Bases i Inicis del Desenvolupament (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Bases i Inicis del Desenvolupament
Año del apunte 2014
Páginas 35
Fecha de subida 24/10/2014
Descargas 1
Subido por

Descripción

Bases i Inicis del Desenvolupament. Apunt Generals

Vista previa del texto

BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT INFÀNCIA SALVATGE Victor de l’Aveyron (Data de naixement: 1785-1790) 1801 → El Dr. Itard se’n fa càrrec. És un precursor de la logopèdia.
Aquest nen va passar la seva infantesa als boscos tot i que va estar puntualment en granges i en cases de beneficència, les quals eren molt dolentes i no beneficiaven el desenvolupament.
El 1801 el ministeri dóna el nen al Dr. Itard fins el 1806 quan el nen deixa d’avançar en el seu desenvolupament. Hi ha diaris que expliquen el desenvolupament i els progressos del nen (1801-1806).
Llibres: Itard, J (1990) → Vyctor de l’Aveyron. Madrid. Alianza Editorial.
Lane, H (1976) → El niño salvaje de l’Aveyron. Madrid. Alianza Universal.
El nen només va arribar a saber unes 100 paraules però no va poder aprendre a construir frases. També va aprendre hàbits bàsics com rentar-se, vestir-se...
El 1806 va quedar a càrrec de l’assistenta del Dr. Itard qui només en tenia cura en el sentit físic. Victor va morir sobre els 40 anys.
Aquest i altres casos demostren que el medi afecta en el desenvolupament humà.
1970 → Un altre cas de infant salvatge és el de Genie, una nena que va estar tancada pels seus pares (no estaven bé psíquicament) que creien que era retardada mental, en una habitació.
Genie va ser trobada amb 13 anys i fins llavors ningú li parlava i simplement li passaven el menjar per la porta i li rentaven la cadira orinal on passava la major part del temps asseguda.
Quan la van trobar no parlava i caminava malament a causa de la falta d’espai i d’estar masses hores asseguda.
Actualment té uns 40 anys.
Va haver una mica de controvèrsia per que no es pot saber si el retard mental que té és degut a l’aïllament o si ho era de naixement.
1 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT TEMA 1 EL PROCÉS DEL DESENVOLUPAMENT 1. L’objecte d’estudi de la Psicologia evolutiva: El desenvolupament.
1.1. Definició de la Psicologia evolutiva en funció del seu objecte d’estudi.
2. Algunes qüestions rellevants relacionades amb l’estudi del desenvolupament.
2.1. Dimensió temporal.
2.1.1. L’edat com a indicador del transcórrer del temps.
2.2. Irreversibilitat o reversibilitat de les experiències primerenques.
2.2.1. Plasticitat del desenvolupament.
2.2.2. Períodes crítics i períodes sensibles.
2.3. Herència i medi.
2.3.1. Continguts tancats i oberts del codi genètic.
2.3.2. Calendari maduratiu de l’espècie.
2.3.4. Canalització del desenvolupament.
2.4. Concepte “d’estadi”.
3. Concepte del desenvolupament.
3.1. Concepció clàssica del desenvolupament.
Piaget. Va elaborar una teoria sobre el desenvolupament infantil.
3.2. Concepció socio-cultural del desenvolupament.
Vygotsky. Psicòleg de finals dels anys 20 i principis dels 30. Va elaborar una teoria acceptada actualment.
3.3. Concepció de la Psicologia cognitiva o del processament de la informació (PI).
És una altre manera d’entendre el desenvolupament.
2 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT TEMA 1 EL PROCÉS DEL DESENVOLUPAMENT 1. Definició de Psicologia evolutiva La Psicologia evolutiva o Psicologia del desenvolupament és la part de la psicologia que s’ocupa de l’estudi dels processos de canvi psicològic relacionats amb l’edat que tenen lloc en el desenvolupament des del naixement fins a la mort de la persona.
Interessa l’evolució (canvi) de tot allò que engloba la psicologia (atenció, percepció, llenguatge, comunicació, vincles afectius...) No és simplement el pas del temps, també han d’intervenir molts factors per que el desenvolupament es produeixi. No s’estudien els canvis biològics o orgànics sinó que s’estudien els canvis al voltant de l’individu en el seu entorn (canvis exteriors relacionats en l’edat: anar a l’escola...) Estudiar el desenvolupament de l’individu més enllà de l’adolescència és nou.
L’objectiu de la Psicologia evolutiva es estudiar els processos de desenvolupament normal.
Hi ha dimensions aplicades de la Psicologia evolutiva que s’encarreguen d’estudiar els processos de desenvolupament anormals.
2. Algunes qüestions rellevants relacionades amb l’estudi del desenvolupament.
2.1. Dimensió temporal Els processos de canvi psicològic necessiten un temps.
Hi ha diferents tipus de dimensió temporal: - Dimensió filogenètica. Estudia com s’ha transformat una característica (ex. comunicació) al llarg de la història evolutiva de les espècies animals des dels seus inicis fins a l’actualitat.
- Dimensió de la història sociocultural. Estudia com es van produint els canvis psicològics al llarg de l’evolució de les cultures (ex. repercussions de la utilització de la llengua escrita) no només en el passat sinó també en el futur.
- Dimensió ontogenètica. Estudia el canvi psicològic al llarg de la vida de l’individu (onto- = subjecte, ente) Aquesta és la dimensió temporal més utilitzada en Psicologia evolutiva.
- Dimensió microgenètica. Estudia un temps delimitat, curt (amb comparació a la duració de la vida humana) i intensiu. Són estudis enfocats al camp aplicat. (ex. canvis en el llenguatge de nens de 3 anys estudiat durant 3 mesos).
2.1.1. L’edat com a indicador del transcórrer del temps Edat → Indicador del temps que fa que va néixer una persona (del transcórrer del temps).
La Psicologia evolutiva estudia que és el que està vinculat al transcórrer del temps.
Factors explicatius del desenvolupament → Maduració orgànica, experiències educatives, vincles afectius, relacions socials (tots aquests factors i molts més causen les diferències entre un nadó de 4 mesos i un nen de 3 anys, per exemple).
→ L’edat per si sola no és un factor explicatiu del desenvolupament.
Un exemple que demostra que l’edat no es un factor explicatiu del desenvolupament és el cas dels nens salvatges (l’aïllament pot provocar que un nen salvatge de 10 anys pot tenir el mateix desenvolupament que un nen de menys edat en condicions normals).
L’edat en que es produeixen els canvis o el desenvolupament de diferents capacitats són períodes flexibles però una mica delimitats → hi ha una variabilitat normativa: període o interval de normalitat.
(Exemple → Alçada: lo normal està entre 1.50 m – 1.90 m).
3 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT 2.2. Irreversibilitat o reversibilitat de les experiències primerenques Existeix acord entre tots els científics en que els primers anys del desenvolupament són molt importants, per tant, si el nadó té alguna patologia com més aviat es diagnostica millor per que es comença abans el tractament.
La Psicologia evolutiva té una visió optimista pel que fa a les anomalies en els primers anys de vida. Es creu que per que alguna cosa comenci malament no té per que acabar malament = les experiències primerenques tenen fins a cert punt un grau de reversibilitat (estudiarem on està aquest límits de reversibilitat o irreversibilitat, més o menys per que no es pot saber exactament).
La idea de reversibilitat i irreversibilitat està relacionada amb: 2.2.1. Plasticitat del desenvolupament Procés obert sempre al canvi, tot i que hi ha moments de més facilitat: primeres edats. Això no vol dir que sigui igual, pel que fa el desenvolupament tenir 1 o 84 anys.
2.2.2. Períodes crítics i períodes sensibles Un període crític és un període evolutiu - interval o marge d’edat - més enllà del qual una determinada adquisició ja no seria possible.
No hi ha un període crític en general sinó que n’hi ha per a cada adquisició.
En el cas dels humans del que més s’ha parlat és del període crític de l’adquisició del llenguatge.
Lennenberg deia que el període crític arribava fins als 5-6 anys, actualment es creu que es pot estendre fina a la pubertat (11-12 anys).
En aquest punt hi ha defensors i detractors, ja que mai es podrà fer una comprovació científica sobre els períodes crítics per que no és ètic.
Possibles maneres de comprovar l’existència de períodes crítics: · Hi ha autors que fan els experiments en animals (exemple: ocells → si s’aïllen no aprenen a cantar = hi ha un període crític per l’adquisició del cant) però això no comprova res en el cas dels humans.
· Hi ha autors que estudien els infants salvatges, però no es pot saber si en el seu naixement ja tenien la anomalia. Si suposem que si eren normals, els infants salvatges aprenen paraules però no són capaços d’aprendre a fer oracions, per tant, es pot dir que hi ha un període crític per la sintaxi (el lèxic si que l’aprenen).
· També es pot mirar si hi ha períodes crítics pel que fa al camp de la neurologia, en les connexions entre les neurones. Però hi ha casos molt sorprenents i inexplicables → recolzen la idea de plasticitat del desenvolupament.
Un període sensible és un període evolutiu - interval o marge d’edat - en el qual l’organisme seria més sensible a determinades influències de l’entorn i en el qual resultaria més provable i fàcil determinada adquisició.
Tothom està d’acord en que aquest període existeix. El període sensible planteja que existeixen períodes ideals i en els quals és més senzill adquirir una determinada adquisició.
Exemple: Un nen que faci exercici aprendrà a caminar més fàcilment i abans que un nen que ha d’estar hospitalitzat.
La idea de períodes sensibles no posa límits temporals.
2.3. L’herència i el medi La immensa majoria des psicòlegs del desenvolupament admeten que en el desenvolupament hi participen l’herència genètica i el medi.
Factor que provoca la polèmica: Genètica 4 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT 2.3.1. Continguts tancats i oberts del codi genètic Jackson → Va introduir una distinció entre codi genètic o continguts oberts i tancats (no és absolutament tancats).
La visió actual (els últims 40 anys) sobre el codi genètic dóna importància al medi (el medi interacciona amb el codi genètic).
També es veu que el codi genètic pot ser afectat o modificat pel medi que l’envolta (si en l’embaràs la mare fuma o beu pot haver errors o modificacions en el codi genètic del fetus).
· Continguts tancats del codi genètic → Són aquells continguts que estan fixats en el codi genètic i que són molt independents de la influència dels factors externs. Tampoc vol dir que siguin absolutament independents. (exemple: color dels ulls, morfologia de l’espècie (tenir 2 cames, 2 braços)). Haurien de passar coses “molt grosses” perquè es veies afectat.
· Continguts oberts del codi genètic → Són aquells que estan especificats en el codi genètic com a una possibilitat. Són els que més ens interessen perquè la majoria de capacitats estan en aquest grup.
Exemple: Parla → Hi ha la informació genètica però cal una important influència del medi perquè es desenvolupi.
Aquests continguts recalquen la importància del medi en el desenvolupament (entorn social i cultural).
Un altres exemple: intel·ligència → s’hereta un potencial o interval d’intel·ligència i després, les possibilitats d’aprenentatge, d’educació, d’interacció social marcaran en quin punt de l’interval es queda l’individu.
Avui en dia aquest interval no es pot conèixer.
2.3.2. Calendari maduratiu de l’espècie El calendari maduratiu de l’espècie determina el moment a partir del qual són possibles les diferents adquisicions evolutives, els canvis, els aprenentatges.
Fa referència a un calendari biològic que marca els límits d’evolució orgànica que són necessaris perquè una adquisició evolutiva tingui lloc (Això no és el que nosaltres estudiarem).
Vol dir que perquè un infant parli (per exemple) fa falta que les seves cordes vocals hagin experimentat uns canvis que estan bastant predeterminats (forma part del codi genètic tancat).
