Tema 11. Processos de degradació (2010)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 3º curso
Asignatura Gestió i Conservació dels sòls
Año del apunte 2010
Páginas 6
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 11. CLASSIFICACIÓ DE SÒLS (SISTEMA WRB) Els factors formadors de sòl són: roca mare, temps, clima, biològics i la topografia.
1.1. Coberta edàfica:     El medi natural terrestre està recobert d’una coberta edàfica, més o menys continua, que cal situar en un context de tres dimensions de l’espai (volum sòl) i una temporal ( evolució o grau de desenvolupament del sòl).
Pedió: unitat de classificació del sòl (volum de sòl que conté tota la seqüència d’horitzons).
Perfil: superfície que mostra tots els horitzons.
Sistemes edàfics: seqüències verticals i laterals d’horitzons que es troben en un determinat paisatge. Un sistema edàfic té molta relació amb una unitat geo-morfoecològica. Són el conjunt de pedions que constitueixen un determinat paisatge edàfic.
1.2. Elements del sòl considerats en els sistemes de classificació       Propietats fonamentals ( textura, estructura, acidesa, salinitat, nivell de nutrients,..) Composició mineral i/o orgànica.
Organització en horitzons del pedió Tipus predominant d’alteració mineral Translocacions de matèria dins del perfil (il·luviació d’argiles, queluviació, moviment de carbonats, etc.) Temps de formació El procés d’estudi comença al camp. Es descriuen les característiques morfològiques del camp amb una fitxa. Es descriu la textura, el color,... i s’agafen mostres per analitzar al laboratori.
Hi ha horitzons predefinits i nosaltres el que fem és definir els nostres a través d’aquests.
Després busquem al catàleg quin tipus de sòl formen el nostre conjunt d’horitzons.
Sobre diferents roques mare podem trobar el mateix tipus de sòl i viceversa. Això depèn de la maduresa del sòl, la qual depèn també dels altres factors de formació, a part de la roca mare.
1.3. Sistemes de classificació Antics :  basats en factors del medi: litologia, clima,..
 basats en propietats: textura, color,..
 basats en la morfologia del perfil Precursors dels actuals:  Soil Taxonomy System  Unitats de sòls de la FAO  Classificació francesa Actuals  Soil Taxonomy  Base de Referència pels Sòls del Món (WBR) El primer llibre de sòls a Espanya és dels anys 50 1.4. Base de referència per als sòls del Món (WRB)    Treball coordinat entre la FAO, la International Union of Soil Sciences, i el International Soil Reference and Information Centre.
Pretén arribar a un consens internacional entre els diferents sistemes de classificació existents, recollint la tradició edafològica i incorporant elements dels sistemes actuals més útils i difosos.
Parteix de l’anomenat “Sistema de la FAO” o llegenda del mapa de sòls de la FAO-UNESCO que va ser pensat per a generalitzar la cartografia de sòls existent en aquells anys i per ser aplicada en països que no disposaven de gaire informació sobre sòls.
1.5. Objectius de la WRB      Desenvolupar un sistema internacional de classificació de sòls acceptable que es pugui relacionar amb els diferents sistemes estatals existents. Vol ser un comú denominador.
Ser una eina aplicable en agricultura, medi ambient, hidrologia i ecologia.
Posar de manifest les importants relacions espacials entre els sòls, els seus horitzons i les característiques del paisatge.
Fer èmfasi en les característiques morfològiques dels sòls més que en dades exclusives de laboratori.
Afavorir l’establiment de bases internacionals de dades en matèria de sòls.
1.6. Principis de la classificació segons WRB    La classificació està basada en propietats del sòl definides en temes d’horitzons i característiques de diagnòstic, de forma semblant a la Soil Taxonomy.
La definició d’horitzons i característiques de diagnòstic té en compte els processos de formació de sòls.
No considera informació climàtica directe.
Elements de diagnòstic per classificar sòls: Horitzons de diagnòstic Propietats de diagnòstic es troben prèviament definits Materials de diagnòstic 1.7. Estructura de la WRB  Grups de referència principals (GRUPS): 30. Basats en la presència d’horitzons de diagnòstic  Unitats de nivell inferior (UNITATS): 210 aprox. Addició d’un adjectiu a la denominació del grup principal per formar la unitat de nivell inferior. Aquests adjectius estan predefinits i responen a la combinació d’horitzons de diagnòstic i altres propietats.
Ochric: horitzó A. Pobre en mo Cambic: diferent de la roca mare Petrocalcic: calci endurit Umbric: color fosc degut a mo A més de l’horitzó s’han de saber les propietats com per exemple els canvis de textura entre horitzons.
Geric prop: sòl vell Gleyc prop: prop degudes a la presència d’aigua Continuos hard rock: roca dura i difícil de rompre Gypsiric: sobre guix Tephric: cendra volcànica Anthropogeomorphic soil material: sòl pertorbat per l’acció humana 1.8. Principals horitzons diagnòstic superficials Les característiques principals dels HD superficials estan relacionades amb la incorporació de la m.o. al sòl. Comprenen la major part dels horitzons A i H.
