Comentari Antígona - Sòfocles (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Comunicación Cultural - 2º curso
Asignatura Història de la ciència i la cultura
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 16
Subido por

Descripción

Comentari del llibre Antígona de Sòfocles per la Carla Carreras

Vista previa del texto

Història de la ciència i la cultura – Carla Carreras || Lúa Campos Antígona Context: Segle V aC  Època dels sofistes, govern de Pèricles i la guerra del Peloponès (431-404). Al 403 es restaura la democràcia i al 399 es condemna a Sòcrates.
La preocupació dels grecs era aclarir l’identitat de l’home grec com a bon ciutadà de la Polis. Alhora els sofistes es preocupaven per l’univers i l’home, volien explicar la realitat global.
Quan el govern canvia la mentalitat, l’interés principal passa a voler saber com viure en comunitat. En aquest context apareixen els sofistes, que arriben a Atenes per educar. Sòcrates i Plató els critiquen perquè diuen que no busquen els valors universals, contrari a la idea de Sòcrates i Plató. Els sofistes pensen que hi ha més d’una opció bona de valors.
Els sofistes parlen de la primacia del nomos (lleis) en contra de la physis (natura). Hi ha lleis dels homes i de la natura.
Els sofistes creien en el nomos i els filòsofs en les lleis naturals.
L’obra: La família dels Labdàcides són recurrents en les tragèdies gregues.
L’oracle preveu què passarà  Mite d’Èdip Eteocles i Polinices es reparteixen el poder, Polinices marxa, en casa amb la filla del rei d’Argos i mata al seu germà al voler recuperar el poder de la ciutat quan l’altre no cedia.
Polinices: Traidor Eteocles: Heroi mort en batalla Ismene: Respecta les lleis de la ciutat (inferioritat de les dones) Antígona: Avantposa les lleis divines. Lligam familiar i reacció visceral.
LLEIS DE LA CIUTAT VS. LLEIS NATURALS Nomos Physis Sofistes Filòsofs Història de la ciència i la cultura – Carla Carreras || Lúa Campos Creont: Veu les lleis de la ciutat com unes lleis seves, ho pren de forma personal i poc a poc va debilitant la seva posició.
Hèmon: Vol que Creont rectifiqui perquè ningú pensa com ell.
- Aliances i contraposicions, lleis divines o naturals contraposades a les de la ciutat.
- Herència de la culpa, ja que els grecs creien que si els teus avantpassats havien fet alguna cosa ho pagaries tu.
- El que és just és just, per tant la llei de la ciutat s’ha d’adaptar a les lleis naturals.
...