Calendari maduratiu ≠ Calendari evolutiu ↓ ↓ maduració com a evolució orgànica evolució del desenvolupament (=resultat de la interacció de diferents factors) 2.3.3. Canalització del desenvolupament Fa referència a que els nadons humans s’assemblen més entre ells quan més petits són = el seu desenvolupament inicial està més canalitzat o marcat que la resta d’etapes del desenvolupament.
Les habilitats dels nadons d’un més són molt semblants però a mida que es va fent gran les habilitats es van diferenciant.
En el desenvolupament inicial tenen més importància els aspectes biològics i a mida que et fas gran guanyen més importància els aspectes ambientals.
Exemple: aspecte inicial → començar a caminar: Tots més o menys aprenen a caminar a l’any, estiguin o no estimulats (no vol dir que no afectin els aspectes ambientals). Valor relatiu: ↑biològic, ↓ ambient.
aspecte més tardà → aprendre a llegir i a escriure: Els aspectes ambientals guanyen importància. Els diferents nens tindran desenvolupaments diferents. Valor relatiu: ↓biològic, ↑ambient, però tots dos afecten.
↑ edat = ↑ importància dels efectes de l’ambient Exemple: Aprendre a caminar no costa gaire i l’ambient no hi influeix molt.
Aprendre a córrer professionalment, l’ambient té un pes més important (dieta, exercicis...) 5 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT El desenvolupament psicomotor és un aspecte bastant relacionat amb l’aspecte biològic (quan un nen viu en un mal ambient potser té carències de desenvolupament en la parla, en l’alimentació... però segurament podrà caminar i córrer perfectament). L’àrea psicomotora es recent menys de les condicions de l’ambient.
2.4. Concepte “d’estadi” És bastant complicat. Introducció: No totes les teories de la Psicologia evolutiva parlen d’estadis.
La més important que si que en parla és la de Piaget.
La teoria de Freud també en parla però no és de Psicologia evolutiva.
Una altre teoria és la de Wallon.
No en parlen: Vygotsky i Psicologia cognitiva.
Estadi (terme evolutiu i teòric) ≠ Període o etapa (terme descriptiu que organitza els processos de canvi) Els teòrics que parlen d’estadis plantegen l’existència d’uns trets generals durant una etapa de la vida que són pròpies de l’àmbit i que marquen el funcionament psicològic en la resta d’àmbits.
Explicació: Piaget elabora una teoria sobre la cognició: Defineix uns determinats estadis que marquen unes determinades característiques cognitives generals.
Fixen un àmbit rector i entenen que una etapa de la vida té unes característiques i això es projecta en la resta de terrenys.
Exemple: Egocentrisme cognitiu → Diu que el fet que un nen sigui egocentrista (aspecte cognitiu) afectarà a la relació social, en la parla... durant el període de temps que el nen sigui egocèntric.
3. Concepte de desenvolupament 3.1. Concepció clàssica del desenvolupament (Piaget, Freud...) → Tenen teories diferents però amb punts en comú.
- Èmfasi en els processos interns (allò que no es veu, la ment) i en l’activitat organitzadora de la persona sobre la pròpia experiència (entenen a las persona com un ésser actiu que no solament reacciona a lo que ve de fora sinó que ho analitzen, ho valoren...).
Aquest punt és comú amb la teoria actual.
- Caràcter universal del desenvolupament → L’essència del procés evolutiu és igual per tothom: Piaget posa estadis amb característiques essencials generals comuns per a totes les cultures, tot i que els objectes amb que es faran seran diferents.
Aquesta idea avui en dia és qüestionada → la majoria de psicòlegs del desenvolupament pensen que tot i que hi ha alguns trets comuns, no hi ha tanta universalitat com diu aquesta teoria.
- Existència d’estadis universals de desenvolupament → Piaget diu que en l’adolescència ja s’han assolit tots els nivells de desenvolupament i a partir d’aquí la persona actuarà segons el raonament hipoteticodeductiu (plantejar una hipòtesis i fer un experiment per demostrar-ho) i SEMPRE s’actuarà així: Avui en dia això no és acceptat → segons el context i la situació pot variar la manera de raonar el problema.
- Concepció teleonòmica del desenvolupament. Existeix una meta que s’assoleix en l’adolescència, per tant creien que després de l’adolescència ja no hi ha desenvolupament.
La meta per Piaget és ser capaç de utilitzar el mètode hipotetico-deductiu i a partir d’aquí hi ha aprenentatge.
La meta del desenvolupament psicosexual per Freud (que és el que ell estudia) és mantenir una relació coital heterosexual.
Actualment aquesta idea és qüestionada, sobretot la idea de que el desenvolupament acaba en l’adolescència.
6 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT - Les experiències culturals, socials i educatives no poden alterar l’ordre dels estadis evolutius. La influència de lo cultural, social i educatiu afectarà únicament al ritme del procés de les adquisicions (ho assoliran més ràpidament).
Aquesta teoria és qüestionada molt, sobretot per Vygotsky.
Aportacions a valorar: - Concepció de la persona com a subjecte actiu, organitzador de la pròpia experiència.
- Destaca la necessitat d’estudiar l’activitat interna dels organismes.
Punts qüestionables: - Són la resta de punts que formen la teoria clàssica.
3.2. Concepció socio-cultural del desenvolupament (Vygotsky) Entén el desenvolupament com una interacció entre l’individu i la societat.
És una teoria molt actual i acceptada.
- Importància de la interacció social en el desenvolupament psicològic humà.
Contrasta amb la visió clàssica la qual li dóna més importància a la persona individual. Segons Vygotsky lo important és la interacció entre la persona i la societat.
- Rellevància dels contextos socials, històrics i culturals concrets en els quals té lloc el desenvolupament → és una visió molt menys universal.
- El desenvolupament com a procés de enculturització → Entén el desenvolupament com establir-se com a membre actiu en una societat i una cultura (això comporta adquirir valors, normes, pautes de conducta, coneixements, domini d’una llengua, d’instruments característics de cada cultura...).
- Importància en el funcionament psicològic del sistema de signes (parla, escriptura, sistema numèric, mapes, codi de circulació...) constituïts culturalment → Diu que el funcionament psicològic està molt afectat pel sistema de signes (exemple: la nostra memòria estarà més desenvolupada si sabem escriure, és una ajuda).
El sistema de signes juga un paper central en aquesta teoria perquè és important per a la enculturització (és molt important per a la nostra cultura aprendre a llegir i a escriure o a utilitzar l’ordinador en benefici de la ment humana).
Aquest punt també diferencia el desenvolupament en les diferents cultures.
S’han fet experiments (i s’ha demostrat) sobre aquesta idea = amb la mateixa intel·ligència actuaràs millor si saps llegir i escriure que si no en saps.
- L’educació, la cultura i la socialització s’entenen com a motors fonamentals del desenvolupament → no es pot entendre el desenvolupament al marge de la cultura i la societat (a diferència de la visió clàssica que era un matís).
Perills Es podria perdre de vista l’activitat interna de l’organisme i els processos universals del funcionament psicològic humà, caient en una visió del desenvolupament exclusivament de fora a dintre (de pura transferència).
Vygotsky NO nega les “aportacions a valorar” de Piaget (les afegeix a la seva teoria), però és fàcil llegint la seva teoria oblidar-se d’aquestes idees.
7 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT Segons la teoria de Vygotsky el nen salvatge no tindria un desenvolupament molt adequat ni avançat perquè no hi ha cap contacte.
3.3. Psicologia cognitiva o Processament de la informació - Èmfasi en els processos mentals interns → Al contrari que en les dues anteriors.
Segons Piaget i Vygotsky: - Desenvolupament: transformació més substancial (manera d’enfocar els problemes, manera de veure’s a si mateix).
- Aprenentatge: adquisició de coneixements.
- La perspectiva és agenètica.
- Desenvolupament = aprenentatge.
- Desenvolupament: millora l’eficàcia i control dels processos de tractament de la informació, que resulta que: o Adquisició de coneixements en dominis específics (història, biologia...) → Increment i millor adquisició.
o Adquisició d’estratègies → Manera de fer alguna cosa.
o Adquisició d’habilitats metocognitives (coneixement sobre capacitats cognitives i control de la pròpia actuació cognitiva: conèixer els límits propis de la persona) Segons la teoria cognitiva la persona té diferents nivells en diferents àrees.
- Visió no universalista, no teleonòmica i no homogènia (no canvis generals, no estadis) del desenvolupament.
- Atenció relativa als factors socials, culturals i educatius → Relatiu perquè en el paper si que es tenen en compte però a la pràctica no atorguen gaire atenció a aquests factors.
AMPLIAR TEMA AMB EL LLIBRE “PSICOLOGIA DEL DESARROLLO HOY” 8 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT TEMA 2 DESENVOLUPAMENT FÍSIC I PSICOMOTOR MIRAR EL LLIBRE → Seqüència de psicomotrocitat gruixuda i fina (explicar cada pas i edat normativa) Vídeo Psicomotrocitat gruixuda Gatejar → No és imprescindible en el desenvolupament psicomotor (es pot passar d’arrossegar-se a posar-se dret i caminar) però és el més habitual. Presenta més variabilitat individual que la resta de passos.
La seqüència des del naixement fins a arribar a caminar és més o menys igual per a tots els infants (el temps pot ser més curt si hi ha una bona estimulació).
Seqüència: Rodolar → Arrossegar-se → (Gatejar) → Posar-se dret → Caminar agafat → Caminar.
↓ (o amb tres punts de recolzament) Psicomotrocitat fina Primer es desenvolupa la visió i després la capacitat d’actuar (després de dos mesos d’aprenentatge). Al relacionar les dues capacitats podrà explorar el que l’envolta.
Quan aprèn a agafar coses s’ho porta tot a la boca (llavis i llengua) perquè és la part del cos amb més terminacions nervioses (poden recordar un objecte que han tingut a la boca sense haver-lo vist).
Permanència dels objectes → Els bebès de 4-5 mesos saben que el que ja no veuen segueix existint (propi del desenvolupament cognitiu).
8 mesos → Poden agafar coses en moviment.
· Després de 6 mesos d’aprendre a agafar objectes els bebès aprenen com deixar-los anar.
· Les coses petites primer les agafen amb el palmell de la mà (com una excavadora) i desprès aprenen a agafar-ho amb el dits en forma de pinça (amb l’índex i el dit gros) (exclusiu dels humans).
· Als 2 anys ja tenen moltes tècniques i habilitats adquirides = els dóna independència.
DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR EN INFANTS PREMATURS I INFANTS DE BAIX PES Bebè a terme → Bebè que neix entre les 37 i les 41 setmanes d’edat gestacional.
Edat gestacional → Temps que ha transcorregut entre l’última regla i el moment en que es mira l’edat. En realitat hauria de ser a partir de la fecundació, però no es pot saber. Per aquest motiu el càlcul del dia del part no es pot saber exactament.
Bebè prematur → Es considera prematur quan neix abans de les 37 setmanes d’edat gestacional.
Les causes poden ser múltiples: canvis hormonals, estrès...
La majoria de bebès prematurs neixen amb baix pes ja que no s’ha complert tot el període gestacional i per tant tampoc s’ha complert tot el cicle de creixement.
Bebè amb baix pes (sense ser prematurs = bebès a terme) → Es considera si pesa menys de 2.500 gr.
Les causes també poden ser múltiples: mal funcionament del canal que connecta a la mare i al fetus, la mare no menja lo suficient, metabolisme alterat del fetus (consumeix més del compte). També pot estar relacionat amb el consum de tabac, drogues o medicaments.
Aquests dos tipus de bebès presenten unes característiques específiques respecte els bebès a terme (no tots però la majoria).
