6. La relació obligatòria / 7. El compliment/incompliment de la relació (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Dret civil
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 10
Subido por

Descripción

Incluye: "Concepte; les fonts de les obligacions" (Tema 6) //
"Concepte de pagament; idees generals; formes especials de pagament; incompliment de les obligacions; conseqüències; mesures per protegir l'obligació" (Tema 7)

Vista previa del texto

6. LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA 6.1 Concepte: Relació obligatòria -> tipus de relació jurídica entre persones que implica que les mateixes es troben vinculades per drets i deures.
Una persona pot exigir a una altra la realització d'una conducta el compliment de la qual es garanteix amb els béns i drets de l'obligat.
Del compliment d'obligacions/deures els deutors responen amb els seus béns presents i futurs.
Característiques: 1) Dinamisme: el patrimoni es pot modificar constantment.
2) Temporalitat: els drets i deures s'han de complir en un moment determinat, no quan es vulgui.
3) Bona fe: ni el creditor pot demanar coses que sap positivament que el deutor no pot fer ni els deutors poden acceptar fer coses que saben que no podran fer.
Punt de vista del CREDITOR Punt de vist del DEUTOR Tot crèdit constitueix un mitjà per aconseguir Tot deure ha de tenir un correlatiu dret de una prestació del deutor.
crèdit.
La prioritat en cas de coincidència de crèdits ve Els deures deriven d'algun fet que el generen, donada per la llei no pel temps.
mai d'una situació o un status personal.
Són drets relatius i s'aconsegueix per exigir una El deure consisteix en la realització d'un acte determinada conducta.
d'entre els molts que són capaços de portar-ho a terme.
Tot deure ha de ser susceptible de valoració econòmica.
6.2 Les fonts de les obligacions: (*ARTICLE 1089): les obligacions neixen de: • Llei • Contracte • Quasi contracte • Delicte • Quasi delicte • Voluntat unilateral -> dret de recompensa.
6.3 Elements que formen una relació obligatòria: 1) ELEMENT SUBJECTIU/PERSONAL: Format pels diversos subjectes que intervenen en la relació obligatòria: • Subjecte actiu (creditor) -> titular dels crèdits.
• Subjecte passiu (deutor) -> posseïdor dels deutes.
Els dos poden ser unipersonals o pluripersonals.
2) ELEMENT OBJECTIU/PRESTACIÓ: Fa referència a la conducta que el creditor pot exigir al deutor.
Els creditors només poden exigir: • Donar una cosa.
• Fer una cosa.
• Abstenir-se.
Perquè una conducta sigui vàlida (requisits): • Possible -> que es pugui fer. La impossibilitat d'una cosa pot ser: ◦ Absoluta: ningú ho pot fer.
◦ Relativa: no resulta possible per alguns.
◦ Originària: és impossible des de sempre.
◦ Sobrevinguda: en un principi es podia fer, però després ja no.
• Lícita -> legal • Determinada 3) ELEMENT VINCULANT: Fa referència al lligam que uneix els diversos subjectes que formen la relació obligatòria.
6.4 Diferents modalitats de la relació obligatòria: 1) EN RELACIÓ A LES CARACTERÍSTIQUES ESPECIALS DE PRESTACIÓ: • OBLIGACIONS POSITIVES: *Positives de DONAR: ◦ El deutor mentre no realitzi el lliurement que li correspon ha de conservar en bon estat la cosa.
◦ Si la cosa que hem de donar genera algun fruit, s'haurà d'entregar conjuntament.
◦ Si la cosa és principal i té accessoris també s'hauran de lliurar.
◦ El deutor ha d'entregar la cosa pactada i no es pot substituir encara que sigui de superior valor, en contra de la voluntat del creditor.
*Positives de FER: consisteix en realitzar una cos. Cal distingir si el fet és personalitzat o no: -Personalitzat -> ho ha de realitzar el propi deutor.
-No personalitzat -> ho pot realitzar qualsevol persona.
◦ No podem substituir un fet per un altre en contra de la voluntat del creditor.
◦ Quan el deutor no les efectua, el creditor pot realitzar-les a costa seva.
• OBLIGACIONS NEGATIVES: Consisteix en obligacions de no fer. Si el deutor fa algun cosa quan s'havia compromès a no fer-ho, no podem destruir a costa seva.
• OBLIGACIONS DE TRACTE ÚNIC: S'acaben al realitzar el servei.
