar la memòria ens podem situar en algun d’aquests tres nivells d’anàlisi de la memòria: 1. Estructural: estudia quins tipus de memòria hi ha, quins sistemes hi ha i quines característiques tenen aquests.
2. Processual o funcional: estudia com es codifica i com es recorda la informació 3. Representacional: estudia com s’organitza o estructura la informació en la memòria i quin format o codi de representació s’utilitza Representació mental: implica la idea de representar o conservar allò que està absent. Així doncs, la idea de representació mental porta implícita la funció de codificació. Aquesta es pot explicar a partir de diferents marcs explicatius:  Conceptes: Entesos com a representacions mentals relativament estables, la funció dels quals consisteix en categoritzar la realitat.
 Esquemes: Definits com a estructures actives e interrelacionades de coneixement que interactuen en la comprensió de la informació que rebem i que guien la nostra actuació.
 Imatges mentals: Suposen que el sistema cognitiu disposa d’un mitjà de representació que provoca una experiència similar a la que té lloc en la percepció. És una experiència conscient de “veure” però no a través dels ulls sinó de la ment.
 Models de Memòria semàntica: Consisteixen en models explicatius de l’organització dels continguts conceptuals o de significat.
2. LA MEMÒRIA SEMÀNTICA I LA MEMÒRIA EPISÒDICA.
A partir de Tulving s’ha fet evident la distinció dins de la memòria a llarg termini entre el que s’anomena una memòria semàntica i una memòria episòdica.
Memòria episòdica: consisteix en el record de fets concrets (ex: ahir vaig anar al metge, aquest matí he esmorzat un entrepà de formatge) Memòria semàntica: es refereix al nostre coneixement del món. (ex: conèixer el significat d’una paraula, saber quina és la capital de França).
Així, aquests dos tipus de memòria presenten diferències en varis aspectes:  Continguts: 38    o Memòria episòdica: esdeveniments, successos, episodis.
o Memòria semàntica: significats conceptuals i les seves relacions.
Organització de la informació: o Memòria episòdica: organització espaial i temporal.
o Memòria semàntica: organització conceptual.
Condicions i conseqüències de la recuperació.
o Memòria episòdica: només conté informació prèviament codificada.
o Memòria semàntica: Té capacitat inferencial, per tant, pot generar informació que no ha estat codificada.
Resistència a la interferència i l’oblit: La incorporació i pèrdua de la informació és més freqüent en la memòria episòdica que en la semàntica.
3. MODELS O TEORIES SOBRE LA MEMÒRIA SEMÀNTICA.
La recerca sobre la memòria semàntica s’ha centrat bàsicament en deduir la configuració del codi utilitzat i el tipus d’organització que facilita l’emmagatzemament a llarg termini d’aquest tipus d’informació.
Aquesta recerca assumeix la premissa que la major part de la organització d’aquesta informació és de tipus semàntic, és a dir, basada en el significat.
Els inicis de la recerca sobre la organització de la memòria semàntica provenen d’estudis sobre intel·ligència artificial.
Quan s’intenta crear un programa que sigui capaç de comprendre el llenguatge natural ens trobem amb les dificultats de que ha d’estar dotat d’una capacitat per a analitzar sintàcticament els enunciats i que ha de ser capaç de realitzar algun tipus d’interpretació semàntica de les estructures sintàctiques detectades.
3.1.
Models de xarxes semàntiques.
Consideren que el coneixement està estructurat en una xarxa semàntica. La única clau seria el concepte (significat) i la xarxa s’estructuraria segons l’associació dels conceptes entre ells. Tots aquests models tenen en comú que conceben el coneixement com una xarxa de connexions. La recuperació de la informació es faria per una buscada activa d’interseccions.
Els principals models d’aquesta categoria són els proposats per Collins i Quillian (1969) i per Collins i Loftus (1975).
Exemple del model de Collins i Quillian: 39 Les característiques d’aquest model són:  Dos tipus generals de relacions: o De subconjunt (és un) que expressen la inclusió d’uns conceptes en altres (“el canari és un ocell”) o De propietat (té, és, pot) que representen les propietats dels conceptes (“té ales”).
 Principi de jerarquia: la xarxa semàntica està organitzada a partir de les relacions de subconjunt, és a dir, s’estructura en nivells jeràrquics progressivament més abstractes. Per tant, com més amunt de la xarxa, més general és el concepte.
 Principi d’economia cognitiva: això significa que les propietats s’associen als nodes de més alt nivell possible (ex. la propietat “pot volar” s’associa al node ocell i no als nodes de nivell inferior).
 La utilització de la xarxa semàntica es realitza mitjançant un procés d’activació.
 La utilització de la xarxa semàntica consumeix temps; depenent de la distància dins la xarxa es tardarà més o menys temps en comprendre una frase.
Els experiments dins d’aquest model es van realitzar mitjançant tasques de verificació de frases en les quals es mesura el temps en donar la resposta (dir si son certes o no les afirmacions que se’ns presenten). Van veure que igual que els ordinadors, les persones tardaven més en verificar respostes que estaven més allunyades en l’esquema (ex: tardaven mes en dir que un ocell tenia pell que a dir que volava). La diferencia entre humans i ordinadors, els que els humans som més ràpids a dir que no, ja que l’ordinador abans de dir que no ha d’explorar totes les opcions i nosaltres ho diem directament. A més, es va dir que els elements que hi havia a vegades eren poc representatius (es més fàcil assimilar que un canari es un ocell que no pas un pingüí).
Aquestes dues crítiques van fer evident que el model de xarxes no podia explicar perquè dins d’una mateixa categoria hi ha alguns casos que són més típics que d’altres i produeixen un temps de reacció inferior.
A més, aquests models de xarxes han estat criticats per un excés de formalisme que atribuiria a la ment humana unes característiques massa rígides.
3.2. Models de trets o característiques semàntiques Consideren que els conceptes es defineixen en funció d’un conjunt d’atributs i trets. El model suposa l’existència d’uns trets definitoris (més essencials) i d’uns altres de característics (més accidentals). Aquests trets estan ordenats de dalt a baix segons el seu grau de poder definitori. Un altre supòsit és que el nombre de trets disminueix a mesura que augmenta el grau d’abstracció.
El principal representant d’aquest tipus de models és el proposat per Smith, Schoben i Ripps (1974).
40 Característiques del model de trets:  Substitueixen el concepte de node pel de conjunt de trets.
 La relació entre dos o més conceptes depèn de les relacions existents entre les corresponents llistes de trets o atributs.
 Mentre que els models de xarxes proposen un funcionament basat en les relacions lògiques d’inclusió de classes, els models de trets proposen un funcionament inspirat en les relacions de la teoria de conjunts (intersecció, unió,...).
 El funcionament es fonamenta en la comparació de trets.
 Distingeixen entre uns trets definitoris (trets centrals que comparteixen tots els membres d’una mateixa categoria) i els trets característics que (trets més accidentals i que no resulten imprescindibles).
 No presenten el principi d’economia cognitiva.
 El conjunt o nombre de trets disminueix a mesura que augmenta el grau d’abstracció. Per tant, com més específic sigui l’element, més quantitat de trets tindrà.
41 ...