9 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT Un bebè prematur o amb baix pes presenta riscos en els seu desenvolupament i es convenient que se li faci un seguiment. A vegades no cal actuar.
FACTORS QUE INTERVENEN EN EL PRONÒSTIC de nens prematurs i els nens amb baix pes (expectatives de millores) · Nivell amb que el bebè s’acosta o s’allunya dels paràmetres d’edat de gestació i el pes en el moment de gestació → Té millor pronòstic com més s’acosti a les 37 setmanes i als 2.500 gr. (↑2.400 gr. i ↓1.400 gr.).
Es considera viable un fetus a partir de les 21 o 22 setmanes (actualment). Serà possible sempre que els pulmons estiguin suficientment desenvolupats per respirar.
· Rebre atenció primerenca → Si es fa un seguiment i s’intervé si és necessari (la majoria dels casos) afavoreix el pronòstic (com abans es fa el seguiment i s’intervé millor).
· Superació del retard del desenvolupament abans dels 2 anys → Si ho supera abans passa a entrar a les expectatives normals. Si no és així podria ser que existissin problemes neuronals i orgànics (empitjora el pronòstic però no vol dir que mantingui el retard tota la vida).
NENS PREMATURS Els fetus experimenten canvis en el desenvolupament psicomotor molt importants en el tram final (últim trimestre) de gestació.
Aspectes que evolucionen: · Coordinació de moviments → Abans dels 6 mesos de gestació és brusca (explosiva) i global (si estimules una part del cos es mourà tot). Quan el bebè neix ho segueix sent però no tant (igualment tenen descoordinació). A partir dels 6 mesos de gestació es detecten respostes motores específiques a la part del cos estimulada (encara són una mica bruscos).
· To muscular → (= gran duresa, consistència i tensió dels grups musculars). Hi ha uns nivells que es consideren òptims (amb diferències individuals).
Límit per baix: Hipotonia → patològicament baix: dificulta l’activitat psicomotora (els moviments).
Límit per dalt: Hipertonia → és tant exagerat que es considera patològicament rígid.
Els fetus a les 8 setmanes (quan es comença a parlar de fetus) són hipotònics.
En l’últim trimestre els fetus guanyen to muscular.
· Reflexos → (= respostes motores automàtiques i involuntàries). Molts d’ells apareixen en l’últim trimestre de gestació (ex. xuclar-se el dit abans de néixer) = indica el bon estat neurològic del fetus.
Si es neix abans de l’últim trimestre alguns reflexos no s’adquireixen.
CARACTERÍSTIQUES DEL NEN PREMATUR · Mobilitat brusca i explosiva.
· Hipotonia muscular global. Esbós de tonicitat (tenen una mica més de to muscular) en les extremitats inferiors.
Hipertonia per extensió → tenen les cames estirades (normalment les han de tenir flexionades).
· Alguns reflexos poden estar alterats: manca (ex. abans de les 34 setmanes: manca de poder succionar), debilitat o persistència anòmala.
· Augment de les hores de son → tenen immaduresa neurològica = no poden aguantar molta estona d’estimulació (menys que els nens a terme) (no vol dir que no se’ls hagi d’estimular). Si no dormissin podrien arribar a morir.
· Disminució del plor.
· Diferències posturals a conseqüència de la hipotonia: en posició prona (boca avall), més adducció (obertura) de les caderes i menor elevació de la pelvis. En posició supina (panxa enlaire), menor flexió de les extremitats superiors i inferiors.
· Signe de la bufanda → Prova: s’agafa el braç del bebè i se li posa al voltant del coll (com una bufanda).
En nens a terme: el colze no passa de l’ombro.
En nens prematurs: el colze sobrepassa l’ombro (per hipotonitat).
Si el bebè progressa en tots aquests aspectes es que s’està normalitzant.
10 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT CARACTERÍSTIQUES DE BEBÈS A TERME AMB BAIX PES · Nivells d’activitat baixos → per no gastar energia (ja que no la tenen).
· Hipotonia muscular.
· Pobre coordinació mà-boca → no es posen la mà o el dit a la boca.
· Reaccions defensives baixes → menor intensitat del plor, triguen a reaccionar a un estímul...
· Alguns reflexos poden estar alterats: manca, debilitat o persistència anòmala.
REFLEXOS · Aspecte important per l’evolució del nivell de desenvolupament.
· Definició → Respostes automàtiques i involuntàries (zones subcorticals).
· Tots els reflexos tenen un moment d’aparició i alguns un moment de desaparició.
· Reflex palpebral: Tancar els ulls davant una estimulació abrasiva (↑llum, ↑aire o vent). Dura tota la vida.
· Per veure si el desenvolupament es adequat s’ha de mirar si han aparegut els reflexos que toquen i han desaparegut els que ho han de fer.
· Hi ha dos tipus de reflexos en funció del moment d’aparició: - Reflexos arcaics o primaris → Apareixen només néixer (normalment s’han adquirit en l’últim trimestre d’edat gestacional). Alguns d’aquests reflexos si s’exploren en les primeres hores de vida es presenten dèbils però no vol dir res. És normal si apareix durant les primeres 24 hores.
- Reflexos secundaris → Apareixen posteriorment al naixement (depèn del reflex: 6 mesos, 9 mesos...).
Hi ha molt reflexos secundaris, alguns molt tècnics i mèdics. Tipus: - Reflexos que aparentment no se’ls veu la utilitat.
- Reflexos amb un valor adaptatiu.
- Reflexos que van tenir sentit en algun moment de l’evolució (ex. tancar la mà quan se’ls toca el palmell (quan els bebès anaven agafats del pèl de la mare).
Exemples de reflexos Reflex del moro · És dels més importants.
· És arcaic o primari.
· Desapareix al voltant dels 3 mesos (pot persistir fins als 6 mesos = límit de risc).
· Consisteix en que quan se’ls espanta el bebè primer estira els braços i les cames i després (ràpidament) els flexiona aproximant-se a la posició fetal.
· Es produeix de manera espontània (ex. quan es tanca una porta donant un cop).
· Com es mira: 1.- Es posa el bebè estirat en una superfície una mica dura (taula amb tovallola o cambiador).
2.- S’agafa el nen pel cap i s’aixeca 2 pams de la taula. A 1 pam de la taula es posa l’altre mà i es deixa anar el cap de sobte = espant.
Reflex cervical tònic-asimètric · Es pot mirar en posició supina (↑) o prona (↓).
· Consisteix en que: En posició supina: Si es gira el cap cap un costat (ex. dreta) el bebè estirarà les extremitats col·laterals (les del mateix costat) (ex. braç i cama dreta) i flexionen les extremitats contralaterals (ex. braç i cama esquerres).
11 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT En posició prona: Si es gira el cap cap un costat (ex. dreta) el bebè flexiona les extremitats col·laterals (dretes) i estira les contralaterals (esquerranes).
· Desapareixen als 3 mesos.
· En els bebès amb Síndrome de Dawn no el presenten (no afecta a cap aspecte, però indica que l’estat neurològic és anòmal).
· En bastants casos de paràlisi cerebral aquest reflex persisteix.
Reflex de prensió palmar o “grasping” · Consisteix en que tanca la mà quan se li estimula (quan es posa en contacte amb algun objecte) el palmell.
· És arcaic (apareix des del naixement).
· Desapareix entre els 2-3 mesos (com a reflex, com a resposta automàtica) donant pas a la prensió voluntària.
· En molts infants amb Síndrome de Dawn es dóna una persistència anòmala (és un problema perquè fins que no desapareix no es poden agafar coses voluntàriament).
· Per fer que el reflex desapareixi es fan exercicis repetitius de fer obrir i tancar la mà.
Reflex de prensió plantar · Consisteix en una corbatura involuntària del peu quan es rep un estímul (ex. amb una ploma, amb el dit).
Aquesta corbatura també es produeix quan el peu entra en contacte amb el terra.
· És arcaic.
· Desapareix al voltant dels 9 mesos.
· La persistència anòmala també és freqüent en els infants amb Síndrome de Dawn i fins que no desapareix (passat l’any o l’any i mig) no poden caminar.
· També es poden fer exercicis perquè desapareixi el reflex.
Vídeo Sistema de valoració neurològica i comportamental Fet per Parmeloc (neuròleg, s’encarrega de la part neurològica) i per Brazelton (pediatre, s’encarrega de la part del comportament).
En nens a terme Habituació → Fenomen natural en els infants: S’utilitza com a tècnica per estudiar els bebès.
Habituació a la llum i a l’estímul: Quan es passa un estímul davant el bebè primer reacciona clarament però a mida que es van fent repeticions (3-4 vegades) cada cop el bebè mostra menys interès fins que s’hi habitua i no s’altera.
Als tres mesos els bebès poden diferenciar la nombrositat: 1 2 3 Si a un bebè li ensenyes repetidament la figura 1 fins que s’habitua, si després li ensenyes la figura 2 no mostra interès però si li ensenyes la figura 3 torna a mostrar interès = veu la diferència entre 2 i tres rodones.
Això funciona amb pocs elements però amb més no (no diferencien entre 6 i 7 elements).
12 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT Reflex dels quatre punts cardinals · Consisteix en posar el dit a les genives del bebè pressionant els quatre punts cardinals: el bebè ha de moure la boca en la direcció que s’estimula (on es posa el dit).
En nens preterme o prematurs No tenen una habituació molt bona: triguen més ha habituar-se (7-8 repeticions) L’habituació comença a desenvolupar-se a les 35 setmanes d’edat gestacional.
Les respostes a les estimulacions són més lentes i menys vives que les dels bebès a terme.
Normalment no ploren encara que estiguin molt alterats (per no gastar energia).
Reflexos oculars Reflex palpebral · Consisteix en tancar els ulls davant una estimulació abrasiva o una agressió (llum intensa, cop d’aire, soroll fort...) · És arcaic.
· No té una edat de desaparició. Dura tota la vida.
· És una conducta molt utilitzada en els estudis de les capacitats perceptives dels infants.
Reflex d’ulls de nina · Consisteix en que dóna la sensació de que tenen estrabisme (torcen la vista). Els ulls no segueixen bé els moviments del cap. No estan ben sincronitzats.
· És arcaic.
· Desapareix al voltant dels 1 o 2 mesos d’edat.
· S’explora agafant a l’infant per la cintura o pel tronc en posició vertical→ els ulls del nen miren l’explorador. Si es posa el nen en posició horitzontal → els ulls del nen no es mouen: queden mirant cap a dalt.
El moviment del cos i dels ulls no van alhora. Els ulls triguen més.
Reflexos relacionats amb l’alimentació Reflex de succió · Consisteix en un moviment de la boca quan els llavis s’estimulen.
· És arcaic.
· Desapareix com a reflex als 2-3 mesos per passar a ser una conducta voluntària (tenen la opció de succionar).
Reflex dels quatre punts cardinals = “rooting” · Consisteix en el moviment de la boca en la direcció de la estimulació.
· És arcaic.
· Desapareix al voltant dels 2-3 mesos de vida.
· S’explora tocant la part superior del llavi → el nen mou la boca cap a dalt. Igual passa cap a baix, cap a l’esquerra i cap a la dreta.
· És un reflex de recerca → l’infant està preparat per buscar la font d’alimentació (per poder agafar-se al mugró).
13 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT · També s’anomena “rooting” perquè si les quatre estimulacions es fan seguides l’infant fa una rotació amb la boca.
Els infants que tenen hipotonia no presenten els reflexos relacionats amb l’alimentació o els presenten molt dèbilment → és un problema perquè dificulta l’alimentació amb tots els trastorns que això comporta.
Reflexos que tenen relació amb habilitats en el desplaçament Reflex de recolzament i marxa = “marxa automàtica” · Consisteix en que si poses un nen de peu (agafat pel tronc) fan el moviment de caminar.