(horitzó H: horitzo amb mo i saturat d’aigua) Mòl·lic m.o. ben incorporada (>0,6% Corg <10%) color fosc degut a l’humus (value i chroma <3,5h) bona estructura edàfica (ex. Granular) gruix mínim (>20 cm, >10cm si R) saturació del complex de canvi (>50 %) Orientacions de les característiques d’altres horitzons superficials.
Úmbric com el mòl·lic però amb baixa saturació del complex de canvi <50% (zones humides) Hístic com mòl·lic però amb molta m.o. >20% i saturat d’aigua. (torberes, delta del’Ebre) Fólic ídem que l’anterior però no saturat d’aigua.
Òcric qualsevol de les condicions no complides pel mòl·lic ni els altres.
Altres HD superficials influïts per l’home: Antropedogènic: grup d’horitzons produïts per cultiu prolongat que ha modificat el sòl natural.
Tèrric, irràgic, plaggic, hortic, antràqüic.
1.9. Horitzons diagnòstic sub-superficials Capes essencialment minerals amb estructura diferent del material originari, i diversos processos de meteorització i/o acumulació (hor. B).
Càmbic: equival als anomenats horitzons B d’alteració (Bw)  Textura més fina que franc-arenosa  Estructura edàfica en més del 50% del seu volum.
 Evidència d’alteració moderada del material originari (w).
 Dissolució o eliminació de carbonats.
 Part dels minerals primaris alterables s’ha transformat en minerals secundaris (C.I.C > 16cmol*kg-1 d’argila).
 >15 cm gruix i la base de l’horitzó càmbic a més de 25 cm de la superfície.
 També pot tenir indicis de processos d’il·luviació d’argiles, ferro, alumini, humus, que no arriben a complir totes les edigènices d’altres horitzons -> calaix de sastre.
 Molt abundant en els sòls del nostre país.
1.10. Horitzó àrgic (Bt) Àrgic: acumulació d’argila respecte l’horitzó de sobre.
Pot ser per il·luviació, erosió superficial, formació d’argila en B, etc.
Es troba sota d’horitzons eluvials o pot aflorar en superfície si l’erosió els ha eliminat.
Té un mínim del 8% argila i textura més fina que F-Are.
És freqüent a la costa mediterrània.
Algunes característiques importants: Si hi ha horitzó A o E, l’àrgic -> més argila que el A, E.
Si A <15% argila ->Bt= % argila A + 3% Si A > 15 a < 40 % argila -> Bt=% argila A + 8% >1/10 gruix de tots els horitzons superiors, com a mínim 7,5 cm. Sense estructura de roca en més de la meitat del volum de l’horitzó.
1.11. Àlbic: Horitzó empobrit (E=eluvial) en argiles, humus i sesquiòxids de manera que té un color gris cendrós. Es troba per sobre dels àrgics.
1.12. Espòdic: Acumulació per quel·luviació de sesquiòxids de ferro, alumini o humus(Bs, Bh).
Habitualment sota d’un O, A Ap, o E.
Típic de zones de la taigà i molt plujoses. Sòls sorrencs, molt àcids, sota vegetació de coníferes i ericàcies. Present en alguns punts de l’estatge subalpí.
Pot tenir una acumulació ferruginosa endurida.
Sòls poc fèrtils. Són abundants a Galícia.
1.13. Ferràlic: Alteració molt intensa dels minerals primaris alterables que donen argiles de baixa CIC. Queda només quars. Acumulació d’hidròxids de ferro ( goetita, hematite) i d’alumini(gibsita) i neoformació d’argiles pobres en sílice (caolinita).
Típic dels sòls de climes equatorials i tropicals humits. Pot tenir varis metres de gruix. Color viu, rogenc dels òxids de ferro.
Argiles de baixa CIC ( <16 cmol*kg-1 argila).
Textura franc-arenosa o més fina-> <15% argila.
<10% de minerals alterables en la sorra fina.
>30 cm de gruix.
Si trobem un àrgic amb un ferràlic té més pes el segon i se’l denomina ferràlic a tot el conjunt.
1.14. Càlcic Acumulació de carbonats secundaris.
 15% de carbonats en la terra fina. >15 cm de gruix.
Si es troba un sòl molt profund és perquè és una depressió on s’hi ha acumulat els bicarbonats.
1.15. Petrocàlcic Més del 50% de carbonats, fortament endurits (les arrels no es poden endinsar). Més de 10 cm de gruix. Abundants a la zona mediterrània.
1.16. Gypsic Acumulació de guix. Freqüent en zones àrides. Mediterrani 1.17. Petrogypsic Acumulació de guix endurida.
1.18. Vèrtic Horitzó argilós (>30%) que, com a resultat dels fenòmens d’expansió i de contracció, presenta abundants slickensides o agregats prismàtics. De consistència dura a molt dura. Quan està sec s’observen esquerdes amples ( 1 cm, mínim) i profundes (50 cm o més).
1.19. Horitzons de diagnòstic FAO-WRB i principals característiques ...