• OBLIGACIONS DE TRACTE DURADOR: Que dura molt. Pot ser: ◦ Tracte continuat ◦ Tracte successiu (periòdic) • OBLIGACIONS SIMPLES: Constituïda per un únic objecte.
• OBLIGACIONS COMPOSTES: Constituïda per vàries prestacions. Pot ser: ◦ Conjuntiva: les vàries coses s'han d'entregar conjuntament.
◦ Alternativa: hem de donar una cosa entre varies.
• OBLIGACIONS FACULTATIVES: El deutor pot complir donant una cosa diferent a la pactada. Si la cosa originària pactada desapareix -> obligació també.
• OBLIGACIONS DIVISIBLES: Es pot complir de forma fragmentaria.
• OBLIGACIONS INDIVISIBLES: S'ha de complir tot el conjunt.
• OBLIGACIÓ GENÈRICA: Es troben indeterminades dins de la seva espècie, • OBLIGACIÓ ESPECÍFICA: Es troben perfectament definides.
• OBLIGACIONS PECUNÀRIES: Es compleix pagant diners. Tipus: ◦ Estrictes: cal estipular una quantitat concreta.
◦ Deutes de valor: prèviament cal liquidar el valor de l'objecte.
2) POSSIBILITAT D'EXISTÈNCIA INDEPENDENT: • OBLIGACIONS PRINCIPALS: Aquelles que tenen una existència permanent. Si desapareix la accessòria també.
• OBLIGACIONS ACCESSÒRIES: Depenen d'una principal.
3) PEL MOMENT QUE PRODUEIXEN EFECTES: • OBLIGACIONS PURES: Aquella que no té cap limitació. S'han de complir instantàniament.
• OBLIGACIONS CONDICIONADES: Depenen d'un futur cert: ◦ Obligació condicionada suspensiva: no s'han de complir fins que la condició es compleixi.
◦ Obligació condicionada resolutòria: es compleix mentre el el fet no es produeixi.
• OBLIGACIONS A TERMINI: Depenen d'un futur cert: ◦ Termini inicial: obligació es compleix. Comencen a tenir efecte.
◦ Termini final: obligació deixa de complir-se. Deixen de tenir efecte.
4) CONEXIONS UNILATERALS/BILATERALS: • OBLIGACIONS UNILATERALS: Neixen per una sola part.
• OBLIGACIONS BILATERALS: Neixen per dos parts: ◦ Bilateral recíproca: una part li deu a l'altre però l'altre li deu a la primera. (*ARTICLE 1124): condició tàcita.
Encara que no estigui pactat, existeix el perjudicat que pot exigir la resolució o que el contracte quedi sense efecte.
5) PELS SUBJECTES: • OBLIGACIONS PARCIÀRIES: Es pot complir parcialment.
• OBLIGACIONS MANCOMUNADES: Quan existeixen varis deutors, es divideixen el deute en tantes parts com deutors hi hagi, considerant deutes independents i sense considera que la insolvència de qualsevol dels deutors pugui respondre pels altres.
• OBLIGACIONS SOLIDÀRIES: Si un ha sigut insolvent, es pot anar a reclamar i els altres hauran de pagar (respondre) per ell.
REGLES EXTERNES CRÈDIT A DEUTORS DE REGLES INTERNES REGLES INTERNES ENTRE CREDITORS ENTRE DEUTORS Qualsevol creditor es pot dirigir El creditor que cobra ha de Tots són responsables de la contra qualsevol deutor o contra donar la seva part a la resta de totalitat del pagament.
tots simultàniament.
creditors.
El deutor a qui se li ha reclamat pot pagar a qualsevol dels creditors, no obstant, si ha sigut judicialment és necessari que pagui a qui ha reclamat.
Qualsevol creditor pot fer allò que li sembli vàlid per cobrar el crèdit, però no pot fer res perjudicial.
En el cas que alguns dels deutors resulti insolvent, tots els altres, proporcionalment, assumiran la seva insolvència.
El deutor pot oferir excuses pròpies de la obligació, les seves personals i les dels seus companys, pel que fa a la part del deute del que aquests en siguin responsables.
Encara que la obligació no es pugui complir, única i exclusivament per un dels deutors, tots seran responsables iguals, però els innocents es podran dirigir cap el culpable exigint-li els danys i perjudicis per la seva conducta negligent.