· És arcaic.
· Desapareix al voltant dels 3 mesos de vida.
· Hi ha una relació neurològica entre aquest reflex i la conducta de caminar, però entre l’un i l’altre hi ha uns quants mesos de diferència.
· S’explora agafant el nen pel tronc i se’l posa en posició vertical amb els peus en contacte sobre una superfície llisa: - Primer es recolza (fent força cap a baix) → recolzament.
- Després si se’l sacseja una mica i se l’acompanya l’infant fa el moviment de caminar.
· Els infants amb Síndrome de Dawn no presenten aquest reflex.
Reflex de gateig · Consisteix en moviments automàtics de gateig en posició prona (cap a baix).
· S’explora estimulant la planta del peu (un cop cada peu). El reflex és més el moviment de l’infant que el desplaçament real ja que no avança quasi bé res.
· És freqüent que en infants amb Síndrome de Dawn no presentin aquest reflex.
Reflex de natació · Consisteix en posar l’infant a l’aigua (evitant que no tingui la boca dins l’aigua) → l’infant fa moviments automàtics, com intenció de nedar.
· És arcaic.
· Desapareix cap als 5 mesos.
Reflex de defensa davant la caigudes (relacionats amb el desplaçament) Reflex de paracaigudes Es pot observar cap a la part posterior, anterior i laterals.
Hi ha manuals que el que anomenen de paracaigudes és el anterior i els altres s’anomenen de recolzament lateral i posterior.
Reflex de paracaigudes anterior · · · · Consisteix en que el nen posa les mans davant el cos per no caure de cara.
Apareix sobre els 6 mesos.
No desapareix mai. Dura la resta de la vida.
S’explora fent “l’avió” a l’infant i fen-li creure que cau a terra: de manera instintiva posarà les mans.
14 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT Reflex de recolzament lateral i posterior · Consisteix en que el nen posa les mans darrera (posterior) i cap al costat (lateral) quan cau.
· Apareix uns dies després que el reflex paracaigudes (6.5 mesos) · No desapareix mai.
· S’observa amb l’infant assegut i se li dóna una petita empenta (al tronc) cap al costat que es vol observar.
· És bastant freqüent que no aparegui en infants amb Síndrome de Dawn → estan més indefensos davant les caigudes quan aprenen a caminar. Això pot fer que agafin por a caminar.
Una manera de solucionar-ho es ensenyar a l’infant a posar les mans voluntàriament quan va a caure. És difícil.
TEMA 3 EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU 1. ATENCIÓ I PERCEPCIÓ 1.1. Característiques generals del sistema atenció/ percepció dels nadons.
2. PERCEPCIÓ 2.1. Com s’estudia la percepció dels nadons? Metodologia.
2.1.1. Mesures utilitzades en l’estudi de la percepció en nadons.
2.1.2. Tècniques experimentals utilitzades en l’estudi de la percepció en nadons.
2.2. Percepció visual.
2.2.1. Limitacions de la visió dels neonats.
· Moviments exploratoris dels ulls.
· Tamany de la imatge retiniana.
· Acomodació del cristal·lí.
· Convergència binocular.
· Agudesa visual.
2.2.2. Percepció dels colors.
2.2.3. Percepció dels objectes: constància de la forma i permanència de l’objecte.
2.2.4. Percepció de l’espai: la profunditat.
2.2.5. Percepció de rostres.
2.3. Percepció auditiva.
2.4. Percepció intermodal.
3. MEMÒRIA 4. APRENENTATGE 5. IMITACIÓ 6. INTEL·LIGÈNCIA Hi ha dos teories confrontades i oposades sobre el desenvolupament cognitiu: · Piaget → Va centrar l’estudi del desenvolupament cognitiu pel que fa la intel·ligència i el raonament.
· Processament de la informació (PI) → S’ha treballat els últims 25 anys. Treballa l’atenció i la percepció i una mica la memòria i l’aprenentatge.
VÍDEO - EN EL PRINCIPIO · Imitació en els neonats.
· Limitacions visuals.
· Principi d’externalitat (percepció visual) → Mecanisme de localització de rostres.
· Orientació del rostre humà.
· Preferència per la veu humana.
· Percepció de la parla (característiques).
15 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT · Ritme de succió (desenvolupament de la comunicació i llenguatge).
· Somriure social (desenvolupament de la comunicació i llenguatge).
· Reconeixement de rostres.
- Als neonats els agraden els moviments rítmics perquè els recorda al batec del cor de la mare quan estava al ventre.
- Es fixen instintivament en el moviment → és un acte evolutiu (alguna cosa en moviment acostumava a ser un depredador).
1. ATENCIÓ I PERCEPCIÓ 1.1. Característiques generals del sistema atenció/ percepció dels nadons · En el moment del naixement el bebè (neonat) presenta preferències estimulars → prefereixen (se senten atrets) estímuls que presenten determinades característiques (això passa en totes els espècies animals): - Colors (color dels cabells, dels llavis, dels ulls...) - Soroll (capces de música, sonalls...) (veu humana) - Moviment (somriure, ganyotes...) - Contrast (cromàtic, zones d’hombra-llum...) (iris-blanc dels ulls, celles-front...) ↓ prefereix aquest - Lluentor (blanc dels ulls) - El rostre humà → és l’estímul que més atrau (ja que es el conjunt de les característiques anteriors) (exemples) 1a característica · L’atenció del neonat és CAPTIVA (el contrari de l’atenció voluntària): està molt controlada o determinada pel que l’envolta. No decideix el que vol mirar, hi ha coses de l’entorn que l’atrauen involuntàriament.
· En algunes ocasions la atenció adulta és captiva (ex. quan hi ha un soroll molt fort, aquest ens atrau cap a on a succeït).
· No es pot establir el moment de canvi entre la atenció captiva i la voluntària: és una evolució a mida que es van tenint experiències, records, expectatives...
· Sobre l’any i mig l’infant ja té una atenció voluntària.
2a característica · Preferència per nivells moderats de discrepància i de complexitat dels estímuls (estimular) · Aquesta característica no es nota gaire i no té molt repercussió.
Discrepància o diferència estimular → Grau o nivell de diferència existent entre dos estímuls.
Es diu que dos estímuls són molt discrepants quan són molt diferents.
· Quan els bebès s’habituen (quan perden interès) a un estímul, l’estímul que millor recuperarà l’atenció del bebè serà un que moderadament discrepant (no excessivament).
· En contextos experimentals: - Fem que el bebè s’habituï a: - Per fer que el bebè recuperi l’atenció: 16 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT · Si per intentar recuperar l’atenció se li ensenyes un estímul molt discrepant (radicalment diferent) com un paisatge ens costaria més que el bebè recuperés l’atenció.
· Ha d’haver un equilibri entre reconeixement i novetat.
· A mida que el bebè creix li criden l’atenció coses cada cop més discrepants entre elles.
Complexitat estimular → Número d’elements i configuració de l’estímul.
↓ ↓ ↓ ↓ massa senzill neonats 2 mesos 3 – 4 mesos 2. PERCEPCIÓ 2.1. Com s’estudia la percepció dels nadons? Metodologia · Hi ha molts treballs sobre la percepció i s’ha variat molt la visió que es tenia d’ella en els bebès (abans es tenia molt infravalorada perquè no es tenien mètodes ni tecnologia per observar-la).
· La percepció és l’àmbit psicològic on els bebès presenten major competència (en presenten molta).
· L’estudi o metodologia es fonamentalment experimental en laboratori.
· Es tracta d’agafar grups de subjectes i a partir d’analitzar-los veure si hi ha característiques que es poden generalitzar (tot i que la resposta mai serà la mateixa en tots els bebès).
· Per fer els experiments s’utilitzen diferents tipus de mesures o indicadors: → Temps de reacció · S’assumeix o estableix que quant més temps triga (més estona està) el bebè a mirar l’estímul més atent està a aquest.
· Aquest indicador es pot calcular de diverses maneres. Per exemple: · Veure quant de temps està projectat un estímul en la retina del bebè → hi ha càmares d’infrarojos que poden enregistrar les imatges reticulars, de manera que és possible veure que és el que el bebè està mirant exactament i quant de temps triga. Aquesta càmara permet elaborar un ELECTROOCULOGRAMA = gràfic que enregistra totes les percepcions visuals i el moviment dels ulls.
- Altres mesures menys utilitzades: → Mesures electrofisiológiques · Electroretinograma: Consisteix en mesurar l’activitat de la retina. Quan es detecta activitat retiniana s’infereix que el bebè té una experiència visual. Pot ser útil en subjectes que tinguin limitacions en el moviment.
· Potencials visuals evocats: Són un registre de l’activitat elèctrica del cervell, en concret de les àrees visuals. Si es detecta activitat elèctrica s’infereix que el subjecte està tenint una experiència visual.
→ Mesures conductuals · Ritme cardíac: Quan un bebè està habituat a un estímul i se li ensenya un altre per fer que recuperi l’atenció el ritme cardíac augmenta.
· Ritme de succió.
· Ritme d’activitat: És molt fàcil d’identificar.
· (Buscar, tocar, agafar): S’ha d’estar segur que el bebè té capacitats motores. No serveix en bebès molt petits.
Piaget només basava la percepció visual en aquesta mesura i per això creia que els bebès no tenien experiències visuals fins que adquirien capacitat motora.
2.1.2. Tècniques experimentals utilitzades en l’estudi de la percepció en nadons · Presentació estimular: Consisteix en presentar un estímul al bebè. És la tècnica més simple.
· Preferència estimular: Consisteix en presentar al bebè més d’un estímul (de 2 a 4) i observar quin prefereix (quin mira més estona).
17 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT · Habituació: És una tècnica molt utilitzada.
Habituació a la llum i a l’estímul: Quan es passa un estímul davant el bebè primer reacciona clarament però a mida que es van fer repeticions (3-4 vegades) cada cop el bebè mostra menys interès fins que s’hi habitua i no s’altera.
Exemple: Determinar si un bebè de 4 mesos detecta canvis de tamany.
1 2 Si recuperen l’atenció al presentar-li l’estímul 2 vol dir que detecten el canvi de tamany, si no la recuperen no el detecten.
· Condicionament clàssic: Quan hi ha un estímul (plat menjar) que provoca una resposta instintiva (salivació) s’associa l’estímul a un estímul neutre (campana). Quan el gos veu el plat fan sonar la campana. Arriba un moment que el gos només sentir la campana produeix saliva.
Exemple percepció: Discriminació de fonemes → volem determinar si bebès de 3 mesos diferencien els fonemes /p/ i /b/ (que són molt similars). Primer es presenten acústicament síl·labes que continguin els fonemes: pa, ba/ pe, be.
L’estímul neutre serà una estimulació adversa: com l’aire d’un ventilador o una llum intensa.
Fonema /p/ + estimulació adversa.
El que passarà al final és que només sentint les síl·labes que contenen el fonema /p/ tancarà els ulls perquè ho relacionarà amb la molèstia.
Això demostra que el bebè diferencia entre els fonemes /p/ i /b/ ja que al sentir el fonema /b/ no tanca els ulls.
· Condicionament operant: Es basa en la filosofia dels premis i els càstigs, Si una conducta del bebè comporta un premi, aquest tendirà a repetir-la. Si és un càstig el que comporta tendirà a deixar de produirla.
Exemple: Saber si els bebès de 2 mesos prefereixen la veu de la mare a la d’altres dones.
Es dóna un premi (escoltar la veu de la mare) quan el nen tingui una determinada conducta (moure molt el cap) i es castiga (escoltar la veu d’una estranya) quan el nen mogui molt poc el cap.
Al final mourà sempre molt el cap per sentir la veu de la seva mare. Es demostra que prefereix la veu de la mare perquè sinó no ho faria.
Molts experiments d’aquests utilitzen el ritme de succió com a conducta observada.
2.2. Percepció visual 2.2.1. Limitacions de la visió dels neonats · Tot i que ja s’ha demostrat que els neonats veuen, tenen unes limitacions com són la immaduresa del sistema visual (part oftalmològica) i la falta de cortilització de l’àrea visual, hi ha falta de connexions (part neurològica).
· Moviments exploratoris dels ulls: Els neonats són capaços de desplaçar la mirada cap a l’estímul, el poden explorar. En aquest sentit hi ha una gran evolució als 2 mesos.
Fins als 2 mesos desplacen la mirada bruscament, a salts.
A partir dels 2 mesos són capaços de desplaçar la mirada suaument i amb continuïtat.
Fins als dos mesos A partir dels 2 mesos ●   ● ●● → No es perd l’exploració → Principi d’externalitat: En condicions estàtiques fins els 2 mesos el bebè explora sobretot el contorn de les figures (l’exterior). A partir dels 2 mesos exploren més l’interior de la figura.
Si l’interior de la figura té moviment o un contrast o brillantor rellevant els menors de 2 mesos es fixarien més en l’interior.
El principi d’externalitat està relacionat amb la maduració d’una part de l’ull. No és per una preferència.
· Tamany de la imatge retiniana: L’ull de bebè és més petit que l’ull de l’adult. Veu les coses més petites.
No té molta transcendència.
18 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT · Acomodació del cristal·lí: Cristal·lí: Part de l’ull que fa la funció de l’enfocament de les imatges (com el zoom d’una càmara).
En els adults el cristal·lí funciona a gran velocitat per això pot canviar de veure de prop i de lluny sense veure borrós en cap moment. En els bebès l’acomodació del cristal·lí és més lenta. Conseqüència: com que els bebès canvien molt el que miren gran part del temps veuen borrós.
· Convergència binocular: Unificació de les dues imatges que arriben dels dos ulls. Això fa que veiem en relleu i amb profunditat.
No funciona bé els primers mesos de vida. El bebè rep una imatge de cada ull però per immaduresa les dues imatges no es coordinen: produeixen que es vegi doble (les imatges amb “una ombra”).
→ Les quatre últimes limitacions milloren molt des del naixement fins als dos mesos. La visió d’un bebè de 6 mesos és pràcticament igual a la d’un adult.
· Agudesa visual: Hi ha moltes diferències individuals.
Durant els primers 6 mesos de vida és menor de la que tindrà ell mateix quan sigui més gran.
Als 6 mesos ja tenen una agudesa visual bastant pròxima a la definitiva tot i que pot millorar fins als 2 anys.
Com es mesura? Mitjançant la màxima freqüència espaial: Es presenten cartolines amb franges blanques i negres.
→ es va disminuint de manera progressiva l’amplada de les franges.
En funció de l’agudesa visual que es tingui arriba un moment (diferent en cada individu) en que ja no es veuen les franges sinó que es veu un gris homogeni.
Quan s’estudia l’agudesa visual en els bebès s’utilitza la tècnica d’habituació.
2.2.2. Percepció dels colors · No està molt clar si els bebès més petits veuen en color o en blanc i negre. Per què? Perquè fer estudis amb bebès de menys de 4 mesos és complicat i difícils de portar a terme (dormen moltes hores, costa que prestin atenció, el pares no col·laboren...).
També hi ha dificultats tècniques: els canvis de color sempre van acompanyats de canvis de lluentor i costa determinar quin és el canvi que detecten.
· Bower (màxima autoritat sobre percepció visual) diu que els neonats veuen en blanc, negre i la gamma de grisos.
· Hi ha bastants experiments que diuen el contrari.
· Als 3-4 mesos s’ha comprovat que si perceben els colors → Tenen la capacitat de la percepció categorial del color: agrupen els colors en categories.
· Amb condicionament clàssic s’ha comprovat que els bebès de 4 mesos agrupen els colors en categories molt semblants a les dels adults. Si veiessin en blanc i negre no percebrien el canvi de color ja que tot estaria en la escala de grisos.
2.2.3. Percepció dels objectes: constància de la forma i permanència de l’objecte · Constància de la forma → La imatge retiniana que ens arriba normalment està incompleta (tapada per altres objectes) però nosaltres percebem la imatge completa.
El dilema està en: - Ho completen per aprenentatge.
- Tenen una capacitat innata per completar els objectes incomplets.
Per resoldre aquest dilema s’han fet estudis sobre la percepció d’objectes incomplets en bebès petits (que no tenen aprenentatge). Resultat: La tendència a percebre complets els objectes incomplets és una capacitat innata = “Llei de la bona forma” → Bower va fer experiments amb bebès de 6 setmanes: 19 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT 0 1 2 3 4 ↑↑↑ ↑ ↓ ↑↑ A l’objecte 0 és el que se li aplica el condicionament clàssic.
Al presentar-li l’objecte 1 provoca la mateixa reacció que el 0.
Al presentar-li l’objecte 4 provoca una reacció molt semblant a la del 0.
Al presentar-li l’objecte 2 reacciona molt poc.
Al presentar-li l’objecte 3 pràcticament no reacciona: ho percep força diferent del 0.
→ Si la “llei de la bona forma” no fos innata l’objecte que obtindria major resposta seria el 3, en canvi és el que menor resposta obté.
→ Experiment de Kelman i Spelke Ho van fer mitjançant la tècnica d’habituació: Habituació Prova 1 2 La prova que provoca la deshabituació és la 2 perquè en la habituació veuen una barra única i sencera i en la prova dos veuen dos barres, ho perceben diferent.
→ El resultat es produeix quan les barres estan en moviment.
Si les barres estan estàtiques tendeixen a veure la prova 2 com una única barra = no els deshabitua.
Això indica que el moviment és una característica que ajuda a donar unitat als objectes.
· Permanència de l’objecte És un terme clàssic ja que Piaget li va donar molta importància.
Consisteix en concebre o saber que els objectes i les persones tenen una existència independentment de la nostra percepció: Que les coses continuen existint quan nosaltres ja no les veiem.
Com ho va investigar Piaget? Amagava sota un mocador joguines als bebès i observava si els buscaven o no.
Va arribar a la conclusió que als 8 mesos començava però la permanència de l’objecte no estava consolidada fins als 18-24 mesos quan l’infant tenia una permanència de l’objecte consolidada (encara que no sabés on estava amagada tenia consciència que existia).
Piaget es basa en una conducta de moviment (l’infant ha d’aixecar el mocador).
Aquí es planteja que potser el bebè sap que la joguina està sota el mocador però no sap destapar-la.
Llavors es passa a estudiar a partir de la fixació visual.
S’arriba a la conclusió de que els bebès a partir dels 4 mesos ja tenen permanència de l’objecte, però els falten les capacitats psicomotores.
Habituació 1 2 20 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT Proves 3 4 En el moment que passa per la finestra l’observador amaga el conill.
En la prova 4 el bebè es deshabitua perquè veu estrany que el conill no es vegi.
Conclusió: Els bebès es fan una imatge mental del conill darrera la cartolina y saben que si el conill de la prova 4 és com el del a 2 s’hauria de veure per la finestra.
2.2.4. Percepció del l’espai: la profunditat · Ha estat molt estudiat ja que té forces implicacions perquè serveix per detectar precipicis, escales...
· Per percebre bé la profunditat s’ha de tenir: - bona acomodació del cristal·lí.
- convergència binocular.
Per tant fins als 6 mesos (quan madura l’ull) tenen dificultats en la percepció de la profunditat.
· Als 1-2 mesos comencen a tenir un inici de sensació o percepció de profunditat però fins als 6 no serà bona o correcte.
· Experiment: Abisme visual de Walk i Gibson Si el bebè està ↓ veu una superfície inclinada de quadres.
Per fer aquests experiment el bebè ha de poder gatejar (≃ 8 mesos).
Resultat: S’ha demostrat que no es llencen a l’abisme = no passen a la part de vidre transparent, només ho miren atentament.
Els bebès de 6 mesos si se’ls posa a l’extrem del quadres (ja que no poden arribar fins allí per si sols) també es queden mirant atentament el precipici simulat.
· S’ha de diferenciar entre: - Percepció de la profunditat.
(a partir de 6 mesos) - Por a la profunditat.
(a partir de 8 mesos) Els bebès de 6 mesos no tenen por a la profunditat.
Els bebès de més de 6 mesos (sobretot a partir de 1 any) tenen por a la profunditat perquè han tingut alguna experiència negativa.
2.2.5. Percepció de rostres · Percepció de rostres · És un terme molt treballat en percepció visual.
· Els bebès es senten atrets pel rostre humà, estan orientats cap a ell. Per què? El bebè és molt indefens durant els primers anys de vida, per tant és molt important que detectin als adults ja que la seva supervivència depèn d’ells.
· La capacitat de detectar rostres humans està molt relacionada amb el principi d’externalitat i el moviment.
· Els bebès prefereixen veure rostres humans però amb algunes matisacions: 21 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT 1 2 3 4 · La majoria de bebès de 1 mes prefereixen la figura 4 sempre que estigui en moviment (perquè no poden explorar bé una figura estàtica).
· En condicions estàtiques no mostren aquesta preferència fins als 2 mesos (està relacionat amb el principi d’externalitat), abans mostren la mateixa preferència per les figures 2, 3 i 4 (la 1 és massa senzilla).
· Això indica que els bebès de dies tenen un mecanisme o habilitat per detectar rostres en moviment (que es com els veuen en la vida quotidiana).
Reconeixement de rostres: En condicions normals (en moviment) els bebès de dies ja reconeixen els adults que més sovint veuen. És un reconeixement molt global (pel contorn, la veu, la forma del cabell...).
· El reconeixement en fotografies implica fer una exploració de l’interior força exhaustiu (ho poden fer a partir dels 4-5 mesos).
Això es pot estudiar mitjançant el condicionament operant.
2.3. Percepció auditiva → Capacitats auditives del fetus abans del naixement: · Els fetus senten a partir de les 26-28 setmanes de gestació (≃ 6 mesos de gestació).
· Característiques de l’audició dins el ventre de la mare: - El ventre matern és un entorn sorollós. El soroll prové del cor, de l’aparell digestiu... tot això dins el ventre suposa un so d’uns 85 dbs. (equival al soroll d’un avió quan s’enlaira). Això suposa que els sons que provenen de l’exterior se sentin pitjor.
- Les ones sonores de l’exterior han de travessar el ventre de la mare i el líquid amniòtic (equival a una paret).
→ Capacitats auditives del bebè en el moment del naixement: · Just néixer el neonat sent pràcticament igual que una persona adulta.
· Comparativament en el moment del naixement és millor l’audició que la visió.
· Només en condicions de laboratori es detecten diferencies pel que fa la detecció de la intensitat: és una mica menys fina que la d’un bebè més gran (tot i que ja tenen una percepció força bona: ja poden sentir un bolígraf quan cau).
· Sabem que els bebès des dels pocs dies de vida tenen preferència pels sons que es situen en l’interval de freqüència propi de la veu humana (50-8.000 Hz., tot i que la majoria de sons estan en l’interval 500-2000 Hz.) Això s’ha estudiat mitjançant el condicionament operant de dues maneres: - Fent escollir entre un so dins aquest interval i un so fora d’aquest → prefereix el que està dins l’interval.
- De dos sons dins aquest interval es fa escollir entre una veu humana i una veu no humana → prefereix la veu humana.
· També hi ha experiments sobre la preferència de la veu de la mare fent-los proves de condicionament operant juntament amb la veu d’una dona estranya → el bebè des dels pocs dies de vida prefereix la veu de la mare.