7. EL COMPLIMENT/INCOMPLIMENT DE LA RELACIÓ 7.1 Concepte de pagament: El compliment es realitza pagant.
Compliment principi d'integritat del pagament -> cap deute no és considerat pagat sinó, quan completament hem donat la cosa o realitzat el serveix en què consisteix.
-La persona que paga ho fa amb la voluntat de deutor. Automàticament queda situada en la situació jurídica de creditor.
-La persona paga en contra de la voluntat del deutor. Si el pagament li genera benefici o o utilitat li pot reclamar.
7.2 Idees generals: Punt de vista del creditor -> el deute l'hem de pagar a favor del creditor. Trobem 3 situacions: 1) El creditor és incapaç: li pago si té un benefici, sinó li pago al tutor.
2) El tribunal ha ordenat que el deute encara no es pagui i el creditor és pagat pel deutor, el pagament es té per no efectuat.
3) Enlloc de pagar al nostre creditor li paguem a un altre, si el meu creditor queda igualment beneficiat, el deute queda pagat.
Pagament de les obligacions; lloc i moment: • Lloc i moment queden pactats. Sinó: ◦ En defecte de conveni haurem de complir en el mateix lloc on existia la cosa quan es va crear la obligació. En qualsevol altra circumstància s'haurà de pagar en el domicili del deutor.
◦ En defecte de pacte pel que fa al temps: ▪ Obligacions pures -> s'han de pagar immediatament.
▪ Obligacions suspeses -> quan l'obligació es compleix.
▪ Obligacions amb termini inicial -> quan aquest arriba.
Les despeses de pagament -> van a càrrec de qui s'hagi pactat. En defecte de pacte: • Despeses judicials: a càrrec de qui determini la sentència.
• Despeses extrajudicials: a càrrec del deutor.
Demostració del pagament: • Proba de les obligacions -> a càrrec de qui les reclami.
• Proba de l'extinció -> a càrrec de qui s'hi oposa.
A través de quins mitjans demostrem el pagament: 1) ELS DOCUMENTS: es dóna per escrita l'explicació: • Document públic -> acceptable per tothom. S'ha realitzat davant d'una autoritat o notari. Es tenen per autèntics (valor absolut) i la data ens perjudica a tots els altres.
• Document privat -> aquells que els subscriuen particularment les persones i només afecta a les persones que l'escriuen. Si perjudica a 3es persones només es tindrà en compte a partir de la data que s'ha disposat en un arxiu públic.
2) CONFESSIÓ: fa proba en contra de qui la realitza. El creditor reconeix que ja ha cobrat i cal fer proba. Si reconeix que no ha cobrat o el deutor que si ha pagat -> no serveix com a proba.
3) INSPECCIÓ JUDICIAL: a vegades hi ha situacions que es veuen a simple vista.
4) PROBA PERICAAL: cal que algú manifesti el seu coneixement (algú especialista en la matèria).
5) PROBA DEL TESTIMONI: quan una persona manifesta el que sap.
6) PROBA DE LES PRESSUMPCIONS: és una deducció; podem deduir una conseqüència.
Algunes es poden demostrar que són falses.
-> Moltes obligacions es compleixen a través de l'entrega de diners (pagament) -> PRINCIPI NOMINALISTA: el valor dels diners és inalterable des que la obligació comença fins que s'acaba.
7.3 Formes especials de pagament: 1) IMPUTACIÓ DE PAGAMENTS: es considera que el pagament s'efectua acompte del deute més gran (onerós).
-En el cas hipotètic de que tots els deutes fossin igual -> el pagament es consideraria pagat proporcionalment.
-En el cas hipotètic que algun deute generés interessos -> el pagament quedaria efectuat abans a compte dels interessos, que no pas a compte del capital.
2) DACIÓ DE PAGAMENT: si el creditor hi dóna el seu consentiment, el deutor pot complir l'obligació donant una prestació diferent a la pactada.
3) PAGAMENT PER CESSIÓ DE BÉNS: transferir al creditor la possessió i administració de béns propis del deutor, perquè es pugui cobrar en benefici dels seus béns.
4) CONSIGNACIÓ: a vegades el creditor no va a cobrar. Puc agafar els diners, mercaderia etc. I deixar-ho a un lloc a càrrec del creditor.
7.4 Incompliment de les obligacions: 1) INCOMPLIMENT: • IMPUTABLE: ◦ Engany o dol: quan l'incompliment té per causa la voluntat del deutor. Com a conseqüència -> el deutor haurà de pagar tots els danys i perjudicis al creditor.