Aquesta preferència es dóna quan les dues dones parlen amb la parla d’estil matern (frases curtes, to més alt, pronunciació exagerada, entonació més forta...) Però realment el que prefereix el bebè és la parla d’estil matern: si la mare parla normal i la dona estranya amb la parla d’estil matern, el bebè prefereix a aquesta última.
22 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT · Una altre línia de treball és la Percepció del Llenguatge: els bebès de pocs dies diferencien la llengua més habitual de l’entorn on viuen i la resta de llengües. Prefereixen la primera.
En els bebès d’entorn bilingüe mostren preferència per aquestes dos llegües respecte la resta.
· També s’ha demostrat que els bebès són capaços de fer la discriminació de fonemes: Condicionament clàssic: volem determinar si bebès de 3 mesos diferencien els fonemes /p/ i /b/ (que són molt similars).
Primer es presenten acústicament síl·labes que continguin els fonemes: pa, ba/ pe, be.
L’estímul neutre serà una estimulació adversa: com l’aire d’un ventilador o una llum intensa.
Fonema /p/ + estimulació adversa.
El que passarà al final és que només sentint les síl·labes que contenen el fonema /p/ tancarà els ulls perquè ho relacionarà amb la molèstia.
Això demostra que el bebè diferencia entre els fonemes /p/ i /b/ ja que al sentir el fonema /b/ no tanca els ulls.
No només diferencien fonemes de la llengua del seu entorn habitual, també ho fan amb llengües estrangeres.
La percepció de fonemes de llengües estrangeres és millor en bebès molt petits que en adults (perquè està “preparat” per aprendre qualsevol llengua del món).
Quan el bebè creix (≃ 9 mesos) la discriminació de fonemes es fa més hàbil en la llengua del seu entorn i menys per la resta de llengües: el nivell d’error en la distinció de fonemes passa a ser més o menys igual que la d’un individu adult (= força alta).
· Localització de fonts auditives: ser capaç d’identificar la procedència del so.
Fins als 6 mesos el bebè percep molt millor quan el so arriba per la font auditiva central (en línia recte respecte l’oïda). Els sons de font auditiva perifèrica (la resta) els senten però no són capaços de distingir d’on provenen.
En aquest sentit els bebès pateixen una millora a partir dels 6 mesos.
2.4. Percepció intermodal o intersensorial · Fa referència a que sovint la percepció implica relacionar o integrar diferents modalitats sensorials. Això vol dir que si amb els ulls tancats olorem una mandarina i després ens ensenyen diferents fruites sabrem que era la mandarina = som capaços de vincular una imatge visual a una olor.
· La percepció humana és intermodal des del naixement.
· Hi ha diversos experiments sobre aquest fet: → Percepció intermodal visió – audició.
- A bebès de 1 mes se’ls ensenya unes joguines que fan melodies (música...) i el bebè les veu i les sent.
Després es fan proves de reconeixement: se’ls ensenya totes les joguines parades i per un altaveu se sent una de les melodies → el bebè al sentir la melodia mira cap a la joguina que la produïa.
→ Percepció intermodal visió – tacte.
- S’ha estudiat en bebès de 3-4 mesos i amb dos xumets (un normal i llis i un altre amb protuberàncies de goma). Si se li posa un del dos a la boca i la imatge de tots dos davant, el bebè mirarà el que té a la boca.
3. MEMÒRIA El més important és la distinció entre: 23 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT - Memòria de reconeixement → Es produeix en presència de l’estímul.
- Memòria de record o d’evocació → Es produeix en absència de l’estímul.
Amb la m. reconeixement quan veus a una persona o un objecte ets capaç de recordar que ja l’havies vist abans.
La m. record s’entén que és més elaborada i complexa que la de reconeixement. Consisteix en portar o evocar a la ment una representació d’un estímul absent.
Els dos tipus de memòria s’han de fonamentar en algun tipus de representació: - En la m. reconeixement activada pel mateix estímul quan es veu.
- En la m. record activada per la ment.
En els bebès: - La m. reconeixement es manifesta des dels primers dies de vida (la veu de la mare, la seva olor, la llengua de la seva comunitat, el fet que sigui possible habituar-los o passar-los proves de condicionament operant i clàssic...).
- La m. record no està clar en quin moment apareix. Sembla bastant provat que no es presenta en els neonats, però no està clar quan comença. Alguns investigadors la fixen a partir dels 6-8 mesos.
Una prova o evidència de l’aparició de la m. record és l’angoixa que presenten els bebès durant l’absència de la seva mare. Amb els bebès més petits això no passa (potser ploren però és pel canvi en la manera de tractar-lo, no per l’absència de la mare en si).
4. APRENENTATGE · En bebès és un tema molt poc treballat.
· Des d’un punt de vista conductual està clar que els bebès aprenen per condicionament clàssic i operant.
· Des d’altres perspectives teòriques l’aprenentatge s’enfoca des de diferents punts de vista (no es relaciona l’aprenentatge amb el condicionament clàssic i operant).
· Alguns treballs de la Psicologia cognitiva: - Els bebès petits ja presenten el que s’anomena guions o scrips: unitats o organitzacions de informació sobre determinats aspectes de la seva vida quotidiana.
Hi ha experiments fets amb nens d’un o dos anys.
En concret hi ha un experiment fet amb nens de 2 anys on s’ha demostrat que són capaços de col·locar objectes del lloc on viuen al seu lloc (ex. els plats van a la cuina).
- També s’han estudiat que els bebès i els nens de 1 any aprenen la seva rutina (ex. banyar-se després de sopar o jugar després de berenar...).
5. IMITACIÓ · Com a idea més moderna o recent: - Imitacions neonatals → Consisteix en la imitació dels bebès acabats de néixer. Aquest tema ha estat molt debatut perquè el fenomen realment existeix però amb una sèrie de limitacions: imiten però no és una imitació tant perfecte o estricte com la de nens més grans o la dels adults.
Si en un bebè de dies li traiem 20 vegades la llengua: 6 traurà la llengua, 4 obrirà la boca, 3 no farà res, 3 tancarà els ulls i 4 farà ganyotes → no és una imitació perfecte però la imitació del moviment és més freqüent que la resta de reaccions.
Això dóna moltes mostres que el bebè té la intenció de relacionar-se, de adquirir coordinació intermodal...
Piaget infravalorava la imitació en els neonatals, els va donar un estatus de reflex. Actualment s’han revaloritzat.
· Hi ha molts experiments en aquesta línia com els portats a terme per Meltzoof, per Moore...
· La imitació neonatal no és només instantània. També es considera imitació si un adult li treu la llegua a un bebè i marxa. Si al cap d’uns minuts l’adult torna sense fer-li res al bebè i aquest li treu la llengua per imitació (a aquest fet també hi ha relacionat la memòria de reconeixement).
24 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT 6. INTEL·LIGÈNCIA Piaget (1896 – 1980) · Va néixer a Suïssa.
· Tenia coneixement de la resta de teories i idees sobre Psicologia, però ell té idees diferents i s’hi enfronta.
· Va estudiar biologia i va fer la tesi doctoral sobre zoologia. Però al acabar la tesi es va començar a interessar-se per la Psicologia.
· Es va oferir a l’investigador Simon per treballar en una nova versió del test d’intel·ligència de Binet i Simon (el primer va ser confeccionat el 1905).
· A partir d’aquí va començar a fer petites publicacions sobre el coneixement en els nens.
· El 1956 Piaget va fundar el “Centre d’Epistemologia Genètica” a Ginebra (Suïssa).
Epistemologia → Branca de la filosofia que s’ocupava del coneixement (= temàtica que estudiava el centre).
Genètica → Estudien la gènesi (= origen i formació).
Per tant Piaget en aquest centre volia estudiar l’origen i la formació del coneixement. Tant l’evolució dels infants com l’evolució del coneixement al llarg de la història.
· Aquest centre era de recerca interdisciplinària: hi treballen lingüistes, psicòlegs, matemàtics, físics...
Encara funciona en l’actualitat tot i que no té la importància que va tenir quan Piaget vivia (llavors era el centre més important en la Psicologia evolutiva).
· Tot i que és biòleg Piaget no centra la seva visió del desenvolupament en la base de la maduració orgànica.
· Tota l’obra i recerca de Piaget és un intent de respondre a una pregunta: → Com es passa d’un estat de menor coneixement o de coneixement menys vàlid a un estat de major coneixement o de coneixement més vàlid? Hi ha la visió quantitativa: De menys a més → No és difícil d’entendre.
I la visió qualitativa: De menys vàlid a més vàlid → És més complicat d’entendre. Es dóna més validesa a una explicació d’una persona que és expert sobre el que parla que a una explicació d’una persona que no hi entén.
· Per jutjar si el coneixement d’una persona és més vàlid que un altre, Piaget es basa en el coneixement científic (= ciència) = tota la teoria pren com a ideal la ciència.
És una teoria molt racionalista. Molt fonamentada en l’ideal de coneixement científic (això ha estat criticat perquè deixa de banda la imaginació, la intel·ligència emocional, la creativitat, la intuïció...).
· A Piaget el que li interessa es veure com un infant que ve al món sense cap coneixement va construint-lo al llarg de la seva vida. És a dir que estudiava com apareixien les nocions bàsiques del coneixement racional (permanència de l’objecte, nocions de quantitat, d’espai, de pes, de volum...) · Permanència de l’objecte: Per entendre el món s’ha de tenir consciència de que hi ha una realitat independent de la nostra percepció. (ex. Admetre que encara que no veiem els bacteris, existeixen) · Piaget també va estudiar la capacitat de classificar, de fer seriacions (ordenar de menor a major o viceversa).
· Piaget utilitzava de manera indiferent els termes de intel·ligència i de coneixement. No els diferenciava (altres àmbits de la Psicologia, com la Psicologia cognitiva, si que els diferencien).
· Per Piaget → Intel·ligència = coneixement = adaptació.
El raonament que li porta a fer aquesta afirmació és perquè la intel·ligència és una forma complexa d’adaptació a un medi complexe.
Per Piaget un cuc de sorra té suficient amb els patrons estereotipats de conducta amb que neixen ja que pràcticament no canvien de medi.
En canvi els humans no els serveix tenir patrons estereotipats de comportament ja que el seu medi es modifica i ell mateix canvia de medi. La intel·ligència els fa moldeables al medi, els permet adaptar-s’hi.
· El model d’adaptació el treu de la biologia (avui en dia és el mateix).
25 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT · Per Piaget i per la biologia → adaptació = procés actiu (implica acció). L’organisme que s’adapta és un organisme actiu que actua de manera directa sobre el medi. Està en consonància amb la idea de persona que té avui en dia el Psicologia cognitiva, però en aquell temps (anys 40) la resta de psicòlegs no pensaven així. Per ells era un model d’organisme estímul → resposta on l’individu és inactiu i reactiu.
Piaget Estímul  Organisme → Resposta ↓ Filtre actiu de la informació (selecciona, interpreta i dóna sentit a la informació) Per la resta de psicòlegs de la època Estímul → Resposta · Piaget elabora una forma d’entendre el coneixement que s’anomena CONSTRUCTIVISME: Consisteix en veure l’organisme de manera activa. És una forma diferent d’entendre el coneixement respecte l’EMPIRISME i l’INNATISME.
- Empirisme Tradició filosòfica que estarà molt relacionada amb el conductisme.
Posa l’èmfasi en el medi entenent que el coneixement està fora del subjecte i aquest l’ha d’incorporar, però en el moment en que l’incorpora ho fa tal i com està fora (no el transforma) = visió de l’organisme com a persona que copia.
- Innatisme L’èmfasi cal posar-lo en la persona.
Creien que existien coneixements i habilitats innates.
La visió de Piaget és contrària a aquestes dos: - Constructivisme El coneixement no està en el medi ni en el subjecte, sinó que el coneixement es construeix amb la interacció d’ambdós. De tal manera que conèixer la realitat no és mai copiar-la sinó que és reconstruir-la, reelaborar-la.
Piaget posa l’accent en l’organisme, més concretament pel que ell anomena estructura de l’organisme. En un moment determinat del desenvolupament cada organisme disposa d’una estructura cognitiva i construeix el coneixement partint d’aquesta.
Aquí és on entren els conceptes d’assimilació i acomodació. Els integra del model d’evolució de la biologia segons el qual l’adaptació consta d’aquests dos mecanismes.
En termes biològics es pensa en una estructura orgànica → s’adapten més o menys segons les característiques orgàniques o corporals que tinguin.
En termes de constructivisme l’estructura és cognitiva (equivalent de l’estructura orgànica), però no és el cervell, és una estructura més abstracte.
Assimilació → Integració o incorporació d’algun element de medi extern en l’estructura de l’organisme.
(exemple: camaleó → agafar una mosca amb la llengua).
Acomodació → Procés d’ajust de l’estructura de l’organisme a les condicions del medi. (exemple: camaleó → si la mosca està a un pam del camaleó la llengua s’haurà d’estirar un pam).
Sempre són dos processos simultanis i complementaris (no pot haver un sense l’altre).
Estructura cognitiva En la teoria de Piaget és acció.
Segons Piaget l’organisme construeix el coneixement a través de l’acció (actuant).
26 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT Per conèixer la realitat cal actuar sobre ella (manipular-la, transformar-la).
No totes les accions es relacionen amb el coneixement. Només les accions que tenen una organització interna i una regularitat (= patrons d’acció). A aquestes accions les denomina ESQUEMES o ESQUEMES COGNITIUS O DE CONEIXEMENT.
Factors de desenvolupament Quines són les causes que expliquen el desenvolupament: 1. Maduració → Evolució orgànica més estrictament fisiològica (SN, hormones, òrgans...).
No li dóna una importància especial a aquest factor (li dóna la mateixa que altres autors).
2. Interacció amb el medi físic (fonamentalment objectes) → Li dóna molta importància a aquest factor.
Totes les experiències que va fer Piaget implicaven la interacció amb objectes (líquids, boles, plastilina...).
Piaget no va treballar molt en educació però hi ha aportat moltíssim (avui en dia encara s’hi basa).
3. Interacció amb el medi social → No li dóna excessiva importància. Consisteix en la interacció amb els companys, amics, pares, l’educació en general, etc.
Va treballar en la resolució de problemes en equip i va arribar a la conclusió que una persona tenia un millor desenvolupament cognitiu o arribaria més lluny si treballaven en equip o en grup (amb petites modificacions).
4. Equilibració → L’incorpora del model de l’evolució biològica: l’organisme tendeix a mantenir l’equilibri amb el medi. En termes cognitius la persona intenta mantenir l’equilibri amb l’entorn.
Exemple: Si a un bebè se li allunya una joguina (perquè roda = desequilibri). Llavors el bebè la intentarà tornar a agafar (per restablir l’equilibri) = Repte cognitiu.
Aquesta idea en l’educació és la motivació.
Per Piaget és una tendència natural de l’organisme.
Pel que fa la interacció amb el medi social la motivació sempre hi és, però en l’aprenentatge acadèmic és diferent.
Estadis del desenvolupament Per Piaget l’estructura cognitiva va canviant (es transforma).
Aquests canvis els estableix un estadi.
→ Piaget no es fixa molt en l’edat cronològica (l’edat dels estadis pot variar), però en el que si posa molt èmfasi és en que es manté constant la seqüenciació dels estadis. Per arribar al final s’ha haver passat per tots els estadis anteriors.
1. Estadi sensoriomotor (sentits, motricitat o acció) → 0 – 18/24 mesos.
a. Subestadi preoperatori → 18/24 mesos – 7/8 anys 2. Estadi d’operacions concretes b. Subestadi d’operacions contretes → 7/8 – 11/12 anys 3. Estadi d’operacions formals o abstractes → 11/12 – 16 anys Primer va parlar de quatre estadis (1, a, b i 3) i després de tres (1, 2 i 3).
27 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT A cada estadi li correspon una estructura cognitiva (vol dir que cada estadi la persona té unes determinades possibilitats d’acció les quals estan organitzades o estructurades d’una determinada manera, per aquest motiu es parla d’estructures).
Estructures 1. Conjunt organitzat d’esquemes d’acció física.
No podem parlar d’estructura operatòria ja que consisteix en operacions mentals, i l’infant no pot treballar mentalment. En aquest estadi les accions són solament físiques, externes, directes.
2. Estructura operatòria concreta.
3. Estructura operatòria formal.
La visió de Piaget del dos primers anys de vida (primer estadi) ha suposat un canvi en la manera de veure les seves accions (que un nen ho remeni i ho toqui tot ja no es veu com algo que s’hagi d’evitar sinó que es veu com una manera de conèixer la realitat que els envolta, el seu medi = l’acció és la via del coneixement).
A finals del primer estadi l’infant accedeix a les accions mental (és el punt de canvi d’estadi).
Per Piaget el bebè acabat de néixer ha de fer una assimilació i una acomodació, per tant ha d’haver una estructura inicial: la troba en els reflexos. Ell els denomina esquemes reflexos i suposen l’inici de la construcció del coneixement.
Esquemes reflexos = accions automàtiques: el primers recursos que té l’infant per conèixer el medi.
Primeres unitats a partir de les quals l’infant comença la relació amb el medi.
Per Piaget no tots els reflexos estan vinculats amb el coneixement.
Esquemes reflexos: reflex de succió, reflex de prensió, l’orientació visual (respostes de recerca visual) o l’orientació auditiva (reconèixer d’on ve la veu).
Aquest conjunt d’accions automàtiques són les que el neonat té per començar a tenir coneixement.
1. Estadi sensoriomotor (0 – 18/24 mesos) · La característica principal d’aquest estadi passa fonamentalment per la percepció (sensorio) i per l’acció (motor).
· És un estadi prerepresentacional perquè no hi ha capacitat de representació.
· El bebè està en aquest estadi fins que apareix la funció o representació simbòlica.
Quan és capaç d’utilitzar símbols l’infant ha superat aquest estadi.
· L’edat cronològica és variable.
· Aquest estadi està dividit en 6 subestadis: → Subestadi I (0-1 mesos) · Exercici dels reflexos o esquemes sensoriomotors innats (= patrons d’acció involuntaris).
Consisteix en la millora o en la personalització dels reflexos innats.
→ Subestadi II (1-4 mesos) · Construcció dels esquemes d’acció primaris (= patrons d’acció voluntaris) a partir dels esquemes reflexos.
Esquemes reflexos (involuntaris) Esquemes d’acció (voluntaris) Reflex de succió Esquema de xuclar Reflex de prensió Esquema d’agafar Orientació visual Esquema de mirar Orientació auditiva Esquema d’escoltar · Reaccions circulars primàries Recull la importància de la repetició en la infància: als bebès tenen una gran tendència a la repetició, els agrada.
Piaget creu que la repetició és important per a l’evolució dels coneixement del bebè.
28 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT Reaccions circulars (definició general): Són les conductes que es produeixen o es fan per primera vegada per casualitat i que el bebè tendeix a repetir per l’interès que li provoca o motivat per les conseqüències d’aquella acció.
Reaccions circulars primàries: El que motiva al bebè a la repetició de l’acció és la sensació que li produeix aquesta en el seu propi cos.
Estan centrades en el cos propi.
Exemple: Succionar el xumet o el dit.
· Coordinació dels esquemes d’acció primaris.
En aquest subestadi es coordinen dos esquemes primaris.
Coordinació esquemes succió-prensió: agafar el xumet i posar-se’l a la boca.
Coordinació prensió-visual: poder agafar una cosa guiats per la vista o portar-se els objectes davant dels ulls.
En aquest subestadi sempre hi estan relacionades les capacitats motores.
La coordinació visió-audició (que és totalment perceptiva) és dóna des dels pocs dies de vida.
Piaget igual que els altres autors posava aquesta habilitat als 3-4 mesos però no és així.
· Formació d’“hàbits”: indiferenciació entre mitjans i fins.
Per Piaget: Hàbits: Conductes en que els mitjans i els fins no estan clarament diferenciats.
Exemples: Agafar coses i portar-se-les a la boca, fer moure el sonall...
En els hàbits no es veu una intenció definida.
· Conductes anticipades relacionades amb els esquemes d’acció primaris.
Consisteix en anticipar-se a una conducta primària.
Exemples: Succionar o moure la boca quan veu el biberó, o moure la mà quan se li acosta un objecte.
· Pre-imitacions.
Piaget va observar imitacions com treure la llengua quan l’adult li treu però ells els hi va donar molt poca importància ja que creia que eren conductes involuntàries. Les denominava pseudoimitacions.
Avui en dia des de la Psicologia cognitiva són molt valorades.
→ Subestadi III (4-8 mesos) · Esquema d’acció secundari: Patrons d’acció orientats a l’objecte. La repetició està orientada a l’objecte (tot i que segueixen mirant a altres persones).
Està relacionat amb la millora biològica de la visió.
Piaget creu que als 3-4 mesos els bebès deixen d’estar tant interessats en ells mateixos i passa a interessar-los les conseqüències de l’acció sobre l’objecte (si és tou, dur, si fa soroll o no, si està fred o calent...).
Els esquemes continuen sent els mateixos però progressivament apareixen d’altres: llençar l’objecte, donar-lo a una altre persona...
· Reaccions circulars secundàries: Passa el mateix que amb les reaccions circulars primàries. Exemple: sacsejar el sonall perquè faci soroll.
Inici de la diferenciació entre mitjans i fins. Tot i que encara no hi ha una intencionalitat clara (la finalitat no és clara).
· Recerca d’objectes parcialment amagats.
Piaget deia que si un objecte estava totalment tapat (amb un mocador per exemple) no el buscava. En canvi si es veia un mica si ho feia.
El bebè també busca l’objecte si cau a terra (no sempre el trobaran però si que miraran cap a baix).
29 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT · Imitació de conductes que formen part del repertori espontani i de conductes de les quals el bebè pugui tenir control visual.
Apareix a partir dels 5-6 mesos.
En aquestes edats hi ha un canvi en la imitació.
Fonamentalment són les conductes de les mans ja que les conductes de la cara els costa més ja que no se la poden veure.
En aquest subestadi imiten accions que ells ja poden fer per ells mateixos (no poden imitar qualsevol conducta).
· Primers jocs.
Com una activitat lúdica.
En aquest punt està d’acord amb altres actors.
→ Subestadi IV (8-12 mesos) · Coordinació dels esquemes d’acció secundaris.
Consisteix en mirar l’objecte i l’adult alternativament (demanant ajuda a l’adult per aconseguir el que vol).
Un altre exemple seria apartar una joguina per agafar-ne un altre.
· Coordinació entre mitjans i fins. Intencionalitat.
Els exemples anteriors són intencionats.
Per Piaget la intencionalitat es dóna totalment o no es dóna gens. Per ell una conducta intencionada és una conducta amb una finalitat definida clarament i a priori i buscant els mitjans per portar-la a terme.
Altres autors defineixen la intencionalitat de manera graduada i diuen que a partir dels 8 mesos es produeix un canvi més pronunciat.
· Anticipació d’esdeveniments externs.
L’anticipació ja no està solament relacionada amb els esquemes primaris.