◦ Culpa: sense negligència: ▪ Culpa molt lleu -> diligència que només veuen les persones més diligents.
▪ Culpa lleu -> deutor comet una diligència normal.
▪ Culpa greu -> cometre la negligència més elemental.
• NO IMPUTBALE: ◦ Cas fortuït/de força major: incompliment és provocat per un fet imprevisible i, encara que es s'hagués pogut preveure, no es podia evitar.
2) COMPLIMENT PUNTUAL INEXACTE: • DEFECTUOSA: compleix malament.
• PARCIAL: no ho compleix de forma total.
• DIFERENT: no ho compleix com hauria de ser.
3) LA MORA: compliment exacte però no puntual. Quan el compliment encara resulta útil al creditor, es dóna en les obligacions positives, líquides, determinades i exigibles.
*Conseqüències: • Ha de realitzar el pagament de danys i perjudicis juntament amb els interessos pactats i en defecte de pacte l'interès legal.
• Quan es retrassa no només queda responsable de l'incompliment; també del cas fortuït i de la força major.
• Són responsables fins que el deutor compleixi o l'obligació s'extingeixi (sense comptar les pròrrogues).
• La mora no té conseqüències pel deutor si el que incompleix és el creditor.
• Si cap de les dues parts reclama -> no hi ha mora. La mora comença quan un dels dos reclama: ◦ Mora reclamada -> quan el creditor reclama.
◦ Mora automàtica -> legal.
7.5 Conseqüències de l'incompliment imputable: 1) COMPLIMENT FORÇÓS DEFORMA ESPECÍFICA: -La obligació no s'ha complert però encara es pot complir.
-La prestació encara es pot reaitzar. La reclamem judicialment, si el deutor es nega li prendrem o el jutge en demanarà la possessió.
2) COMPLIMENT PER EQUIVALÈNCIA: La obligació no s'ha complert i no es podrà portar a terme. Es dóna algu equivalent. S'efectua pagant danys i perjudicis: Danys i perjudicis = DANY EMERGENT (el mal que s'està produint) +LUCRE CESARI (benefici que per culpa del deutor, el creditor deixa d'obtenir).
7.6 Mesures per protegir l'obligació: 1) MESURES PREVENTIVES: • ARRES (paga i senyal): Garantia en suma de diners o objectes que una part dóna a l'altre en el moment de constituirse l'obligació: ◦ Arres confirmatòries -> considerades com a expressió de la conclusió d'un contracte.
◦ Arres penitencials -> permetre l'incompliment i que després les retorni duplicades.
• CLÀUSULA PENAL: Estipulació d'una presentació, generalment de pagar una suma de diners a càrrec del deutor i a favor de l'altre, pel cas de que aquell no compleixi amb l'obligació.
• FINANÇAMENT O GARANTIA REAL: -El finançament equival a una garantia personal consistent en la multiplicació dels responsables del compliment mitjançant a 3es persones que es comprometen a pagar si el deutor no ho fa.
-Garantia real, fem constar béns els quals passarien a disposició en cas d'incompliment.
• DRET DE RETENCIÓ: Facultat que se li concedeix al creditor perquè pugui tenir la disposició d'aquella cosa fins que el deutor no compleixi l'obligació.
2) MESURES REPRESSIVES: • ACCIÓ SUBROGATÒRIA: Se li concedeix als creditors perquè reclamin dels deutors del deutor.
• ACCIÓ REVOCATÒRIA O PAULIANA: -Revocar una cosa = anul·lar-la.
-Acció pauliana -> el creditor, després d'haver perseguit infructuosament els béns que estaven en possessió del deutor, pot impugnar aquells actes que el deutor ha realitzat en frau del seu dret.
• ACCIÓ DIRECTA: Creditor també es dirigeix al deutor del seu deutor, però ho fa amb nom propi.
3) LIQUIDACIÓ O COACTIVES: • CONCURS DE CREDITORS: Passiu és superior a l'actiu. El mateix creditor ho exigeix.
Primer s'incapacita el deutor -> béns bloquejats.
A continuació, el tribunal li nomena un administrador concursal -> administrador intentarà arribar a un acord amb els creditors, però a vegades no pot convèncer a la gent i llavors -> liquidació: deutor es queda sense res i l'administrador ho ven per pagar el que pugi.
...