Exemples: Posar-se a plorar quan la mare agafa l’abric. Quan veu que la mare es prepara ja sap que marxarà.
Quan sent l’ascensor a una determinada hora es posa content perquè sap que és el pare o la mare.
· Recerca d’un objecte totalment amagat, sempre i quan el nen hagi vist com s’amagava.
Això és un exemple de coordinació dels esquemes d’acció secundaris.
En aquest subestadi el bebè encara no té consolidat la idea de permanència d’objecte.
Piaget ho va descobrir de la següent manera: A B Si se l’acostuma a que l’objecte està sota el mocador A, encara que davant seu s’amagui l’objecte sota el mocador B ell aixecarà el A (perquè s’acostuma).
· Imitació de les conductes que s’aparten en cert grau de les del repertori espontani i de conductes de les quals el nen no té control visual.
En aquest subestadi la imitació comença a formar part de l’aprenentatge.
Fa imitacions de coses que no ha fet mai abans.
30 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT → Subestadi V (12-18 mesos) Interès per la novetat.
· Reaccions circulars terciàries.
El bebè està interessat en trobar noves reaccions o conseqüències de l’acció sobre l’objecte (actitud exploradora).
Exemple: Agafar un pal i picar a la paret de diferents formes.
· Exploració activa de l’entorn i recerca de la novetat.
· Descobriment –per exploració- de mitjans nous per a fins ja coneguts.
Exemple: Pujar-se a una cadira per agafar una joguina.
· Dificultats per trobar un objecte que es desplaça d’un amagatall a un altre sense que el nen vegi el desplaçament.
Si el canvi d’amagatall no el veu tornen al amagatall ja conegut.
→ Subestadi VI (18 – 24 mesos) · En aquest subestadi es produeixen els canvis que tanquen l’estadi sensoriomotor.
· El més important segons Piaget és la capacitat de representació simbòlica (= funció simbòlica) → és un tipus de representació força elaborat i complex i és la base de l’elaboració de símbols.
Per Piaget són les úniques representacions que apareixen per tant, el bebè sensoriomotor no és capaç de fer representacions mentals, és prerepresentacional.
· Aquesta visió s’està qüestionant molt des de la Psicologia cognitiva.
· Per la Psicologia cognitiva avui en dia s’atribueix al bebè: - Representacions proceduals (o de procediment) → Fa referència a representacions mentals sobre la forma de fer determinades coses les quals no són conscients ni verbalitzables.
Exemple: Conduir (ho sabem fer però no ho podem explicar específicament).
Són representacions força equiparables a lo que Piaget anomena “esquemes d’acció” però ell no ho veu com una representació mental.
Per tant segons la Psicologia cognitiva podem dir que el bebè sensoriomotor si que és representacional.
- Representacions icòniques → Es basen en la percepció i coexisteixen en les relacions de similitud entre significat i significant.
Exemple: Que el bebè tingui una certa idea de que és un gronxador, no vol dir que ho pugui explicar bé però té un concepte en imatges que li permet reconeixe’l.
- Representacions indexicals → Es fonamenten en la coexistència o copresència entre allò que es vol representar (SIGNIFICAT) i allò que s’utilitza per representar, els mitjans (SIGNIFICANT) (= relació causa – efecte) Exemple: Si veiem una borilla de cigarro sabem que algú ha fumat. (borilla = índex) Si veiem una petjada a la sorra sabem que algú ha estat allà. (petjada = índex) → Conclusió: Avui en dia el bebè té diferents tipus de representacions mentals. En la representació simbòlica, la relació entre significat i significant és arbitrària (els vincles són arbitraris però convencionals = són iguals per tothom) i estan clarament separats, són coses diferents.
Exemple: Una bossa al cap → barret.
El llenguatge és un sistema simbòlic → entre la paraula casa i les cases en sí no hi ha cap relació però el símbol és el mateix per tothom.
Aquest tipus de representacions (les simbòliques) apareixen al voltant de l’any i mig (24 mesos).
Piaget parla de manifestacions de funcions simbòliques. Ho veu amb: a. Jocs simbòlics → Exemple: Fer veure que una escombra és un cavall o que una pinça de la roba és un cotxe.
31 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT b. Imitació diferida → És la imitació en absència del model. Exemple: Un nen va al circ i veu el domador, al cap d’uns dies agafa una corda i fa veure que doma els ninots.
El joc simbòlic moltes vegades també té part de imitació diferida.
c. Imatges mentals → És on estan inclosos els somnis. Són representacions simbòliques però representades mentalment. Exemple: imaginar-se que es va a la lluna.
d. Llenguatge → Els infants d’un any i mig no parlen però en aquesta edat augmenten el seu vocabulari i comencen a dir algunes coses.
Piaget veu el llenguatge només com un sistema de símbols però en realitat és molt més que això.
També és un sistema de comunicació.
e. Dibuix → No dibuixen bé però si que comencen a atribuir símbols als gargots que fan. També són capaços de relacionar un dibuix fet per un adult a el que és. Exemple: si un adult dibuixa un gos el nen el reconeix com a tal.
Estadis de Piaget 1.- Estadi sensoriomotor (0-18/24 mesos) - Subestadi I (0-1 mesos) · Exercici dels reflexos o esquemes sensoriomotors innats (= patrons d’acció involuntaris).
- Subestadi II (1-4 mesos) · Construcció dels esquemes d’acció primaris (= patrons d’acció voluntaris) a partir dels esquemes reflexos.
· Reaccions circulars primàries · Coordinació dels esquemes d’acció primaris.
· Formació d’“hàbits”: indiferenciació entre mitjans i fins.
· Conductes anticipades relacionades amb els esquemes d’acció primaris.
· Pre-imitacions.
- Subestadi III (4-8 mesos) · Esquema d’acció secundari · Reaccions circulars secundàries i Inici de la diferenciació entre mitjans i fins · Recerca d’objectes parcialment amagats.
· Imitació de conductes que formen part del repertori espontani i de conductes de les quals el bebè pugui tenir control visual.
· Primers jocs.
- Subestadi IV (8-12 mesos) · Coordinació dels esquemes d’acció secundaris.
· Coordinació entre mitjans i fins. Intencionalitat.
· Anticipació d’esdeveniments externs.
· Recerca d’un objecte totalment amagat, sempre i quan el nen hagi vist com s’amagava.
· Imitació de les conductes que s’aparten en cert grau de les del repertori espontani i de conductes de les quals el nen no té control visual.
- Subestadi V (12-18 mesos) · Reaccions circulars terciàries.
· Exploració activa de l’entorn i recerca de la novetat.
· Descobriment –per exploració- de mitjans nous per a fins ja coneguts.
· Dificultats per trobar un objecte que es desplaça d’un amagatall a un altre sense que el nen vegi el desplaçament.
- Subestadi VI (18-24 mesos) · Capacitat de representació simbòlica (= funció simbòlica). Ho veu amb: Jocs simbòlics Imitació diferida 32 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT Imatges mentals Llenguatge Dibuix · Per la Psicologia cognitiva: Representacions proceduals (o de procediment) Representacions icòniques Representacions indexicals 2.- Estadi d’operacions concretes (18/24 mesos - 11/12 anys) 3.- Estadi d’operacions formals o abstractes (11/12 – 16 anys) 33 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT TEMA 4 DESENVOLUPAMENT SOCIAL, AFECTIU I DE LA PERSONALITAT Els vincles afectius en la primera infància En la primera infància és molt important establir vincles afectius. Les persones amb els que els estableixen són FIGURES D’AFECCIÓ (= “ de apego”) (pares, germans, avis...).
Trets generals de la formació de vincles afectius · En el moment del naixement el bebè està dotat d’uns mecanismes preadaptatius per a la interacció social. Té una sèrie d’habilitats i tendències per a la interacció amb les persones. Els mecanismes són: - Preferència pel rostre i la veu humana.
- Preferència pel contacte amb la pell humana. El tacte humà.
- Imitacions neonatals.
- Dins aquests mecanismes, però com una cosa més específicament afectiva, és la necessitat primària de contacte físic amb membres de la pròpia espècie (en el cas dels bebès amb les persones).
Pel conductisme i per la Teoría de Freud aquesta necessitat és secundària.
→ Necessitat secundària: És una necessitat que es genera perquè alguna persona satisfà les necessitats primàries. Si una persona compleix o cobreix les necessitats primàries (abrigar, donar de menjar..) el bebè necessita establir un vincle afectiu amb aquesta persona.
Avui en dia la necessitat de contacte es considera una necessitat primària (ja no es considera una nesc.
secundària) ja que ja no es relaciona només amb el fet de satisfer les necessitats més bàsiques.
Això ho considera molt gent. Entre altes Harlow qui va treballar amb bebès macacos i va veure que si se’ls posava un ninot de filferro que donava llet i un recobert de tovallola però sense llet el macaco només anava al ninot de filferro a menjar i s’agafava i passava hores amb el de tovallola. Per tant no estimaven el ninot de filferro encara que li donava de menjar → va arribar a la conclusió de que els vincles afectius eren una necessitat primària.
Com es van configurant els vincles afectius · Per alguns animals els vincles afectius s’estableixen en el moment del naixement instantàniament i amb la primera cosa que veuen = impromta.
En canvi pels primats (inclosos els humans) no és així: és molt més complex i per tant triga més temps en consolidar-se.
Tot i que des dels primers dies de vida hi ha una preferència pels cuidadors habituals encara no ha establert un vincle afectiu. Tenen aquesta preferència però fins als 6 – 7 mesos accepten força bé i amb facilitat els cuidadors substitutius sempre i quan els tractin bé.
Els adults que interactuen amb el bebè no creuen que puguin ser substituïts i això és molt important per establir més endavant els vincles afectius. Actuen com si fossin insubstituïbles.
Si els adults no actuen com si fossin insubstituïbles els vincles afectius no es consolidarien.
Els vincles afectius s’estableixen als 6 – 7 mesos. A partir d’aquí el bebè no accepta tan bé els cuidadors substitutius.
34 BASES I INICIS DEL DESENVOLUPAMENT Manifestacions dels vincles afectius (“del apego”) · Ainsworth és una autora que ha treballat molt en el tema.
· Els vincles afectius van apareixen de manera gradual i comença als 3 – 4 mesos.
· Vocalització diferencial: el bebè vocalitza més davant de certes persones (cuidadors habituals) que davant d’altres (la presència d’un estrany inhibeix).
· Somriure diferencial: és igual que la vocalització.
· Plor diferencial: és a la inversa. Tenen més tendència a plorar davant d’estranys.
· Abraçar, acariciar, petonejar...: el més probable es que ho faci a una persona coneguda.
· Recórrer a la persona coneguda com a refugi.
· Utilització de la figura d’afecció com a punt de referència per l’exposició de l’entorn. Si tenen joguines en una habitació amb la figura d’afecció anirà jugant i de tant en quant anirà a la figura d’afecció com per assegurar-se que tot està bé.
· Seguiment visual de la persona d’afecció.
· Estendre els braços, aplaudir... a la persona d’afecció.
· Reacció d’angoixa davant una situació estranya quan marxa la persona d’afecció. Exemple: Si el nen està jugant en una habitació amb la seva mare està bé, però si la marxa es posa a plorar.
Hi ha diferents vincles afectius en funció de la reacció davant aquesta situació: - Vincle afectiu segur: Quan torna la persona d’afecció es clamen.
- Vincle afectiu insegur: No tornaran a explorar la situació estranya (les joguines) = desconfien de que la mare torni a marxar.
- Vincle afectiu evasiu: Adopten una actitud freda quan la mare marxa de l’habitació, no acostumen a plorar i alguns segueixen jugant i quan torna no li fa molt de cas (és com fer-se el dur).
AMPLIAR AMB EL LLIBRE 35 ...